Mis Leyes

Ficha de esta disposición

Título :
RESOLUCIÓ TES/2663/2016, de 17 de novembre, per la qual es fa públic l'Acord d'informe d'impacte ambiental del Pla especial urbanístic en sòl no urbanitzable per a la definició dels usos admesos a la finca can Illa - Hostal Sant Roc, al terme municipal de Fogars de Montclús
Nº de Disposición :
TES/2663/2016
Boletín Oficial :
DOGC 7257
Fecha Disposición :
17/11/2016
Fecha Publicación :
29/11/2016
Órgano Emisor :
Departament de Territori i Sostenibilitat
Vist que la Ponència Ambiental, en la sessió del dia 5 d'abril de 2016, va adoptar l'Acord d'informe d'impacte ambiental del Pla especial urbanístic en sòl no urbanitzable per a la definició dels usos admesos a la finca Can Illa-Hostal Sant Roc, al terme municipal de Fogars de Montclús, promogut per l'empresa San Roc 2014, SL, i tramitat per l'Ajuntament de Fogars de Montclús,

 

Resolc:

 

Donar publicitat a l'esmentat Acord d'informe d'impacte ambiental del Pla especial urbanístic en sòl no urbanitzable per a la definició dels usos admesos a la finca Can Illa-Hostal Sant Roc, al terme municipal de Fogars de Montclús.

 

Barcelona, 17 de novembre de 2016

 

Ferran Miralles i Sabadell

Director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural

 

 

ACORD

de 5 d'abril de 2016, d'informe d'impacte ambiental del Pla especial urbanístic en sòl no urbanitzable per a la definició dels usos admesos a la finca Can Illa-Hostal Sant Roc, al terme municipal de Fogars de Montclús, promogut per l'empresa San Roc 2014, SL, i tramitat per l'Ajuntament de Fogars de Montclús.

 

Referència: OTAABA20150153

 

1. Antecedents

En data 18 de desembre de 2015, es va trametre a l'Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona la sol·licitud d'informe sobre el Pla especial urbanístic en sòl no urbanitzable per a la definició dels usos admesos a la finca Can Illa-Hostal Sant Roc, al terme municipal de Fogars de Montclús, aprovat inicialment pel Ple municipal en sessió de 13 d'octubre de 2015, i presentada per l'Ajuntament al Registre de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat el 20 d'octubre de 2015. S'adjuntava a la sol·licitud la documentació del Pla, integrat per una memòria, estudi econòmic i pla d'etapes, normativa i fitxa del Catàleg, estudi d'impacte ambiental simplificat, documentació gràfica i annexos.

En data 22 de desembre de 2015, es va notificar a l'Ajuntament de Fogars de Montclús l'ofici d'aquesta Oficina Territorial pel qual es comunicà que el Pla de referència és objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada, d'acord amb l'article 45 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, per la qual cosa es procediria a iniciar la seva tramitació, llevat que es manifestés el contrari.

 

2. Marc normatiu

L'article 7.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, estableix que són objecte d'una avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes no inclosos ni a l'annex I ni a l'annex II de la Llei que puguin afectar de manera apreciable, directament o indirectament, espais protegits de la xarxa Natura 2000.

Els articles 45 i 46 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, regulen la sol·licitud d'inici de l'avaluació d'impacte ambiental i les consultes a les administracions públiques afectades i a les persones interessades.

L'article 47 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, estableix que l'òrgan ambiental ha de formular l'informe d'impacte ambiental en el termini de tres mesos comptats des de la recepció de la sol·licitud d'inici i dels documents que s'han d'adjuntar.

L'article 49 del Decret 342/2011, de 17 de maig, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, segons el qual correspon a les oficines territorials d'acció i avaluació ambiental a l'àmbit del seu territori tramitar els expedients d'avaluació ambiental que siguin competència dels serveis territorials i fer la proposta de resolució corresponent.

 

3. Descripció del Projecte i del document ambiental

El present Pla especial urbanístic té per objecte ordenar i definir els usos de la finca Can Illa (també anomenada hostal Sant Roc), per tal de dur a terme l'activitat existent de restaurant, recuperar l'ús d'hostal i implantar una activitat d'educació en el lleure en el medi rural, en concret, una hípica.

La finca té una superfície total de 142.796 m², si bé només 12.500 m² dels quals seran objecte d'actuació, corresponents a les feixes agrícoles que envolten la masia, mentre que la resta de la parcel·la es continuarà destinant a explotació forestal, agrícola i ramadera. A aquesta finca s'hi accedeix des de la carretera del Montseny BV-5301, a l'alçada de Can Cuera.

Pel que fa als usos i les preexistències de l'àmbit d'actuació, es destaca la masia principal, la qual va ser ampliada als anys 60, en la qual s'hi desenvolupa actualment l'activitat de restaurant en la planta baixa, mentre que la planta primera constitueix l'habitatge dels promotors. Així mateix, s'hi ubiquen un seguit d'annexos, a dia d'avui sense ús, i una ermita romànica del segle XII. El sostre total construït és 1.718 m², distribuïts de la manera següent:

 

La superfície de l'ermita

62 m²

La superfície de la masia principal

855 m² (475 m² ocupació)

La superfície de l'ampliació realitzada els anys 60

405 m² (225 m² ocupació)

La superfície dels annexos

396 m² (198 m² ocupació)

 

 

En relació amb això, el present Pla proposa les actuacions següents:

   - A la masia principal i a la planta baixa de l'ampliació realitzada als anys 60, s'hi ubiquen el restaurant i l'habitatge existents.

   - Als annexos corresponents a antics estables i a masoveria, es proposa implantar un hostal de vuit habitacions, ús que ja s'havia dut a terme en la finca durant els anys 60 als 80. La recepció de l'hostal i les zones comunes es proposen a la resta de la planta baixa de la masia.

De les vuit habitacions, sis s'ubicaran en la planta baixa i tindran accessos directes i individuals des del jardí de la masia, i dos en la planta pis. Les habitacions tindran entre 19,45 m² i 66,05 m²; el total de superfície d'intervenció és 245,10 m², entre planta baixa i planta pis.

   - A la feixa nord-est, de 4.200 m², on actualment hi ha l'aparcament del restaurant, es planteja implantar deu boxes per a cavalls de fusta desmuntables de 3 x 3 m, de 90 m² totals, i un paller de 140 m², de caràcter desmuntable. D'aquesta manera, la superfície total de les noves edificacions desmuntables és de 230 m².

   - De la feixa que envolta la masia d'est a sud, de 8.300 m², es proposa destinar una superfície de 5.400 m² de manera ocasional a possibles activitats relacionades amb l'educació en el lleure i l'artesania (zona de prats per a clients), mentre que la resta, 2.900 m², es destinen a zona de pastura.

Cal dir que l'edifici de l'hostal Sant Roc no canvia l'estètica del volum construït i la composició de façana serà l'existent ja que no s'intervé.

El sistema estructural dels annexos és l'existent de murs de 60 cm de pedra i forjats unidireccionals. Es preveu substituir totes les fusteries atès el seu mal estat de conservació i es faran els banys de cadascuna de les habitacions. Aquestes compartimentacions dels banys es faran amb obra humida de ceràmica amb acabat enguixat. El sistema d'acabats interiors seran els tradicionals amb morter de calç i pintats, o bé fusta de color natural.

Respecte del sistema estructural dels boxes per als cavalls, són de caràcter desmuntable i consten de pilars clavats al terreny a través de baionetes d'acer i bigues de fusta. El sistema d'acabats serà a base de fusta de color natural.

Pel que fa als serveis, l'edifici ja disposa de subministrament d'aigua potable provinent de la font natural, proveïda de centraleta potabilitzadora. La xarxa d'aigua està formada per l'escomesa existent, els muntants de distribució i la instal·lació interior, que disposarà de sistemes d'estalvi d'aigua. Pel que fa a l'evacuació de les aigües residuals, la masia ja disposa d'una depuradora per al tractament de les aigües residuals provinents de l'activitat existent de restaurant. A més, l'edifici disposa actualment de subministrament elèctric i s'adapta al que estableix la legislació vigent. Al marge d'aquest, a la masia hi ha calefacció de gasoil, encara que a les habitacions la calefacció es generarà per bomba de calor individualitzat.

Pel que fa a la documentació aportada, cal destacar que incorpora la fitxa de la finca Can Illa-Hostal Sant Roc, així com el Projecte per a la reforma interior d'annexos existents a l'hostal Sant Roc per a vuit habitacions i col·locació de deu boxes i un paller desmuntables.

Quant al document ambiental adjuntat, s'efectua una descripció del perfil ambiental de l'àmbit, s'analitzen els principals impactes del Projecte i es proposen mesures per tal de mitigar els efectes derivats. En concret, es determina que els efectes que el Projecte produirà en el medi es limiten gairebé a l'activitat que es durà a terme al nucli actualment edificat, mentre que la implantació del boxes dels cavalls serà tranquil·la, ordenada i silenciosa, millorant l'harmonia de l'entorn. Tot i així, cal constatar que no es tenen en compte tots els valors naturals presents en l'àmbit d'actuació.

Respecte a l'anàlisi d'alternatives, se'n plantegen dues pel que fa a la implantació de les habitacions de l'hostal. La primera és ubicar-les a l'interior de la masia principal i la segona es correspon amb reformar l'interior de les edificacions existents davant de la masia, fent-ne habitacions independents. En ambdós casos s'aprofiten les edificacions existents sense canvis en els exteriors. Contràriament, pel que fa a la implantació dels boxes de fusta per a cavalls, no es plantegen alternatives.

 

4. Consultes

D'acord amb el que estableix la normativa vigent, s'han realitzat consultes prèvies sobre la necessitat de sotmetre el Projecte de referència al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental ordinària als organismes i entitats següents:

 

Relació de consultats

Respostes rebudes

Agència Catalana de l'Aigua

x

Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme



 
Oficina de Gestió Ambiental Unificada de Barcelona



 
Consell Comarcal del Vallès Oriental



 
Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona



 
Subdirecció General de Programes en Protecció Civil



 
Consell de Protecció de la Natura

x

Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura



 
Secció de Biodiversitat i Activitats Cinegètiques a Barcelona

x

Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica

x

ADENC Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura



 
DEPANA Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural



 
Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

x

 

 

El termini per emetre els pronunciaments corresponents va finalitzar el 3 de març de 2016.

 

De les consultes realitzades, en destaquen les respostes següents:

 

Agència Catalana de l'Aigua

En el seu informe, de 2 de febrer de 2016, es determina que l'actuació proposada no suposarà un impacte negatiu sobre l'ecosistema fluvial si es tenen en compte les consideracions que s'hi exposen, relatives la regularització de la situació administrativa del seu punt d'abastament i del seu punt d'abocament, amb les mesures adequades per evitar l'erosió del marge de la riera i el seu llit.

 

Consell de Protecció de la Natura

En la seva resposta, de 8 de febrer de 2016, es posa de manifest que aquest organisme no ha d'emetre informe respecte del Pla de referència.

 

Secció de Biodiversitat i Activitats Cinegètiques de Barcelona

En el seu informe emès en data 19 de febrer de 2016, es destaquen els aspectes a considerar del vector medi natural presents en l'àmbit, així com les mesures necessàries per evitar qualsevol afectació.

 

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

El seu escrit, de 26 de febrer de 2016, planteja la necessitat d'establir els consums necessaris d'aigua de la nova activitat i la capacitat de tractament resultant d'aquesta nova demanda, així com les necessitats reals de tractament d'afluents i el cabal per poder dimensionar la planta de tractament necessària. A més, requereix que es justifiquin les mesures d'estalvi energètic segons la normativa.

 

Direcció General de Qualitat Ambiental

L'informe relatiu al vector qualitat acústica, de 18 de febrer de 2016, conclou que el Projecte recull els objectius de qualitat acústica exigibles i preveu les mesures necessàries per al seu compliment i també que aquestes mesures i objectius es fan efectius tant en el Projecte com en les fases d'ordenació i de disseny.

Pel que fa al vector llum, en l'informe emès en data 3 de març de 2016 es determina que els nous punts de llum d'il·luminació exterior han de complir amb les condicions que preveu el Decret 190/2015, de 25 d'agost, de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

 

5. Avaluació

a) Consideracions en relació amb les característiques del Projecte

Tal com s'ha esmentat anteriorment, el Pla té per objecte ordenar i definir els usos de la finca Can Illa (també anomenada hostal Sant Roc), per tal de dur a terme l'activitat existent de restaurant, recuperar l'ús d'hostal i implantar una activitat d'hípica amb boxes desmuntables.

A aquest efecte, s'utilitzen les edificacions existents, la masia principal, la seva ampliació i uns annexos, llevat de l'activitat d'hípica, que requereix la implantació de deu boxes de fusta desmuntables per als cavalls de 3 x 3 m, de 90 m² totals, i d'un paller de 140 m². Aquests elements s'ubiquen de manera concentrada i a prop de l'aparcament existent, que dóna servei al restaurant i que també servirà a l'hostal, seguint una corba de nivell per tal d'integrar-los al paisatge.

A més, a la fitxa del Catàleg s'estableix que l'arranjament del camí d'accés a la finca s'haurà de fer amb subbase granular i acabat permeable, tipus de terra compactada, tot-u o sauló. Així mateix, es tindrà cura a conservar els elements d'enjardinament i vegetació de l'entorn immediat, i s'ha de mantenir el caràcter rural de l'entorn, evitar enjardinaments de tipus urbà o suburbà, potenciar els espais d'hort, i utilitzar espècies autòctones en el cas de nova plantació de vegetació.

b) Consideracions en relació amb la ubicació del Projecte

L'àmbit d'actuació se situa en l'espai PEIN (Pla d'espais d'interès natural) del Massís de Montseny, i en l'espai de la xarxa Natura 2000 (codi ES5110001), Massís del Montseny, com a zona especial de conservació (ZEC), en aplicació de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre, i segons l'Acord del Govern 150/2014, de 4 de novembre, pel qual es declaren zones especials de conservació (ZEC) de la regió biogeogràfica mediterrània, integrants de la xarxa Natura 2000, i se n'aprova l'instrument de gestió.

Així mateix, es troba dins l'àmbit territorial del Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge del Parc Natural del Montseny (PEPMNPPM); en concret, s'inclou en la zona interès natural (clau ZIN). Segons l'article 140 de la seva normativa, aquesta zona es correspon a un conjunt d'ecosistemes i paisatges característics del massís del Montseny que, pels seus valors naturals i culturals, mereixen ser protegits amb caràcter general. L'objectiu d'aquesta zona és la conservació d'aquest patrimoni de manera compatible amb l'aprofitament dels seus recursos i el desenvolupament de l'ús públic.

Així mateix, la masia de l'hostal Sant Roc es troba inclosa en l'inventari del patrimoni construït del PEPMNPPM, amb codi 08081150, segons el plànol d'ordenació O-4.

Els articles 62 i 63 del PEPMNPPM estableixen que, a partir d'aquest inventari del patrimoni construït, el planejament urbanístic de cada un dels municipis ha d'identificar en un catàleg específic les masies i les cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació i justificar les raons que en determinen la preservació i recuperació.

En aquest sentit, i atès que el municipi de Fogars de Montclús no disposa de l'esmentat Catàleg, el present Pla considera necessari incorporar en la seva documentació la fitxa de la finca Can Illa-Hostal Sant Roc com a element catalogable.

Cal afegir que a l'article 103 es preveu que la posada en marxa o ampliació de l'ús d'educació en el lleure que requereixi de la construcció de noves edificacions auxiliars i/o l'ocupació o transformació de l'entorn de l'edificació principal inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals, requerirà la tramitació prèvia d'un Pla especial urbanístic. En aquest sentit, s'acrediten a través de la fitxa de la masia Can Illa_Hostal Sant Roc els valors històrics, arquitectònics i mediambientals d'aquesta.

A més, el mateix plànol d'ordenació O-4 del PEPMNPPM delimita com a enclavament agrícola una part de l'espai no ocupat per les edificacions existents, identificat com un dels elements bàsics del territori que esdevé referencial per garantir la idoneïtat dels usos i de les instal·lacions i construccions a implantar.

El planejament urbanístic vigent del municipi de Fogars de Montclús es correspon amb les Normes subsidiàries de planejament aprovades definitivament per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona en la sessió de 16 d'octubre de 1991, el qual classifica l'àmbit d'actuació de sòl no urbanitzable, àrea del preparc natural dins del PEPMNPPM.

Així mateix, cal dir que l'àmbit d'actuació està en contacte directe amb diversos hàbitats d'interès comunitari en aplicació de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre, modificada per la Directiva 97/62/CE; en concret, un alzinar (codi 9340) a tocar de l'àmbit dels boxes per a cavalls i vernedes i altres boscos de ribera (codi 91E0) als entorns del riu Tordera.

Així mateix, està considerat com a àrea d'interès faunístic i florístic per la presència de barb de muntanya (Barbus meridionalis), espècie animal d'interès comunitari que, per a la seva conservació, cal designar zones especials de conservació, segons l'annex II de la Directiva d'hàbitats. Entre els invertebrats del mateix annex II, és possible la presència de l'escanyapolls (Lucanus cervus). Cal també parar especial atenció a les espècies de l'annex IV.a de la Directiva esmentada presents a l'entorn del riu i que requereixen una protecció estricta. En especial, cal destacar les espècies de ratpenats, com la ratapinyada pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus), o el nòctul petit (Nyctalus leisleri), entre d'altres, i determinats amfibis com el tòtil (Alytes obstetricans), el gripau corredor (Bufo calamita), el tritó verd (Triturus marmoratus), la reineta meridional (Hyla meridionalis), el gripau d'esperons (Pelobates cultripes), el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) o la granota roja (Rana temporaria).

Alhora, es troba en zona d'espai vital de determinades espècies de rapinyaires, en què destaca l'àliga marcenca (Circaetus gallicus) i l'aligot vesper (Pernis apivorus), per ser espècies d'interès comunitari que han de ser objecte de mesures especials quant a la conservació dels seus hàbitats, segons l'annex I de la Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril, de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (modificada per la Directiva 97/49/CEE).

Quant al medi hídric, es constata que l'àrea es troba entre el torrent del sot de Ritronyes i el riu Tordera, si bé l'hàbitat natural de ribera del riu Tordera i la vegetació pròpia del torrent del sot de Ritronyes es troben fora de l'àmbit del Pla especial. Així mateix, els boxes desmuntables s'ubicaran a més de 100 m de la Tordera, i per tant, fora de la zona de policia de lleres. A més, l'àmbit no s'ubica en cap aqüífer protegit ni es correspon a cap zona vulnerable per contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, així com tampoc en cap zona humida inventariada.

Així mateix, cal afegir que l'àmbit no està comprès en cap espai d'interès geològic, ni en cap forest d'utilitat pública. Tant l'aparcament com les zones obertes per la implantació dels boxes per cavalls es troben en zones amb pendent inferiors al 20%, així com també la resta d'activitats vinculades a l'hostal i el restaurant.

Respecte al risc d'incendi, cal assenyalar que l'àmbit està inclòs dins el perímetre de protecció prioritària del Massís del Montseny (codi BG1). Així mateix, Fogars de Montclús està classificat com a zona d'alt risc d'incendi forestal d'acord amb el que disposa el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals (modificat pel Decret 206/2005, de 27 de setembre), fet que caldrà tenir present tant durant la fase d'execució del Projecte com en l'explotació de l'activitat.

Pel que fa a la gestió del paisatge existent i segons l'estudi d'impacte ambiental aportat, la finca s'equipara a zones de bosc d'alzines, amb espais oberts de camps agrícoles i prats, en un entorn edificat històricament.

c) Consideracions en relació amb el potencial impacte

En relació amb l'impacte sobre el medi i la biodiversitat, la documentació ambiental conclou que la major part de les intervencions no tenen impacte sobre la fauna perquè es realitzen dins les edificacions existents; alhora, els possibles efectes de la implantació dels boxes es plantegen amb caràcter positiu atès que es manté el medi existent i que es presenten amb un caràcter desmuntable per tal que, un cop cessi l'activitat d'hípica, si fos el cas, es puguin desmantellar les instal·lacions. No obstant això, caldrà tenir en compte els valors naturals presents en l'àmbit d'actuació, principalment els hàbitats d'interès comunitari i la fauna, que en la documentació ambiental aportada no estan prou desenvolupats.

En aquest sentit, s'escau recordar que, en tractar-se d'un espai natural amb mosaic agrari forestal, s'han d'adoptar mesures per evitar la degradació i la fragmentació dels espais agraris, a fi de disminuir els efectes de l'actuació sobre la qualitat del paisatge, tal com es determina a l'article 59.1 del Reglament de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol. Així mateix, seguint la consideració de l'article 46.1 del Reglament esmentat, s'han d'adoptar mesures per no afectar ni la permeabilitat ni l'estabilitat del sòl, buscar la màxima integració de l'activitat en el medi, evitar els moviments de terra, les afeccions paisatgístiques, els riscos d'erosió i la inestabilitat en el terreny.

Atenent l'anterior, el Pla adopta un seguit de mesures de les quals es destaquen les següents:

   - Eliminar elements i construccions precàries, runes, abocaments i instal·lacions obsoletes.

   - Els nous boxes de fusta s'adaptaran a les corbes de nivell del talús, entre la feixa on actualment hi ha l'aparcament del restaurant i les feixes de més al nord dedicades al conreu i prats. Se situen de manera agrupada a les zones baixes dels talussos per evitar l'impacte visual i seguint el marge per donar un aspecte semisoterrat. Així mateix, es planteja la retirada dels coberts desmuntables un cop cessi l'activitat.

   - Es respectarà la distribució dels camps existents i no s'intervindrà a les zones boscoses.

   - Es farà el manteniment d'espècies herbàcies existents.

   - S'esmenta que la permeabilitat del sòl tan sols quedaria condicionada pels boxes de cavalls, si bé aquests no tindran paviment ni la seva implantació comportarà moviments de terres. L'aparcament de vehicles existent és de tot-u, per evitar la impermeabilització del sòl, amb plantació d'arbres per fer ombra. Es faran plantacions d'arbusts i arbres als entorns de l'aparcament i dels boxes. La resta de l'àmbit es correspon a zones de pastura, horts, camps i bosc.

Si bé es valoren favorablement les mesures adoptades, es considera necessari completar-les en el sentit que s'exposa a continuació:

   - Per una banda, atenent els valors naturals de l'àmbit d'actuació anteriorment descrits, caldrà reduir el nombre de boxes per a cavalls proposat, i limitar-ne la implantació a la mínima imprescindible per a l'activitat de lleure prevista. Així mateix, es considera convenient potenciar les activitats d'educació ambiental en el lleure que promoguin el contacte amb l'entorn i requereixin menys infraestructures, com les passejades a peu.

   - D'altra banda, caldrà preveure que la plantació d'arbrat en la zona d'aparcament i dels boxes per a cavalls sigui el característic dels hàbitats circumdants, per tal d'aconseguir una millor integració paisatgística. Es recomana la implantació d'un plafó informatiu recomanant als clients de les activitats seguir els criteris d'ús i bones pràctiques del Parc Natural del Montseny, en consonància amb els criteris de l'òrgan gestor del Parc del Montseny.

   - Pel que fa a l'execució de les obres, caldrà que mentre durin s'habilitin els abassegaments temporals de terres i materials en els terrenys de menys valor natural, i fer els tractaments adients per evitar la pols i altres partícules en suspensió que pugui afectar els entorns.

   - Així mateix, caldrà dur a terme les obres a la tardor-hivern, per ser l'època, en general, d'aturada ecològica, fisiològica i biològica (creixements, reproducció, etc.), tant de la flora de l'hàbitat catalogat com de la fauna vinculada, així com evitar les hores crepusculars. Alhora, en cas de detectar-se la presència de ratpenats o altres espècies protegides, s'hauran de prendre les mesures adients per garantir-ne la preservació.

   - Quant al sanejament, l'informe de l'Agència Catalana de l'Aigua emès en resposta a les consultes efectuades posa de manifest que l'actual activitat de restaurant ja disposa d'una depuradora fisicoquímica amb abocament cap a la Tordera, mantenint els paràmetres de l'aigua a abocar permesos i amb autorització d'aquest organisme. D'aquesta manera, requereix que s'inclogui en aquesta autorització d'abocament les altres aigües residuals generades. A més a més, considera necessari proporcionar al punt d'abocament les mesures adequades per evitar l'erosió del marge de la riera i el seu llit.

   - Respecte a l'abastament, en l'informe esmentat s'assenyala que l'edifici ja disposa de subministrament d'aigua potable i que s'està tramitant una modificació de la concessió per a una captació del torrent Ritronyes per als usos domèstics d'un habitatge per a sis persones i per a un restaurant, en la qual caldria incloure l'ús d'hostal i l'ús per als cavalls, sense modificar el volum concedit.

   - Respecte els efectes sobre la qualitat de l'aire, el document ambiental planteja que no es generen substàncies tòxiques que s'enviïn a l'atmosfera en la fase de construcció, tot i que es generaran partícules en suspensió a l'aire i emissions de CO2; mentre que en fase de funcionament de l'activitat d'hípica no es preveu generar emissions.

   - Quant a la possible contaminació acústica, per tal de minimitzar l'impacte sobre la biodiversitat el document ambiental planteja que les obres de reforma hauran d'evitar en la mesura que sigui possible molts sorolls a l'exterior, per això es recomana no treballar de nit. També conclou que les activitats d'hostal en un entorn rural i la d'excursions a cavall requereixen d'un entorn tranquil, les quals no generen sorolls ni molèsties sobre la biodiversitat de l'entorn.

   - En qualsevol cas, tenint en compte l'informe de la Direcció General de Qualitat Ambiental relatiu al vector qualitat acústica, de 18 de febrer de 2016, cal recordar que les mesures i objectius de qualitat acústica exigibles s'hauran de fer efectius tant en el Projecte com en les fases d'ordenació i de disseny.

Finalment, cal recordar que, pel que fa a les instal·lacions de l'hípica, en tractar-se d'un nucli zoològic, caldrà inscriure-les al registre de nuclis zoològics de Catalunya, d'acord amb els articles 3 i 6 de l'Ordre de 28 de novembre de 1988, de creació del Registre de nuclis zoològics de Catalunya, prèviament a l'inici de les activitats. Així mateix, s'hauran de complir les condicions de confort i higiene establertes al seu article 7.

  


6. Acord

Considerant la documentació aportada, les respostes rebudes a les consultes formulades, així com els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, relatius a les característiques del Projecte, la seva ubicació, i les característiques del potencial impacte, i a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals, la Ponència Ambiental acorda:

 

Primer

Emetre informe d'impacte ambiental del Pla especial urbanístic de definició d'usos admesos a la finca Can Illa-Hostal Sant Roc, al terme municipal de Fogars de Montclús, pel qual es determina que el Pla no s'ha de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental ordinària.

 

Segon

Incloure les condicions addicionals següents:

   a) Atenent els valors naturals de l'àmbit d'actuació, caldrà reduir el nombre de boxes per a cavalls proposat, i limitar-ne la implantació a la mínima imprescindible per a l'activitat de lleure prevista. Així mateix, es considera convenient potenciar les activitats d'educació ambiental en el lleure que promoguin el contacte amb l'entorn i requereixin menys infraestructures.

   b) Caldrà preveure que la plantació d'arbrat en la zona d'aparcament i dels boxes per a cavalls sigui el característic dels hàbitats circumdants, per tal d'aconseguir una millor integració paisatgística.

   c) Pel que fa a l'execució de les obres, caldrà que mentre durin s'habilitin els abassegaments temporals de terres i materials en els terrenys de menys valor natural, fent els tractaments adients per evitar la pols i altres partícules en suspensió que pugui afectar els entorns.

   d) Així mateix, caldrà dur a terme les obres a la tardor-hivern, per ser l'època, en general, d'aturada ecològica, fisiològica i biològica (creixements, reproducció, etc.), tant de la flora de l'hàbitat catalogat com de la fauna vinculada, així com evitar les hores crepusculars. Alhora, en cas de detectar-se la presència de ratpenats o altres espècies protegides, s'hauran de prendre les mesures adients per garantir-ne la preservació.

   e) Caldrà donar compliment a les consideracions de l'informe de l'Agència Catalana de l'Aigua, de 2 de febrer de 2016, i destacar les relatives a l'abastament i sanejament.

 

Tercer

Un cop finalitzades les obres, el promotor haurà de presentar a l'Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental a Barcelona del Departament de Territori i Sostenibilitat un informe final, signat per la direcció ambiental de l'obra, que verifiqui el compliment de les mesures correctores i condicions establertes en el document ambiental i en l'acord adoptat.

 

Quart

Traslladar l'Acord als Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Territori i Sostenibilitat per notificar-lo a l'Ajuntament de Fogars de Montclús.

 

D'acord amb el que estableix l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, aquest informe d'impacte ambiental s'ha de fer públic mitjançant la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a la seu electrònica del Departament de Territori i Sostenibilitat.