Mis Leyes

Ficha de esta disposición

Título :
RESOLUCIÓ TES/2650/2016, de 22 de novembre, per la qual es fa públic l'Acord d'informe d'impacte ambiental de l'Avantprojecte d'adequació de l'entorn al pont dels Tres Ulls al districte de Nou Barris, al terme municipal de Barcelona
Nº de Disposición :
TES/2650/2016
Boletín Oficial :
DOGC 7256
Fecha Disposición :
22/11/2016
Fecha Publicación :
28/11/2016
Órgano Emisor :
Departament de Territori i Sostenibilitat
Vist que la Ponència ambiental, en la sessió del dia 5 d'abril de 2016, va adoptar l'Acord d'informe d'impacte ambiental de l'Avantprojecte d'adequació de l'entorn al pont dels Tres Ulls al districte de Nou Barris, al terme municipal de Barcelona, promogut i tramitat per l'Ajuntament de Barcelona,

 

Resolc:

 

Donar publicitat a l'esmentat Acord d'informe d'impacte ambiental de l'Avantprojecte d'adequació de l'entorn al pont dels Tres Ulls al districte de Nou Barris, al terme municipal de Barcelona.

 

Barcelona, 22 de novembre de 2016

 

Ferran Miralles i Sabadell

Director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural

 

 

ACORD

de 5 d'abril de 2016, d'informe d'impacte ambiental de l'Avantprojecte d'adequació de l'entorn al pont dels Tres Ulls al districte de Nou Barris, al terme municipal de Barcelona, promogut i tramitat per l'Ajuntament de Barcelona.

 

Referència: OAAGI20150038

 

   1. Antecedents

El 2 d'octubre de 2015 té entrada a la Subdirecció General d'Avaluació Ambiental el document ambiental i l'estructura de l'Avantprojecte d'adequació de l'entorn al pont dels Tres Ulls al districte de Nou Barris, en què se sol·licita l'inici de l'avaluació d'impacte ambiental simplificada.

 

   2. Marc normatiu

Ateses les característiques principals, el Projecte no s'ajusta a cap dels supòsits previstos als annexos I i II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. Tanmateix és objecte d'avaluació ambiental simplificada d'acord amb l'article 7.2, apartat b) de la Llei, en tractar-se d'un Projecte que afecta la xarxa Natura 2000. Concretament es tracta de l'espai d'interès natural de la serra de Collserola.

 

   3. Descripció del Projecte i del document ambiental

Durant les obres de construcció d'unes feixes agrícoles, situades per damunt del barri de la Trinitat Nova de Barcelona, hi va aflorar un pont a la superfície, anomenat el pont dels Tres Ulls, que estava soterrat per rebliments de terres que s'hi havien dipositat al damunt des dels anys 70 fins a l'actualitat, com a resultant d'obres que es van anar construint a la zona i que van anar modificant la topografia de la vall.

Aquest pont formava part d'una obra monumental hidràulica iniciada l'any 1893 i que mai es va acabar: l'aqüeducte alt de Montcada. Formava part dels aqüeductes que baixaven de la Casa de l'Aigua, que ja està rehabilitada i que forma part d'un conjunt que ha de permetre entendre la funció original de l'equipament. Part del túnel subterrani que uneix la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova amb la Casa de l'Aigua de la Trinitat Vella es va restaurar en un tram de 120 m per sota de la Meridiana; històricament tenien la funció d'elevar el cabal procedent del rec Comtal. El túnel continua des de la Trinitat Nova fins el pont dels Tres Ulls.

L'objectiu del present Projecte és desenterrar i recuperar tota l'estructura del Pont dels Tres ulls, d'uns 40 metres de llarg i uns 5 d'amplada, del qual actualment es pot observar l'arc central, que va quedar al descobert per les excavacions. També es vol adequar l'entorn del pont amb l'objectiu de recuperar la vall original i a fi que sigui un punt d'entrada al Parc de Collserola des de la ciutat.

Els treballs proposats són:

Adequar i restaurar paisatgísticament l'entorn del pont dels Tres ulls que actualment es troba degradat, implantant feixes agrícoles (amb cultiu de vinya) que tinguin un ús social pels veïns de Nou Barris.

Definir un camí d'accés al parc de Collserola. Aquest accés comunicarà Nou Barris (des del c/Aiguablava) fins l'entrada del parc de Collserola. Aquest camí s'executa amb un pendent accessible per a bicicletes i vianants fins el pont dels Tres ulls.

Restaurar la morfologia original de l'àmbit, redefinint la vall on creua el pont dels Tres ulls, maximitzant la compensació del balanç de terres.

El Projecte se situa en l'àmbit de l'espai d'interès natural serra de Collserola, inclòs en la xarxa Natura 2000 dins la categoria d'espais de muntanya litoral, amb codi ZECES5110024, concretament en el límit entre aquest espai i l'entramat urbà del districte de Nou Barris de Barcelona.

El document ambiental estudia quatre alternatives incloent-hi l'alternativa zero, de les quals escull l'alternativa 3.

Alternativa 0: Mantenir l'estat actual de l'àmbit.

Alternativa 1: Projecte original, amb la implantació de dues parcel·les agrícoles (dues feixes amb fruiters i un camí d'accés al pont) i la restauració de la vall original.

Alternativa: Restauració integral de la vall original, modificant el relleu actual i redefinint l'antiga llera del torrent.

Alternativa 3: Proposta de restauració del relleu original del sector, compensant el balanç de terres maximitzant les superfícies agrícoles. Aquesta alternativa també preveu la construcció d'un camí que comunica Nou Barris amb el pont dels Tres Ulls i Collserola.

 

   4. Consultes

D'acord amb l'article 46 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, en data 16 d'octubre de 2015 s'han realitzat consultes als següents organismes, institucions i públic interessat:

 

Relació de consultats

Respostes rebudes

Departament de Cultura. Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni

X

Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Subdirecció General de Biodiversitat

X

Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Serveis Territorials a Barcelona. Àrea de Medi Natural



 
Departament de Territori i Sostenibilitat. Direcció General de Qualitat Ambiental



 
Departament d'Interior. Direcció General de Protecció Civil



 
Agència Catalana de l'Aigua

X

Àrea de Territori i Medi Ambient de l'Obra Social de Caixa Catalunya



 
Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola

X

DEPANA



 
Ecologistes en Acció



 
SEO/Birdlife



 
ACCIONATURA

 

 

 

En aquest període s'ha rebut informe de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, de l'Agència Catalana de l'Aigua i del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.

En data 23 d'octubre de 2015, el Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals informa que no té constància d'espècies amenaçades en la zona, tanmateix informa que s'ha de tenir en compte les possibles afeccions sobre espècies protegides i valorar-ne l'efecte de l'actuació.

La Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni informa favorablement en data 10 de novembre de 2015, ja que no considera necessari sotmetre el Projecte al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.

En data 12 de novembre de 2015, l'Agència Catalana de l'Aigua informa que el Projecte s'emplaça en parcel·les de titularitat pública (Ajuntament de Barcelona), i que està subjecte a les regulacions del domini públic hidràulic i les seves zones de servitud i policia que estableix el Reglament. També informe que no s'escau sotmetre el Projecte al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental.

 

   5. Avaluació

   a) Consideracions en relació amb les característiques del Projecte

El Projecte és una millora ambiental que implica la realització d'unes mesures correctores específiques.

   - Restauració morfològica. Aquesta restauració preveu l'excavació de les terres fins a una potència que no ha de sobrepassar la topografia de la vall original; les potències previstes entre el reblert d'origen antròpic i la vall original arriben als 20 m a la part central de l'antiga llera.

   - Quant al camí projectat que ha de connectar el camí d'Aiguablava amb el pont, s'ha previst un pendent que garanteixi el pas de senderistes i que connecti Nou Barris amb el parc de Collserola. S'ha definit un pendent mitjà del 10.6%. Els talussos del camí s'han projectat amb pendents entre 2H:1V i 3H: 2V, i una alçada màxima de 5 m. El pendent dels vessants de muntanya que connecten l'orografia actual amb el relleu projectat és de 2H:2V (pendent màxim del 47% i alçades màximes de 17 m). La geometria de les feixes prevista: pendent entre murs de 5% i alçada de murs de pedra d'1,5 m.

   - Gestió d'excedents de terres. L'excavació de terres previstes és 64.153 m3 i el material de reblert necessari és de 29.195m3. Es preveu que la tipologia de terres provinents de l'excavació tinguin les proporcions següents: 90% de terres netes; 7,5% de sòls contaminants amb residus provinents de la construcció; 2% de mescla de sòls contaminants per residus i 0,5% de mescla de terres contaminades amb residus especials.

   - Revegetació dels espais generats. El condicionament del sòl per portar a terme la revegetació amb aportació de condicionants orgànics del sòl i hidrosembra i plantacions. La restauració de les feixes es preveu amb la plantació de conreus llenyosos de secà principalment d'olivera i vinya. Per a l'estabilitat dels talussos entre feixes es proposa la realització de murets de pedra.

   - Control de l'erosió. En l'actualitat, el drenatge de la zona té un caràcter difús, però amb les obres d'adequació proposades i la restauració morfològica es preveu la transformació del drenatge restituint la llera original. L'escolament es conduirà cap a la xarxa de clavegueram propera al sector.

   - Patrimoni Cultural. Recuperació del pont.

   b) Consideracions en relació amb la ubicació del Projecte.

L'actuació està situada en el terme municipal de Barcelona, concretament al districte de Nou Barris, en un àmbit inclòs en la xarxa Natura 2000, la serra de Collserola, dins del parc natural de Collserola.

La zona afectada pel Projecte és una àrea d'interès faunístic i florístic. A la serra de Collserola hi trobem les següents espècies incloses a la Directiva d'hàbitats: Prats mediterranis rics en anuals basòfils; Alzinars i carrascars i Pinedes mediterrànies. Trobem també les espècies següents que poden estar presents en l'àmbit del Projecte: ratpenat de cova, ratpenat orellut mitjà, ratpenat orellut gran, ratpenat mediterrani de ferradura, ratpenat gran de ferradura i ratpenat petit de ferradura.

El municipi de Barcelona està declarat com d'alt risc d'incendi pel Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals, modificat pel Decret 206/2005, de 27 de setembre.

   c) Consideracions en relació amb el potencial impacte

El document ambiental expressa que hi haurà impacte sobre les comunitats vegetals presents en l'àmbit d'estudi, les quals allotgen nombroses espècies de fauna susceptibles de veure's afectades pel Projecte. Tanmateix, la documentació esmentada no detalla cap d'aquestes espècies de la fauna.

Els principals efectes potencials que preveu l'estudi sobre la vegetació i la fauna són:

Pèrdua de biomassa vegetal.

Degradació de les comunitats properes per desbordament de les accions constructives.

Impacte per augment del risc d'incendis.

Pèrdua de producció vegetal per augment de sòlids en suspensió en l'atmosfera, o per emissió de contaminants per la maquinària durant la construcció.

Destrucció física dels hàbitats ocupats o explotats per la fauna.

Alteració dels comportaments de la fauna per augment de soroll.

Desaparició física dels animals durant l'execució de l'obra.

Efecte barrera.

Els principals impactes derivats de l'actuació es produiran durant la fase d'obres. Aquests impactes són bàsicament de moviment de terres per a l'adaptació de la nova topografia i del medi atmosfèric, produïts per la pols que generaran els moviments de terres i la circulació de vehicles i el soroll de la maquinària. Aquests impactes són de caràcter temporal i finalitzen en acabar la fase d'obres.

Quant al volum de terres generat per l'obra, hi ha un gran excedent de terres que s'haurà de caracteritzar de forma detallada per poder portar la gestió més escaient en cada cas.

El municipi de Barcelona està inclòs dins els municipis declarats com a zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric; atès el volum de terres a mobilitzar, és previsible l'augment de sòlids en suspensió durant la fase de construcció.

Quant al soroll, segons el Mapa estratègic de soroll de Barcelona, l'àmbit té una sensibilitat acústica moderada. Durant l'obra hi haurà un increment dels nivells de soroll generat per la maquinària adscrita a l'obra. La sensibilitat acústica de l'entorn no fa preveure efectes significatius en els nivells d'immissió sonora durant la fase de construcció.

El Projecte es considera una millora ambiental que afavorirà la qualitat paisatgística, cultural i ambiental de la zona. Els principals impactes es donen en fase d'obra però si s'implementen les mesures correctores establertes en el document ambiental presentat i les condicions fixades en aquesta proposta d'Acord, el Projecte no preveu afectar l'abundància, la qualitat i la capacitat regenerativa dels recursos naturals de l'àrea. A més, el Projecte preveu millorar l'estat actual de l'àmbit i recuperar el paisatge i el patrimoni cultural.

 

   6. Acord

Tenint en compte les característiques del Projecte proposat i de la seva ubicació i el potencial impacte, i considerant la documentació presentada i les respostes rebudes, així com els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals, la Ponència Ambiental acorda:

 

Primer

Emetre informe d'impacte ambiental de l'Avantprojecte d'adequació de l'entorn al pont dels Tres Ulls al districte de Nou Barris, pel qual es determina que el Projecte no s'ha de sotmetre a una avaluació d'impacte ambiental ordinària, atès que l'actuació prevista no comportarà efectes significatius en el medi ambient.

 

Segon

Incorporar al Projecte les condicions i mesures preventives i correctores que s'enumeren a continuació:

   1. El document ambiental preveu, entre d'altres, les mesures següents:

Evitar sempre que sigui possible l'execució de les obres en el període reproductor, i per tant entre març i juliol.

Limitar l'àmbit d'esbrossada a les zones on sigui estrictament necessari.

Revegetació dels espais generats, camps de conreu i feixes agrícoles i zones de vessant de muntanya.

Mesures per al control de l'erosió.

Control arqueològic durant les obres.

   2. La documentació aportada preveu que s'haurà de realitzar una campanya de mostreigs i sondeigs del sòl per caracteritzar la geologia real. Aquest estudi es fonamental per preveure el volum i naturalesa del material de reblert, ja que es preveu que hi haurà bastant material antròpic procedent d'obres que s'han fet a la zona i que s'han abocat de manera irregular.

Un cop fet aquest estudi de caracterització geològica, es valorarà la possibilitat de deixar una mostra com a testimoni de la geologia de la zona que serveixi per explicar la formació del relleu de la vall on s'ubica el Projecte, i també fora interessant explicar l'evolució històrica de l'indret amb material didàctic adient.

   3. Quant a la restauració morfològica dels vessants i la restauració de la cobertura vegetal, en els punts més problemàtics s'instal·laran mantes orgàniques o d'altres teixits biodegradables que retinguin la humitat alhora que facilitin la fixació de les llavors.

   4. Quant a la gestió de les terres, caldrà l'informe favorable de l'Agència de Residus de Catalunya referent al tractament a realitzar, segons la categoria de residus resultant de la caracterització definitiva del material de reblert a extreure en la zona del Projecte. Així mateix, el titular del Projecte haurà d'informar a la Direcció General de Polítiques Ambientals sobre la gestió de les terres netes excedents del Projecte, la qual n'haurà de donar la conformitat.

   5. Deixar el pont dels Tres Ulls al descobert implica el trasllat de les antenes de comunicació situades actualment sobre el reblert, les quals s'hauran de desplaçar i recol·locar buscant la màxima integració en el paisatge resultant.

   6. En el cas d'haver de tallar espècies exòtiques, cal que la gestió de les seves restes es faci de tal manera que no generi nous propàguls.

   7. En el cas que el Projecte impliqui la instal·lació de punts de llum d'il·luminació exterior, hauran de complir la Llei 6/2001. A més, s'hauran de tenir en compte les condicions següents:

   a) La il·luminació exterior ha de romandre apagada quan no sigui necessària i mentre no estigui en funcionament l'activitat, excepte en els casos previstos per l'article 8.1 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, que han d'estar degudament justificats.

   b) En zona de protecció màxima (E1).

   - Les làmpades han de ser de vapor de sodi o tipus LED ambre (làmpades tipus LED que emeten llum que compleix aquestes tres condicions alhora: longitud d'ona dominant entre els 585 i els 595 nm, emissió de radiació electromagnètica per sota dels 500 nm inferior a l'1% del total i sense presència de cap pic d'emissió al voltant dels 440 nm).

   - El percentatge màxim de flux d'hemisferi superior instal·lat dels pàmpols ha de ser de l'1%.

   c) En zona de protecció alta (E2)

   - L'eficàcia de les làmpades ha de ser superior a 65 lm/W, a excepció de les destinades a il·luminació de seguretat i rètols que serà superior a 45 lm/W.

   - La temperatura de color de les làmpades ha de ser igual o inferior a 3.300 K, sempre que això no suposi contravenir la normativa en matèria de seguretat industrial o seguretat en el treball. En el cas que, per exigències funcionals de la instal·lació, s'hagin d'utilitzar làmpades diferents de les anteriors, s'han de tenir en compte les millors tecnologies disponibles en eficiència energètica i que, d'acord amb l'article 9.d) de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, han d'emetre preferentment en la zona de l'espectre visible de longitud d'ona llarga.

   - El percentatge màxim del flux d'hemisferi superior instal·lat dels pàmpols ha de ser del 5%.

   d) En zona de protecció moderada (E3)

   - L'eficàcia de les làmpades ha de ser superior a 65 lm/W, a excepció de les destinades a il·luminació de seguretat i rètols, que serà superior a 45 lm/W.

   - La temperatura de color de les làmpades ha de ser igual o inferior a 4.200 K, sempre que això no suposi contravenir la normativa en matèria de seguretat industrial o seguretat en el treball. En el cas que, per exigències funcionals de la instal·lació, s'hagin d'utilitzar làmpades diferents de les anteriors, s'han de tenir en compte les millors tecnologies disponibles en eficiència energètica i d'acord amb l'article 9.d) de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, que han d'emetre preferentment en la zona de l'espectre visible de longitud d'ona llarga.

   - El percentatge màxim del flux d'hemisferi superior instal·lat dels pàmpols ha de ser del 15%.

   8. En relació amb l'impacte envers la qualitat de l'aire, es preveu un impacte poc significatiu i amb una afectació de caràcter temporal durant l'execució de l'obra principalment per les partícules. En aquest sentit, durant l'execució de l'obra es poden fer actuacions per tal de prevenir i evitar l'emissió de la pols com poden ser:

      - Limitar la velocitat màxima de circulació dels vehicles i la maquinària a 20 km/h per l'interior de l'obra.

      - Cobrir els materials pulverulents transportats per vehicles amb lones.

      - Netejar rodes.

      - Localitzar els emmagatzematges de materials pulverulents en zones ubicades a sotavent respecte del vent dominant.

      - Instal·lar sistemes físics per evitar la dispersió de partícules en els apilaments de materials pulverulents.

   9. Adoptar les mesures de prevenció d'incendis forestals que estableix el Decret 64/1995, de 7 de març, modificat pel Decret 206/2005, de 27 de setembre, durant l'execució de l'obra.

 

Tercer

Un cop realitzat el Projecte constructiu definitiu, el promotor del Projecte haurà de presentar-lo al Departament de Territori i Sostenibilitat. El Projecte inclourà el Pla de la vigilància ambiental que es durà a terme durant les obres.

Així mateix, un cop finalitzades les obres s'haurà de presentar un informe que verifiqui el compliment de les mesures correctores i condicions establertes en el document ambiental i en el present Acord.

 

Quart

Notificar el present Acord a l'Ajuntament de Barcelona.

 

D'acord amb el que estableix l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, aquest informe d'impacte ambiental s'ha de fer públic mitjançant la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a la seu electrònica del Departament de Territori i Sostenibilitat.