Mis Leyes

Ficha de esta disposición

Título :
RESOLUCIÓ JUS/2666/2016, de 21 de novembre, dictada en el recurs governatiu interposat pel senyor R. G. G., en representació de la senyora M. E. B. R., contra la suspensió de la inscripció d'una escriptura d'acceptació d'herència per aplicació de l'article 442-13 del Codi civil de Catalunya, de la registradora de la propietat titular del Registre de la Propietat de Badalona, núm. 3
Nº de Disposición :
JUS/2666/2016
Boletín Oficial :
DOGC 7258
Fecha Disposición :
21/11/2016
Fecha Publicación :
30/11/2016
Órgano Emisor :
Departament de Justícia
Es dicta recurs governatiu interposat pel senyor R. G. G., en representació de la senyora M. E. B. R., contra la qualificació de la registradora de la propietat de Badalona número 3, per la qual suspèn la inscripció d'una escriptura d'acceptació d'herència.

 

Relació de fets

 

I

El 19 de juliol de 2016, la senyora M. E. B. R. va atorgar, davant la notària de Barcelona senyora Adela García Arana, una escriptura d'acceptació i adjudicació d'herència del senyor F. J. C. B., en virtut del testament atorgat pel causant el 5 de febrer de 1979 davant el notari senyor Ramon Algar Lluch, l'únic que va atorgar, segons el certificat del Registre General d'Actes d'Última Voluntat. En aquest testament el testador va instituir hereva universal i lliure la seva esposa, M. E. B. R., i va ordenar una substitució preventiva de residu a favor dels futurs descendents legítims del testador, per parts iguals, i, si no n'hi hagués, a favor del germà del testador, el senyor J. A. C. B., i a falta de tots ells, a favor del seu nebot R. C. C. En l'escriptura esmentada, la senyora M. E. B. R. va acceptar l'herència del senyor F. J. C. B. i es va adjudicar la meitat indivisa de la finca número 8155, numerada abans com 56784, inscrita al Registre de la Propietat de Badalona núm. 1, al foli 29 del tom 2914, llibre 108, i la meitat indivisa de la finca número 1084, numerada abans com 49601, inscrita al Registre de la Propietat de Badalona núm. 3, al foli 71 del tom 2901, llibre 37. El 26 de juliol de 2016 l'escriptura va ser presentada al Registre de la Propietat de Badalona núm. 3, ¿¿on va donar lloc a l'assentament de presentació 2413 del tom 83 del llibre diari d'operacions, i es va sol·licitar la inscripció de la finca 1084.

 

II

El 10 d'agost de 2016, el senyor J. A. C. B., cotitular de la finca número 1084 juntament amb el seu germà F. J. C. B., va presentar una instància privada amb signatura legitimada davant la registradora _que va donar lloc a l'assentament de presentació 2493 del tom 83 del llibre diari_, en la qual sol·licitava que es fes constar el canvi d'estat civil del senyor F. J. C. B. Hi adjuntava un certificat literal expedit pel Registre Civil de Badalona del qual resultava que el matrimoni format per F. J. C. B. i M. E. B. R. havia estat declarat dissolt per divorci per una sentència del Jutjat de Primera Instància número 3 de Badalona de 24 de febrer de 1992, i que amb anterioritat tots dos havien estat separats judicialment per una sentència del mateix Jutjat de 21 de juliol de 1987. D'altra banda, en el Registre de la Propietat de Badalona núm. 1, a càrrec també de la titular del Registre núm. 3 com a registradora accidental, consta inscrit aquest divorci, segons la inscripció 4a de la finca 8155, al foli 29 del tom 2914, llibre 108.

 

III

El 16 d'agost de 2016, la registradora va qualificar negativament l'escriptura d'acceptació i adjudicació d'herència atorgada per la senyora M. E. B. R., i va suspendre'n la inscripció com a conseqüència de la qualificació conjunta dels llibres al seu càrrec i dels documents presentats relacionats amb aquesta escriptura; així mateix va assenyalar que la disposició testamentària a favor de l'atorgant havia esdevingut ineficaç arran de la seva separació i posterior divorci del senyor F. J. C. B., tal com estableix l'article 422-13 CCC, sense que s'hagués acreditat l'excepció prevista en el mateix precepte a favor de l'instituït. A més de fonamentar la seva nota en aquest precepte _aplicable d'acord amb la disposició transitòria segona de la Llei 10/2008, del 10 de juliol_, la registradora la basa en els articles 14 i 18 de la Llei hipotecària i en les resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat de 2 d'octubre de 1981, 1 de juny de 1993, 6 de juliol de 2011, 7 de maig i 30 de novembre de 2013, i 31 de gener, 28 de juliol, 6 d'agost, 28 d'octubre i 1 de desembre de 2014.

 

IV

Per un escrit de 29 d'agost de 2016, el lletrat senyor R. G. G., actuant en nom i representació de la senyora M. E. B. R., va interposar un recurs davant aquesta Direcció General contra la referida qualificació negativa. La recurrent considera que l'article 422-13 CCC és una norma d'interpretació de la voluntat del testador i que el fet que el testador no revoqués el testament des del seu atorgament l'any 1979 _quan tenia tan sols 25 anys d'edat_ malgrat la separació i dissolució del seu matrimoni el 1992, posa de manifest la seva voluntat de mantenir la institució d'hereu a favor de la recurrent. Així mateix, i transcrivint arguments recollits en la nostra Resolució de 5 desembre de 2013 (DOGC núm. 6529, de 27 de desembre) _la qual, però, no esmenta_, assenyala que, d'acord amb les exigències de la bona fe que estableix l'article 111-7 CCC, el cònjuge o parella afectat per la ineficàcia que sanciona l'article 422-13 CCC ha de reconèixer aquesta circumstància i abstenir-se d'actuar contra la norma, de manera que, si no procedeix així, la causa d'ineficàcia ha d'ésser invocada per la persona afavorida per ella i declarada judicialment, sense que el notari ni el registrador la puguin aplicar d'ofici. Cita, a més, en suport de la seva argumentació, les resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat de 26 de novembre de 1998 i de 26 de febrer de 2003, així com les sentències de l'Audiència Provincial de Madrid de 15 d'abril i 13 de desembre de 2013 i de l'Audiència Provincial d'Alacant de 30 de març de 2007, i anuncia també l'examen de la Sentència de l'Audiència Provincial de Màlaga de 13 d'octubre de 1999, la qual, però, no apareix en el text del recurs.

 

V

La registradora va notificar la interposició del recurs a la notària autoritzant de l'escriptura d'acceptació i adquisició d'herència i al senyor J. A. C. B., com a titular d'un dret que es pot veure afectat per la resolució del recurs. Per un escrit de data 16 de setembre de 2016, el senyor J. A. C. B. denuncia l'actuació injusta de la recurrent i destaca el fet que en l'escriptura es presenti com a vídua del testador i oculti la dissolució del seu matrimoni. Quant al que disposa l'article 422-13 CCC, afirma que sanciona i no presumeix la ineficàcia de les disposicions a favor del cònjuge o parella i que la possible excepció a aquesta ineficàcia ha de resultar del mateix testament, codicil o memòria testamentària. Assenyala també que la jurisprudència apuntada de contrari es refereix al CCE, que no conté cap precepte similar a l'article 422-13 CCC. Finalment, i pel que fa a la hipotètica voluntat del causant de mantenir la institució d'hereva a favor de qui va ser la seva dona pel fet de no revocar el testament, argumenta que, essent ineficaç la disposició testamentària, la seva revocació és innecessària, i assenyala que, precisament, si el seu germà hagués volgut que, malgrat tot, la senyora M. E. B. R. fos la seva hereva, hauria atorgat un nou testament en aquest sentit.

La notària autoritzant de l'escriptura no va formular cap al·legació.

 

VI

El 23 de setembre de 2016, la registradora de la propietat va emetre el seu informe, on es ratificava en la qualificació negativa. Assenyalava que la ineficàcia _no nul·litat_ establerta per l'article 422-13 CCC constitueix una sanció imposada per la llei que és directament aplicable i vinculant, llevat que es doni -i no és el cas- l'excepció recollida en el paràgraf tercer del mateix precepte. Afirmava, així mateix, que els registradors, en l'exercici de la seva funció i dins l'àmbit de les seves competències, han de qualificar les disposicions testamentàries i en poden apreciar d'ofici la ineficàcia. Citava en suport de la seva argumentació dues resolucions d'aquesta Direcció General no esmentades en la seva nota i, pel que fa a les sentències al·legades per la recurrent, apuntava que apliquen la legislació civil estatal, en la qual no hi ha cap norma anàloga a l'article 422-13 CCC. En la mateixa data, va formar l'expedient corresponent i el va remetre a aquesta Direcció General.

 

VII

En la resolució del recurs, aquesta Direcció General ha estat assessorada per la Comissió que, a aquests efectes, estableix la Llei 5/2009, del 28 d'abril, dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s'hagin d'inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya. S'ha abstingut d'intervenir en les deliberacions de la Comissió la senyora Nativitat Mercè Mota Papaseit, titular del Registre de la Propietat de Badalona núm. 1, en atenció al fet que en el seu Registre està inscrita la segona de les finques disposades pel senyor F. J. C. B. en el seu testament, de la qual s'ha sol·licitat la inscripció a favor del seu germà, el senyor J. A. C. B.

 

Fonaments de dret

 

Primer

La ineficàcia sobrevinguda de les disposicions testamentàries a favor del cònjuge o del convivent en parella estable per crisi matrimonial o de convivència

1.1 L'article 422-13 CCC sanciona la ineficàcia de les disposicions testamentàries atorgades pel testador a favor del seu cònjuge i de determinats parents d'aquest si, després del seu atorgament, els cònjuges se separen o es divorcien o el matrimoni és declarat nul, i també si en el moment de la mort hi ha pendent una demanda de separació, divorci o nul·litat matrimonial, llevat cas de reconciliació. El mateix succeeix amb les disposicions atorgades a favor de convivent en parella estable, si els convivents se separen o si la parella s'extingeix per una causa que no sigui la defunció d'un dels membres de la parella o el matrimoni entre ambdós. No obstant això, el mateix precepte admet que aquestes disposicions mantinguin la seva eficàcia si, del context del negoci mortis causa en què es van establir, resulta que el testador les hauria ordenades fins i tot en els casos de crisi matrimonial o de convivència regulats per la norma. D'acord amb la disposició transitòria segona, apartat 2, de la Llei 10/2008, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions, aquest precepte és aplicable no només als testaments atorgats amb posterioritat a l'entrada en vigor del llibre IV del CCC _l'1 de gener de 2009_, sinó també als anteriors, sempre que l'obertura de la successió es produeixi després d'aquesta data. En el present supòsit, en què s'ha atorgat el testament el 1979, s'ha produït la separació del testador i del seu cònjuge el 1987 i el seu divorci el 1992, i el testador ha mort el 2016, l'aplicació de l'article 422-13 CCC no ofereix cap dubte: el dubte es planteja, si escau, respecte de si aquesta aplicació es refereix a la ineficàcia de la institució d'hereu a favor del cònjuge del testador, com afirma la registradora de la propietat, o a la subsistència excepcional de la seva eficàcia malgrat la separació i posterior divorci del matrimoni, que és la tesi que sustenta la recurrent.

1.2 Amb relació a la ineficàcia que estableix l'article 422-13 CCC convé alguna puntualització. En primer lloc, que aquesta ineficàcia _i així ho vam advertir ja en la nostra Resolució de 26 de novembre de 2010 (JUS/4177/2010, FD segon, 2.2)_ afecta únicament les disposicions atorgades a favor del cònjuge _ens centrem en el matrimoni, ja que és una crisi matrimonial la que suscita aquesta controvèrsia_ i no el testament o negoci mortis causa en què es recullen aquestes disposicions, llevat que aquestes es refereixin a la institució d'hereu, cas en el qual la ineficàcia de la institució afectarà la validesa i eficàcia del testament si el testador no ha establert una substitució en previsió que l'instituït hereu no arribi a ser-ho: per això, en el present cas, la substitució preventiva de residu prevista pel senyor F. J. C. B. evita la ineficàcia del testament de no procedir la delació de la seva herència al seu cònjuge i la substitució desplegarà tots els efectes. En segon lloc, que la ineficàcia de les disposicions testamentàries es produeix ope legis i opera de forma automàtica en produir-se la crisi matrimonial: a diferència de la "presumpció de revocació" que establia l'article 132 CS, precedent immediat de l'article 422-13 CCC, aquest últim precepte imposa una "afirmació d'ineficàcia". Una qüestió diferent és que _tal com vam assenyalar en la nostra Resolució de 5 de desembre de 2013 (JUS/2694/2013, FD segon, 2.5), per més que es tractés d'un pronunciament obiter dicta, ja que l'article 422-13 CCC no era aplicable en aquell cas_ si el cònjuge afectat, contravenint la bona fe, es nega a reconèixer aquesta ineficàcia, els qui en siguin beneficiaris l'hagin d'al·legar; però aquesta al·legació constitueix simplement un requisit d'oposabilitat d'una ineficàcia ja existent: l'al·legació de la ineficàcia de la disposició testamentària per part dels beneficiaris no és necessària perquè aquesta ineficàcia es produeixi, sinó perquè les conseqüències que se'n deriven siguin oposables davant de tercers i, especialment, davant de qui, de mala fe, pretén desconèixer-la. I en tercer lloc, i pel que fa a la improcedència de l'aplicació d'ofici per part del registrador de la propietat de la ineficàcia establerta per l'article 422-13 CCC, tal com succeeix amb les causes de nul·litat del testament o de les disposicions testamentàries, cal precisar que l'equiparació _que vam establir també en la nostra Resolució de 5 de desembre de 2013, FD segon, 2.5, amb intenció merament didàctica i en qualsevol cas obiter dicta_ no és absoluta, ja que no és el mateix valorar conductes, la qual cosa certament no és competència del registrador, que apreciar la producció de fets o circumstàncies fàctiques, que sí que ha de tenir en compte el registrador, i més si la seva existència es desprèn dels documents presentats i dels assentaments dels mateixos llibres del Registre que té al seu càrrec, ja que així ho exigeix ¿¿l'exercici de la seva funció qualificadora d'acord amb l'article 18.1 de la Llei hipotecària.

1.3 Doncs bé, en el present cas, i sense entrar a valorar la bona o mala fe de la conducta de la recurrent en l'atorgament de l'escriptura d'acceptació i adjudicació d'herència de qui va ser el seu marit, ja que en el seu recurs afirma la voluntat d'aquest últim de mantenir la institució d'hereu malgrat la separació i posterior divorci del matrimoni, constitueixen fets incontestables l'existència d'aquest divorci i l'omissió de tota referència a aquesta circumstància fàctica en l'esmentada escriptura, on la senyora M. E. B. R. es presenta com a "vídua" del testador. I, d'altra banda, constitueix també un fet incontestable que el germà del testador, beneficiari, si escau, de la ineficàcia de la institució d'hereu atorgada a favor de la senyora M. E. B. R., va al·legar aquesta ineficàcia i la va acreditar mitjançant un certificat literal del Registre Civil de Badalona on es fa constar el divorci del matrimoni format pel testador i la recurrent; va promoure la inscripció d'aquest divorci en el Registre de la Propietat de Badalona núm. 1, i va sol·licitar que constés el canvi d'estat civil del senyor F. J. C. B. en el Registre de la Propietat de Badalona núm. 3. Conseqüència de tot això és que, una vegada produït i constatat el fet del divorci del testador i acreditada la condició de "divorciada" de la persona instituïda com a hereva, concorre la causa d'ineficàcia sobrevinguda de la institució hereditària regulada per l'article 422-13 CCC; i atès que aquesta causa resulta dels documents presentats a la registradora i dels llibres del Registre al seu càrrec _els corresponents al Registre de Badalona núm. 3, del qual és titular, i al de Badalona núm. 1, del qual s'ocupava en substitució de la seva titular_, la registradora havia d'apreciar, com va fer, l'existència d'aquesta ineficàcia. No obstant això, una qüestió diferent és _com apuntàvem abans_ si, a més, concorre la voluntat del testador de voler mantenir, malgrat tot, l'eficàcia de la disposició testamentària a favor de qui havia estat la seva esposa.

 

Segon

L'eficàcia excepcional de les disposicions testamentàries a favor del cònjuge o del convivent en parella estable en els supòsits de crisi matrimonial o de convivència

2.1 Tot i sancionar la ineficàcia de la disposició testamentària atorgada a favor del cònjuge o del convivent, el mateix article 422-13 CCC admet en l'apartat 3 que, excepcionalment, la disposició pot conservar l'eficàcia si del context del testament es dedueix que la voluntat del testador era establir-la fins i tot en els casos de crisi matrimonial. Ara bé, la primera qüestió que convé examinar respecte d'aquesta excepció és si opera també amb caràcter retroactiu, i la resposta ha de ser negativa, tot i que pel que estableix la disposició transitòria segona, apartat 2, de la Llei 10/2008, es podria pensar una altra cosa. En efecte, l'excepció està pensada només per als testaments atorgats a partir de l'entrada en vigor de la Llei 10/2008 _i el mateix es pot apuntar respecte de l'article 132 i la disposició transitòria tercera, apartat 1, de la Llei 40/1991, de 30 de desembre, del Codi de successions per causa de mort de Catalunya_, ja que només aquests testaments s'atorguen sota la vigència i l'aplicació directa i immediata d'una legislació que sanciona la ineficàcia sobrevinguda de les disposicions testamentàries a favor del cònjuge en els supòsits de crisi matrimonial, legislació que el testador coneixia o podia conèixer quan va atorgar el testament. En canvi, en els testaments anteriors a la vigència de la Llei 10/2008 _i, si escau, de la Llei 40/1991_, en què la ineficàcia sobrevinguda es produeix per l'aplicació retroactiva d'aquesta legislació, el testador va atorgar el testament d'acord amb una regulació testamentària que no establia la ineficàcia sobrevinguda de les disposicions testamentàries en cas de crisi matrimonial i, per tant, ni sabia ni podia saber que, si es produïa tal crisi, aquesta circumstància determinaria la ineficàcia de les disposicions a favor del seu cònjuge, raó per la qual no es preocuparia tampoc d'exterioritzar una voluntat, deduïble del context del testament, a favor del manteniment de la disposició malgrat la crisi. Per aquest motiu, la retroactivitat que proclama la disposició transitòria segona, apartat 2, de la Llei 10/2008 _igual que la regulada per la disposició transitòria tercera, apartat 1, de la Llei 40/1991_ es refereix només, tot i l'aparent caràcter general de la seva remissió a l'article 422-13 CCC, a la ineficàcia de les disposicions testamentàries, però no a l'excepció recollida per l'apartat 3 del precepte.

2.2 Dit això, les al·legacions de la recurrent, que, en qualsevol cas, no tracten de demostrar l'existència d'una voluntat del testador _d'altra banda, impossible i impensable_ deduïble del context del testament, s'orienten a afirmar que la conducta del testador, no revocant el testament en els anys següents a la crisi matrimonial i fins al moment de la seva mort, posa de manifest la seva voluntat de mantenir l'eficàcia de les disposicions testamentàries atorgades a favor seu, tot i la separació i el divorci del matrimoni. Amb independència que _com s'acaba d'apuntar_ aquestes al·legacions no s'ajusten a l'excepció establerta per l'article 422-13.3 CCC, que exigeix ¿¿que la voluntat del testador resulti del context del mateix testament i no d'una conducta posterior i aliena a aquest, la veritat és que d'una actuació purament d'omissió no es poden extreure conclusions relatives a la voluntat determinant de l'abstenció. Les declaracions de voluntat que no s'exterioritzen de forma expressa poden deduir-se, certament, d'actes concloents; però aquests actes consisteixen en la realització de conductes positives, a través de les quals el seu autor executa o realitza una determinada activitat que posa inequívocament de manifest la voluntat que la guia. D'una abstenció o d'una omissió no pot deduir-se cap voluntat, per tal com poden obeir als més diversos motius, i això impedeix que l'abstenció o l'omissió siguin susceptibles de qualificar-se com a "concloents" o "inequívoques".

 

Resolució

 

Aquesta Direcció General ha acordat desestimar el recurs interposat, confirmar la nota de qualificació de la registradora i declarar que no procedeix la inscripció sol·licitada.

 

Contra aquesta Resolució, les persones legalment legitimades hi poden recórrer mitjançant una demanda davant del Jutjat de Primera Instància de Badalona, en el termini de dos mesos des de la seva notificació, i hi seran aplicables les normes del judici verbal, d'acord amb el que disposa l'article 328 de la Llei hipotecària, en relació amb l'article 4 de la Llei 5/2009, de 28 d'abril, dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s'hagin d'inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya. La demanda d'impugnació s'ha d'anunciar prèviament a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques.

 

Barcelona, 21 de novembre de 2016

 

Xavier Bernadí i Gil

Director general de Dret i d'Entitats Jurídiques