Mis Leyes

Ficha de esta disposición

Título :
RESOLUCIÓ JUS/2614/2016, de 25 d'octubre, dictada en el recurs governatiu, interposat per la notària de Terrassa Eva Maria Corbal San Adrián, contra la suspensió de la inscripció d'una escriptura de cessió en pagament de deutes, atorgada per persones apoderades en virtut d'un poder preventiu que conté la facultat d'alienar immobles sense autorització judicial, del registrador de la propietat titular del Registre de la Propietat de Terrassa, núm. 2
Nº de Disposición :
JUS/2614/2016
Boletín Oficial :
DOGC 7256
Fecha Disposición :
25/10/2016
Fecha Publicación :
28/11/2016
Órgano Emisor :
Departament de Justícia
Es dicta recurs governatiu interposat per la notària de Terrassa Eva Maria Corbal San Adrián contra la qualificació, del registrador de Terrassa núm. 2, per la qual suspèn la inscripció d'una escriptura de cessió en pagament de deutes, atorgada per persones apoderades en virtut d'un poder preventiu que conté la facultat d'alienar immobles sense autorització judicial.

 

Relació de fets

 

I

 

El 4 de maig de 2016, en l'escriptura autoritzada per la notària de Terrassa Eva Maria Corbal San Adrián amb el número 809 de protocol, G. G. R. i A. A. P., aquest darrer representat pels seus dos fills M. i A. A. G., cedeixen al Banc de Sabadell, SA, el ple domini d'un immoble situat al carrer de la Mare de Déu de la Fuencisla, 39, de Terrassa, finca inscrita al Registre dos de la ciutat, llibre 1241, foli 95, finca 969. La finca és un habitatge que des de 1994 pertany en comú, com un bé de guanys, a les dues persones que el cedeixen, i que té un valor cadastral de 43.641,02 euros. La cessió es fa en pagament de dos deutes dels quals és actualment creditor el Banc de Sabadell, els dos garantits amb hipoteca sobre la finca cedida: un de 168.000 euros de principal, constituït l'any 2006, i un altre de 37.000 euros de capital constituït el 2010, els dos a favor de l'antiga Caixa d'Estalvis del Penedès, el capital vigent dels quals en el moment de la cessió és de 107.547,89 euros en conjunt. Ambdues parts justifiquen la cessió pel fet que els deutors no compten amb liquiditat suficient per pagar els deutes i han ofert al banc la cessió de la finca en pagament; el banc l'accepta i dóna per extingits els dos deutes de manera íntegra i total, amb la cancel·lació de les dues hipoteques per confusió de drets. No concorren en la dació en pagament els requisits que permetrien l'aplicació del RD Llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció als deutors hipotecaris sense recursos. És públic i notori a Catalunya que els actius de l'antiga Caixa d'Estalvis del Penedès van passar primer al Banc Mare Nostrum i després foren adquirits pel Banc de Sabadell.

 

II

 

El poder del qual deriva la representació dels germans M. i A. A. G. per complir el mandat del seu pare, A. A. P., i cedir al Banc de Sabadell l'habitatge de referència en pagament dels deutes que no poden afrontar, fou atorgat el dia 30 d'abril de 2015 davant del notari de Cubelles Tomàs Viña Almunia, amb el número 124 de protocol. El poder, que fou aportat per una còpia autèntica a la notària Eva Maria Corbal en el moment en què autoritzà l'escriptura de cessió en pagament, fou ressenyat per ella de manera suficient. La notària va fer constar la seva valoració de suficiència i, a més, la va motivar: li van acreditar que el poderdant patia la malaltia d'Alzheimer amb un certificat mèdic, va comprovar que en el poder es facultava els apoderats per a donar o acceptar béns en pagament o per a pagar deutes i va fer constar la declaració dels apoderats que llurs facultats continuaven vigents. Tot i això, l'escriptura de cessió no ressenyava un element essencial en el poder preventiu, que era el moment en què havia de produir eficàcia, ni que contenia l'autorització del poderdant per fer-ne ús sense necessitat d'autorització judicial.

 

III

 

Un cop presentada l'escriptura al Registre, el 7 de juliol de 2016 el registrador emet una nota de qualificació en la qual suspèn la inscripció per tres motius: que no s'havia fet constar de manera expressa si la part adquirent havia ofert a la cedent un lloguer social d'acord amb la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica; que no s'havia justificat que els crèdits de la Caixa d'Estalvis del Penedès pertanyien actualment al Banc de Sabadell, i que no s'havia aportat cap autorització judicial per a la cessió.

 

IV

 

Aclarits els dos primers punts a què feia referència la nota, l'escriptura es va presentar novament al Registre de la Propietat el dia 4 d'agost de 2016 acompanyada de la còpia autèntica de l'escriptura de poder, un poder preventiu el qual, pel que interessa en aquest recurs, estableix que el poderdant disposa: que confereix poder preventiu (...) a favor dels seus dos fills (...) perquè actuïn de manera mancomunada. El poder produirà efectes des del moment de l'atorgament. Així mateix, el poderdant ordena que el mateix poder subsisteixi en cas d'incapacitat sobrevinguda o quan el poderdant estigui afectat per una minusvalidesa física o sensorial, tal com permet l'article 222-2 del Codi civil de Catalunya. L'esmentada minusvalidesa haurà de ser acreditada per la part apoderada per mitjà d'una certificació mèdica de la qual es desprengui la incapacitat mental o física de la poderdant o, si és el cas, una sentència d'incapacitació. L'atorgant, per a l'exercici de les facultats precedents, exclou expressament l'autorització judicial per a tots aquells actes transcrits en aquest poder per als quals la llei exigeix autorització judicial per al tutor, de tal manera que la part apoderada podrà realitzar-los sense necessitat de la dita autorització judicial ni la prestació de cap altre consentiment. Aquest poder és atorgat perquè la part apoderada, en relació amb tots els assumptes o negocis en què estigui interessada o que afectin de qualsevol manera la part poderdant respecte de tota mena de béns mobles o immobles, accions i altres efectes públics o privats, pugui efectuar tota mena d'actes i negocis d'administració, obligació, disposició i rigorós domini per mitjà de tota mena de contractes i negocis jurídics, nominats, innominats, típics, atípics i mixtos i, en particular, donar i acceptar béns en o per a pagament de deutes, atorgar transaccions i compromisos.

 

V

 

El 24 d'agost, el registrador de la propietat de Terrassa 2, José Luis Hernández Alonso, emet una nova nota de qualificació, ara havent vist la còpia del poder que li ha estat aportada, en la qual torna a suspendre la inscripció del document perquè és un poder preventiu regulat per l'article 222-2 del Codi civil de Catalunya. De la regulació que en fa, en resulta que els actes de l'apoderat nomenat d'acord amb l'article 222-2.1 realitzats sense autorització judicial són anul·lables a instància del tutor després que s'ha constituït la tutela, i a instància del poderdant en el termini de quatre anys a partir del moment en què té lloc l'acte, si el tutelat té prou capacitat, o a partir del moment en què surt de la tutela. També poden ser impugnats pels hereus del poderdant en el termini de quatre anys comptats des de la defunció o en el temps que quedi per completar-lo si ha començat a córrer abans, de conformitat amb l'article 222-46.2 del Codi civil de Catalunya. A més, la nota s'estén en la consideració que el Banc de Sabadell demana la cancel·lació d'unes hipoteques, que el caràcter "definitiu" dels "pronunciaments derivats de la inscripció" impedeix l'accés al Registre dels actes anul·lables i que la possible anul·lació de l'acte d'inscripció de la propietat a favor del banc suposaria que renaixessin les hipoteques, per la qual cosa "és necessari que els apoderats d'A. A. P. obtinguin autorització judicial".

 

VI

 

El 22 de setembre, la notària Eva Maria Corbal San Adrián interposa un recurs governatiu contra la qualificació i, després d'exposar els fets que resulten dels punts precedents, al·lega que l'article 222-44.3 _el qual, remarca, no s'ha esmentat ni una sola vegada a la qualificació_ permet expressament suprimir la necessitat d'autorització judicial per als actes de disposició que en principi la necessitarien, i que aquest és, precisament, el cas que es dóna en el present supòsit. D'altra banda, la notària demana una interpretació lògica i sistemàtica dels preceptes 222-2 i 222-46, inserida en el principi de llibertat civil i en la tendència del Codi civil de Catalunya a la desjudicialització selectiva d'alguns aspectes en el dret de família.

 

VII

 

El 27 de setembre el registrador manté la qualificació, redacta l'informe en defensa de la nota en el qual insisteix en la seva interpretació i continua exigint autorització judicial, i eleva el recurs a aquesta Direcció General.

 

VIII

 

En la resolució del recurs, aquesta Direcció General ha estat assessorada per la Comissió que, a aquest efecte, estableix la Llei 5/2009, del 28 d'abril, dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s'hagin d'inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya.

 

 

Fonaments de dret

 

Primer. Actes dels representants legals que requereixen autorització judicial

1.1 Des que l'any 1980 el Parlament de Catalunya va recuperar la potestat legislativa en matèria de dret civil, el nostre dret ha evolucionat d'una manera progressiva, continuada i consensuada socialment i políticament que, tot preservant els trets fonamentals que sempre l'han caracteritzat, n'ha permès l'adaptació a la realitat i les necessitats de la societat catalana dels nostres dies en una obra col·lectiva gairebé intergeneracional que cristal·litza en el Codi civil de Catalunya.

1.2 Un dels principis fonamentals del nostre dret és, com hem dit en altres ocasions, el de la llibertat civil que actualment proclama l'article 111-6 CCC. Aquest principi té com a fonament la confiança del legislador en la ciutadania a l'hora de permetre-li la màxima llibertat en l'autoregulació dels seus interessos particulars. Una confiança en la capacitat de la gent per ordenar la vida privada, tan tradicional en el dret successori i en el dret patrimonial, que s'ha estès d'una manera accelerada als àmbits del dret de família i de la persona, tradicionalment sotmesos al control dels poders públics, essencialment els judicials. El cas més clar és el de la gran llibertat que el nostre dret actual atorga a les persones a l'hora d'organitzar la institució familiar, sense els condicionants del matrimoni ni de l'heterosexualitat que s'exigien fins fa poc, i de regular les relacions entre cònjuges o membres de la parella fins i tot de cara a una possible ruptura en el futur.

1.3 La confiança del legislador català en l'autoregulació civil s'ha manifestat, també, en el camp de l'administració dels patrimonis de persones menors o amb la capacitat modificada judicialment i la disposició de llurs béns. Així, l'article 66 del Codi de successions (Llei 40/1991, de 30 de desembre) va autoritzar el causant a establir normes d'administració dels béns que deixava a menors, normes que podien excloure la intervenció judicial, i per a tots els casos d'alienació de béns de menors adquirits per herència va establir l'autorització familiar alternativa a la judicial, en un primer pas cap a la desjudicialització de matèries llavors sotmeses a la jurisdicció coneguda com a voluntària. Més tard, la Llei 12/1996, de 29 de juliol, de la potestat del pare i de la mare, en els articles 20 i 22 va generalitzar la possibilitat d'autorització familiar alternativa a la judicial perquè els pares disposessin dels béns dels menors amb independència de l'origen d'aquests béns, norma que va passar als articles 151 i 153 del Codi de família, aprovat per la Llei 9/1998, de 15 de juliol, el qual, a més, va admetre a l'article 234 que si s'havia designat un consell de tutela fos aquest, i no l'autoritat judicial, qui autoritzés l'alienació de béns de la persona tutelada. Finalment, el llibre II del Codi civil ha mantingut les citades autoritzacions alternatives i ha atorgat una major llibertat, encara, en la configuració de l'exercici de la potestat dels pares, de la tutela i en institucions similars, com són els poders preventius i els patrimonis protegits.

 

Segon.- L'autorització judicial per a actes de disposició en els poders preventius

2.1 L'única qüestió que es planteja en aquest recurs, relacionat amb l'exercici de les facultats atribuïdes per un poder preventiu de conformitat amb l'article 222-2 CCC, és la de determinar si els actes de disposició d'immobles que realitza l'apoderat en nom del poderdant en ús d'un poder preventiu requereixen autorització judicial o no.

2.2 Per donar resposta a la qüestió és suficient recórrer al text literal dels articles 222-43 i 222-44, d'una banda, i 222-46, de l'altra. El primer d'aquests articles, en el punt 1, fa la relació dels actes per a la realització dels quals el tutor i l'administrador patrimonial necessiten autorització judicial. En el punt 2 estableix que "no cal l'autorització judicial amb relació als béns adquirits per donació o a títol successori si el donant o el causant l'han exclosa expressament". L'article 222-44.3 estableix literalment que "l'apoderat, d'acord amb l'article 222-2.1, necessita l'autorització judicial per als mateixos actes que el tutor, llevat que el poderdant l'hagi exclosa expressament". Finalment, l'article 222-46 es limita a sancionar amb l'anul·labilitat _no la nul·litat_ els actes del tutor, administrador patrimonial o apoderat preventiu realitzats sense autorització judicial.

2.3 Sembla clar que la sanció d'anul·labilitat serà procedent quan l'acte impugnat requereixi autorització judicial, i que si l'acte no la requereix no serà anul·lable per aquesta raó, i això tant si és un acte exclòs de la llista de l'article 222-43.1 com si és un acte dels de la citada relació però exclòs de l'autorització en virtut de l'article 222-43.2. Així doncs, si l'acte de disposició fet sense autorització pel tutor recau sobre béns adquirits per títol successori en un cas en què el causant l'ha exclosa expressament, no necessita autorització judicial. De la mateixa manera, si la persona poderdant exclou l'autorització judicial per als actes de disposició en atorgar el poder, tampoc no cal l'autorització judicial. La norma de l'article 222-46.2 és una norma general, mentre que la de l'article 222-44.2 és especial, i, si és dóna el cas per al qual s'ha previst, ha de prevaler la norma especial. Entre l'autorització concreta establerta clarament pel particular interessat i l'autorització abstracta posada en mans del jutge per la llei, en aquest cas, per disposició de la llei, preval l'autorització particular.

2.4 En el cas present, el poderdant, capaç en el moment d'atorgar l'escriptura del poder i, pel que resulta de l'expedient, no incapacitat judicialment en el moment d'atorgar la cessió en pagament, va establir de manera clara i literal en el poder que, per a l'exercici de les facultats precedents, exclou expressament l'autorització judicial per a tots aquells actes transcrits en aquest poder en els quals la llei exigeix autorització judicial per al tutor, de tal manera que la part apoderada podrà realitzar-los sense necessitat de la dita autorització judicial ni la prestació de cap altre consentiment. I si bé és cert que calia que la notària fes constar aquesta circumstància en fer la ressenya del poder a l'escriptura de cessió en pagament de deutes per molt que el cedent no estigués judicialment incapacitat, més cert és, encara, que un cop aportada l'escriptura de poder al Registre no hi ha cap raó perquè se sostingui la suspensió de la inscripció que se sol·licitava.

2.5 Per acabar, potser no és balder de subratllar que no sempre els actes que s'inscriuen al Registre de la Propietat són definitius i que hi ha casos en què accedeixen al Registre d'actes ineficaços. Tot i que la redacció del document que fa el notari _que ha de ser clara i ajustada a la llei d'acord amb el que es coneix com a control de legalitat_, i el control notarial d'identitat, de capacitat, de consentiment informat i, si és el cas, de legitimació, són tota una garantia que els negocis que s'inscriuen en el Registre en principi no seran anul·lables per vicis de capacitat, la hipòtesi d'una incapacitat o una suplantació de personalitat mai no es podrà descartar plenament. Tampoc no es podrà descartar mai del tot una hipotètica rescissió per raó de lesió ultradimidium (article 321 i concordants de la Compilació del dret civil de Catalunya) o per perjudici de creditors del donant (article 531-14 del CCC); ni es pot descartar que es tracti de donacions revocables per les causes de l'article 531-15 del CCC o reduïbles per inoficiositat (451-22.3 CCC), ni, encara, que es donin els supòsits d'hereu aparent de l'article 465-2 CCC. Aquests actes, però, mai no perjudicaran terceres persones que hagin adquirit de bona fe i a títol onerós els béns inscrits. Per això, la funció qualificadora del registrador, que ha de valorar en cada cas i amb cura i proporcionalitat els supòsits de fet i els textos legals, no cal que vagi més enllà fent un judici de valor sobre una hipotètica causa d'anul·labilitat que no es desprèn de la dicció clara i literal de la llei aplicable.

 

Resolució

 

Aquesta Direcció General ha acordat estimar el recurs i revocar la nota de qualificació recorreguda, i declarar inscriptible l'escriptura de cessió en pagament acompanyada del poder.

 

Contra aquesta Resolució les persones legalment legitimades poden presentar recurs, mitjançant demanda, davant el Jutjat de Primera Instància de la ciutat de Barcelona, en el termini de dos mesos a comptar a partir de la data de la seva notificació, i seran aplicables les normes del judici verbal, d'acord amb el que disposa l'article 328 de la Llei hipotecària, en relació amb l'article 4 de la Llei 5/2009, del 28 d'abril, dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s'hagin d'inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya. La demanda d'impugnació s'ha d'anunciar prèviament a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques.

 

Barcelona, 25 d'octubre de 2016

 

Xavier Bernadí i Gil

Director general de Dret i d'Entitats Jurídiques