La mateixa llei, a larticle 48, estableix que els ensenyaments elementals de dansa tendran les característiques i lorganització que les Administracions educatives determinin.
Per altra banda, el Real Decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual sestableix el calendari daplicació de la nova ordenació del sistema educatiu, establerta per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, dEducació, en el seu article 20 estableix que els curs 2007/08 simplantaran amb caràcter general els ensenyaments elementals de dansa.
La Llei Orgànica 1/1990, de 3 doctubre, dOrdenació General del Sistema Educatiu va suposar un canvi substancial per als ensenyaments de dansa que es va concretar amb el desenvolupament curricular en matèria densenyaments de dansa mitjançant el Real Decret 755/1992, de 26 de juny, pel qual sestablien els aspectes bàsics del currículum del grau elemental dels ensenyaments de dansa; i lOrdre d1 dagost de 1992 per la qual sestablia el currículum del grau elemental de dansa i sen regulava laccés a lesmentat grau per a làmbit de competència del Ministeri dEducació i Ciència.
A la comunitat autònoma de les Illes Balears, no sha produït, fins als moments actuals, un desenvolupament curricular propi densenyaments elementals ni professionals de dansa. En conseqüència, els ensenyaments elementals de dansa han estat regulats subsidiàriament mitjançant lOrdre d1 dagost de 1992 citada anteriorment.
La Conselleria dEducació i Cultura del Govern de les Illes Balears té la voluntat delaborar el currículum propi daquesta Comunitat Autònoma dels ensenyaments elementals de dansa amb la màxima participació de tota la comunitat educativa i els sectors implicats. Per raons de coherència sembla adient que el procés delaboració del currículum dels ensenyaments elementals de dansa estigui lligat a lelaboració del currículum dels ensenyaments professionals de dansa.
Si tenim en compte que el Real Decret 85/2007, de 26 de gener, pel qual es fixen els aspectes bàsics del currículum dels ensenyaments professionals de dansa regulats per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, dEducació, es va publicar al BOE el dia 13 de febrer de 2007, el temps necessari per a la redacció dun decret que reguli aquest currículum de tal forma que tota la comunitat educativa pugui participar en la seva elaboració i la duració de la tramitació per a laprovació de lesmentat decret, sembla raonable disposar dun marge ample de temps.
A més a més, els tres Conservatoris Professionals de Música i Dansa de les Illes Balears, unànimement han sol· licitat per al curs 2007/08 poder continuar amb el mínim nombre de canvis a lestructura curricular actual per tal de disposar de més temps per a lelaboració definitiva dels currículums dels seus ensenyaments, cosa que permetria una millor adaptació i a la vegada serviria de nexe dunió entre lestructura i organització dels ensenyaments elementals i professionals de dansa anteriors i posteriors a la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació.
Atesa lexposició anterior i amb la voluntat diniciar lelaboració del decret curricular a principis del curs 2007/08,
Per tot això, i a proposta de la Direcció General de Planificació i Centres Educatius, dict la següent
ORDRE
Article 1. Objecte La present ordre té per objecte regular el currículum i els criteris i proves dingrés dels ensenyaments elementals de dansa a la comunitat autònoma de les Illes Balears per al curs 2007/08, dacord La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, dEducació.
Article 2. Organització Els ensenyaments elementals de dansa sorganitzaran en quatre cursos.
Article 3. Objectius dels ensenyaments elementals de dansa. Els ensenyaments elementals de dansa tendran com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les següents capacitats:
a)Apreciar la importància de la dansa com a llenguatge artístic i mitjà dexpressió cultural dels pobles i de les persones.
b)Expressarse amb sensibilitat per comprendre, interpretar i gaudir de la dansa, així com per a prendre consciència de les possibilitats de realitzarse professionalment amb ella.
c)Conèixer i valorar el domini del propi cos i la seva importància en el desenvolupament de la tècnica i expressió artística de la dansa.
d)Relacionar els coneixements musicals amb els codis del moviment apresos, amb la finalitat dadquirir les bases que permetin desenvolupar la interpretació artística de la dansa.
e)Realitzar evolucions rítmiques en primer lloc per aconseguir, posteriorment, dansar en conjunt amb altres persones.
f)Utilitzar la memòria com una part integrant de la capacitat de dansar i la improvisació com un mitjà creatiu i de major llibertat dexpressió.
g)Conèixer el propi cos amb lobjectiu dadquirir la capacitat dobservarse , essent crítics amb un mateix i cercar solucions pràctiques als problemes que sorgeixin en el desenvolupament dels exercicis o fragments de material coreogràfics.
h)Reconèixer la importància de la concentració prèvia a la interpretació artística com a punt de partida per a una correcta execució.
Article 4. Currículum
Als efectes del disposat en aquesta ordre, sentén per currículum dels ensenyaments elementals de dansa el conjunt dobjectius, continguts, i criteris davaluació que han de regular la pràctica docent en aquest ensenyament.
Article 5. Assignatures que constitueixen el currículum
1. Els ensenyaments elementals de dansa sorganitzaran en les assignatures següents:
- Dansa clàssica.
- Dansa espanyola.
- Música.
2. Les assignatures corresponents a cada curs dels ensenyaments elementals de dansa i els temps lectius de cada una delles són els que sestableixen a lannex I de la present Ordre.
3. Els continguts, objectius i criteris davaluació de cada assignatura del currículum dels ensenyaments elementals de dansa sinclouen a lannex II de la present Ordre.
Article 7. Projecte curricular i programacions
1. Els centres docents concretaran i completaran el currículum dels ensenyaments elementals de dansa mitjançant lelaboració del corresponent projecte curricular.
2. El projecte curricular inclourà la distribució per cursos dels objectius, continguts i criteris davaluació i també la programació de cada assignatura. Lesmentada distribució no haurà de variar per a un mateix grup dalumnes al llarg dels ensenyaments elementals.
3. El projecte curricular formarà part de la programació de la activitat docent del esmentat centre i sincorporarà a la programació general corresponent.
4. Els professors desenvoluparan les programacions de la seva activitat docent dacord amb el currículum i amb el projecte curricular.
Article 8. Tutoria
1. La funció de tutoria i orientació, que forma part de la funció docent, es desenvoluparà al llarg de cada un dels quatre cursos dels ensenyaments elementals.
2. El professor tutor dun grup dalumnes tendra la responsabilitat de coordinar tant lavaluació com els processos densenyament i daprenentatge i realitzarà la funció dorientació personal dels alumnes.
Article 9. Avaluació
1. Lavaluació als ensenyaments elementals de dansa es durà a terme tenint en compte els objectius i els criteris davaluació establerts en el currículum.
2. Lavaluació de laprenentatge dels alumnes serà contínua i integradora, encara que diferenciada segons les diferents assignatures del currículum.
3. Lavaluació serà realitzada pel conjunt de professors del alumne coordinats pel professor/a tutor, actuant els esmentats professors de manera integrada al llarg del procés davaluació i a ladopció de les decisions resultants de lesmentat procés.
4. Els professors/es avaluaran tant laprenentatge dels alumnes com els processos densenyament i la seva pròpia pràctica docent.
5. Les sessions davaluació es celebraran almenys una vegada cada trimestre.
6. Lavaluació i qualificació final dels alumnes es celebrarà en el més de juny.
7. Als ensenyaments elementals de dansa els resultats de lavaluació final de les diferents assignatures sexpressaran mitjançant els termes «apte» i «no apte».
Article 10. Promoció
1. Els alumnes promocionaran de curs quan hagin superat les assignatures cursades o tenguin avaluació negativa com a màxim duna assignatura.
2. En els ensenyaments elementals de dansa, la qualificació negativa en dos o més assignatures dun o dos cursos impedirà la promoció dun alumne al curs següent. La recuperació de lassignatura, excepte quan aquesta correspongui al quart curs, haurà de realitzarse en la classe del curs següent. En el cas de que lassignatura correspongui al quart curs, lalumne haurà de realitzar la seva recuperació dins el mateix curs.
3. En el cas de quart curs dels ensenyaments elementals de dansa , els alumnes que només suspenguin una assignatura repetiran únicament lassignatura pendent i els que suspenguin dues o més repetiran tot el curs.
Article 11. Límit de permanència
1. El límit de permanència als ensenyaments elementals de dansa serà de cinc cursos, sense que en cap cas els alumnes puguin romandre més de dos anys en el mateix curs.
2. Amb caràcter excepcional, podrà ampliarse en un any la permanència en supòsits de malaltia que pertorbi substancialment el desenvolupament dels estudis o altres que mereixin igual consideració. Correspondrà a la Direcció General de Planificació i Centres Educatius de la Conselleria dEducació i Cultura concedir lesmentada ampliació a sol· licitud de linteressat i previ informe del Centre.
Article 12. Titulació Els alumnes que al finalitzar els ensenyaments elementals de dansa assoleixin els objectius del mateix rebran el corresponent certificat acreditatiu dEnsenyaments elementals de dansa.
Article 13. Documents davaluació
1. Els documents davaluació als ensenyaments elementals de dansa són: lexpedient acadèmic personal, les actes davaluació, el certificat acadèmic a efectes de trasllat i els informes davaluació individualitzats.
2. El certificat acadèmic a efectes de trasllat de centre sajustarà en el seu contingut al model que es recull a lannex III de la present Ordre.
3. El certificat acadèmic a efectes de trasllat serà remès pel centre dorigen al de destí, a petició daquest, quan un alumne es traslladi de centre abans dhaver conclòs als ensenyaments elementals de dansa.
4. En el cas que un alumne es traslladi a un altre centre abans dhaver finalitzat el curs, el certificat acadèmic anirà acompanyat dun informe davaluació individualitzat en el qual es recollirà tota aquella informació que resulti necessària per a la continuïtat del procés daprenentatge. Serà elaborat pel tutor del curs que lalumne estigui realitzant al centre, a partir de les dades facilitades pels professors de les diferents assignatures.
5. En el cas dalumnes de centres privats autoritzats, els centres públics a què estiguin adscrits emplenaran una diligència en la que constarà que les qualificacions que figuren al certificat de trasllat concorden amb les actes que consten al Conservatori.
6. El certificat acadèmic a efectes de trasllat i, en el seu cas, els informes davaluació individualitzats hauran de ser redactats en forma bilingüe quan ho demanin els alumnes o els seus representants legals o quan es tracti de trasllats fora de làmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
7. Els documents davaluació portaran les signatures fefaents de les persones que correspongui en cada cas, amb indicació del càrrec que ocupen. Sota les mateixes constarà el nom i els llinatges del signant.
Article 14. Accés als ensenyaments elementals de dansa
1. Per accedir als ensenyaments elementals de dansa serà necessari superar una prova daccés específica. Es podrà accedir mitjançant aquesta prova a qualsevol dels quatre cursos dels ensenyaments elementals de dansa.
2. La prova daccés específica per primer curs densenyaments elementals de dansa tendra la finalitat de valorar les aptituds del futur alumne sense avaluarne els coneixements previs.
3. Les proves daccés específiques per als cursos segon, tercer i quart seran proves de valoració daptituds físiques i expressives dels aspirants en relació a la dansa, amb el seu sentit musical.
4. Les proves establertes als punts segon i tercer daquest article seran avaluades per tres professors nomenats a tal efecte pel director del centre.
5. La proves daccés específiques es valoraran de 0 a 10 punts amb un decimal, essent necessària una puntuació igual o superior als 5 punts per a la seva superació.
6. La superació de la prova daccés faculta exclusivament per a poder matricularse, si sobté plaça, en el curs acadèmic pel qual hagi estat convocada.
7. La regulació dels processos dadmissió i matriculació dalumnes fixarà les edats idònies per iniciar els estudis en lespecialitat de dansa.
8. Lordenació específica dels ensenyaments elementals de dansa no contempla poder realitzar proves daccés a més dun curs dels ensenyaments elementals de dansa.
Article 15. Admissió i matriculació dalumnes
1. Ladmissió dalumnes estarà sotmesa als principis digualtat, mèrit i capacitat i supeditada a les qualificacions obtingudes a la prova específica daccés.
2. Correspon a la Conselleria deducació i Cultura la regulació dels processos dadmissió i matriculació dalumnes.
3. És competència del consell escolar de cada centre autoritzar, amb caràcter excepcional, la matriculació en mes dun curs acadèmic a aquells alumnes que, prèvia orientació del professorat així ho sol· licitin, sempre que linforme del conjunt de professors asseguri ladequada capacitat daprenentatge.
Disposició addicional primera. Alumnes amb discapacitat Els centres adoptaran les mesures oportunes per a ladaptació del currículum a les necessitats de lalumnat amb discapacitat. En tot cas aquestes adaptacions hauran de respectar essencialment els objectius fixats per la present Ordre.
Disposició addicional segona. Incorporació dalumnes procedents de plans destudis anteriors
1. Equivalències, a efectes acadèmics, dels ensenyaments de dansa del Pla destudis regulat per la Llei orgànica 1/1990, de 3 doctubre, dordenació General del Sistema educatiu, amb les corresponents al Pla destudis regulat per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació.
TAULA DEQUIVALÈNCIES
Ver Anexo
2. Quan un alumne hagi suspès dues o més assignatures del curs que estigui realitzant dels ensenyaments de grau elemental de dansa establerts a la Llei Orgànica 1/1990, de 3 doctubre, dordenació General del Sistema Educatiu, sincorporarà al mateix curs dels ensenyaments elementals de dansa establerts per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació, i regulats per la present Ordre, que haurà de realitzar complert.
3. Quan un alumne tengui qualificació negativa a una assignatura del curs que estigui realitzant dels ensenyaments de grau elemental de dansa establerts a la Llei Orgànica 1/1990, de 3 doctubre, dordenació General del Sistema Educatiu, sincorporarà al curs següent dels ensenyaments elementals de dansa establerts per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació, i regulats per la present Ordre. La recuperació de lassignatura pendent es durà a terme de la mateixa forma prevista al punt 1 de larticle 10 daquesta Ordre.
Disposició final primera Sautoritza la Direcció General de Planificació i Centres Educatius a dictar les disposicions que siguin precises per a laplicació de lestablert a la present Ordre.
Disposició final segona La present Ordre entrarà en vigor lendemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears.
Palma, 25 de juny de 2007
El conseller dEducació i Cultura
Francesc J. Fiol Amengual
Annex I
Ensenyaments Elementals de Dansa : assignatures i temps lectius
Ver Anexo
Annex II
Assignatures dels Ensenyaments Elementals de Dansa.
DANSA CLÀSSICA
Introducció Després dun procés que comença en la cultura europea occidental en les albors del renaixement, el ballet cristal· litza com forma artística definida entre els segles XVII i XIX.
Daixò sestableix i universalitza lanomenada avui comunament dansa clàssica, fonament de totes les expressions cultes del ball en la societat moderna.
La dansa clàssica en el terme comú, o mes correctament el ballet acadèmic, és avui la disciplina universal de base que tot ballarí ha de posseïren primer lloc per poder realitzar, crear o transmetre després qualsevol altre tipus de dansa escènica. La seva tècnica és un vertader llenguatge del moviment rítmic humà, que sadquireix, com a qualsevol altra forma o idioma dexpressió o comunicació, de manera gradual i progressiva; el seu aprenentatge desenvolupa en lalumne el coneixement i domini del seu cos, fent daquest leina de la seva expressió artística.
Lexecució i interpretació de la dansa clàssica o acadèmica suposa un total domini i preparació del cos per a que la practica dels diferents estils reflecteixi el seu valor estètic i adquireixi un missatge significatiu en làmbit artístic.
La formació i desenvolupament daquestes capacitats exigeix un llarg procés en el que resulta imprescindible la sistematització de lestudi, amb una dedi cació diària que necessita de la tutela permanent del professor.
Aquest procés densenyament i aprenentatge, per les seves pròpies característiques espacials, es localitza sempre en làmbit de lescola.
Els continguts dels ensenyaments elementals es concentren en laprenentatge de els elements fonamentals de la tècnica del ballet acadèmic per a la correcta col· locació del cos, que permeti el desenvolupament duna sòlida base de les qualitats físiques i expressives.
La cèl· lula bàsica daquest procés densenyament i aprenentatge és la classe de ballet, entesa en les seves diverses modalitats de complexitat i segons lesquema històricament acceptat, barra i centre, que va tenir el seu origen en la definició manual de Carlo Blasis.
La classe sorganitza entorn dels aspectes següents:
a. Lestirada i subjecció controlada de tot el cos.
b. Lelasticitat controlada de les articulacions de malucs i altres punts anatòmics.
c. El control primer i la flexibilitat després, de lesquena com a element axial bàsic.
d. El desenvolupament controlat de les resistències i musculació del cos i les extremitats inferiors.
e. El control de la pelvis.
f. El desenvolupament de la postura anomenada tècnicament endehors (sic. Cap fora)com a punt de partida del vocabulari corporal del ballet.
g. El desenvolupament del peu quant a la seva força, estirada i capacitat com punt de suport dinàmic; la seva utilització com a element de transició, pausa i descans.
h. El major domini del plie (sic. Doblado), quant a elasticitat i estirada per la seva conveniència en lobtenció dun rendiment òptim de lequilibri i la flexibilitat.
i. El domini de la coordinació interior i rítmica de tots els moviments (cap, braços i cames).
j. Descobriment del propi equilibri corporal.
k. Desenvolupament de locupació dinàmica de lespai als exercicis, mitjançant la utilització progressiva de desplaçaments alhora que sincentiva la coordinació de les parts del cos.
l. Aprenentatge de la respiració correcta tant en el temps com en la dinàmica especifica de lexercici per obtenir el seu màxim rendiment.
m. Laprofitament òptim dels ensenyaments elementals de dansa reverteix sobre el futur ballarí com la cèl· lula de preparació bàsica capaç de situarlo en condicions dafrontar coneixements més complexos i específics de les diferents branques de la dansa i el ballet.
És per això que el ballet acadèmic imprimeix en lalumne el rigor i els condicionants tècnics dobertura a altres expressions, entenent que, per la seva antiguitat i grau de maduresa en la didàctica, el ballet és lorigen històric natural de totes les branques de la dansa culta i escènica, independentment de que, en les seves manifestacions artístiques terminals, apareguin molt diferenciades entre si.
El fonament formatiu de lartista de la dansa passa necessàriament per la iniciació progressiva que sestableix en els ensenyaments elementals.
Objectius La dansa clàssica en els ensenyaments elementals haurà de contribuir al desenvolupament de les capacitats següents:
a)Aplicar la sensibilitat corporal per a lobtenció duna qualitat de moviment i duna interpretació rica en expressivitat.
b)Adoptar una correcta col· locació del cos que permeti una base tècnica sòlida.
c)Coordinar els moviments de les cames, tors, cap i braços, entenent aquestes parts com elements dun conjunt únic en la interpretació.
d)Realitzar correctament els exercicis de la barra i de la seva aplicació al centre.
e)Mostrar la força i lelasticitat necessària per al salt en les seves diferents fases: empenyi, fixació i caiguda, axial com en la iniciació de la bateria.
f)Mostrar sentit de lequilibri com a preparació a la tècnica del gir.
g)Comprendre la importància duna utilització adequada de lespai.
h)Ser conscient de la importància de la respiració en lexecució dexercicis i en la interpretació de la dansa.
i)Realitzar amb sentit rítmic i musicalitat lexecució de tots els moviments que configuren la dansa.
j)Conèixer la terminologia pròpia del llenguatge de la dansa acadèmica i la seva aplicació descriptiva de passos, combinacions dells o balls.
k)Utilitzar la percepció visual per aprendre a primera vista i de memòria un pas, un exercici o conjunt dells.
Continguts
* Coneixement del cos i de la seva correcta col· locació.
* realització de moviments per al desenvolupament de lendehors, lequilibri, lelasticitat, la força, el salt i el gir.
* Exercicis en terra, barra i centre.
* Percepció, identificació i interiorització de les estructures rítmiques dels diferents passos.
* Pressa de consciència de la importància de la precisió en la realització de la dansa (sol i en grup).
* Utilització de la improvisació per al desenvolupament de la creativitat.
* Elements bàsics de la qualitat en el moviment: dinàmica tempo, esforç, etc.
* Aplicació dels mateixos.
* Lexpressivitat com a element imprescindible de la interpretació.
* Lentrenament permanent i progressiu de la memòria.
* La coordinació i la seva funció en el moviment en relació amb la intenció expressiva.
* Iniciació dels alumnes als exercicis elementals sobre les puntes.
* Coneixements del vocabulari específic daquest nivell.
Criteris davaluació
1. Conèixer i reconèixer els passos bàsics apresos, entenent el seu vocabulari tècnic. Aquest criteri davaluació permet de comprovar que lalumne ha après el nom dels passos i el seu significat tècnic en la dansa.
2. Realitzar tots els exercicis que componen la barra duna classe de ballet que el professor marqui en el moment (plies, battement tendus, degages, rond de jambe, etc.), fent ús del temps musical exigit en aquest nivell i la coordinació dels braços, cames i cap.
Amb aquest criteri es tracta de comprovar la correcta col· locació del cos per a lobtenció duna base sòlida i segura que permeti a lalumne mes endavant realitzar exercicis mes avançats.
3. Repetir i realitzar al centre els exercicis estudiats a la barra que el professor marqui en el moment, emprant correctament el temps musical, la coordinació, lespai i les direccions. Amb aquest criteri es tracta de comprovar si lalumne ha pres consciència del seu equilibri i de les direccions a lespai, coordinant els moviments entre elles.
4. Realitzar petites variacions que incloguin desplaçaments per lespai, marcats en el moment pel professor.
Es busca amb aquest criteri observar el sentit de lalumne respecte a lespai, les dimensions i les direccions.
5. Realitzar a primera vista petites variacions de passos que incloguin els exercicis fonamentals de la tècnica del gir endehors i endedans.
Aquest criteri pretén observar la coordinació de braços, cames i cap en el treball del gir i el control de lequilibri de tot el cos en un moviment amb impuls lligat i continuat.
6. Realitzar, seguint les indicacions del professor, els exercicis que aniran desenvolupant la tècnica del salt (petits salts en dues cames, sobre una sola i primers salts de bateria).
Aquest criteri pretén comprovar limpuls al doblar i estirar les cames ràpidament, el control i subjecció del demiplie per a lempenta i la caiguda del salt, de dues cames o una sola, la subjecció del tors, axial com lelevació dels malucs al salt.
7. Realitzar al centre petites variacions, que lalumne ha de memoritzar després dhaver estat indicades verbalment pel mestre, marcant els passos dins del seu corresponent ritme.
Aquest criteri pretén comprovar i observar els reflexos, la memòria i la musicalitat de lalumne.
8. Realitzar petites combinacions de passos en puntes amb els exercicis bàsics.
Mitjançant aquest criteri es pretén observar el desenvolupament de la força dels peus i el coneixement de la feina del peu per a la pujada i baixada amb les sabatilles de puntes.
9. Caminar i realitzar una salutació, improvisada per cada alumne sobre un fragment musical.
Es busca amb aquest criteri observar les qualitats necessàries per a lestètica de la dansa, com el desenvolupament físic, la personalitat, musicalitat, sensibilitat, harmonia, elegància en el moviment i la comunicació amb el públic.
10. Reproduir i interpretar un exercici en temps dadagi amb Portu de bras i diferents posicions a terra.
Aquest criteri pretén comprovar lexpressió artística, la interpretació i la sensibilitat musical en el moviment.
DANSA ESPANYOLA
Introducció La definició de la dansa espanyola com un gènere específic amb les seves modalitats bàsiques i fundacionals amb una intervenció clara en els fenòmens musicals de lèpoca. De manera tal que el que entenem avui per dansa escènica espanyola, és la síntesi, enriquida teatralment, del patrimoni folklòric, lescola bolera i el flamenc, en un procés destilització, codificació i didàctica que va discórrer en el temps de forma paral· lela al corrent musical colorista, i que desembocarà en un quart pressuposat: la dansa estilitzada i el clàssic espanyol.
Tot esforç de formació del ballarí ha danar encaminat a un concepte bàsic dartista plural, la seva cultura complementària en relació a lespecialitat que desenvolupi després, li ha de permetre afrontar el treball professional des de la perspectiva dun coneixement ampli de la dansa, com un art que conté moltes branques i varietats dexpressió.
La dansa espanyola als ensenyaments elementals de dansa , entesa no com una especialitat sinó com a part de la formació global del futur ballarí, contribueix al desenvolupament de les capacitats recollides en els objectius daquests ensenyaments de forma decisiva, fomentant la musicalitat, intensificant el sentit del ritme, la flexibilitat i la percepció coreogràfica.
No existeix, per això, contradicció de base entre els coneixements del ballet acadèmic i els de la dansa espanyola, sinó que, al contrari, ambdós es complementen, perquè de la seva interrelació es deriva una més depurada qualitat de moviments i un major enriquiment expressiu.
Els continguts dels ensenyaments elementals de dansa se centren essencialment en el coneixement de lescola bolera, ladquisició de les habilitats necessàries per a una bona utilització de les castanyoles i el contacte amb el folklore, que permetrà a lalumne experimentar vivències relacionades amb formes coreogràfiques.
Aquests continguts es refereixen als aspectes següents:
a. Ladquisició de lhabilitat necessària per al correcte toc de les castanyoles.
b. El desenvolupament de les habilitats necessàries per executar correctament ritmes elementals amb els peus, com a iniciació al treball de terra de la dansa espanyola i el flamenc.
c. El desenvolupament del sentit rítmic a través de lacompanyament amb les castanyoles, els zapateados i, eventualment, amb ambdós.
d. La coordinació de tots els moviments de cap, braços, cames, tronc, castanyoles i zapateados, a través dun ús conscient de tals mitjans.
e. El descobriment del propi equilibri corporal mantenint el caràcter i lestètica corresponent a lestil sobre el que es treballa.
f. Ladquisició a través del contacte amb el folklore, del sentit dinàmic que faciliti una utilització correcta de lespai individualment, en grup o en parelles.
g. Laprenentatge de la respiració correcta tant en el temps com en la dinàmica especifica dels exercicis, per obtenir el seu màxim rendiment i qualitat interpretativa.
En suma, a través de la dansa espanyola, els ensenyaments elementals de dansa hauran de proporcionar al futur ballarí una preparació corporal conjunta capaç de dotarlo dun sentit estètic bàsic del moviment que li permeti accedir, en el seu cas, a la pròpia especialitat de la dansa espanyola o bé prepararlo perquè lesmentada experiència contribueixi a dotarlo de qualitat en qualsevol de les branques de la dansa que seleccioni posteriorment.
Objectius La dansa espanyola en els ensenyaments elementals de dansa haurà de contribuir al desenvolupament inicial de les capacitats següents:
a)Aplicar la sensibilitat corporal a lobtenció duna qualitat del moviment i duna interpretació rica en expressivitat.
b)Coordinar els moviments de cames, tors, cap i braços harmònicament, en funció de lestil i la dansa.
c)Comprendre la importància duna utilització adequada de lespai.
d)Ser conscient de la importància de la respiració en lexecució dexercicis i en la interpretació de la dansa.
e)Realitzar amb sentit rítmic i musicalitat lexecució de tots els moviments que configuren una dansa.
f)Conèixer la terminologia pròpia del llenguatge de la dansa espanyola i la seva aplicació descriptiva de passos, combinacions dells, balls i estils.
g)Utilitzar la percepció visual per aprendre a primera vista i memoritzar un pas, un exercici o un conjunt dells.
h)Reconèixer les diferents formes que engloba la dansa espanyola.
i)Mostrar una sensibilitat corporal que capaciti lexecució de la dansa espanyola en els seus diversos estils i caràcters castanyoles, el zapateado, els xiulets i les palmes.
Continguts
* Percepció del caràcter de la dansa espanyola en relació amb lactitud i postura general del cos, com a punt de partida per desenvolupar una dansa i incorporar els diferents estils.
* Practica de les castanyoles i de la seva coordinació amb braços, tors i cap.
* Diferents tocs i matisos de les castanyoles.
* Exercicis de peus i canells per a linici de lestudi del flamenc. Iniciació a lacompanyament rítmic amb palmes.
* Estudi de danses folklòriques destructura simple per al desenvolupament de la capacitat de ballar coordinadament en grup o parelles.
* Estudi dels passos bàsics que constitueixen el vocabulari tècnic de lescola bolera dins de la dansa escènica espanyola; integració del toc de les castanyoles dins daquests: ball descola i palillos.
* Varietats de girs coordinats amb el suport de cap, braços i lacompanyament musical de les castanyoles.
* Aplicació de lestudi de les danses de parella, mitjançant la pràctica de sevillanes, seguidillas i altres danses adequades a aquest nivell, amb èmfasi en la relació entre els intèrprets i a la seva projecció espacial, demostrant en la dansa una identificació i incorporació del caràcter i lestil de lescola bolera.
* Estudi de variacions breus que continguin, entre altres elements: formes de caminar (lentes i ràpides); parades i acabaments; tornades simples amb el suport sonor del toc de les castanyoles o el zapateado, fent èmfasi en el fraseig, lacabament dels passos, la intenció expressiva, els accents i matisos musicals.
* Entrenament permanent i progressiu de la memòria.
Criteris davaluació
1. Memoritzar i interpretar sobre un fragment musical variacions coreogràfiques marcades pel professor i elaborades amb passos elementals i els seus respectius moviments de braç i tocs de castanyoles.
Aquest criteri davaluació pretén comprovar la bona coordinació de moviments (passos, cos, braços, cap, castanyoles)i la seva correcta execució tècnica dins del ritme.
2. Improvisar danses senzilles emprant ritme i fraseig musical adequat, creativitat, espai, recursos tècnics i instrumentals, axial com els coneixements adquirits.
Amb aquest criteri davaluació es pretén observar la capacitat creativa, el concepte destil, el grau de comprensió coreogràfica i de comunicació que té lalumne.
3. Interpretar en públic una dansa, en grup o en parelles, a lliure elecció de lalumne.
Aquest criteri davaluació pretén observar que lalumne és capaç de gaudir de la dansa i mantenir una relació interpretativa i espacial amb la resta dels components del grup, deixant fluir els seus sentiments i personalitat i aconseguint una connexió emocional amb el públic.
4. Realitzar, seguint les indicacions del professor, els exercicis que aniran desenvolupant la tècnica del zapateado.
Aquest criteri pretén comprovar la correcta col· locació del cos, el control i subjecció de lesquena, de la flexió dels genolls i la qualitat sonora dels peus.
5. Realitzar, seguint les indicacions del professor, els exercicis de braços i mans específics per a la iniciació del flamenc.
Aquest criteri pretén comprovar que lalumne hagi comprès el caràcter i lestil característic sense perdre la seva col· locació.
6. Demostrar el coneixement dalguns ritmes de flamenc a través de les palmes, sobre el suport de la guitarra.
Aquest criteri pretén comprovar el sentit rítmic de lalumne i el coneixement dalguns ritmes del flamenc.
7. Caminar dins dels diferents ritmes i estils, tant amb sabata com amb sabatilla.
Es pretén amb aquest criteri comprovar la bona coordinació de tots els moviments del cos, el port i lelegància dins lestil elegit.
8. Reproduir i interpretar un exercici de moviment de braç adequat a aquest nivell sobre un fragment musical.
Aquest criteri pretén comprovar el desenvolupament artístic, expressiu i musical de lalumne.
MUSICA
Introducció La música, com a manifestació artística de les relacions sonorotemporals, presenta una total correspondència amb el món de la dansa, el moviment i el llenguatge corporal. De fet, la dansa, des dels seus orígens, ha representat la vivència corporal de la música: la imatge plàstica que expressa el contingut del pensament musical.
Aquesta correspondència músicadansaplàstica suposa, de fet, la sinestèsia més antiga i fructífera de la història de les manifestacions artístiques.
La pedagogia musical, conscient sens dubte de les possibilitats formatives daquesta correspondència, ha incorporat des de les primeres dècades del nostre segle el moviment i la dansa com elements bàsics de laprenentatge de lexpressió musical.
Pel seu caràcter temporal, el fet musical està integrat per una sèrie de paràmetres que, tant en forma aïllada com en conjunt, es troben en intima relació amb el moviment; duna banda, lorganització sintàctica dels elements melòdics i harmònics condueix a un discurs integrat per una cadena de segments o gests formals dotats duna direccionalitat determinada tant per la pròpia música com pel compositor; daltra banda, i per esser essencialment moviment, no és ni tan sols concebible una mera comprensió racional del ritme sense sentir la força cinètica que condueix a lacció, digual manera que no pot entendres la dansa com una mera tècnica corporal desvinculada de limpuls, lemoció i el caràcter que li proporciona la música.
Leducació musical contribueix de forma decisiva a ladquisició i desenvolupament de capacitats que es recullen en els objectius generals dels ensenyaments elementals de dansa, tals com: una millor comprensió de les relacions espaitemporals i de la seva vinculació amb lorganització formal del llenguatge sonor; una correcta coordinació de moviments a través del sentit rítmic i una sensibilitat corporal per expressar amb la precisió necessària la dinàmica i el fraseig en relació amb les exigències de lestil.
Essent aquesta la finalitat de la música en el currículum de dansa, els continguts seran essencialment els mateixos que els que es troben a la base de la formació del músic. En el cas de lalumne de dansa, i donat lessencial per aquesta disciplina de la practica de conjunt, els esmentats continguts seran desenvolupats a través del cant, el moviment i la practica instrumental amb instruments de tècniques no complexes com a mitjans expressius propis de la practica musical de conjunt.
La capacitat dinteriorització del missatge sonor passa, necessàriament, pel coneixement tant teòric com pràctic dels elements que configuren el seu llenguatge (ritme, melodia, harmonia i forma), per poder encarrilar de forma conscient i responsable la necessitat dexpressar amb el cos el significat profund i inaprensible de la música.
Per últim, al costat de ladquisició daquests coneixements ha destimularse el desenvolupament dactituds de curiositat i interès per tot el relatiu al significat de la música com llenguatge artístic i mig dexpressió cultural dels pobles i les persones.
Objectius
a)Compartir vivències musicals amb els companys del grup, que els permetin enriquir la seva relació afectiva amb la música a través del cant, del moviment, de laudició activa i dinstruments de petita percussió.
b)Demostrar la coordinació corporal necessària per a la correcta comprensió i interpretació rítmica, utilitzant les destreses dassociació i dissociació corresponents.
c)Utilitzar loïda interna per relacionar laudició amb la seva representació gràfica.
d)Interpretar de memòria ritmes, melodies i cançons que condueixin a una millor comprensió dels diferents paràmetres musicals.
e)Relacionar les qualitats del so (durada, altura, intensitat i timbre)amb les seves possibilitats expressives a través del moviment.
f)Llegir i escriure fórmules rítmiques i melòdiques, axial com fragments o melodies de curta durada.
Continguts
* Percepció, identificació i interiorització del pols.
* Percepció i identificació de laccent.
* Formules rítmiques bàsiques: lectura i escriptura.
* Simultaneïtat de ritmes.
* Relació dels elements rítmics amb el moviment corporal.
* Pràctica i identificació de canvis de compàs.
* Sensibilització vocal: practica de la respiració, articulació, ressonància i entonació.
* Reconeixement dels moviments melòdics ascendents i descendents. entonació dintervals melòdics conjunts i disjunts.
* Reconeixement i entonació dels sons de lescala.
* Lectura i entonació de fragments melòdics o cançons senzilles.
* Practica del cant en grup.
* Utilització dinstruments de petita percussió.
* Improvisació vocal o instrumental per acompanyar diferents formes de * moviment.
* Utilització del cos com a instrument de percussió: gests sonors i recursos vocals.
* Percepció i identificació delements formals: repetició, preguntaresposta, etc.
Criteris davaluació
1. Imitar estructures melòdiques i rítmiques breus amb la veu i amb la percussió.
Aquest criteri davaluació pretén comprovar el grau de memòria i la capacitat de reproduir amb fidelitat el missatge rebut tant en els seus aspectes sonors com en la seva realització motriu.
2. Interpretar vocal o rítmicament peces escrites en grafies senzilles no convencionals dacord a uns codis preestablerts.
Aquest criteri davaluació pretén comprovar la capacitat de relacionar els paràmetres espaitemporals comuns al discurs sonor amb la seva representació gràfica.
3. Reconèixer auditivament i percudir el pols duna obra o fragment. Amb aquest criteri davaluació es tracta de constatar la percepció del pols com referència bàsica per a lexecució rítmica.
4. Reconèixer i identificar laccent periòdic duna obra o fragment. Es tracta de comprovar la correcta percepció de laccent periòdic, base del compàs, reconeixent el caràcter binari, ternari o quaternari daquest i el caràcter binari o ternari de cada pols.
5. Executar moviments precisos dacord amb aspectes rítmics duna obra o fragment escoltat.
Es cerca amb aquest criteri comprovar la coordinació corporal de lalumne, adequant el seu moviment a polsos rítmics precisos.
6. Mantenir el pols durant períodes breus de silenci. Té per objectiu aconseguir una correcta interiorització del pols que lin permeti una adequada execució individual o col· lectiva.
7. Identificar auditivament i interpretar canvis senzills de compàs. Sintenta verificar la capacitat de percepció auditiva i de realització practica de canvis de compàs dunitat igual o diferent.
En aquest cas només: 1), negra = negra; 2), negra = negra amb puntet; 3), negra = blanca; 4), corxera = corxera, i viceversa en els casos 2)i 3).
8. Entonar una melodia o cançó tonal amb acompanyament. Té per objecte comprovar la capacitat de lalumne per aplicar les seves tècniques dentonació i justesa dafinació a un fragment tonal aplicant indicacions expressives presents en la partitura.
Lacompanyament instrumental no reproduirà la melodia.
9. Llegir internament i sense verificar lentonació un text musical i reproduirlo de memòria.
Es tracta de comprovar la capacitat de lalumne per imaginar, reproduir i memoritzar imatges sonores de caràcter melòdic -rítmic a partir de lobservació de la partitura.
10. Reproduir models melòdics senzills o escales a partir de diferents altures. Es tracta de comprovar la destresa de lalumne per reproduir un mateix fet melòdic des de qualsevol so, mantenint correctament la intervàlica del model.
11. Improvisar estructures rítmiques sobre un fragment escoltat. Amb aquest criteri davaluació es pretén estimular la capacitat creativa de lalumne, aplicant lliurement formules rítmiques conegudes o no, acordantles amb el pols i el compàs del fragment escoltat.
12. Improvisar melodies tonals breus. Aquest criteri pretén comprovar lassimilació per part de lalumne dels conceptes tonals bàsics.
13. Reproduir per escrit fragments senzills rítmics i melòdics escoltats. Mitjançant aquest criteri savalua la capacitat de lalumne per reconèixer i reproduir aspectes rítmics i melòdics coneguts.
14. Descriure posteriorment a una audició els trets característics de les obres escoltades o interpretades.
Aquest criteri davaluació pretén constatar la capacitat de lalumne per percebre aspectes diferents: rítmics, melòdics, cadències, formals, tímbrics, etc., seleccionant prèviament els aspectes que hauran desser identificats, o bé deixant lliurement que identifiquin els aspectes que els resultin més notoris.
15. Realitzar petites improvisacions amb procediments musicals convencionals o no convencionals (textures, atmosferes, efectes, etcètera), partint dun projecte previ al que haurà dajustarse lexecució en la major mesura possible.
Aquest criteri davaluació pretén comprovar el grau de control conscient de la realització duna idea musical elaborada prèviament.
ANNEX III
CERTIFICAT ACADÈMIC A EFECTES DE TRASLLAT, CORRESPONENT ALS ENSENYAMENTS ELEMENTALS DE DANSA.
Ver Anexo