La mateixa llei, a larticle 48, estableix que els ensenyaments elementals de música tindran les característiques i lorganització que les administracions educatives determinin.
Per altra banda, el Reial decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual sestableix el calendari daplicació de la nova ordenació del sistema educatiu, establerta per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, dEducació, en el seu article 20 estableix que els curs 2007/08 simplantaran amb caràcter general els ensenyaments elementals de música.
La Llei orgànica 1/1990, de 3 doctubre, dOrdenació General del Sistema
Educatiu va suposar un canvi substancial per als ensenyaments de música que es va concretar amb el desenvolupament curricular en matèria densenyaments musicals mitjançant el Reial Decret 756/1992, de 26 de juny, pel qual sestablien els aspectes bàsics del currículum dels graus elementals i mitjà dels ensenyaments de música; i lOrdre de 28 dagost de 1992 per la qual sestablia el currículum dels graus elemental i mitjà de Música i sen regulava laccés als esmentats graus per a làmbit de competència del Ministeri dEducació i Ciència.
A la comunitat autònoma de les Illes Balears, no sha produït, fins als moments actuals, un desenvolupament curricular propi densenyaments elementals ni professionals de música. En conseqüència, els ensenyaments elementals de música han estat regulats subsidiàriament mitjançant lOrdre de 28 dagost de 1992 citada anteriorment.
La Conselleria dEducació i Cultura del Govern de les Illes Balears té la voluntat delaborar el currículum propi daquesta Comunitat Autònoma dels ensenyaments elementals de música amb la màxima participació de tota la comunitat educativa i els sectors implicats. Per raons de coherència sembla adient que el procés delaboració del currículum dels ensenyaments elementals de música estigui lligat a lelaboració del currículum dels ensenyaments professionals de música.
Si tenim en compte que el Reial decret 1577/2006, de 22 de desembre, pel qual es fixen els aspectes bàsics del currículum dels ensenyaments professionals de música regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, dEducació, es va publicar al BOE el dia 20 de gener de 2007, el temps necessari per a la redacció dun decret que reguli aquest currículum de tal forma que tota la comunitat educativa pugui participar en la seva elaboració i la duració de la tramitació per a laprovació de lesmentat decret, sembla raonable disposar dun marge ample de temps.
A més a més, els tres Conservatoris Professionals de Música i Dansa de les Illes Balears, unànimement han sol· licitat per al curs 2007/08 poder continuar amb el mínim nombre de canvis a lestructura curricular actual per tal de disposar de més temps per a lelaboració definitiva del currículum dels ensenyaments musicals, cosa que permetria una millor adaptació i a la vegada serviria de nexe dunió entre lestructura i organització dels ensenyaments elementals i professionals de música anteriors i posteriors a la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, dEducació.
Atesa lexposició anterior i amb la voluntat diniciar lelaboració del decret curricular a principis del curs 2007/08,
Per tot això, i a proposta de la Direcció General de Planificació i Centres Educatius, dict la següent
ORDRE
Article 1 Objecte La present ordre té per objecte regular el currículum i els criteris i proves dingrés dels ensenyaments elementals de música a la comunitat autònoma de les Illes Balears per al curs 2007/08, dacord La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, dEducació.
Article 2 Organització Els ensenyaments elementals de música sorganitzaran en quatre cursos en les especialitats que se relacionen a larticle 4 daquesta Ordre.
Article 3 Objectius dels ensenyaments elementals de música Els ensenyaments elementals de música tendràn com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les següents capacitats:
a)Apreciar la importància de la música com a llenguatge artístic i mitjà dexpressió cultural dels pobles i de les persones.
b)Expressarse amb sensibilitat musical i estètica per interpretar i gaudir de la música de les diferents èpoques i estils, i per enriquir les seves possibilitats de comunicació i de realització personal.
c)Tocar en públic, amb la necessària seguretat en sí mateixos, per comprendre la funció comunicativa de la interpretació musical.
d)Interpretar música en grup habituantse a escoltar altres veus o instruments i a adaptarse equilibradament al conjunt.
e)Ser conscients de la importància del treball individual i adquirir les tècniques destudi que permetin lautonomia en el treball i la valoració del mateix.
f)Valorar el silenci com element indispensable per al desenvolupament de la concentració, laudició interna i el pensament musical.
Article 4 Especialitats dels ensenyaments elementals de música implantades a les Illes Balears
Les especialitats corresponents als ensenyaments elementals de música de música implantades a les Illes Balears són les següents:
Arpa
Clarinet
Clave
Contrabaix
Fagot
Flauta
Travessera
Guitarra
Oboè
Percussió
Piano
Saxofon
Trombó
Trompa
Trompeta
Tuba
Viola
Violí
Violoncel
Cada centre podrà oferir ensenyaments elementals de música de les especialitats que tengui autoritzades.
Article 5 Currículum Als efectes del disposat en aquesta ordre, sentén per currículum dels ensenyaments elementals de música el conjunt dobjectius, continguts, i criteris davaluació que han de regular la pràctica docent en aquest ensenyament.
Article 6 Assignatures que constitueixen el currículum
1. Els ensenyaments elementals de música sorganitzaran en les assignatures següents per a totes les especialitats:
* Instrument
* Llenguatge Musical
* Cor
2. Les assignatures corresponents a cada curs dels ensenyaments elementals de música de les diferents especialitats i els temps lectius de cada una delles són els que sestableixen a lannex I de la present Ordre.
3. Els continguts, objectius i criteris davaluació de cada assignatura del currículum dels ensenyaments elementals de música sinclouen a lannex II de la present Ordre.
4. A totes les especialitats, excepte Percussió, lensenyament instrumental inclourà una classe individual i una col· lectiva, amb una duració duna hora setmanal cada una delles. Les classes de Percussió seran sempre col· lectives, amb una relació numèrica Professor/Alumne no superior a 1/5 i amb una duració setmanal de dues hores.
Article 7 Projecte curricular i programacions
1. Els centres docents concretaran i completaran el currículum dels ensenyaments elementals de música mitjançant lelaboració del corresponent projecte curricular.
2. El projecte curricular inclourà la distribució per cursos dels objectius, continguts i criteris davaluació i també la programació de cada assignatura. Lesmentada distribució no haurà de variar per a un mateix grup dalumnes al llarg dels ensenyaments elementals.
3. El projecte curricular formarà part de la programació de la activitat docent del esmentat centre i sincorporarà a la programació general corresponent.
4. Els professors desenvoluparan les programacions de la seva activitat docent dacord amb el currículum i amb el projecte curricular.
Article 8 Tutoria
1. La funció de tutoria i orientació, que forma part de la funció docent, es desenvoluparà al llarg de cada un dels quatre cursos dels ensenyaments elementals.
2. El professor tutor dun grup dalumnes tendrà la responsabilitat de coordinar tant lavaluació com els processos densenyament i daprenentatge i realitzarà la funció dorientació personal dels alumnes.
Article 9 Avaluació
1. Lavaluació als ensenyaments elementals de música de música es durà a terme tenint en compte els objectius i els criteris davaluació establerts en el currículum.
2. Lavaluació de laprenentatge dels alumnes serà contínua i integradora, encara que diferenciada segons les diferents assignatures del currículum.
3. Lavaluació serà realitzada pel conjunt de professors del alumne coordinats pel professor/a tutor, actuant els esmentats professors de manera integrada al llarg del procés davaluació i a ladopció de les decisions resultants de lesmentat procés.
4. Els professors/es avaluaran tant laprenentatge dels alumnes com els processos densenyament i la seva pròpia pràctica docent.
5. Les sessions davaluació es celebraran almenys una vegada cada trimestre.
6. Lavaluació i qualificació final dels alumnes es celebrarà en el més de juny.
7. Als ensenyaments elementals de música els resultats de lavaluació final de les diferents assignatures sexpressaran mitjançant els termes «apte» i «no apte».
Article 10 Promoció
1. Els alumnes promocionaran de curs quan hagin superat les assignatures cursades o tenguin avaluació negativa com a màxim duna assignatura. En el supòsit dassignatures pendents referides a pràctica instrumental o vocal, la recuperació de lassignatura haurà de realitzarse a la classe del curs següent si aquesta forma part del mateix. En la resta dels casos els alumnes hauran dassistir a les classes de lassignatura no superada en el curs anterior.
2. En els ensenyaments elementals de música, la qualificació negativa en dos o més assignatures dun o dos cursos impedirà la promoció dun alumne al curs següent.
3. En el cas de quart curs dels ensenyaments elementals de música, els alumnes que només suspenguin una assignatura repetiran únicament lassignatura pendent; els que suspenguin dues o més repetiran el curs sencer.
Article 11 Límit de permanència
1. El límit de permanència als ensenyaments elementals de música de música serà de cinc cursos, sense que en cap cas els alumnes puguin romandre més de dos anys en el mateix curs.
2. Amb caràcter excepcional, podrà ampliarse en un any la permanència en supòsits de malaltia que pertorbi substancialment el desenvolupament dels estudis o altres que mereixin igual consideració. Correspondrà a la Direcció General de Planificació i Centres Educatius concedir lesmentada ampliació a sol· licitud de linteressat i previ informe del Centre.
Article 12 Titulació Els alumnes que al finalitzar els ensenyaments elementals de música assoleixin els objectius del mateix rebran el corresponent certificat acreditatiu dEnsenyaments elementals de música.
Article 13 Documents davaluació
1. Els documents davaluació als ensenyaments elementals de música de música són: lexpedient acadèmic personal, les actes davaluació, el certificat acadèmic a efectes de trasllat i els informes davaluació individualitzats.
2. El certificat acadèmic a efectes de trasllat de centre sajustarà en el seu contingut al model que es recull a lannex III de la present Ordre.
3. El certificat acadèmic a efectes de trasllat serà remès pel centre dorigen al de destí, a petició daquest, quan un alumne es traslladi de centre abans dhaver conclòs als ensenyaments elementals de música de música.
4. En el cas que un alumne es traslladi a un altre centre abans dhaver finalitzat el curs, el certificat acadèmic anirà acompanyat dun informe davaluació individualitzat en el qual es recollirà tota aquella informació que resulti necessària per a la continuïtat del procés daprenentatge. Serà elaborat pel tutor del curs que lalumne estigui realitzant al centre, a partir de les dades facilitades pels professors de les diferents assignatures.
5. En el cas dalumnes de centres privats autoritzats, els centres públics a què estiguin adscrits emplenaran una diligència en la que constarà que les qualificacions que figuren al certificat de trasllat concorden amb les actes que consten al Conservatori.
6. El certificat acadèmic a efectes de trasllat i, en el seu cas, els informes davaluació individualitzats hauran de ser redactats en forma bilingüe quan ho demanin els alumnes o els seus representants legals o quan es tracti de trasllats fora de làmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
7. Els documents davaluació portaran les signatures fefaents de les persones que correspongui en cada cas, amb indicació del càrrec que ocupen. Sota les mateixes constarà el nom i els llinatges del signant.
Article 14 Accés als ensenyaments elementals de música de música
1. Per accedir als ensenyaments elementals de música de música serà necessari superar una prova daccés específica. Es podrà accedir mitjançant aquesta prova a qualsevol dels quatre cursos dels ensenyaments elementals de música.
2. La prova daccés específica per primer curs densenyaments elementals de música tendrà la finalitat de valorar les aptituds del futur alumne sense avaluarne els coneixements musicals previs.
3. Les proves daccés específiques per als cursos segon, tercer i quart seran proves de valoració de coneixements musicals previs, tendràn una primera part que versarà sobre llenguatge musical i una segona part instrumental.
4. Les proves establertes als punts segon i tercer daquest article seran avaluades per tres professors nomenats a tal efecte pel director del centre.
5. La proves daccés específiques es valoraran de 0 a 10 punts amb un decimal, essent necessària una puntuació igual o superior als 5 punts per a la seva superació.
6. La superació de la prova daccés faculta exclusivament per a poder matricularse, si sobté plaça, en el curs acadèmic pel qual hagi estat convocada.
7. La regulació dels processos dadmissió i matriculació dalumnes fixarà les edats idònies per iniciar els estudis en les especialitats densenyaments elementals de música.
8. Lordenació específica dels ensenyaments elementals de música no contempla:
a)Poder realitzar proves daccés a dues especialitats diferents ja que en aquest nivell, no esta permès cursar simultàniament més duna especialitat.
b)Poder realitzar proves daccés a més dun curs de la mateixa especialitat .
Article 15 Admissió i matriculació dalumnes
1. Ladmissió dalumnes estarà sotmesa als principis digualtat, mèrit i capacitat i supeditada a les qualificacions obtingudes a la prova específica daccés.
2. Correspon a la Conselleria deducació i Cultura la regulació dels processos dadmissió i matriculació dalumnes.
3. És competència del consell escolar de cada centre autoritzar, amb caràcter excepcional, la matriculació en mes dun curs acadèmic a aquells alumnes que, prèvia orientació del professorat així ho sol· licitin, sempre que linforme del conjunt de professors asseguri ladequada capacitat daprenentatge.
Disposició addicional primera Alumnes amb discapacitat Els centres adoptaran les mesures oportunes per a ladaptació del currículum a les necessitats de lalumnat amb discapacitat. En tot cas, aquestes adaptacions hauran de respectar essencialment els objectius fixats per la present Ordre.
Disposició addicional segona Convalidacions dalumnes que cursin programes integrats deducació Primària i Ensenyaments Elementals de Música.
Els alumnes que cursin programes integrats dEducació Primària i ensenyaments elementals de música, no hauran de cursar lassignatura de làrea de música establerta al currículum de primària ja que els continguts de lassignatura de Llenguatge Musical equivalen i superen els continguts de lassignatura de música de lEducació Primària.
A tal efecte la superació o no superació de lassignatura de Llenguatge musical computarà a efectes dels ensenyaments de làrea de música dEducació Primària.
Disposició addicional tercera Incorporació dalumnes procedents de plans destudis anteriors
1. Equivalències, a efectes acadèmics, dels ensenyaments de música del Pla destudis regulat per la Llei orgànica 1/1990, de 3 doctubre, dordenació General del Sistema educatiu, amb les corresponents al Pla destudis regulat per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació.
Ver Anexo
2. Quan un alumne hagi suspès dues o més assignatures del curs que estigui realitzant dels ensenyaments de grau elemental de música establerts a la Llei Orgànica 1/1990, de 3 doctubre, dordenació General del Sistema Educatiu, sincorporarà al mateix curs dels ensenyaments elementals de música establerts per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació, i regulats per la present Ordre, que haurà de realitzar complert.
3. Quan un alumne tengui qualificació negativa a una assignatura del curs que estigui realitzant dels ensenyaments de grau elemental de música establerts a la Llei Orgànica 1/1990, de 3 doctubre, dordenació General del Sistema Educatiu, sincorporarà al curs següent dels ensenyaments elementals de música establerts per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació, i regulats per la present Ordre. La recuperació de lassignatura pendent es durà a terme de la mateixa forma prevista al punt 1 de larticle 10 daquesta Ordre.
Disposició final primera Sautoritza la Direcció General de Planificació i Centres Educatius a dictar les disposicions que siguin precises per a laplicació de lestablert a la present Ordre.
Disposició final segona La present Ordre entrarà en vigor lendemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears.
El conseller dEducació i Cultura
Francesc J. Fiol Amengual
Palma, 25 de juny de 2007
Annex 1
Ensenyaments Elementals de Música : assignatures i temps lectius
Ver Anexo
Annex 2
Assignatures dels Ensenyaments Elementals de Música.
COR
Introducció Durant tot el procés educatiu dels estudis musicals, laprenentatge dun instrument es realitza, lògicament, dins dun marc dabsoluta individualitat. Per això resulta necessari, alhora que molt estimulant, la presència en el currículum de disciplines que transcendeixin aquest component unipersonal de la practica musical i introdueixin un element col· lectiu que permeti desenvolupar capacitats de relació social necessàries per aprofundir en altres aspectes de la interpretació musical. Els esmentats aspectes, al seu torn, constituiran una ajuda indiscutible per al desenvolupament del propi instrumentista com a músic.
La base de tota educació musical ha de ser el cant coral. La història de la música occidental és una ininterrompuda confirmació daquest axioma, des de la schola cantorum gregoriana fins a les més recents experiències pedagògiques.
Referent a això, convé recordar que ni lEdat Mitjana, ni el Renaixement, ni el Barroc coneixen un altre músic que el que reuneix, indivisiblement, al cantaire, instrumentista i compositor.
Lexperiència personal en la producció del so, amb els propis medis fisiològics, ha estat present en els inicis de tot músic i sens manifesta com insubstituïble. En èpoques tan crucials per al naixement i desenvolupament duna cosa tan emblemàtica per a la música occidental com és la polifonia, és impensable el divorci entre veu i instrument. Per cantare e suonare era el lema que amb freqüència presidia les creacions del Renaixement i la praxi instrumental estava guiada constantment per les articulacions i respiracions del text que servia de base.
La música occidental ha valorat, incessantment, com a component important i fecund, tant a la creació com en la interpretació, la cantabilitat i, encara que també ha hagut notables desviacions, sempre han sorgit veus autoritzades reivindicant les propietats vocals de la música. Aquesta cantabilitat, és a dir, la possibilitat de crear, dexpressarse musicalment, és un concepte difícil daprendre des de la pràctica instrumental, ho dóna únicament la veu humana i daquí la conveniència que lalumne tingui contacte durant als ensenyaments elementals de música de música amb una experiència coral.
És certament un error creure que linstrumentista no necessita cantar. Lexperiència vocal li proporcionà una dimensió humana mes interioritzada del so físic. El saber cantar amb musicalitat una frase instrumental pot obrirli la comprensió del fragment i, per això, estalviar molt esforç en el procés daprenentatge. El saber reduir a cant qualsevol símbol gràficmusical és una autentica saviesa, que ajudà a aprofundir notablement en lart instrumental. Si el cant és, a més, polifònic, es multipliquen els poders pedagògics. La plasticitat espaial daquest fenomen polisonor, polirítmic, politímbric i polidinámic, proporciona a lalumne una dimensió social i artística única i insubstituïble.
La pràctica coral simposa, per tant, com una disciplina la inclusió de la qual en el currículum dels ensenyaments elementals de música proporcionarà, a més del desenvolupament de les capacitats socials i expressives al· ludides, aquelles altres inherents a tota interpretació en formacions de conjunt: afinació, empast, homogeneïtat en el fraseig, igualtat en els atacs, claredat en les textures, etc.
Durant els ensenyaments elementals de música, el llenguatge musical i el cor, han de considerarse com dues cares de la mateixa moneda. Són múltiples els problemes suscitats en laprenentatge del llenguatge en els que sha daprofundir a través de la pràctica coral. Laprenentatge del llenguatge musical serà menys àrid i més profund si, paral· lelament, es combina amb una acurada praxi vocal i coral. Les connotacions psíquiques a la producció física del so vocal constitueixen un important toc datenció per a la pedagogia musical. Per això, una sòlida educació musical no ha de confiar exclusivament a linstrument la producció sonora de la música sense ferla passar abans per la pròpia consciència a través de la veu, interioritzant i humanitzant la música abans dinterpretarla. Fer cantar artísticament als alumnes en cor de veus blanques és el primer pas encertat en la formació dun músic.
En definitiva, aquesta disciplina contribueix a lèxit progressiu de gran part de les capacitats que expressen els objectius generals dels ensenyaments elementals de música proporcionant els medis necessaris perquè els coneixements adquirits puguin plasmarse en una interpretació en la que la responsabilitat és sempre compartida.
Objectius Lensenyament de cor als ensenyaments elementals de música de música tendrà com objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
a)Projectar una emissió natural de la veu que eviti tot tipus de tensions (corporals, psíquiques i socials).
b)Conèixer la disponibilitat de la veu com a vehicle dexpressió musical i de gaudi immediat sense exigències tècniques prèvies.
c)Demostrar una sensibilitat auditiva capaç de percebre i executar el cant amb una afinació correcta.
d)Actuar amb la capacitat auditiva i la concentració necessària per escoltar altres veus i cantar alhora, la part corresponent dins dun concepte interpretatiu comú.
e)Ser conscient de la importància que tenen les normes i regles que regeixen lactivitat musical de conjunt i acceptar la responsabilitat que, com a membre dun grup, es contreu amb la música i amb els companys.
f)Conèixer, a través del treball de grup, els elements bàsics de la interpretació artística (fraseig, articulació, dinàmica, agògica)i saber interrelacionar lesmentada experiència amb lestudi individual propi.
g)Conèixer els gests bàsics de direcció i adquirir la capacitat dinterpretar la música dacord amb ells.
h)Relacionar els coneixements de música amb els adquirits a través del cant coral i conèixer un repertori específic que enriqueixi el seu bagatge musical.
Continguts
- Realització de treballs amb la mètrica de les paraules.
- Realització dexercicis de relaxació, respiració i tècnica vocal.
- Afinació i empast.
- Articulació i fraseig.
- Cançons a una sola veu, a dos i tres veus iguals.
- Introducció a la polifonia vocal.
- Improvisació vocal en grup: formes i composicions polifòniques no convencionals (textures, atmósferes, efectes, etc.).
Criteris davaluació
1. Reproduir qualsevol de les obres programades durant el curs en conjunt de tres o més membres per corda.
Aquest criteri tracta davaluar la capacitat per adequar tots els elements de la interpretació a leficàcia del conjunt i lactitud de col· laboració.
2. Repentitzar obres homofòniques de poca o mitjana dificultat i de clars contorns tonals.
Amb aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de relacionar lafinació amb el sentit tonal i linstin per integrarse al conjunt.
3. Preparar una obra en grup, sense la direcció del professor. Aquest criteri tracta de valorar la capacitat per aplicar els coneixements dels diferents elements que intervenen en la interpretació de manera adequada amb lestil elegit.
4. Estudiar a casa les obres corresponents al repertori programat. Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar el sentit de la responsabilitat amb el grup i amb la música.
5. Entonar intervals i acords a partir de La del diapasó, ampliant progressivament la dificultat. Amb aquest criteri es tracta davaluar la capacitat perquè cada membre del cor pensi en un temps mínim el so que li correspon i el reprodueixi de forma afinada. Així mateix es constata el grau dinteriorització de les diferents relacions intervàliques.
LLENGUATGE MUSICAL
Introducció Poques analogies interdisciplinàries poden donarse en que els punts comuns siguin tants i de tan variada índole com entre la música i el llenguatge; com en el llenguatge, lésser humà adquireix la capacitat de la compressió musical en els primers anys de la seva existència, encara que, per raons òbvies i a diferència del que ocorre amb el llenguatge, lús que en la infantesa pugui arribar a ferse de la música per a la pròpia expressió es trobi per força limitat i subordinat a un aprenentatge tècnic curós.
Com el llenguatge, la música precisa del so com a suport físic, a partir del qual es desenvolupa i dota dun significat que li és propi. Les pròpies lleis del so sencarreguen de configurar la resta de característiques del fet musical, que de nou com el llenguatge, es basen principalment en una sèrie dexigències físiques i pseudofisiològiques que les determinen; a més de les qualitats pròpies del so (timbre, altura, intensitat, etc.), juga un paper destacadíssim lorganització del so en unitats mínimes temporals, que formen al seu torn part duna sèrie dunitats cada vegada majors la suma de les quals, en ultima instància, configura la forma musical en el seu aspecte global. Com en el llenguatge, ja que, pot parlarse en música delements morfològics i sintàctics com a base duna retòrica posterior.
El llenguatge musical, recull tota la tradició sofística des dels seus orígens com tal disciplina de solmisació fins finals del segle XIX amb les escoles del do fix i del do mòbil. Els continguts del llenguatge musical plantegen una enteniment pràctic i intuïtiu de tots i cada un dels aspectes del fet musical, des dels esquemes mes embrionaris als progressivament mes complexos, amb una paulatina nacionalització i adquisició de les tècniques que permetin abordar en el seu moment les obres de qualsevol etapa històrica, sense oblidar els intents lingüístics originats per la disgregació del sistema tonalbimodal; amb les complexitats i novetats tímbriques, rítmiques i gràfiques que comporta.
La finalitat essencial del llenguatge musical és el desenvolupament de les capacitats vocals, rítmiques, psicomotores, auditives i expressives, de manera que el codi musical pugui convertirse en instrument útil i eficaç de comunicació i representació; funcions bàsiques que apareixen en la pràctica musical, igual com en tota activitat lingüística.
És important destacar aquesta finalitat comunicativa per adoptar una visió basada en lexpressió i en el coneixement dun sistema de signes que, tan sols adquireixen sentit, quan estan interrelacionats, quan configuren un discurs. Per això, el procés dadquisició dels coneixements del llenguatge musical als ensenyaments elementals de música de música shauran de recolzar en procediments que desenvolupin les destreses necessàries per a la producció i recepció de missatges. En el transcurs dels ensenyaments elementals de música lacció pedagògica es dirigirà a aconseguir un domini de la lectura i escriptura que proporcioni a lalumne autonomia per continuar aprofundint posteriorment en laprenentatge del llenguatge, sense oblidar que la comprensió auditiva és una capacitat que sha de desenvolupar sistemàticament. Així mateix, és essencial que els alumnes vegin que laprés els és útil en la seva pràctica instrumental.
Els continguts del currículum de Llenguatge Musical sestructuren en tres grans eixos: lús de la veu i la seva funció comunicativa a través del cant, la consideració dels aspectes psicomotors en el desenvolupament de leducació rítmica i, finalment, lescolta musical comprensiva. Laprenentatge basat en la practica sistemàtica es planteja com a fita quatre capacitats essencials: saber escoltar, saber cantar, saber llegir i saber escriure, establint lesmentat procés dacord al següent ordre: fer, oir/sentir, reconèixer/entendre.
El desenvolupament dels continguts haurà de tenir molt en compte, especialment durant els dos primers anys, la realitat de coneixements i pràctica musical amb la que els alumnes sincorporen a lensenyament especialitzat de la musica, a més de procurar a tot hora una adaptació a les característiques pròpies de les etapes de maduració mental en les que els esmentats alumnes es troben, ja que daquesta subordinació depèn el que no existeixin disfuncions de ritme, dintensitat o de metodologia en els processos densenyamentaprenentatge.
Objectius Lensenyament de llenguatge musical als ensenyaments elementals de música de música tendrà com objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
a)Compartir vivències musicals amb els companys del grup, que li permetin enriquir la seva relació afectiva amb la musica a través del cant, del moviment, de laudició i dinstruments.
b)Utilitzar una correcta emissió de la veu per a la reproducció intervàlica i melòdica general, fins a considerarles com un llenguatge propi, prenent el cant com activitat fonamental.
c)Demostrar la coordinació motriu necessària per a la correcta interpretació del ritme, utilitzant les destreses dassociació i dissociació corresponents.
d)Utilitzar loïda interna per relacionar laudició amb la seva representació gràfica, així com per reconèixer timbres, estructures formals, indicacions dinàmiques, expressives, temporals, etc.
e)Interpretar de memòria melodies i cançons que condueixin a una millor comprensió dels diferents paràmetres musicals.
f)Relacionar els coneixements pràctics de lectura i escriptura amb el repertori propi de linstrument.
g)Realitzar experiències harmòniques, formals, timbriques, etc., Que estan a la base del pensament musical conscient, partint de la pràctica auditiva vocal i instrumental.
Continguts Ritme:
- Percepció, identificació i interiorització del polse.
- Percepció i identificació de laccent.
- Unitats mètriques: reconeixement de compassos binaris, ternaris i quaternaris.
- Figures rítmiques. Fórmules rítmiques bàsiques. Simultaneïtat de ritmes.
- Tempo i agògica.
- Pràctica, identificació i coneixement de formules rítmiques bàsiques originades pel polse binari o ternari.
- Pràctica, identificació i coneixement de grups de valoració especial continguts en un polse.
- Pràctica, identificació i coneixement de signes que modifiquen la duració (puntets, lligadures).
- Pràctica, identificació i coneixement de trets rítmics característics: síncopa, anacrusa, etc.
- Pràctica i identificació de canvis de compàs amb interpretació dequivalències polse= polse o figura= figura.
Entonació, audició i expressió:
- Coneixement de la veu i el seu funcionament. Respiració, emissió, articulació, etc.
- Laltura: to, intensitat, color, duració, afinació determinada i indeterminada, etc.
- Sensibilització i pràctica auditiva i vocal dels moviments melòdics.
- Reproducció memoritzada vocal o escrita de fragments melòdics o cançons.
- Pràctica de lectura de notes unit a lemissió vocal del so que els correspon. Claus de sol en segona i fa en quarta.
- Reconeixement auditiu o reproducció vocal dintervals melòdics simples majors, menors i justos, dins i fora del concepte tonal.
- Reconeixement auditiu dintervals harmònics simples majors, menors i justos.
- Interpretació vocal dobres adequades al nivell amb o sense text, amb o sense acompanyament.
- Pràctica de lectura de notes escrites horitzontalment o verticalment en claus de sol en segona i fa en quarta i, en el seu cas, les claus pròpies de linstrument treballat per lalumne.
- Sensibilització i coneixement de graus i funcions tonals, escales, alteracions.
- Sensibilització, identificació i reconeixement delements bàsics harmònics i formals: tonalitat, modalitat, cadències, modulacions, frases, ordenacions formals: repeticions, imitacions, variacions, contrast, sobre obres adaptades al nivell.
- Reproducció de dictats rítmics, melòdics i rítmicsmelòdics a una veu.
- Identificació derrors o diferències entre un fragment escrit i lescotat. Identificació, coneixement i interpretació dels termes i signes que afecten a lexpressió.
- Utilització improvisada dels elements del llenguatge amb o sense proposta prèvia.
Criteris davaluació
1. Imitar estructures melòdiques i rítmiques breus amb la veu i amb la percussió.
Aquest criteri davaluació pretén comprovar el grau de memòria i la capacitat de reproduir amb fidelitat el missatge rebut tant en els seus aspectes sonors com en la seva realització motriu.
2. Reconèixer auditivament el polse duna obra o fragment, així com laccent periòdic.
Amb aquest criteri davaluació es tracta de constatar la percepció del polse com a referència bàsica per a lexecució rítmica, així com la identificació de laccent periòdic base del compàs.
3. Mantenir el polse durant períodes breus de silenci. Lobjectiu és aconseguir una correcta interiorització del polse que li permeti una adequada execució individual o col· lectiva.
4. Executar instrumental, vocalment o bé en forma percutida, estructures rítmiques duna obra o fragment.
Amb aquest criteri davaluació es pretén constatar la capacitat dencadenar diverses fórmules rítmiques adequades a aquest nivell amb tota precisió i dins dun tempo establert.
5. Aplicar un text a un ritme senzill o viceversa. Es tracta davaluar amb aquest criteri la capacitat de lalumne per associar ritmes amb paraules o frases digual accentuació.
6. Identificar auditivament i interpretar canvis senzills de compàs. Sintenta verificar la capacitat de percepció auditiva i de realització pràctica de canvis de compàs dunitat igual o diferent. En aquest cas només: 1)negra= negra, 2)negra= negra amb puntet, 3)negra= blanca, 4)corchera= corchera, i viceversa en els casos 2)i 3).
7. Entonar una melodia o cançó tonal amb o sense acompanyament. Té per objecte comprovar la capacitat de lalumne per aplicar les seves tècniques dentonació i dafinació a un fragment tonal aplicant indicacions expressives presents en la partitura. En cas de produirse acompanyament instrumental aquest no reproduirà la melodia.
8. Llegir internament, en un temps donat i sense verificar lentonació, un text musical i reproduirho de memòria.
Aquest criteri tracta de comprovar la capacitat de lalumne per imaginar, reproduir i memoritzar imatges sonores de caràcter melodicoritmiques a partir de lobservació de la partitura.
9. Identificar i entonar intervals harmònics o melòdics majors, menors o justos en un registre mig.
Aquest criteri permet detectar el domini de linterval per part de lalumne, bé identificant linterval harmònic o melòdic, bé entonant aquest últim.
10. Identificar auditivament el mode (majormenor)duna obra o fragment. Es pretén constatar la capacitat de lalumne per reconèixer aquest aspecte fonamental del llenguatge, proporcionantli elements per a la seva audició intel· ligent.
11. Reproduir models melòdics senzills, escales o acords a partir de diferents altures.
Es tracta de comprovar la destresa de lalumne per reproduir un mateix fet melòdic des de qualsevol so, mantenint correctament la intervàlica del model, i entenent la tonalitat com un fet constant.
12. Improvisar estructures rítmiques sobre un fragment escoltat. Amb aquest criteri davaluació es pretén estimular la capacitat creativa de lalumne aplicant lliurement fórmules rítmiques conegudes o no, ajustantles amb el polse i el compàs del fragment escoltat.
13. Improvisar melodies tonals breus. Aquest criteri pretén comprovar lassimilació per part de lalumne dels conceptes tonals bàsics.
14. Reproduir per escrit fragments musicals escoltats. Mitjançant aquest criteri savalua la capacitat de lalumne per interioritzar i reproduir imatges sonores percebudes. Segons el nivell de dificultat proposat aquesta reproducció pot circumscriures a aspectes rítmics o melòdicotonals, o bé a ambdós conjuntament.
15. Descriure posteriorment a una audició els trets característics de les obres escoltades o interpretades.
Mitjançant aquest criteri davaluació es pretén comprovar la capacitat de lalumne per percebre aspectes diferents: rítmics, melòdics, modals, cadencials, formals, tímbrics, etc., Seleccionant prèviament els aspectes que hagin de ser identificats o bé deixant lliurement que identifiquin els aspectes que els resultin més notoris.
16. Improvisar individualment o col· lectivament petites formes musicals partint de premisses relatives a diferents aspectes del llenguatge musical.
Aquest criteri davaluació pretén comprovar el desenvolupament creatiu i la capacitat de seleccionar elements dacord amb una idea i estructurats en una forma musical. Així mateix es pretén que siguin capaços de discernir idees principals i secundàries.
INSTRUMENTS
Introducció Els quatre cursos que componen els ensenyaments elementals de música configuren una etapa de suma importància per al desenvolupament del futur instrumentista, ja que al llarg daquest període han de quedar assentades les bases duna tècnica correcta i eficaç i, el que és fins i tot mes important, duns conceptes musicals que cristal· litzin, existint el temps necessari per a la maduració de tot això, en una autentica consciència dintèrpret.
La problemàtica de la interpretació comença per la correcta comprensió del text, un sistema de signes recollits a la partitura que, malgrat el seu enriquiment continuat al llarg dels segles, pateix - i patirà semprede limitacions insalvables per representar el fenomen musical com una cosa essencialment necessitada de recreació, com a una cosa susceptible de ser abordada des de perspectives subjectivament diferents.
Això, de moment, suposa laprenentatge - que pot ser previ o altern amb la pràctica instrumental del sistema de signes propi de la música, que sempra per fixar, ni que sigui de manera de vegades aproximativa, les dades essencials sobre el paper. En conseqüència la tasca del futur intèrpret consisteix en:
1. Aprendre a llegir correctament la partitura;
2. Penetrar desprès, mitjançant la lectura, en el sentit del que hi ha escrit per poder apreciar el seu valor estètic, i,
3. Desenvolupar, al mateix temps, la destresa necessària en el maneig dun instrument perquè lexecució daquell text musical adquireixi la seva plena dimensió de missatge expressivament significatiu.
Una concepció pedagògica moderna ha de partir duna premissa bàsica: la vocació musical dun al· lot pot, en molts casos - potser en la majoria dellsno estar fins i tot clarament definida, la qual cosa exigeix de manera imperativa que la suma de coneixements teòrics que se li han de dinculcar i les inevitables hores de pràctica a les quals es veurà sotmès li siguin presentades de manera tan atractiva i estimulant com sigui possible, perquè es senti veritablement interessat en la tasca que se li proposa, i daquesta manera la seva possible incipient vocació es vegi reforçada.
Levolució intel· lectual i emocional a ledat en la qual es realitzen els estudis dels ensenyaments elementals de música - de vuit a dotze anys, aproximadamentés molt accelerada; això implica que els plantejaments pedagògics, tant al pla general de la didàctica com en el mes concret i subjectiu de la relació personal entre professor i alumne han dadequarse constantment a aquesta realitat canviant que és la personalitat de lalumne, aprofitar al màxim la gran receptivitat que és característica de ledat infantil, afavorir el desenvolupament de les seves dots innates, estimular la maduració de la seva afectivitat i, simultàniament, posar al seu abast els medis que li permetin exercitar la seva creixent capacitat dabstracció.
La música, com qualsevol altre llenguatge, es fa intel· ligible a través dun procés mes o menys dilatat de familiaritzacio que comença en la primera infantesa, molt abans que lalumne tengui ledat i estigui en les condicions precises per iniciar estudis especialitzats de grau elemental de música . Quan arriba aquest moment, lalumne, impregnat de la música que omple sempre el seu entorn, ha après ja a reconèixer per la via intuïtiva els elements daquest llenguatge; té, en certa manera, les claus que li permeten dentendrel , encara que desconegui les lleis que el regeixen. Però li és precís tenir els medis per poder parlarlo, i són aquests mitjans els que ha de li ha de proporcionar lensenyament del grau elemental. Al costat de lensinistrament en el maneig dels recursos de linstrument elegit - això que de manera mes o menys apropiada anomenam tècnica - és necessari encaminar la consciència de lalumne cap una comprensió mes profunda del fenomen musical i de les exigències que planteja la seva interpretació, i per a això sha de començar a ferli observar els elements sintàctics sobre els que reposa tota estructura musical, fins i tot en les seves manifestacions mes simples, i que la interpretació, en tots els seus aspectes, expressius o morfològics (dinàmica, agògica, percepció de la unitat dels diferents components, formals i de la totalitat dells, és a dir, de la forma global)està funcionalment lligada a aquesta estructura sintàctica. Aquesta elemental gramàtica musical no és sinó laplicació concreta al repertori dobres que componen el programa que lalumne ha de realitzar dels coneixements teòrics adquirits en altres disciplines -llenguatge musical, fonamentalment -, coneixements que hauran de ser ampliats i aprofundits al grau mitjà mitjançant lestudi de les assignatures corresponents.
En aquest sentit, és necessari, per no dir imprescindible, que linstrumentista aprengui a valorar la importància que la memòria -el desenvolupament daquesta facultat essencial intel· lectualté a la seva formació com a mer executant i, fins i tot més, com intèrpret. Convé assenyalar que al marge daquesta memòria bàsica subconscient constituïda per una xarxa daccions i dautomatismes reflexes immensa i molt complexa, sense els quals lexecució instrumental seria simplement impensable : 1r. Només es considera sabut allò que es pot recordar a tot hora; 2n. La memorització és un excel· lent auxiliar de lestudi, pel fet que, entre altres avantatges, pot suposar un considerable estalvi de temps i permet desentendres en un cert moment de la partitura per centrar tota latenció en la correcta solució dels problemes tècnics i en una realització musical i expressivament valida, i, 3r. la memòria juga un paper de primordial importància en la comprensió unitària, global duna obra, ja que en desenvoluparse aquesta en el temps només la memòria permet reconstruir la coherència i la unitat del seu esdevenir.
Per assolir aquests objectius, linstrumentista ha darribar a desenvolupar les capacitats específiques que li permetin assolir el màxim domini de les possibilitats de tot ordre que li brinda linstrument que ha triat, defugint constantment el perill de que les esmentades capacitats quedin reduïdes a una mera exercitació gimnàstica.
ARPA
Objectius Lensenyament darpa als ensenyaments elementals de música de música tendrà com objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
a)Adoptar una posició corporal correcta en consonància amb la configuració de linstrument.
b)Conèixer les característiques i possibilitats sonores de linstrument i saber utilitzarles dins les exigències del nivell.
c)Interpretar un repertori bàsic integrat per obres de diferents èpoques i estils, duna dificultat dacord amb aquest nivell.
Continguts
- Desenvolupament de la sensibilitat auditiva com a premissa indispensable per a lobtenció duna bona qualitat de so.
- Iniciació al coneixement de les digitacions en funció de les conveniències tècniques i expressives.
- Estudi de la taula dafinació i exercicis pràctics amb i sense aparells auxiliars.
- Pràctica de posició fixa.
- Práctica dels pedals i de la seva aplicació als processos modulants.
- Pràctica dintervals harmònics, acords, escales i arpegis.
- Desenvolupament de la velocitat.
- Iniciació a les tècniques defecte i expressió: legatos, sforzandos, articulacions, picats, picatlligat, solt (les tres últimes amb tota la varietat de tècniques dapagats).
- Tècniques de flexibilitat i balanceig de canells i braços, respiració i relaxació.
- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.
- Adquisició dhàbits correctes i eficaços destudi.
- Lectura a vista dobres o fragments senzills. Iniciació a la comprensió de les estructures musicals als seus diferents nivells - motius, temes, períodes, frases, seccions, etc.- Per arribar, mitjançant tot això, a una interpretació conscient i no merament intuïtiva.
- Selecció progressiva pel que fa al grau de dificultat dels exercicis, estudis i obres del repertori per arpa que es considerin útils per al desenvolupament conjunt de la capacitat musical i tècnica de lalumne.
- Pràctica de conjunt.
CLAVE CÍ
Objectius Lensenyament del clavecí als ensenyaments elementals de música de música tendrà com objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
a)Adoptar una postura adequada del cos que afavoreixi lactivitat del conjunt braçavantbraçmà a linstrument.
b)Conèixer el mecanisme intern de linstrument i saber utilitzar les seves possibilitats per obtenir un perfeccionament gradual de la qualitat sonora.
c)Utilitzar les possibilitats expressives i dinàmiques de diferents combinacions de teclats i registres. d)Interpretar un repertori bàsic que inclogui obres representatives de diverses èpoques i estils adequats a aquest nivell.
Continguts
- Desenvolupament de la sensibilitat auditiva com a premissa indispensable per a lobtenció duna bona qualitat de so.
- Aprenentatge dels diversos modes datac i darticulació en relació amb la frase i la textura musical.
- Estudi de les diferents digitacions i la seva estreta connexió amb larticulació i el fraseig.
- Practica dexercicis dindependència i enfortiment dels dits.
- Treball en dos teclats.
- Selecció progressiva dexercicis i obres del repertori per a clavecí propi daquest nivell, que es considerin útils per al desenvolupament conjunt de la capacitat musical i tècnica de lalumne.
- Coneixement dels diferents baixos obstinats sobre els que shan construït determinades obres.
- Lectura a vista dobres o fragments senzills.
- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.
- Adquisició dhàbits destudi correctes.
- Iniciació a la comprensió de les estructures musicals als seus diferents nivells - motius, temes, períodes, frases, seccions, etc.- Per arribar a través daixò a una interpretació conscient i no merament intuïtiva.
- Pràctica de conjunt.
GUITARRA
Objectius Lensenyament de guitarra als ensenyaments elementals de música tendrà com objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
a)Adoptar una posició adequada del cos respecte de linstrument, que possibiliti i afavoreixi lacció del conjunt braçavantbraçcanellmans dits esquerres sobre el diapasó i drets sobre les cordes.
b)Conèixer les característiques i possibilitats sonores de linstrument per aconseguir un perfeccionament continu de la qualitat sonora i saber utilitzarlo, dins les exigències del nivell, tant en la interpretació individual com de conjunt.
c)Interpretar un repertori bàsic integrat per obres de diferents èpoques i estils, duna dificultat d¡ acord amb aquest nivell.
Continguts
- Percepció i desenvolupament de les funcions motrius que intervenen en lexecució guitarrística i de la seva adequada coordinació.
- Desenvolupament de lhabilitat de cada mà i la sincronització dambdues.
- Desenvolupament de la sensibilitat auditiva com factor fonamental per a lobtenció de la qualitat sonora.
- Afinació de les cordes.
- Desenvolupament de la distància entre els dits de la mà esquerra.
- Principis generals de la digitació guitarristica i el seu desenvolupament en funció dexpressar amb la major claredat les idees i continguts musicals.
- Treball de la dinàmica i lagògica.
- Utilització de les possibilitats tímbriques de linstrument.
- Coneixements bàsics dels diferents recursos de la guitarra.
- Aprenentatge de les diverses formes datac amb la mà dreta per aconseguir progressivament una qualitat sonora adequada i realitzar diferents plans simultanis.
- Iniciació a la comprensió de les estructures musicals als seus diferents nivells - motius, temes, períodes, frases, seccions, etc.- Per arribar a través daixò a una interpretació conscient i no merament intuïtiva.
- Desenvolupament duna conducció clara de les veus en obres contrapuntístiques.
- Harmònics naturals.
- Iniciació a la grafia contemporània.
- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.
- Adquisició dhàbits destudi correctes.
- Selecció progressiva quant al grau de dificultat dexercicis, estudis i obres del repertori guitarrístic que es considerin útils per al desenvolupament conjunt de la capacitat musical i tècnica de lalumne.
- Pràctica de conjunt.
INSTRUMENTS DE CORDA VIOLÍ, VIOLA, VIOLONCEL, CONTRABAIX
Objectius Lensenyament dinstruments de corda als ensenyaments elementals de música tendrà com objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
a)Adoptar una posició corporal que permeti la correcta col· locació de linstrument i que afavoreixi el maneig de larc i lactivitat de la mà esquerra així com la coordinació entre ambdós.
b)Conèixer les característiques i possibilitats sonores de linstrument i saber utilitzarles, dins de les exigències del nivell, tant en la interpretació individual com de conjunt.
c)Demostrar una sensibilitat auditiva que permeti el control permanent de lafinació i el perfeccionament continu de la qualitat sonora.
d)Interpretar un repertori bàsic integrat per obres de diferents èpoques i estils, duna dificultat dacord amb aquest nivell.
Continguts
- Producció del so: cordes a laire, emprant tot larc i diferents longituds daquest.
- Posició de linstrument i de larc: control muscular.
- Desenvolupament de la sensibilitat auditiva com a premissa indispensable per a lobtenció duna bona qualitat de so.
- Coneixement dels cops darc bàsics i del vibrato com elements dexpressió musical.
- Estudi de les posicions.
- Desenvolupament del moviment horitzontal del braç dret (cantabile)i del moviment perpendicular dels dits de la mà esquerra així com de la coordinació entre ambdós.
- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.
- Adquisició dhàbits destudi correctes i eficaços.
- Lectura a vista dobres o fragments senzills.
- Iniciació a la comprensió de les estructures musicals als seus diferents nivells - motius, temes, períodes, frases, seccions, etc.- Per arribar a través daixò a una interpretació conscient i no merament intuïtiva.
- Selecció progressiva pel que fa al grau de dificultat dexercicis, estudis i obres del repertori que es considerin útils per al desenvolupament conjunt de la capacitat musical i tècnica de lalumne.
- Práctica de conjunt.
INSTRUMENTS DE VENT I FUSTA FLAUTA TRAVESSERA, OBOÈ, CLARINET, FAGOT I SAXÒFON
Objectius Lensenyament dinstruments de vent fusta als ensenyaments elementals de música tendrà com objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
a)Adoptar una posició corporal que permeti respirar amb naturalitat i que afavoreixi la correcta col· locació de linstrument i la coordinació entre ambdues mans.
b)Controlar laire mitjançant la respiració diafragmàtica i els músculs que formen lembocadura de manera que possibiliti una correcta emissió, afinació, articulació i flexibilitat del so.
c)Saber utilitzar amb precisió els reflexos necessaris per corregir, de forma automàtica, lafinació de les notes i la qualitat del so.
d)Conèixer les característiques i possibilitats sonores de linstrument i saber utilitzarles, dins de les exigències del nivell, tant en la interpretació individual com de conjunt.
e)Demostrar una sensibilitat auditiva que permeti el control permanent de lafinació i el perfeccionament continu de la qualitat sonora.
f)Emetre un so estable, en tota lextensió de linstrument, començant a utilitzar el vibrato i els diferents matisos per donar color i expressió a la interpretació musical.
g)Conèixer el muntatge i fabricació de les llengüetes i poder rebaixarles per al seu correcte funcionament (instruments de llengüeta doble).
h)Interpretar un repertori bàsic integrat per obres de diferents èpoques i estils, duna dificultat dacord amb aquest nivell.
Continguts
- Pràctica de la relaxació i respiració per al desenvolupament de la capacitat pulmonar. Enfortiment dels músculs facials.
- Exercicis de respiració sense i amb instrument (notes sostingudes controlant lafinació, qualitat del so i dosificació de laire).
- Desenvolupament de la sensibilitat auditiva com a premissa indispensable per a lobtenció de una bona qualitat de so.
- Pràctica descales i intervals (terceres, quartes)controlant lemissió de laire en diferents articulacions.
- Emissió del so en relació amb les diverses dinàmiques i altures
- Desenvolupament de la flexibilitat als salts, articulacions, trinos, etc.
- Pràctica de conjunt amb altres instruments per desenvolupar lafinació, lajustament i la precisió rítmica.
- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.
- Adquisició dhàbits destudi correctes i eficaços.
- Lectura a vista dobres o fragments senzills.
- Iniciació a la comprensió de les estructures musicals als seus diferents nivells - motius, temes, períodes, frases, seccions, etc.- Per arribar a través daixò a una interpretació conscient i no merament intuïtiva.
- Selecció progressiva pel que fa al grau de dificultat dexercicis, estudis i obres del repertori que es considerin útils per al desenvolupament conjunt de la capacitat musical i tècnica de lalumne.
INSTRUMENTS DE VENT METALL TROMPA, TROMPETA, TROMBÓ, TUBA
Objectius Lensenyament dinstruments de vent metall als ensenyaments elementals de música tendrà com objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
a)Adoptar una posició corporal que permeti respirar amb naturalitat i que afavoreixi la correcta col· locació de linstrument i la coordinació entre ambdues mans.
b)Controlar laire mitjançant la respiració diafragmàtica i els músculs que formen lembocadura de manera que possibiliti una correcta emissió, afinació, articulació i flexibilitat del so.
c)Saber utilitzar amb precisió els reflexos necessaris per corregir de forma automàtica, lafinació de les notes i la qualitat del so.
d)Conèixer les característiques i possibilitats sonores de linstrument i saber utilitzarles, dins de les exigències del nivell, tant en la interpretació individual com de conjunt.
e)Demostrar una sensibilitat auditiva que permeti el control permanent de lafinació i el perfeccionament continu de la qualitat sonora.
f)Interpretar un repertori bàsic integrat per obres representatives de diferents estils, duna dificultat concorde amb aquest nivell.
Continguts
- Pràctica de la relaxació i respiració per al desenvolupament de la capacitat pulmonar.
- Enfortiment dels músculs facials.
- Desenvolupament de la sensibilitat auditiva com premissa indispensable per a lobtenció duna bona qualitat de so.
- Estudis demissió del so.
- Principis bàsics de la digitació.
- Pràctica de les diferents articulacions.
- Treball de dinàmica.
- Desenvolupament de la flexibilitat dels llavis, amb la pràctica dintervals lligats i amb posicions fixes.
- Estudi del broquet.
- Utilització dinstruments afins, que per mida facilitin el posterior aprenentatge de la tuba o el trombó (bombardino o trombó de pistons)o de la trompeta (cornetí o corneta de pistons).
- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.
- Adquisició dhàbits destudi correctes i eficaços.
- Lectura a vista dobres o fragments senzills.
- Iniciació a la comprensió de les estructures musicals als seus diferents nivells - motius, temes, períodes, frases, seccions, etc.- Per arribar a través daixò a una interpretació conscient i no merament intuïtiva.
- Selecció progressiva pel que fa al grau de dificultat dexercicis, estudis i obres del repertori que es considerin útils per al desenvolupament conjunt de la capacitat musical i tècnica de lalumne.
- Pràctica de conjunt.
PERCUSSIÓ
Objectius Lensenyament de percussió als ensenyaments elementals de música tendrà com objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
a)Conèixer les característiques de tots els instruments que constitueixen la família de la percussió i les seves possibilitats sonores per utilitzarles, dins de les exigències del nivell, tant en la interpretació individual com en la col· lectiva.
b)Aplicar una sensibilitat auditiva que valori per igual, en tota la gamma dinstruments, lexigència de la qualitat sonora.
c)Interpretar un repertori de conjunt de diferents estils adequat a les dificultats daquest nivell.
Continguts
- Desenvolupament de lhabilitat de cada mà i del joc coordinat dambdues.
- Desenvolupament de la sensibilitat auditiva com premissa per conèixer, valorar i emprar tota la riquesa i la diversitat tímbrica que posseeixen els instruments que integren la secció.
- Desenvolupament de la versatilitat necessària per tocar alternadament o successivament diferents instruments.
- Coneixements bàsics de la forma de producció del so de cada instrument (diferents tipus de baquetes, dits, mans, etc.).
- Principis generals sobre els canvis de mans.
- Aprenentatge dels diferents modes datac.
- Estudi dels instruments de petita percussió, amb especial insistència en tots aquells que es puguin tocar directament amb la mà (bongos, paner, tumbadoras, etc.).
- Desenvolupament de la pràctica de conjunt com a mitjà indispensable per adquirir la percepció simultània de la diversitat tímbrica característica de la percussió.
- Aprenentatge elemental de caixa, xilofon i timbals com instruments bàsics per al desenvolupament rítmic, melòdic i auditiu (afinació); estudis de dificultat progressiva en aquests instruments.
- Estudi dobres de nivell elemental per a conjunt de percussió que reuneixin una gamma àmplia i variada dinstruments amb intercanvi sistemàtic dels diversos instruments que integrin el conjunt.
- Pràctica de la improvisació en grup.
- Practica de la lectura a vista per afavorir la flexibilitat dadaptació a les característiques descriptura per als diversos instruments.
- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.
- Adquisició dhàbits destudi correctes i eficaços.
PIANO
Objectius Lensenyament de piano als ensenyaments elementals de música tendrà com objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:
a)Adoptar una posició adequada del cos respecte a linstrument, que possibiliti i afavoreixi lacció del conjunt braç - avantbraç - mà sobre el teclat.
b)Conèixer les característiques i possibilitats sonores de linstrument i saber utilitzarles dins de les exigències del nivell.
c)Conèixer les diferents èpoques que inclou la literatura pianística al llarg de la seva història i de les exigències que planteja una interpretació estilísticament correcta.
d)Mostrar un grau de desenvolupament tècnic que permeti abordar sempre dins de les exigències del nivell, els diferents estils descriptura que són possibles en un instrument de la capacitat polifònica del piano.
e)Interpretar un repertori dobres representatives de les diferents èpoques i estils duna dificultat adequada al nivell.
Continguts
- Desenvolupament de la percepció interna de la pròpia relaxació, així com dels esforços musculars indispensables que requereix lexecució instrumental, provant sempre de trobar un equilibri satisfactori entre ambdós factors.
- Assentar les bases duna utilització conscient del pes del braç.
- Desenvolupament de lhabilitat de cada mà i del joc coordinat dambdues.
- Planificació del treball de la tècnica tenint en compte els següents principis generals: a)pràctica de la tècnica digital dirigida a incrementar la independència, la velocitat, la resistència i la capacitat de diversificació dinàmica partint dels moviments de les articulacions dels dits; b)estudi dels moviments possibles a partir de les diferents articulacions del braç canell, colze, espatlla), tal com caigudes, llançaments, desplaçaments laterals, moviments circulars i de rotació i tota la combinatòria que permeten; c)percepció clara de que la interacció permanent daquells diferents tipus daccions constitueixen la base de tota tècnica pianística eficaç.
- Estudi dels principis generals de la digitació pianística i el seu desenvolupament en funció de la complexitat progressiva de les dificultats a resoldre.
- Desenvolupament de la sensibilitat auditiva com a premissa indispensable per a lobtenció duna bona qualitat de so.
- Aprenentatge dels diversos modes datac i darticulació en relació amb la dinàmica, la conducció de la frase i la densitat de la textura musical.
- Desenvolupament de la capacitat dobtenir simultàniament sons de diferent intensitat entre ambdues mans o entre els dits duna mateixa mà, tractant dassolir una diferenciació dinàmica que resulta indispensable en un instrument polifònic com el piano, ja es tracti de la relació melodia - acompanyament o de plantejaments contrapuntístics de major o menor complexitat.
- Coneixement i practica dels pedals.
- Iniciació a la comprensió de les estructures musicals als seus diferents nivells - motius, temes, períodes, frases, seccions, etcèteraper arribar a través daixò a una interpretació conscient i no merament intuïtiva. Entrenament permanent i progressiu de la memòria.
- Desenvolupament dhàbits correctes i eficaços destudi, estimulant la concentració, el sentit de lautocrítica i la disciplina en la feina.
- Selecció, progressiva pel que fa al grau de dificultat, dels exercicis, estudis i obres del repertori pianístic que es considerin útils per al desenvolupament conjunt de la capacitat musical i tècnica de lalumne.
- Practica de conjunt.
CRITERIS DAVALUACIÓ: ALS ENSENYAMENTS ELEMENTALS DE MÚSICA DINSTRUMENT
1. Llegir texts a primera vista amb fluïdesa i comprensió. Aquest criteri davaluació pretén constatar la capacitat de lalumne per desenvoluparse amb cert grau dautonomia a la lectura dun text.
2. Memoritzar i interpretar texts musicals emprant la mesura, afinació, articulació i fraseig adequats al seu contingut.
Aquest criteri davaluació pretén comprovar, mitjançant la memòria, la correcta aplicació dels coneixements teòrico - pràctics del llenguatge musical.
3. Interpretar obres dacord amb els criteris de lestil corresponent. Aquest criteri davaluació pretén comprovar la capacitat de lalumne per utilitzar el tempo , larticulació i la dinàmica com a elements bàsics de la interpretació.
4. Descriure posteriorment a una audició els trets característics de les obres escoltades.
Amb aquest criteri es pretén avaluar la capacitat per percebre i relacionar amb els coneixements adquirits, els aspectes essencials dobres que lalumne pugui entendre segon el seu nivell de desenvolupament cognitiu i afectiu, encara que ell mateix no les interpreti per ésser noves per a lalumne o per tractarse, fins i tot, de partitures encara inabordables per la seva dificultat tècnica.
5. Mostrar en els estudis i obres la capacitat daprenentatge progressiu individual.
Aquest criteri davaluació pretén verificar que lalumne és capaç daplicar al seu estudi les indicacions del professor i, amb elles, desenvolupar una autonomia progressiva de feina que li permeti valorar correctament el seu rendiment.
6. Interpretar en públic com a solista i de memòria, obres representatives del seu nivell a linstrument, amb seguretat i control de la situació.
Aquest criteri davaluació tracta de comprovar la capacitat de memòria i autocontrol i el domini de lobra estudiada. Així mateix pretén estimular linterès per lestudi i fomentar les capacitats dequilibri personal que li permetin presentarse amb naturalitat davant del públic.
7. Actuar com membre dun grup i manifestar la capacitat de tocar o cantar al mateix temps que escolta i sadapta a la resta dels instruments o veus.
Aquest criteri davaluació presta atenció a la capacitat de lalumne per adaptar lafinació, la precisió rítmica, dinàmica, etc., A la dels seus companys en una feina comú.
Annex 3
CERTIFICAT ACADÈMIC A EFECTES DE TRASLLAT, CORRESPONENT ALS ENSENYAMENTS ELEMENTALS DE MÚSICA
Ver Anexo