ASSUMPTE: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE L'EXPEDIENT SAN CIONADOR INCOAT CONTRA MARÍA ISABEL RODRÍGUEZ FUENTES PER OCUPACIÓN DE LA ZONA DE DOMINIO PÚBLICO MARÍTIMO TERRESTRE CON 10 MESAS Y 40 SILLAS, SIN AUTORIZACIÓN, ENTRE LES FITES 371-373, EN UN TRAM DE COSTA DENOMINAT PLAYA DE TALAMANCA, DEL TERME MUNICIPAL DE EIVISSA, EIVISSA.
FETS:
Examinat l'expedient sancionador de referència relatiu als fets que se citen en 'l'assumpte', li vam comunicar que:
1º.- Amb data 30/03/2011 0:00:00, li va ser notificat el plec de càrrecs, en el qual s'exposaven els fets imputats, concedint-li un termini de deu (10) dies per a contestar-lo.
2º.- Amb data 11/04/2011 va presentar escrit d'al·legacions en el qual sol·licita deixar sense efecte la sanció i la multa proposades o subsidiàriament reduir la mateixa.
Manifesta que va sol·licitar autorització la qual va ser denegada per aques ta Demarcació i davant la qual es va interposar recurs d'alçada, estant encara pendent de resolució.
D'acord amb l'article 31.2 de la Llei 22/1988 de costes de 28 de juliol: 'Els usos que tinguin especials circumstàncies d'intensitat, perillositat o rendi bilitat i els quals requereixin l'execució d'obres i instal·lacions solament podran emparar-se en l'existència dereserva, adscripció, autorització i concessió, amb subjecció al previst en aquesta Llei, en altres especials, si escau, i en les normes generals o específiques corresponents, sense que pugui invocar-se dret algun en virtut d'usucapió, qualsevol que sigui el temps transcorregut'.
Manifesta no estar d'acord amb el càlcul de sanció proposat, en concret 'amb el benefici teòric obtingut, sense que existeixi la més mínima justificació de la quantia'.
Segons l'article 179 del reglament que desenvolupa la citada Llei de cos tes: Sense perjudici de la sanció penal o administrativa que s'imposi, l'infractor estarà obligat a la restitució de les coses i reposició al seu estat anterior, amb la indemnització dels mals irreparables i perjudicis causats, en el termini que en cada cas es fixi en la resolució corresponent (article 95.1 de la Llei de Costes).
2. En tot cas la restitució comporta l'obligació de retornar a l'Administració la totalitat del benefici il·lícitament obtingut ().
D'acord amb la retirada jurisprudència dels tribunals 'Si bé és cert que l'Administració no motiva la raó per la que calcula que l'empresa demandant obté en l'explotació del bar un benefici diari de 3000 ptes, per a cada conjunt de taules i cadires situada en la seva terrassa exterior, no és menys cert que l'Administració manca de majors elements de judici sobre els rendiments reals de l'explotació de les instal·lacions il·legals i que per això no li resta altra solu ció que fixar una quantitat capmàs o aproximada al que es considera que han de ser els rendiments reals que el bar obté durant un dia d'explotació de les referi des taules.
Qui està en disposició de fixar l'import del benefici real ho és el propi empresari infractor i, per tant, el principi de facilitat en la pràctica de la prova obliga a qui discrepa tant del criteri administratiu i disposa de mitjans docu mentals per a desvirtuar l'apreciació de l'Administració que els present i amb això desvirtuï la citada valoració.
Ara, en el cas que ens ocupa, el recurrent pretén desacreditar el criteri de el 'tant alçada' (3.000 ptes x taula) mitjançant Mòduls del Ministeri d'Economia i Hisenda per a l'any 1988 per a restaurant de dos tenidors (Epígraf IAE 671.4) que fixa un rendiment diari per taula de 617 ptes. Doncs bé, els citats ' ' no són sinó altra expressió de 'tant alçada' i per tant és incorrecte l'argument de ratllar la falta de motivació a una estimació perquè es realitza capmàs, pretenent des virtuar-la per altra valoració que es realitza de forma igualment estimativa. L'anterior evidència que el criteri estimatiu de l'administració solament pot des virtuar-se per l'acreditació dels beneficis reals obtinguts.
Dada que sens dubte coneix el recurrent i que bé es cuida de no manifes tar-los ()*ST TSJ balears núm.238/2006), de 8 de març de 2006.
3º.- Per tot l'exposat, segons l'article 18 del RD 1398/1993 segons el qual 'conclosa, si escau, la prova, l'òrgan instructor de procediment formularà pro posada de resolució en la qual es fixaran de forma motivada els fets, especifi cant-se la sanció que es proposa que s'imposi i as mesures provisionals que s'haguessin adoptat, si escau, per l'òrgan competent per a iniciar el procediment o per l'instructor del mateix; o bé es proposarà la declaració de no existència d'infracció o responsabilitat
FONAMENTS DE DRET:
Vesteixis la Llei de Costes de 28 de juliol de 1988, el Reglament General per al desenvolupament i execució d'aquesta Llei de 1 de desembre de 1989, la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú de 26 de novembre de 1992, i el Reglament del Procediment per a l'exercici de la potestat sancionadora de 4 d'agost de 1993 i altres disposicions que resulten d'aplicació, l'instructor que subscriu, d'acord amb el disposat en l'art. 194.10 del Reglament de Costes, formula la següent PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:
a) Aquests fets constituïxen una infracció administrativa tipificada en el/els article/s 90.a) de la Llei de Costes.
b) D'acord amb els articles 183 a 189 del Reglament de Costes la sanció que se li imputa ascendiria a 600, euros.
D'acord amb el disposat en l'article 186 del Reglament de Costes, la imposició de la multa no exclourà l'obligació de lliurar a l'Administració la totalitat del benefici obtingut que en el present cas ascendeix a 17100,euros.
Per tant, la quantitat a ingressar en Tresor Públic ascendeix a 17700,euros Aquesta sanció s'abonarà de forma solidària al costat dels altres responsables per la comissió dels fets aquí jutjats (art. 177.2 del Reglament de Costes).
El que se li notifica, perquè en un termini de quinze (15) dies, a partir del següent a la recepció d'aquest escrit, pugui formular les al·legacions (per dupli cat) que estimi oportunes en el seu defensa.
EL CAP DE LA DEMARCACÓ DE COSTES EN ILLES BALEARS, Celestí Alomar Mateu
- o -