Mis Leyes

Ficha de esta disposición

Título :
EDICTE de 8 de març de 2004, sobre resolucions del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referents als municipis de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau
Nº de Disposición :
0
Boletín Oficial :
DOGC 4093/2004
Fecha Disposición :
08/03/2004
Fecha Publicación :
17/03/2004
Órgano Emisor :
DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PUBLIQUES
EDICTE
de 8 de març de 2004, sobre resolucions del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referents als municipis de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques ha resolt, en dates 26 de juny de 2003 i 28 de gener de 2004, l'assumpte que s'indica a continuació:
Exp. 2002/000801/B
Pla especial de protecció i millora del Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, als terme municipals de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau
Resolució de 28 de gener de 2004
Vista la proposta de la Direcció General d'Urbanisme i d'acord amb els fonaments que s'hi exposen, he resolt:
Donar conformitat al Text refós del Pla especial de protecció i millora del Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, promogut pel Consorci de l'Espai Natural i tramès per la Diputació de Barcelona, ja que incorpora les prescripcions assenyalades en la resolució del titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de 26 de juny de 2003 i, en conseqüència, ordenar la publicació al DOGC d'aquesta resolució i de la d'aprovació definitiva, als efectes de la seva executivitat immediata.
Resolució de 26 de juny de 2003
Vista la proposta de la Direcció General d'Urbanisme i d'acord amb els fonaments que s'hi exposen, he resolt:
.1  Aprovar definitivament el Pla especial de protecció i millora del Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, promogut pel Consorci de l'Espai Natural i tramès per la Diputació de Barcelona, i condicionar la seva executivitat i publicació al DOGC a la presentació d'un text refós que incorpori les determinacions de l'informe de la Direcció General de Boscos i Biodiversitat del Departament de Medi Ambient.
.2  Manifestar a la Diputació de Barcelona que el titular d'aquest Departament, amb l'informe previ de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, donarà conformitat al Text refós, amb el benentès que, en aquest supòsit, es dóna per evacuat l'informe favorable de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya; i procedirà, també, a ordenar la publicació al DOGC d'aquesta resolució i de la d'aprovació definitiva, als efectes de la seva executivitat immediata.
Contra les resolucions anteriors, que posen fi a la via administrativa, es pot interposar potestativament recurs de reposició, de conformitat amb el que preveuen els articles 107.1, 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en el termini d'un mes a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquest Edicte al DOGC. El recurs s'entendrà desestimat si passa un mes sense que s'hagi dictat i notificat la resolució expressa i quedarà aleshores oberta la via contenciosa administrativa.
En qualsevol cas, contra les resolucions esmentades també es pot interposar directament recurs contenciós administratiu, de conformitat amb el que preveuen l'article 116 de la Llei esmentada i l'article 25 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquest Edicte al DOGC.
El recurs contenciós administratiu no es podrà interposar si s'ha interposat recurs de reposició fins que aquest hagi estat resolt expressament o se n'hagi produït la desestimació presumpta perquè hagi transcorregut el termini d'un mes, de conformitat amb els articles 116.2 i 117.2 de la Llei 4/1999 esmentada.
L'expedient restarà, per a la consulta i la informació que preveu l'article 101 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, a l'arxiu de planejament de la Direcció General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, avinguda Josep Tarradellas, 2-6, planta baixa, 08029 Barcelona.
Barcelona, 8 de març de 2004
Mercè Albiol i Núñez
Secretària de la Comissió d'Urbanisme
de Catalunya
Annex
Normes urbanístiques del Pla especial de protecció i millora del Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, dels termes municipals de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau
TÍTOL I
Disposicions generals
Capítol primer
Objecte, contingut i vigència del Pla especial
Article 1
Objecte del Pla especial
1. L'objecte del Pla especial de l'espai natural de les Guilleries-Savassona (en endavant, Pla especial o Pla) és l'establiment de totes aquelles determinacions i mesures necessàries per a l'adequada preservació, consolidació, dinamització, foment i millora del medi físic, rural (forestal, agrícola i agroforestal) i del paisatge d'aquest entorn, d'acord amb els objectius formulats per aquest Pla especial.
2. S'entén per preservació, consolidació, dinamització, foment i millora del medi físic, rural i del paisatge, l'establiment de normes amb tendència a preservar la configuració geològica, la flora, la fauna, els ecosistemes que formen i tots aquells elements que testimonien l'actuació històrica de l'home sobre el territori, dins de la consideració d'aquest com a un sistema complex de relacions entre l'home i el seu medi natural que cal protegir en la seva globalitat, compatibilitzant aquesta protecció amb el desenvolupament socioeconòmic i la millora de qualitat de vida de la població de l'àrea d'aplicació del Pla especial.
3. Són objectius genèrics del Pla especial els que s'estableixen a la Llei 18/2001, de 31 de desembre, d'orientació agrària i en especial els relatius a l'àmbit del desenvolupament rural i equilibri territorial:
Consolidar i millorar l'espai rural, amb l'establiment de mesures especials de manteniment de l'activitat agrària i agroalimentària, especialment a les zones de muntanya, les zones desfavorides i les que estan sota la influència de pressió urbanística.
Consolidar les activitats agràries compatibles amb la conservació del medi com a activitats econòmiques bàsiques que vertebren i equilibren el territori i el món rural.
Mantenir i millorar el medi i els ecosistemes agrícoles.
Millorar les condicions de vida i benestar de les persones dedicades a l'agricultura, la ramaderia i l'explotació forestal, amb una atenció específica a les que viuen en nuclis disseminats.
4. Són objectius específics del Pla especial:
A: La consolidació i millora de l'activitat que es desenvolupa dins de l'àmbit mitjançant:
La delimitació de l'àmbit de l'espai natural ajustant els límits del planejament vigent al sòl no urbanitzable o sòl rústec a preservar.
La regulació dels usos (principals, compatibles, no compatibles i complementaris de dins de l'àmbit de l'actuació).
L'ordenació de les obres d'infraestructura en compatibilitat amb les directrius de l'espai.
La regulació de la xarxa viària (vies, camins rurals i senders).
La regulació de l'accessibilitat.
L'adopció de mesures de prevenció d'incendis.
La millora i consolidació de les explotacions primordialment agrícoles i/o ramaderes.
La millora i consolidació de les explotacions primordialment forestals.
La determinació d'itineraris de lleure.
La definició d'itineraris de recerca.
La definició del sistema d'equipaments necessaris per a l'explotació dels valors didàctics, de recerca i de lleure.
L'ordenació del sòl d'acord amb els seus valors paisatgístics i naturals, establint la normativa corresponent per a cada zona.
L'establiment del marc econòmic i financer per al desenvolupament del Pla.
B: La protecció i conservació dels elements i sistemes naturals o construïts mitjançant:
La protecció dels elements naturals de caràcter geomorfològic pel seu interès paisatgístic.
La preservació de la flora autòctona de major interès, així com els processos naturals de transformació estimulant el creixement de determinades àrees.
La preservació i potenciació de les espècies de fauna estable i migratòria d'interès naturalista.
L'elaboració de plans de recuperació i conservació d'espècies.
La protecció i rehabilitació dels elements construïts que han estat definidors del poblament de l'espai i que han donat origen a bona part de les seves infraestructures viàries.
La protecció de la qualitat de les aigües.
C: La regulació, foment i millora dels aprofitaments agrícoles, ramaders i forestals mitjançant:
La millora de les àrees d'explotació forestal, amb l'objectiu que totes les explotacions disposin d'un pla tècnic de gestió.
La consolidació i millora de les explotacions.
D: El control i la gestió d'aquest espai mitjançant:
La promoció de les activitats d'estudi o recerca del medi així com la divulgació pedagògica de la sensibilització mediambiental referents a l'àrea de l'espai.
El control de les activitats de lleure col·lectiu compatibles amb la protecció del medi natural i paisatgístic.
La creació d'un sistema d'informació geogràfic (SIG) per a la gestió quotidiana de l'espai i per al manteniment actualitzat de tota la informació associada a aquest.
L'elaboració d'un projecte de gestió que serveixi per dur a terme les polítiques i les línies d'actuació dins de l'espai natural Guilleries-Savassona.
Article 2
Àmbit d'aplicació
1. Els terrenys objecte d'ordenació per aquest Pla especial comprenen sòls pertanyents als municipis de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau, corresponents a la comarca d'Osona. La superfície total de l'àmbit és de 8.375,00 ha.
2. Aquest Pla especial incorpora al seu àmbit d'aplicació part de tres espais naturals inclosos al Pla d'espais d'interès natural (en endavant, PEIN) aprovat per Decret 328/1992, de 14 de desembre.
Aquests espais són:
Collsacabra: 787,36 ha.
Guilleries: 2.946,54 ha.
Savassona: 603,24 ha.
La superfície total de PEIN inclosa dins de l'àmbit d'aquest Pla especial és de 4.337,14 ha.
3. S'exclou de l'àmbit d'aplicació del Pla especial, i per tant d'aquestes Normes, els terrenys classificats com a sòls urbans o urbanitzables pels instruments urbanístics vigents en el moment de l'aprovació inicial del Pla especial.
4. La delimitació de l'àmbit geogràfic de l'espai natural de les Guilleries-Savassona es determina al plànol d'ordenació O.01 (escala: 1/20.000).
La descripció de l'àmbit es detalla a l'annex 1 i correspon a la delimitació definitiva establerta gràficament a l'esmentat plànol d'ordenació O.01 (escala: 1/20.000) d'aquest Pla especial. La base cartogràfica emprada ha estat la sèrie topogràfica a escala 1/5.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Les referències al planejament urbanístic municipal corresponen als diferents instruments d'ordenació. Per facilitar la comprensió del Pla especial i, en particular, d'aquesta delimitació, les determinacions gràfiques del planejament municipal vigent han estat transcrites al plànol informatiu I.09 (escala: 1/20.000).
Article 3
Marc legal
1. Aquest Pla especial de protecció i millora de l'espai natural Guilleries-Savassona es formula i tramita a l'empara del que disposen els articles 29, 31, 33 i 34 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, de refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística (LUR) i els articles 3, 4 i 5 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals.
2. La referència a la legislació urbanística vigent, feta tant en aquest article com als preceptes successius, s'entén que remet a l'ordenament urbanístic vigent a Catalunya, consistent en les lleis aprovades pel seu Parlament, com ara la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme de Catalunya, els reglaments i disposicions que les desenvolupen, així com la legislació urbanística de l'Estat en el que no modifiqui ni vulneri la competència exclusiva de la Comunitat Autònoma en matèria d'ordenació del territori, urbanisme i medi ambient.
3. A l'annex 2 es relacionen les diferents disposicions legals i les abreviatures utilitzades en aquestes Normes per referir-s'hi.
Article 4
Règim urbanístic aplicable
1. El règim urbanístic aplicable a l'àmbit d'aquest Pla especial és el del sòl no urbanitzable determinat als articles 47, 48, 49, 50, 51 i 67.2 de la Llei 2/2002, d'urbanisme de Catalunya.
2. Conseqüentment, d'acord amb la Llei 2/2002, d'urbanisme de Catalunya, els terrenys inclosos dins de l'àmbit d'aplicació del Pla especial no poden ser dedicats a utilitzacions que impliquin transformació de la seva destinació o naturalesa o lesionin els valors específics que són objecte de protecció en aquest Pla especial.
3. Els plans urbanístics, l'àmbit d'ordenació dels quals afecti l'àmbit del Pla especial, han d'incorporar preceptivament les seves determinacions i justificar degudament el seu compliment.
En aquest sentit:
a) Les determinacions d'aquest Pla especial seran incorporades al planejament urbanístic general dels municipis afectats mitjançant modificacions puntuals o mitjançant la revisió d'aquest planejament.
b) Les revisions del planejament d'aquests municipis incorporaran totes les determinacions del Pla especial als àmbits inclosos en aquest.
c) Qualsevol modificació del Pla especial serà incorporada, pels mecanismes descrits, al planejament municipal.
Article 5
Contingut
Aquest Pla especial està integrat pels documents següents:
Documentació bàsica. Ordenació.
Memòria d'ordenació.
Annex: estatuts del Consorci de l'espai natural Guilleries-Savassona.
Normativa.
Annex 1: descripció detallada de l'àmbit del Pla.
Annex 2: legislació vigent d'aplicació.
Annex 3: llista d'elements del patrimoni construït.
Estudi economicofinancer.
Plànols d'ordenació.
O.01. Sistemes, escala: 1/20.000.
O.02. Zones generals i àrees específiques, escala: 1/20.000.
O.03. Ordenació: sistemes, zones i àrees (1), escala: 1/10.000.
O.04. Ordenació: sistemes, zones i àrees (2), escala: 1/10.000.
O.05. Ordenació: sistemes, zones i àrees (3), escala: 1/10.000.
O.06. Ordenació: sistemes, zones i àrees (4), escala: 1/10.000.
O.07. Ordenació: sistemes, zones i àrees (5), escala: 1/10.000.
O.08. Ordenació: sistemes, zones i àrees (6), escala: 1/10.000.
O.09. Ordenació: detall AAL1, escala: 1/5.000.
Documentació complementària. Informació del territori.
Memòria d'informació del territori.
Annex. Catàleg de fauna vertebrada.
Plànols d'informació bàsica.
I.01. Situació, escala: 1/50.000.
I.02. Base cartogràfica, escala: 1/20.000.
I.03. Xarxa hidrològica: fonts, basses i suggeriments, escala: 1/20.000.
I.04. Cobertes del sòl, escala: 1/20.000.
I.05. Distribució forestal, escala: 1/20.000.
I.06. Patrimoni construït, escala: 1/20.000.
I.07. Àrees i elements d'interès paisatgístic, escala: 1/20.000.
I.08. Xarxa viària, escala: 1/20.000.
I.09. Planejament vigent, escala: 1/20.000.
I.10. Protecció de sistemes, escala: 1/20.000.
Plànols d'informació complementària.
El medi físic:
Geologia:
i.01. Hipsomètric, escala: 1/50.000.
i.02. Pendents, escala: 1/50.000.
i.03. Litològic, escala: 1/50.000.
i.04. Elements geològics singulars, escala: 1/50.000.
Vegetació:
i.05. Arbres d'interès, escala: 1/50.000.
Fauna:
i.06. Àrees d'interès faunístic, escala: 1/50.000.
El medi socioeconòmic:
Activitats productives i altres usos del sòl:
i.07. Activitats agrícoles, escala: 1/50.000.
i.08. Activitats ramaderes, escala: 1/50.000.
i.09. Àrees de caça i pesca, escala: 1/50.000.
i.10. Activitats extractives, escala: 1/50.000.
i.11. Serveis i equipaments, escala: 1/50.000.
i.12. Itineraris de passejada, escala: 1/50.000.
Infraestructures:
i.13. Xarxes de serveis, escala: 1/50.000.
i.14. Mapa eòlic, escala: 1/50.000.
Inventaris.
Inventari del patrimoni construït.
Inventari de basses.
Article 6
Vinculació normativa derivada de l'estructuració del Pla especial
1. Memòria d'ordenació:
El contingut de la memòria té caràcter descriptiu i justificatiu de l'ordenació proposada pel Pla especial.
2. Normativa:
El contingut d'aquesta normativa té caràcter vinculant per a l'administració i per als particulars.
3. Estudi economicofinancer:
El contingut d'aquest document tindrà caràcter informatiu i justificatiu del Pla especial.
Les valoracions contingudes a l'estudi economicofinancer s'entenen orientatives i en cap cas seran vinculants pels eventuals procediments expropiatoris.
4. Plànols d'ordenació:
Els continguts gràfics dels plànols d'ordenació tenen força normativa vinculant atenent el seu grau de relació amb l'ordenació integral del territori, o de l'ordenació més detallada de les condicions d'edificació i d'usos.
a) Determinacions d'àmbit supramunicipal contingudes al Pla especial.
Els continguts dels plànols d'ordenació pel que fa a determinacions d'àmbit supramunicipal que afecten els municipis de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau, són propis d'aquest Pla especial i del planejament territorial (Pla territorial general de Catalunya, plans territorials parcials, plans territorials sectorials, o plans directors de coordinació) en els termes fixats per la legislació urbanística vigent (articles 55, 56 i concordants de la Llei 2/2002).
L'alteració substancial d'aquests continguts recollits al Pla especial, ja sigui per circumstàncies sobrevingudes o per l'aprovació d'un planejament territorial superior, serà motiu de revisió del Pla especial.
b) Classificació del sòl.
Els continguts dels plànols d'ordenació pel que fa a les determinacions urbanístiques que ordenen l'estructura general i orgànica del territori de cada municipi i la classificació del sòl, són objecte pròpiament del planejament urbanístic municipal (Pla general o Normes subsidiàries de planejament), d'acord amb la legislació urbanística vigent (articles 57, 58 i concordants de la Llei 2/2002).
L'alteració d'aquests continguts segons les determinacions d'aquest Pla especial, serà motiu de revisió o modificació del Pla general o Normes subsidiàries.
c) Qualificació del sòl.
Els continguts dels plànols d'ordenació pel que fa a les determinacions urbanístiques que qualifiquen el sòl en zones i sistemes, són objecte del planejament urbanístic municipal (Pla general, Normes subsidiàries, plans parcials i plans especials) d'acord amb la legislació urbanística vigent. L'alteració d'aquests continguts segons les determinacions d'aquest Pla especial, serà motiu de modificació del Pla general o Normes subsidiàries.
El Pla especial preveu i regula la xarxa viària exigida per al desenvolupament correcte del model que es defineix, condicionada per les exigències que planteja el tractament del territori i les necessitats dels seus habitants. Igualment, el Pla especial determina els equipaments comunitaris bàsics, necessaris per a la utilització social de l'espai natural, i els ordena segons la seva prioritat i eficàcia pel que fa a la xarxa general, d'acord amb el model proposat.
d) Condicions d'edificació i ús.
Els continguts dels plànols d'ordenació pel que fa a les determinacions que fan referència a la regulació de les condicions d'edificació i ús específiques per a cada tipus de sòl, són objecte del planejament urbanístic municipal (Pla general, Normes subsidiàries, plans parcials, plans especials i estudis de detall) d'acord amb la legislació urbanística vigent.
No obstant, el desenvolupament específic d'aquests continguts al sòl no urbanitzable o sòl rústec dels municipis de Tavèrnoles, Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta i Vilanova de Sau, serà objecte preferent d'aquest Pla especial.
5. Memòria d'informació.
El contingut d'aquest document escrit té únicament caràcter informatiu.
6. Plànols informatius.
Els continguts gràfics d'aquesta sèrie de plànols tenen caràcter informatiu.
7. Altres documents complementaris.
Els estudis i els inventaris continguts al volum II tenen un caràcter exclusivament informatiu i descriptiu.
Article 7
Obligatorietat
1. Les determinacions del Pla especial vinculen l'administració i els particulars.
Qualsevol dispensa o excepció a aquesta regla serà causa per reclamar la nul·litat de ple dret de l'acte que la provoqui.
2. Conseqüentment, qualsevol actuació o intervenció sobre l'àmbit del Pla susceptible d'alterar-ne la seva realitat física o l'ús, tingui caràcter definitiu o provisional, sigui d'iniciativa pública o privada, ha d'estar-se a les disposicions d'aquest Pla especial i legislació urbanística vigent.
3. L'obligatorietat esmentada als punts anteriors no limita les facultats que corresponen als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya i de les administracions locals per a l'exercici, d'acord amb les previsions del Pla, de les seves competències, segons la legislació específica aplicable en cada cas.
4. L'ús dels predis no pot apartar-se del destí previst, ni s'hi poden efectuar explotacions de jaciments, fixació de rètols de propaganda, moviments de terres, tales d'arbrat o qualsevol altre ús anàleg en pugna amb la seva qualificació urbanística, la seva legislació especial o de manera diferent a la regulada en aquest Pla.
Article 8
Règim d'aplicació
1. Als terrenys pertanyents al PEIN dins de l'àmbit de l'espai de Guilleries-Savassona, els hi serà d'aplicació la normativa de planejament que sigui més restrictiva en cada cas.
2. A aquests efectes, i sens perjudici del que estableixen les diverses legislacions específiques i sectorials, les autoritzacions administratives dels plans i els projectes que afectin aquests àmbits s'han de estar a les mesures següents:
a) Els plans urbanístics que incideixin sobre aquests àmbits territorials han d'incorporar les determinacions d'aquest Pla especial i justificar-ne degudament el compliment.
b) En aquelles zones de l'àmbit definit per l'esmentat article 2 que estiguin incloses al PEIN i que ja hagin estat delimitades pel corresponent Pla especial de delimitació definitiva dels espais (Serres de Milans-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt i Savassona i Les Guilleries i Collsacabra), atès el que disposa l'article 17.1 de les normes del PEIN, l'autorització d'aquells projectes d'infraestructures d'ús col·lectiu o d'activitats i d'instal·lacions autoritzables per raons d'utilitat pública o d'interès social, els que es trobin inclosos a l'annex 2 de les normes del PEIN requeriran l'informe previ de la Direcció General de Boscos i Biodiversitat del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb l'objecte de determinar si poden afectar notòriament els valors preservats i, conseqüentment, si cal sotmetre'ls al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
Article 9
Interpretació
1. Les determinacions del Pla especial i concretament aquestes Normes s'interpretaran d'acord amb el seu contingut, amb subjecció als objectius i finalitats expressats a la memòria als quals s'ha de referir la interpretació correcta de la normativa d'aquest Pla, basant-se en aquells criteris que, partint del sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i els antecedents legislatius en la matèria, tinguin en compte principalment el seu esperit i la seva doble finalitat protectora dels valors i dinamitzadora de les funcions de l'espai natural.
2. A la interpretació de les determinacions del Pla especial que s'expressen gràficament als plànols d'ordenació prevaldran aquells que siguin d'escala més gran (el divisor de l'escala més petit), és a dir, aquells en què la definició de les determinacions sigui més acurada.
3. Si es produeixen dubtes en la interpretació o contradiccions en la regulació de les previsions del Pla especial entre els diferents documents, es considerarà vàlida la determinació que impliqui nivells de protecció més alts dels valors ecològics i paisatgístics, de millora de les explotacions agràries i forestals i de l'assentament humà relacionat amb aquests, i que representin un assoliment millor dels objectius establerts pel Pla especial. Pel que fa a la delimitació de l'espai natural, preval, en cas de contradicció entre els plànols d'ordenació i la descripció escrita establerta en aquestes Normes, aquesta darrera.
4. Per interpretar correctament el règim jurídic que aquest Pla estableix per a un ús determinat, activitat, instal·lació o construcció s'ha de consultar el règim aplicable a la zona de regulació genèrica i, en el seu cas a l'àrea de regulació específica definida per aquest Pla especial en la qual s'hagi d'ubicar, així com aquelles determinacions que amb caràcter general regulen els paràmetres edificatoris, els usos i les activitats sobre el territori.
5. En tot el no previst o regulat insuficientment al planejament general, executiu que desenvolupi aquest Pla especial, o sectorial, s'aplicarà, amb caràcter subsidiari, aquesta normativa.
6. Les delimitacions contingudes en aquest Pla especial corresponents als espais d'interès natural (EIN) establerts al Pla especial d'espais d'interès natural (PEIN) i els plans especials de delimitació posteriors, són orientatives. Prevaldran les aprovades per la Generalitat de Catalunya als seus decrets corresponents sobre les que apareixen en aquest Pla.
Article 10
Regles gràfiques d'interpretació
1. La delimitació dels diferents àmbits (sistemes, zones, general i àrees específiques) determinats al Pla especial, podrà ésser ajustada o precisada a través del planejament que el desenvolupi, sense necessitat de modificar el Pla especial.
2. Les causes que poden justificar l'ajustament o precisió de les determinacions són:
a) L'existència d'alineacions oficials o límits d'edificacions consolidats.
b) Els límits, línies i particions de propietats existents amb anterioritat a l'aprovació d'aquest Pla especial.
c) Les característiques geogràfiques i topogràfiques del terreny.
d) L'existència d'elements naturals o artificials d'interès que ho justifiquin.
3. Els ajustos a les superfícies dels àmbits determinats pel Pla especial no podran comportar augments ni disminucions en més o menys d'un 5% en relació amb les superfícies delimitades als plànols d'ordenació.
4. Aquestes regles s'aplicaran també als treballs planimètrics de canvi d'escala.
Article 11
Vigència
1. La vigència d'aquest Pla especial s'inicia el mateix dia de la publicació de l'acord d'aprovació definitiva al DOGC i mantindrà la seva vigència indefinidament mentre no es produeixi la seva revisió.
2. Des de la seva entrada en vigor, aquest Pla especial produirà, en tot el que hi incideixi, els efectes establerts per la legislació urbanística i sectorial vigent.
3. Aquest Pla especial, les seves normes, plànols d'ordenació i qualsevol altre document que l'integra, són públics i qualsevol persona pot consultar-los i exigir-ne certificació als ajuntaments amb independència del dret a tal consulta i certificació davant qualsevol altre organisme públic.
Article 12
Revisió i modificació
1. L'alteració del contingut d'aquest Pla especial es portarà a terme a través de la seva revisió o modificació puntual d'algun dels elements que el constitueixen, segons procedeixi en cada cas de conformitat amb la legislació urbanística vigent que determina les circumstàncies i condicions generals per a cada supòsit, així com les competències i procediments corresponents.
2. La revisió del Pla especial es produirà quan s'adoptin criteris nous respecte de l'estructura general i orgànica del territori o de la classificació del sòl, motivada per l'elecció d'un model territorial diferent o per l'aparició de circumstàncies sobrevingudes, de caràcter demogràfic o econòmic, que incideixin substancialment sobre l'ordenació.
3. Tanmateix, pot procedir-se a la revisió o a la modificació puntual de les seves determinacions quan ho disposi el seu programa de desenvolupament, quan resulti necessari per garantir les finalitats protectores i d'ordenació del Pla especial, i també per adequar-se a les noves normatives que hi siguin d'aplicació.
4. Les revisions i modificacions de qualsevol dels elements d'aquest Pla especial es regirà pel que disposa l'article 94 de la Llei 2/2002 i disposicions legals concordants i en el que no preveu, pel que es disposi en aquestes Normes.
5. El projecte de modificació del Pla especial haurà de tenir el grau de previsió propi d'aquest instrument de planificació i comprendrà l'estudi escaient que justifiqui de la nova ordenació en les previsions d'aquest Pla especial.
6. Les revisions o modificacions del Pla especial s'incorporaran al planejament municipal de la manera esmentada a l'article 4.
Article 13
Codis d'identificació urbanística que s'utilitzen als plànols d'ordenació
1. Sistemes:
1. Sistema viari de comunicacions.
1a. Xarxa viària territorial.
1b. Xarxa de camins.
1b1. Camins rurals.
1b2. Camins veïnals i de serveis.
1c. Xarxa de senders.
2. Sistema hidrològic.
2a. Pantà de Sau-Susqueda.
2b. Rius, rieres i torrents.
3. Sistema de serveis tècnics.
3a. Infraestructures de serveis tècnics.
3b. Infraestructures de serveis associats al viari.
4. Sistema d'equipaments.
4a. Equipament educatiu.
4b. Equipament sanitari-assistencial.
4c. Equipament sociocultural.
4d. Equipament esportiu.
2. Zones en sòl rural de regulació genèrica:
ZFO. Zona d'interès forestal.
ZAG. Zona d'interès agrícola.
ZAF. Zona d'interès agroforestal.
3. Àrees en sòl rural de regulació específica:
3.1. Àrees de protecció del domini públic.
APH. Àrea de protecció del domini públic de la xarxa hidrològica.
APV. Àrea de protecció del domini públic de la xarxa viària de comunicacions.
APS. Àrea de protecció del domini públic de la xarxa d'infraestructures de serveis tècnics.
3.2. Àrees d'especial interès.
AEP. Àrea d'interès del patrimoni ecològic-paisatgístic.
APA. Àrea d'interès del patrimoni arquitectònic-arqueològic.
3.3. Àrees de desenvolupament específic.
AAL. Àrea d'usos associats al lleure.
AFP. Àrea de flexibilitat del perímetre urbà.
Capítol segon
Desenvolupament del Pla especial
Article 14
Iniciativa i competència per al desenvolupament del Pla especial
1. El desenvolupament d'aquest Pla especial correspon, en primer lloc, al Consorci de l'espai natural de les Guilleries-Savassona, que té la finalitat de garantir la participació i col·laboració en la gestió integral de l'espai natural protegit, de les diferents administracions públiques amb competències específiques a l'àmbit territorial.
2. Intervindran també, les diferents administracions públiques en el marc de les competències específiques respectives.
Així mateix, els particulars podran proposar i redactar plans i projectes, en el marc de les seves competències, en la forma i procediment previstos a la legislació urbanística vigent.
3. Els municipis integrants de l'espai natural Guilleries-Savassona, en exercici de les seves competències, procuraran la major intervenció i col·laboració dels ciutadans en el desenvolupament del Pla especial.
Article 15
Planejament derivat
1. Amb l'objecte de desenvolupar i completar les determinacions d'aquest Pla especial, sens perjudici de la seva aplicació immediata, poden aprovar-se:
a) Plans especials, normes especials i catàlegs, d'acord amb el que preveu la legislació urbanística i altra legislació aplicable segons la seva finalitat.
b) Projectes tècnics i normes sectorials, d'acord amb les legislacions específiques aplicables.
c) Plans i programes de gestió, necessaris per assolir les finalitats del Pla especial.
2. Els plans especials particulars i qualsevol altre document urbanístic de desenvolupament d'aquest Pla especial només podran precisar les previsions d'aquest i no podran contenir determinacions que modifiquin l'estructura general del mateix, ni tan sols a través de compensacions o redistribucions no previstes expressament.
3. Quan no sigui necessària o no estigui prevista l'aprovació prèvia dels documents esmentats al punt 1r anterior, les determinacions d'aquest Pla especial seran d'aplicació directa i immediata.
4. Amb l'objecte de completar la regulació del Pla especial es poden aprovar ordenances reguladores específiques, normes complementàries, seguint en cada cas la tramitació establerta per la legislació urbanística vigent i per aquest mateix Pla especial.
Article 16
Pla especial de protecció del patrimoni i catàlegs
1. Es redactarà el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, arqueològic i dels elements naturals singulars.
D'acord amb la legislació urbanística vigent (article 69 de la Llei 2/2002) per tal d'aconseguir l'efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció de monuments, edificis, jardins, paisatges o béns culturals, les administracions competents inclouran a un catàleg els béns que calgui protegir. El catàleg, juntament amb les normes específiques, i d'acord amb les categories establertes per la legislació sectorial aplicable, serà part integrant de la documentació imperativa del Pla especial de protecció del patrimoni.
S'establiran els nivells de protecció següents:
Nivell 1:
Bé cultural d'interès nacional, establert a partir d'una declaració realitzada pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya a proposta de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El Pla especial recollirà en aquest nivell aquells elements que ja tenen la declaració corresponent i proposarà, si escau, que la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya realitzi les actuacions necessàries per tal de declarar BIC aquells altres que es cregui mereixedors d'aquest nivell de protecció.
Al voltant dels elements amb aquest nivell de protecció s'ha de definir un entorn de protecció a l'interior del qual les llicències urbanístiques que es concedeixen també han de disposar del vist i plau de la Comissió Territorial.
Nivell 2:
Bé cultural d'interès local (BCIL). Definit per la Llei 9/1993 com a bé catalogat, és l'element del catàleg pròpiament esmentat i està regulat també per l'esmentada Llei del patrimoni cultural català. La competència, excepte pel cas d'una descatalogació possible, és estrictament municipal.
Nivell 3:
Protecció urbanística. Són aquells edificis, elements, conjunts o espais que per les seves característiques poden ser protegits des de determinacions únicament urbanístiques. S'assignarà a cada un d'ells la zona del Pla general més adequada en cada cas amb les matisacions i concrecions a la normativa per tal que sigui totalment compatible la protecció dels elements de l'edifici que es consideri que han de conservar-se.
Nivell 4:
Elements dels quals es vol conservar el record. Són aquells elements que per algun motiu, arquitectònic i/o històric, han estat significatius per al municipi i que no poden ser conservats per diferents motius (estat físic, afectació urbanística que preval per sobre de la conservació, etc.) i cal que es conservi el seu record al museu o a l'arxiu històric.
3. Les determinacions corresponents als nivells de protecció definits anteriorment són les següents:
a) Protecció íntegra dels immobles declarats béns culturals d'interès nacional.
b) Protecció dels immobles declarats béns culturals d'interès local (disposició addicional 1a de la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català).
b.1 Patrimoni arquitectònic:
1.1  Protecció de façanes, volums i interiors.
1.2  Protecció de façanes.
1.3  Protecció d'elements secundaris.
1.4  Protecció de conjunts, perímetres o àmbits.
b.2 Patrimoni arqueològic:
2.1  Protecció de les restes arqueològiques, mitjançant llur delimitació i la identificació de les restes existents.
2.2  Protecció de conjunts perímetres o àmbits.
4. La modificació de qualsevol d'aquestes determinacions, requerirà la tramitació d'una modificació del Pla especial i del catàleg del patrimoni arquitectònic, sempre i quan no modifiqui o alteri altres determinacions pròpies d'aquest Pla especial.
5. La declaració d'un bé cultural d'interès local únicament es pot deixar sense efecte amb la tramitació prèvia de l'expedient administratiu corresponent, en el qual ha de constar l'informe favorable d'un tècnic en patrimoni cultural, l'aprovació al ple de l'ajuntament i l'informe favorable previ del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Capítol tercer
Execució del Pla especial
Article 17
Execució del Pla especial
1. L'execució d'aquest Pla especial, dels instruments de planejament derivat i dels projectes que el desenvolupen, correspon al Consorci de l'espai natural de les Guilleries-Savassona, com a òrgan gestor de l'espai natural; també correspon a les altres administracions públiques, en el marc de les seves competències respectives.
2. Podran també executar el planejament els particulars, individualment o agrupats en entitats urbanístiques col·laboradores i en entitats de gestió (societats anònimes, empreses d'economia mixta, etc.) que es constitueixin entre administracions públiques o entre aquestes i la iniciativa privada, d'acord amb la legislació aplicable a cada cas.
Article 18
Òrgan gestor de l'espai natural
1. El Consorci de l'espai natural de les Guilleries-Savassona és l'òrgan autònom, promotor i gestor del Pla especial.
La finalitat del Consorci és la de garantir la participació i col·laboració en la gestió integral de l'espai protegit, de les diferents administracions públiques amb competències concretes a l'àmbit territorial i en concret:
a) Promoure l'ordenació de l'espai natural com a tal, així com la seva gestió corresponent.
b) Informar sobre les activitats que afectin l'espai requerint l'administració competent per al compliment de l'acordat.
c) Vetllar pel compliment de la legislació i planejament vigent.
d) Promoure inversions i serveis propis de l'espai.
e) Fomentar l'aprofitament racional dels recursos de l'espai i la millora de les condicions de vida de la població permanent, tot afavorint la recuperació del patrimoni residencial i els habitatges abandonats.
f) Establir acords de col·laboració amb altres entitats sense ànim de lucre, que coincideixin essencialment amb els objectius del Consorci.
g) Col·laborar amb les autoritats competents a l'àmbit d'espais protegits.
2. Tanmateix aquest òrgan ha de garantir la participació, col·laboració i coordinació en la gestió de l'espai natural de les diferents administracions públiques que en formen part.
3. L'òrgan gestor pot emetre informes previs sobre la viabilitat o conveniència d'actuacions eventuals a l'àmbit del Pla especial o que poden afectar-lo, quan així ho requereixin les administracions competents o els particulars interessats.
L'informe previ emès per l'òrgan gestor ha de ser motivat, d'acord amb el que estableixi aquest Pla especial i la legislació aplicable en cada cas.
Aquests informes tenen un caràcter orientatiu i en cap cas eximeixen en el seu moment de l'informe preceptiu de l'òrgan gestor i de la formulació de la documentació tècnica necessària, així com de la tramitació administrativa que correspongui.
Article 19
Òrgan de participació
1. La comissió consultiva del Consorci és l'òrgan autònom, que integra la participació de tots els sectors implicats en el desenvolupament i gestió de l'espai natural. Formen part d'aquesta comissió representants del Consorci i dels diferents col·lectius socials, econòmics, científics, culturals i conservacionistes interessats en la gestió de l'espai.
2. En el marc de les seves competències, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha de prestar la seva col·laboració als ajuntaments, a l'òrgan gestor i als propietaris particulars, per al compliment dels objectius d'aquest Pla especial.
Article 20
Indemnitzacions
Qualsevol actuació de l'administració que, com a conseqüència de l'aplicació de les determinacions d'aquest Pla especial, comporti la privació singular de la propietat privada o dels drets o interessos patrimonials legítims, només es pot fer mitjançant la indemnització corresponent.
Article 21
Utilitat pública
D'acord amb el què disposa l'article 5.3 de la Llei 12/1985, l'aprovació d'aquest Pla especial implica la declaració d'utilitat pública de les obres i les actuacions previstes i la necessitat d'ocupació dels béns immobles i els drets afectats.
Article 22
Acció pública
D'acord amb el que disposen la legislació urbanística i d'espais naturals, és pública l'acció per exigir el compliment de les determinacions d'aquest Pla especial.
Capítol quart
Intervenció administrativa en l'edificació i usos del sòl rural
Secció primera
Llicència d'obres i activitats
Article 23
Actes subjectes a llicència
1. Estan subjectes a llicència urbanística prèvia, en els termes establerts per la Llei 2/2002, pel planejament urbanístic i en especial per aquest Pla especial i per les ordenances municipals, tots els actes de transformació o utilització del sòl o del subsòl, d'edificació, de construcció o d'enderrocament d'obres.
2. Resten subjectes a la llicència urbanística les actuacions següents:
A) Actuacions subjectes a atorgament de llicència segons la Llei 2/2002.
Entre d'altres:
a) Les obres de construcció i edificació per ampliació, reforma, modificació o rehabilitació d'edificis, construccions i instal·lacions ja existents quan sigui admès per aquest Pla especial.
b) La demolició total o parcial de les construccions i les edificacions.
c) Les obres puntuals d'urbanització no incloses en un projecte d'urbanització.
d) La primera utilització i ocupació, i el canvi d'ús, dels edificis i de les instal·lacions.
e) Els moviments de terra i les obres de desmuntatge o explanació en sòl no urbanitzable.
f) L'autorització d'obres i usos de manera provisional, d'acord amb el que estableix la Llei 2/2002.
g) L'acumulació de residus vinculats a l'explotació i el dipòsit de materials derivats de l'activitat agrària.
h) La construcció o la instal·lació de murs i tanques.
i) La modificació de camins rurals.
j) Les instal·lacions agràries i similars.
k) La tala de masses arbòries, de vegetació arbustiva o d'arbres aïllats.
l) La col·locació de rètols i tanques de propaganda visibles des de la via pública.
m) Les instal·lacions i les actuacions que afectin el subsòl.
n) La instal·lació de línies elèctriques, telefòniques o altres similars i la col·locació d'antenes o dispositius de telecomunicació de qualsevol tipus.
B) Activitats subjectes a la Llei 3/1998.
Entre d'altres:
a) Instal·lació, obertura i funcionament de tota mena d'activitats que s'admetin en la regulació general de les zones de sòl rural.
b) Ampliació, transformació i modificació de les instal·lacions o superfície de les activitats.
c) Canvi d'ús total o parcial de l'activitat.
3. En general, estarà subjecte a l'obtenció de llicència municipal qualsevol altre acte assenyalat per aquest Pla especial o per les figures de planejament que el desenvolupin o complementin i les ordenances reguladores corresponents.
4. L'obtenció de la llicència d'activitat o ambiental tindrà caràcter previ o simultani a l'obtenció de la llicència d'obres.
5. L'obligació d'obtenir prèviament la llicència en els supòsits indicats a l'apartat primer d'aquest article, afecta també els àmbits o activitats subjectes a l'autorització d'altres administracions públiques.
En cap cas, la necessitat d'obtenir autoritzacions o concessions d'altres administracions, deixa sense efecte l'obligació d'obtenir la llicència municipal corresponent, de manera que sense aquesta, no es pot iniciar l'activitat o l'obra.
6. Quan els actes d'edificació i ús del sòl es realitzessin per particulars en terrenys de domini públic, s'exigirà també llicència, sens perjudici de les autoritzacions o concessions que sigui pertinent atorgar per l'ens titular del domini públic.
7. No es concedirà llicència per a la construcció d'edificacions auxiliars si la sol·licitud no va precedida o acompanyada del projecte global que inclogui l'edifici principal.
Article 24
Règim d'intervenció administrativa
D'acord amb la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental, i del reglament que la desplega (Decret 136/1999, de 18 de maig) les activitats incloses a l'àmbit d'aplicació de la Llei, d'acord amb la potencialitat d'incidència sobre el medi ambient, la seguretat i la salut, queden sotmeses:
a) Les de l'annex I, al règim d'autorització i control ambiental.
b) Les de l'annex II, al règim de llicència i control ambiental.
c) Les de l'annex III, al règim de comunicació i control ambiental i les que estiguin subjectes a permís urbanístic.
Article 25
Actes de l'Estat, de la Generalitat de Catalunya o d'entitats de dret públic
1. En relació amb els actes assenyalats a l'article anterior, quan aquests siguin promoguts per òrgans de l'Estat, de les Comunitats Autònomes o d'altres entitats de dret públic, serà també preceptiva l'obtenció de la llicència municipal corresponent.
2. En cas d'urgència o interès excepcional, s'haurà d'observar el que preveu la legislació urbanística vigent.
Article 26
Règim d'atorgament de llicències en l'espai natural Guilleries-Savassona
1. L'atorgament de llicències i l'exercici de la disciplina urbanística a l'àmbit del seu terme municipal corresponen a l'Ajuntament. Aquesta competència municipal pot ser delegada a l'òrgan gestor mitjançant els procediments previstos a la legislació de règim local.
2. Sens perjudici de les competències pròpies dels diferents òrgans de l'administració de la Generalitat de Catalunya i dels ens locals, l'òrgan gestor ha d'emetre informe previ a l'atorgament de les autoritzacions necessàries per a l'execució de qualsevol Pla, obra, moviment de terres o explotació dels recursos naturals, a l'interior o a l'exterior de l'àmbit del Pla especial i que poden afectar-lo. Igualment l'òrgan gestor ha d'emetre informe preceptiu a la tramitació de planejament urbanístic general i derivat que afecti l'àmbit del Pla especial o que afecti terrenys adjacents.
3. L'informe a que fa referència l'apartat anterior ha de ser requerit pels organismes corresponents abans de l'adopció de la resolució o acte aprovatori, per tal d'incorporar-lo a l'expedient administratiu.
4. L'òrgan gestor ha d'emetre el seu informe dins dels terminis fixats per la legislació de procediment administratiu, o si escau, per les legislacions específicament aplicables en cada cas.
5. L'informe preceptiu emès per l'òrgan gestor ha de ser motivat d'acord amb el que estableixen aquest Pla especial i la legislació aplicable en cada cas.
Article 27
Obtenció de les llicències
1. Qualsevol activitat, instal·lació o edificació en sòl rural (sòl no urbanitzable), s'haurà d'estar a les condicions, documents i procediments establerts al Pla especial i al planejament general per a cada cas. Tot això sens perjudici de les autoritzacions de les altres administracions competents per raó de la matèria que es tracti.
2. Per a l'obtenció de llicència en el sòl rural, a més a més de les determinacions fixades per la legislació urbanística i sectorial vigent en cadascuna de les matèries, i les específiques determinades per a cada cas en aquesta normativa, s'observaran, amb caràcter general, els requisits següents:
a) Únicament en els casos de sol·licitud de llicència per ampliació i/o rehabilitació d'edificis dels quals no consten les mesures exactes o estiguin en estat ruïnós, l'Ajuntament corresponent instarà a la propietat la inscripció al Registre de la propietat com a finca indivisible d'aquell terreny sobre el qual es sol·licita la llicència, condicionant la seva concessió a l'acreditació de l'assentament registral esmentat.
b) L'atorgament de qualsevol llicència o autorització en sòl rural estarà supeditat al compliment de les normes generals i específiques sobre condicions higièniques, de manera especial sobre evacuació d'aigües residuals i tècnico-constructives, dictades per les administracions competents, i per les especificades en aquestes Normes.
c) En el cas de les edificacions i instal·lacions destinades a explotacions ramaderes, agrícoles o forestals, prèviament a l'obtenció de la llicència d'obres, caldrà obtenir l'autorització prèvia per a la instal·lació i funcionament de les mateixes, tant davant l'Ajuntament com davant les administracions sectorials amb competències en la matèria.
Article 28
Llicències de parcel·lació o segregació
1. A les transferències de propietat, divisions i segregacions de terrenys rústecs no es poden efectuar segregacions en contra del que disposa la legislació agrària i forestal. Tenen la condició d'indivisible les parcel·les i finques que s'enumeren a l'article 188 de la Llei 2/2002.
2. Es presumeix que hi ha parcel·lació urbanística en tota divisió o segregació successiva de terrenys, i també en les operacions per les quals s'adjudiquen en propietat o arrendament quotes indivises d'un terreny amb dret d'ús privatiu exclusiu, quan no acrediti l'obtenció de la llicència prèvia.
Article 29
Llicències en els sòls qualificats de sistemes
1. Independentment de la tramitació i aprovació d'aquells instruments de planejament i/o execució, que es requereixen per al desenvolupament i implantació dels sistemes, les construccions, les instal·lacions, les edificacions i altres activitats que es puguin situar d'acord amb aquest Pla especial en els sòls qualificats de sistema i en les àrees adjacents de protecció de sistemes, estaran subjectes en qualsevol cas, i sens perjudici d'altres autoritzacions i/o procediments que es requereixin, a l'obtenció de la llicència municipal corresponent d'acord amb els supòsits contemplats a la legislació sectorial vigent.
2. L'administració municipal sol·licitarà dels òrgans competents, prèviament a l'atorgament de la llicència, els informes preceptius. Els informes denegatoris per raons de competència específica, determinaran la denegació de la llicència municipal.
3. L'atorgament de l'autorització o concessió demanial no serà suficient per a que es puguin portar a terme les instal·lacions, obres o usos previstos al Pla especial.
Serà requisit indispensable, a més a més de la concessió o autorització estatal o autonòmica segons el cas, l'atorgament de llicència municipal, sens perjudici d'aquells informes i/o altres autoritzacions d'altres organismes competents en la matèria.
4. Les instal·lacions, obres o usos pels quals se sol·licita llicència hauran d'adaptar-se al planejament general, i a aquelles prescripcions de caràcter constructiu i estètic que fixi el Consorci o l'Ajuntament del municipi afectat.
5. Al procediment de sol·licitud de la llicència municipal s'hauran d'incorporar els informes (si són legalment i reglamentàriament preceptius) i estudis d'impacte ambiental necessaris per conèixer la influència de l'activitat sobre el medi, avaluar-ne els seus efectes, i en el seu cas, establir les mesures correctores necessàries per pal·liar els efectes negatius possibles.
6. La llicència es condicionarà a l'adopció de les mesures que assegurin la qualitat ambiental de l'entorn pel que fa als efectes nocius o deterioradors del medi ambient.
També es condicionarà la llicència, quan sigui el cas, a l'adopció de mesures que evitin els abocaments directes d'aigües residuals a cursos d'aigua. En aquests casos caldrà acreditar i justificar documentalment el tipus i característiques d'aquestes mesures.
Secció segona
Infraccions i sancions
Article 30
Infraccions i sancions
1. La inobservança o infracció de les determinacions d'aquest Pla especial dóna lloc, d'acord amb la matèria, a l'aplicació de les mesures establertes a la Llei 12/1985 d'espais naturals, a la Llei 2/2002 d'urbanisme de Catalunya, a la Llei 6/1988 forestal de Catalunya, a la Llei 9/1995 d'accés motoritzat al medi natural, i altra normativa concordant, sens perjudici de l'aplicació d'altres legislacions, si és el cas, per raó de la matèria.
2. El procediment sancionador aplicable és el que les legislacions esmentades estableixen, com també l'establert per la normativa general en matèria sancionadora.
3. D'acord amb el que estableix la Llei 2/2002 d'urbanisme de Catalunya, l'infractor és el responsable de la restauració de la realitat física alterada. En el cas d'ésser necessària l'actuació subsidiària de l'administració, les despeses que es puguin ocasionar han d'anar a càrrec de l'infractor.
4. S'estarà a les determinacions que sobre prescripció d'infraccions i de sancions urbanístiques estableix l'article 219 de la Llei 2/2002.
TÍTOL II
Regulació de sistemes
Article 31
Regulació general
Aquest Pla especial estableix les determinacions generals dels sistemes sens perjudici del que s'estableixi de forma més específica al planejament general i a la legislació sectorial vigent en cadascuna de les matèries respectives que afectin cada sistema.
Article 32
Classificació dels sistemes
Els sòls destinats per aquest Pla especial a sistemes es classifiquen de la forma següent:
1. Sistema viari de comunicacions.
1a. Xarxa viària territorial.
1b. Xarxa de camins.
1b1. Camins rurals.
1b2. Camins veïnals i de serveis.
1c. Xarxa de senders.
2. Sistema hidrològic.
2a. Pantà de Sau-Susqueda.
2b. Rius, rieres i torrents.
3. Sistema de serveis tècnics.
3a. Infraestructures de serveis tècnics.
3b. Infraestructures de serveis associats al viari.
4. Sistema d'equipaments.
4a. Equipament educatiu.
4b. Equipament sanitari-assistencial.
4c. Equipament sociocultural.
4d. Equipament esportiu.
Als plànols d'ordenació de la sèrie O.01 (escala: 1/20.000) i O.03 a O.08 (escala: 1/10.000) es delimiten els sòls destinats al sistema viari de comunicacions, al sistema hidrològic i al de serveis tècnics.
Article 33
Configuració del sistema viari de comunicacions (clau 1)
1. El sistema viari de comunicacions comprèn les instal·lacions i els espais reservats per al traçat de la xarxa viària, els quals han de permetre l'accessibilitat entre les diverses àrees i zones del territori i assegurar un nivell de mobilitat adequat i sostenible dins de l'espai natural.
2. Aquest Pla especial estableix la seva estructura viària a través de les xarxes següents:
1a. Xarxa viària territorial.
1b. Xarxa de camins.
1b1. Camins rurals.
1b2. Camins veïnals i de serveis.
1c. Xarxa de senders.
3. La xarxa viària territorial (clau 1a) comprèn les carreteres de la xarxa primària (eix transversal) i secundària que travessen l'espai natural i aquelles que comuniquen els nuclis urbans.
4. La xarxa de camins (clau 1b) està formada per:
a) Camins rurals (clau 1b1) de lliure trànsit motoritzat (asfaltats o no) que tenen un caràcter vertebrador de l'espai natural, que permeten o bé travessar-lo o bé connectar punts d'interès dins de l'àmbit del Pla especial, i que en general, són els més transitats.
b) Camins veïnals i de serveis (clau 1b2) que permeten la connexió entre nuclis veïnals, l'accés a masies, instal·lacions i equipaments de l'espai, així com el desenvolupament dels diferents serveis i manteniment de l'espai. En aquesta categoria s'han inclòs la totalitat de camins establerts pels plans de prevenció d'incendis municipals.
5. La xarxa de senders (clau 1c) de lliure trànsit no motoritzat, comprèn les vies de passejada, els PR, els GR-2, el meridià verd així com els recorreguts locals i corriols, no necessàriament senyalitzats actualment. L'objectiu és la seva recuperació.
6. Les vies anteriorment enumerades, podran tenir condicions d'especial interès paisatgístic únicament en la xarxa de camins (clau 1b) en determinats trams fixats als plànols d'ordenació de la sèrie O.01 (escala: 1/20.000) i O.03 a O.08 (escala: 1/10.000).
7. D'acord amb la legislació urbanística vigent, el sòl ocupat pels camins descrits i relacionats en aquest Pla especial no es pot apartar del seu ús públic viari.
Article 34
Autoritzacions d'obres de vialitat
Els promotors públics i privats d'obres d'infraestructura poden sol·licitar a l'òrgan gestor l'informe previ a que fan referència aquestes Normes, a fi i a efecte que l'òrgan gestor pugui indicar els continguts i la documentació que estima necessari incloure als projectes tècnics o les sol·licituds d'autorització corresponents per tal de poder avaluar el compliments d'aquestes Normes.
Si l'informe previ no indica el contrari els projectes tècnics o les sol·licituds d'autorització que presentin els promotors públics o privats per a llur tramitació o aprovació han de contenir els aspectes següents:
a) Descripció ambiental i paisatgística de les àrees afectades (topografia, geologia, vegetació, paisatge, etc.), amb la documentació gràfica necessària per al seu desenvolupament i la justificació dels aspectes a que fan referència als apartats següents:
b) Avaluació dels efectes ecològics i paisatgístics previsibles com a resultat de l'execució del projecte, en aquells casos inclosos als annexos del Decret 328/1992.
c) Justificació de l'elecció d'aquella opció que comporta l'impacte ambiental més baix, d'entre les alternatives viables constatades al projecte.
d) Adopció de les mesures adequades per minimitzar l'impacte ambiental i restaurar o condicionar les àrees alterades, amb la previsió de les partides pressupostàries necessàries.
Article 35
Avaluació d'impacte ambiental en obres de vialitat
1. Respecte de l'aplicació del procediment d'avaluació d'impacte ambiental s'estableix el següent:
a) La construcció d'infraestructures d'ús col·lectiu terrestres, aèries o soterrades (línies elèctriques, conduccions, canals, instal·lacions radioelèctriques i similars) com també les obres de millora, ampliació o reforma de les infraestructures preexistents que afectin les zones de PEIN incloses dins de l'àmbit del Pla especial, explicaran el procediment d'avaluació d'impacte ambiental si són incloses als annexos del Decret 328/1992.
b) S'exclouen d'aquesta obligació general les actuacions de conservació o millora de camins i pistes forestals, de línies elèctriques i d'altres infraestructures existents quan es localitzin estrictament als terrenys ja ocupats per aquestes infraestructures i els seus elements funcionals.
c) També se'n poden excloure les infraestructures particulars destinades a proporcionar servei elèctric, telefònic, d'aigua potable o similar a les edificacions i les instal·lacions localitzades a l'àmbit del Pla especial sempre que l'impacte que es produeixi sigui considerat compatible o moderat per l'òrgan gestor de l'espai als seus informes previ o preceptiu.
2. Les disposicions establertes per a les avaluacions d'impacte ambiental en obres de vialitat s'apliquen sens perjudici de la legislació general i sectorial.
Article 36
Vials de nova creació
1. La xarxa viària és un element essencial de conservació de l'espai. El Consorci promourà:
La millora i conservació constant dels camins 1b1 (article 38) com a actuació pròpia.
La millora dels camins 1b2 mitjançant actuacions directes si són públics, o subvencions o convenis de col·laboració amb els seus titulars privats.
2. Només s'admet la construcció de noves carreteres o la conversió de qualsevol camí, pista o sender en carretera quan ho prevegi un instrument de planificació de rang superior a aquest Pla especial.
3. Amb caràcter general, el Consorci prevaldrà la pavimentació dels camins 1b1 (article 38) quan sigui la solució millor per a la seva conservació i accessibilitat.
4. L'amplada màxima dels camins rurals serà en general de 4,00 m i no podrà superar un pendent del 10%, excepte en el cas de situacions singulars degudament justificades. Aquestes limitacions no afecten els camins existents, l'amplada i el traçat dels quals es procurarà mantenir en les seves dimensions actuals, llevat de quan calgui eixamplar lleugerament l'amplada i fer alguna petita variant de traçat per facilitar el seu trànsit.
5. Amb caràcter general, no es poden obrir nous camins, vies rurals, pistes forestals, itineraris i recorreguts paisatgístics, o qualsevol altre tipus de vialitat que no estigui prevista en aquest Pla especial.
No obstant, s'admet l'obertura de nous vials o la modificació dels existents en els supòsits següents:
a) Desenvolupament d'activitats agràries i d'altres activitats legalitzades a l'àmbit del Pla, inclosos aquells usos associats a la construcció i el manteniment d'infraestructures i instal·lacions admeses pel Pla. En el cas d'usos i activitats forestals, s'ha de preveure la seva obertura en el marc d'un Pla tècnic de gestió i millora forestal o, en el seu defecte, amb l'informe favorable del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
b) Prevenció, extinció d'incendis i altres emergències. En el cas de prevenció i extinció d'incendis, s'ha de preveure la seva obertura al Pla coordinat de prevenció i extinció d'incendis, o als plans municipals de prevenció d'incendis.
c) Ampliació de la xarxa de senders d'ús pedestre, i accessos particulars de menys de 2,00 m d'amplada.
L'autorització d'obertura de nous vials haurà de tenir en compte els elements que han provocat la protecció de l'àrea i especialment en les àrees d'especial interès (AEP).
6. A l'àmbit del Pla especial s'han de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental els camins de més de 5,00 m d'amplada, i en tot cas sempre que el terreny sobrepassi el 40% de pendent transversal, amb l'exclusió dels camins de desembosc amb caràcter temporal quan l'autorització per a la seva obertura comporti garanties per a la restauració de les àrees afectades una vegada hagi finalitzat la seva utilització.
7. També podran quedar exempts del tràmit d'avaluació d'impacte ambiental els projectes de camins forestals promoguts per particulars en finques que disposin d'un pla tècnic de gestió i millora forestal aprovat, sempre que el promotor presenti un qüestionari normalitzat amb informe previ preceptiu de la Direcció General de Boscos i Biodiversitat del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
8. El desenvolupament de la xarxa de camins rurals haurà de respectar el sentit general del traçat origen-destí, així com directrius de traçat i amplada.
S'admeten petits ajustos del traçat amb la finalitat d'adequar-se millor a la topografia, de respectar elements de valor singular (patrimoni vegetal, cultural, etc.) de millorar l'impacte en el paisatge i de millorar cruïlles o nusos.
Els projectes de sol·licitud de llicència incorporaran l'explicació, argumentació i justificació del traçat definitiu, de les seves característiques i de la idoneïtat del seu desenvolupament en relació amb el caràcter de les zones on està situat, així com els usos als quals van destinats.
Article 37
Senyalització i publicitat
1. La col·locació de rètols o altres mitjans de propaganda des de la xarxa viària estarà sotmesa a les prescripcions establertes a la legislació vigent i a la llicència municipal prèvia.
2. No obstant, s'admet la instal·lació a la xarxa viària dels senyals de caràcter informatiu, indicador o pedagògic que es considerin necessaris per al desenvolupament correcte de les activitats admeses a l'àmbit del Pla. S'exclou d'aquest supòsit qualsevol senyal o rètol de caràcter publicitari. Els senyals han de ser conformes amb els criteris de disseny i localització establerts per l'òrgan gestor de l'espai.
3. D'acord amb la consideració de paisatge obert que estableixen aquestes Normes per a l'àmbit del Pla, no es permet la instal·lació de rètols de propaganda i d'altres elements similars que limitin el camp visual per a la contemplació de les belleses naturals, trenquin l'harmonia del paisatge o desfigurin les perspectives.
Article 38
Protecció del sistema viari
S'estarà al que disposa aquest Pla especial i la legislació sectorial vigent, segons es tracti de vies estatals, autonòmiques o municipals, és a dir, la Llei 25/1988, de 29 de juliol, de carreteres de l'Estat i el seu reglament, i la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres de Catalunya, pel que fa a règim de protecció referent a zones d'afectació i línia d'edificació. Així mateix caldrà respectar la legislació sectorial vigent pel que fa als camins rurals segons estiguin subjectes per raó de la seva ubicació en sòl agrícola o forestal.
Article 39
Configuració del sistema hidrològic (clau 2)
Aquest Pla especial estableix com a sistema hidrològic:
2a Pantà de Sau-Susqueda.
2b Rius, rieres i torrents.
Article 40
Règim general del sistema hidrològic
El que s'estableix a la normativa sectorial vigent en relació amb la matèria.
Article 41
Configuració del sistema de serveis tècnics (clau 3)
El Pla especial contempla el sistema d'infraestructures de serveis en relació amb dos grups ben diferenciats:
a) Infraestructures de serveis tècnics (clau 3a):
Comprèn els serveis tècnics que inclouen aquelles instal·lacions (dipòsits d'aigua, transformadors elèctrics, instal·lacions de telecomunicacions, estacions depuradores, etc.) de subministrament, distribució i tractament.
b) Infraestructures de serveis tècnics (clau 3b):
Comprèn els serveis associats als viaris que són els vinculats al transport i la circulació rodada (estacions de serveis, àrees d'aparcaments, etc.).
Article 42
Règim general del sistema de serveis tècnics
1. En l'obtenció, la projecció, el finançament, la construcció, l'ús, l'explotació i la conservació dels serveis tècnics s'observarà l'establert en aquestes Normes i a la legislació sectorial vigent per a cadascuna de les matèries.
2. La localització d'instal·lacions i serveis tècnics dins de l'àmbit del Pla especial, només s'admet als casos en els quals es justifiqui el seu interès públic i necessitat social i l'absència d'alternatives viables equivalents en altres sectors fora de l'àmbit del Pla.
3. En el cas de ser necessàries edificacions complementàries cal justificar la necessitat de l'emplaçament dins de l'àmbit de l'espai així com la inexistència d'alternatives fora d'aquest àmbit. En tot cas han de complir les condicions generals per a les edificacions establertes en aquestes Normes.
4. En general no s'admet la instal·lació a l'àmbit del Pla especial d'estacions de serveis de combustibles excepte en aquells supòsits concrets en que així s'especifiqui a la zona o àrea específica.
Article 43
Condicions específiques d'ordenació i edificació
El Pla especial no preveu la implantació de nous serveis tècnics. L'autorització de qualsevol instal·lació de nova planta o ampliació de les existents haurà de comptar amb l'informe previ i preceptiu favorable de l'òrgan gestor.
Article 44
Configuració del sistema d'equipaments (clau 4)
1. El sistema d'equipaments comprèn els sòls que es destinen a usos públics, col·lectius o comunitaris al servei directe dels ciutadans.
2. La regulació dels equipaments d'ús públic per a l'ordenació del lleure s'estableix a l'article 69 d'aquest Pla especial.
TÍTOL III
Regulació de zones i àrees
Capítol primer
Definició i classificació de les zones i àrees
Article 45
Definicions. Zones i àrees
El Pla especial zonifica els terrenys situats dins del seu àmbit atenent les seves característiques naturals (conreus, boscos, pastures, etc.) i regula cadascuna de les zones.
El Pla especial delimita també àrees, que es superposen a les zones, en funció del grau de protecció del domini públic (amb l'objecte d'establir la regulació específica d'alguns sistemes), de protecció d'elements d'interès especial o d'àrees de desenvolupament.
Article 46
Classificació. Zones i àrees
1. Classificació de les zones:
Tot l'àmbit del Pla especial té la consideració de sòl no urbanitzable d'especial protecció i està zonificat en:
ZFO. Zona d'interès forestal.
ZAG. Zona d'interès agrícola.
ZAF. Zona d'interès agroforestal.
2. Classificació de les àrees:
Aquest Pla especial delimita les àrees següents en sòl rural, en funció del grau de protecció del domini públic, del seu especial interès o del seu nivell de desenvolupament específic:
A. Àrees de protecció del domini públic:
APH. Àrea de protecció del domini públic de la xarxa hidrològica.
APV. Àrea de protecció del domini públic de la xarxa viària de comunicacions.
APS. Àrea de protecció del domini públic de la xarxa d'infraestructures de serveis tècnics.
B. Àrees d'especial interès:
AEP. Àrea d'interès del patrimoni ecològic-paisatgístic.
APA. Àrea d'interès del patrimoni arquitectònic-arqueològic.
C. Àrees de desenvolupament específic:
AAL. Àrea d'usos associats al lleure.
AFP. Àrea de flexibilitat del perímetre urbà.
Article 47
Segregacions i divisions
1. Les segregacions de finques existents només seran possibles si la finca matriu i la segregada compleixen les dimensions de les unitats mínimes fixades per a cada zona, així com les condicions de l'article 188.1.e) i concordants de la Llei 2/2002.
En aquest sentit, seran indivisibles les finques en sòl no urbanitzable la dimensió de les quals sigui inferior al doble de les mínimes de conreu o de producció forestal, llevat de les excepcions indicades a l'article 188.1 b) i c) de la llei esmentada.
2. Unitat mínima forestal, 25 ha.
El Decret 169/1983, estableix les unitats mínimes de conreu fixades per als municipis de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau:
Terrenys de secà, 4,50 ha.
Terrenys de regadiu, 1,00 ha.
Es considera il·legal tota divisió o segregació que faciliti o tingui per finalitat facilitar la construcció d'edificacions o usos que no estiguin permesos per aquest Pla especial a les zones o àrees que delimita.
Article 48
Presumpció de parcel·lació urbanística
Es presumeix que hi ha parcel·lació urbanística en tota divisió o segregació successiva de terrenys, i també en les operacions per les quals s'adjudiquen en propietat o arrendament quotes indivises d'un terreny amb dret d'ús privatiu exclusiu, quan no s'acrediti l'obtenció de la llicència prèvia.
Capítol segon
Regulació general dels usos i les activitats
Article 49
Classificació general d'activitats
1. La classificació general d'activitats serà l'establerta per la Classificació catalana d'activitats econòmiques de l'any 1993 (CCAE-93).
2. Les activitats amb incidència ambiental vénen regulades per la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d'intervenció integral de l'administració ambiental i el Decret 136/1958, de 18 de maig, que aprova el seu reglament i l'Ordenança d'activitats en aquells municipis que la tenen aprovada.
Article 50
Classificació general d'usos
1. Per la seva naturalesa i objectius, el Pla especial regula els usos del sòl atenent el desenvolupament de les diverses zones i atenent les necessitats de la seva població.
2. Els usos es classifiquen en:
Ús rural.
Ús residencial.
Ús terciari.
Ús recreatiu.
Ús industrial.
Article 51
Ús rural
Correspon a l'ús característic del medi rural i comprèn les activitats destinades a finalitats agrícoles, forestals, cinegètiques, ramaderes i totes aquelles vinculades a la utilització racional dels recursos naturals.
Article 52
Ús residencial
Es refereix a les diferents formes d'allotjament, en les seves modalitats d'habitatge, hostatgeria, residència i també allotjaments agroturístics i turisme rural.
Article 53
Ús terciari
Inclou les activitats comercials i de serveis, en un sentit ampli (botigues, oficines, despatx professional, restauració i similars).
Article 54
Ús recreatiu
Agrupa les activitats destinades al lleure que estiguin sotmeses a una regulació específica.
Article 55
Ús industrial
Comprèn les activitats pròpies de les indústries, tallers i magatzems.
Article 56
Regulació d'usos
1. L'ús rural és el dominant a l'àmbit del Pla especial i és objecte d'una regulació detallada per a cada zona.
2. Amb caràcter general queden exclosos d'autorització tots aquells usos que contradiguin els objectius i les determinacions del Pla.
3. Quan l'autorització d'un ús determinat ofereixi dubtes sobre la seva compatibilitat amb els objectius del Pla especial, aquesta es delegarà a l'òrgan rector del Consorci per ser informat sobre la seva compatibilitat.
Article 57
Usos incompatibles amb caràcter general
Ús terciari: no s'admet l'ús comercial en gran superfície (> 1.000 m2).
Ús industrial: restringit a activitats artesanes, petits tallers (< 500 m2) i magatzems.
Article 58
Regulació dels usos i activitats agrícoles
1. És objectiu del Pla especial possibilitar la millora de les explotacions agrícoles, en concordança amb les disposicions del Pla, ja que són part essencial de l'espai natural.
2. S'admeten els moviments de terra d'afeixat amb finalitats agrícoles.
En qualsevol cas, els afeixats que suposin la creació de talussos de més de 2 m són un acte sotmès a llicència municipal, i requereixen l'informe preceptiu de l'òrgan gestor.
3. Pel que fa a la prohibició de cremar rostolls i altres restes vegetals, és d'aplicació el que especifica l'article 15 del Decret 54/1995, de 7 de març, de prevenció d'incendis forestals i altra normativa vigent aplicable.
4. Als plans d'adobatges podran admetre's aplicacions de fems i purins que continguin fins a un màxim de 210 kg de nitrogen anuals per hectàrea.
Article 59
Regulació dels usos i activitats forestals
1. Principis generals:
1.1. Els usos i les activitats forestals s'han de desenvolupar amb criteris de gestió sostenible dels terrenys forestals, i de forma que sigui compatible l'aprofitament dels recursos forestals amb la millora constant de la massa forestal.
1.2. D'acord amb la Llei forestal de Catalunya, els usos i les activitats forestals han de mantenir la coberta vegetal de caràcter forestal a l'àmbit del Pla, sens perjudici de les activitats autoritzades (com per exemple les rompudes) d'acord amb aquestes Normes.
2. Plans tècnics de gestió i millora forestal. Aforestació i reforestació:
2.1. Tant l'administració forestal com el Consorci de l'espai natural han de promoure, a l'àmbit del Pla, la redacció de plans tècnics de gestió i millora forestal (en endavant, PTGMF) per tal de garantir una gestió forestal basada en els principis generals d'aquest article i en la resta de determinacions d'aquestes Normes.
2.2. Els PTGMF que afectin l'àmbit del Pla s'han d'estar a les seves determinacions, i a les del Pla de prevenció i extinció d'incendis de Guilleries-Savassona, i se sotmetran a l'informe preceptiu de l'òrgan gestor abans de la seva aprovació definitiva.
2.3. Les activitats d'aforestació i reforestació (activitats que tenen com a objectiu la creació o restauració de masses forestals) se sotmetran a l'informe previ i preceptiu de l'òrgan gestor. Aquestes activitats han de ser projectades en el marc d'un PTGMF o projecte de repoblació o justificació tècnica de les espècies escollides, finalitat, mètode i densitat de la repoblació, quan es desenvolupin en finques de superfície superior a les 10 ha. En finques inferiors a les 10 ha és suficient l'autorització administrativa del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
3. Plantacions forestals:
3.1. Les plantacions d'espècies arbòries i arbustives de creixement ràpid amb caràcter de terrenys forestals temporals d'acord amb l'article 2.3 de la legislació forestal, es faran preferentment a la zona d'interès agrícola o agroforestal.
En aquest cas, així com a l'entorn enjardinat dels habitatges i altres construccions de l'àmbit del Pla, s'admet la plantació d'altres espècies de les que s'indiquen a l'apartat anterior. En qualsevol cas, cal preveure les mesures necessàries per evitar la possible dispersió espontània d'espècies exòtiques com ara la robínia (Robinia pseudo-acacia), la mimosa (Acacia sp) i l'ailant (Ailanthus altissima).
3.2. Les plantacions forestals que es desenvolupin de forma adjacent amb els torrents i rieres de l'espai, en cap cas poden suposar la substitució, eliminació o degradació de les comunitats autòctones de ribera. En qualsevol cas, s'ha de deixar un espai lliure de plantació que permeti el desenvolupament de la vegetació de ribera.
4. Aprofitaments forestals:
4.1. Els aprofitaments forestals s'han de dur a terme d'acord amb la Llei forestal de Catalunya, les disposicions i les determinacions d'aquest Pla especial.
4.2. Aprofitaments en les àrees de bosc de ribera:
a) En general, no s'admeten les tallades arreu, ni cap tipus d'actuació d'aprofitament dins de les lleres de rieres i torrents.
b) No obstant, queda oberta la possibilitat de compatibilitzar la protecció del paisatge i els recursos hídrics amb la gestió forestal, podent-se dur a terme tallades en superfícies més reduïdes i de forma rotativa dins de les mateixes rieres, establint-ne el temps i el lloc sempre que sigui favorable l'informe previ i preceptiu de l'òrgan gestor de l'espai.
c) Amb el propòsit de protegir el fràgil ecosistema que conformen les rieres, es prohibeix qualsevol tipus d'aprofitament (talla, recol·lecció de fruits, etc.) d'aquells arbres o arbusts situats dins de la llera d'una riera o torrent.
4.3. D'acord amb la normativa vigent en matèria de prevenció d'incendis forestals, s'estableix com a obligatori trossejar o triturar les capçades dels aprofitaments forestals que no siguin retirats, en una franja de 20 metres d'amplada a banda i banda dels camins.
4.4. Pel que fa al desarrelament d'arbres i arbustos per a ús de jardineria es considerarà un aprofitament possible si les característiques de l'estació forestal ho permeten i d'acord amb les determinacions establertes al Decret 175/1996, o legislació sectorial vigent.
5. Activitats de desembosc:
5.1. A les activitats de desembosc s'han d'utilitzar tècniques que assegurin la protecció del sòl i malmetin el mínim possible la vegetació del sotabosc.
5.2. L'obertura de pistes de desembosc té caràcter temporal i haurà de seguir les directrius següents:
a) S'ha de seguir el criteri d'obertura mínima de pistes de desembosc. S'Han d'utilitzar les existents sempre que sigui possible, o bé habilitar pistes antigues reconeixibles abans d'obrir-ne de noves sempre i quan això no suposi un impacte més gran sobre els sòls i la coberta forestal.
b) Les vies de desembosc no han de circular pel llit de rieres i torrents, ni produir-hi alteracions a la seva morfologia o a les comunitats vegetals.
c) Cal prendre les mesures oportunes per a la posterior regeneració espontània de la vegetació a les vies obertes. Excepte en el cas que coincideixin amb la xarxa viària bàsica definida per aquest Pla, les pistes de desembosc han de ser tancades a la circulació motoritzada general en el moment que s'acabin les tasques de desembosc.
d) L'obertura de pistes de desembosc està subjecta a comunicació a l'Ajuntament.
Article 60
Activitats ramaderes
1. Principis generals:
1.1. S'admet amb caràcter general la pràctica ramadera extensiva en tot l'àmbit del Pla.
1.2. Es restringirà la pastura sempre que aquesta representi com a màxim una aportació de nitrogen de 170 unitats/ha.
1.3. S'admeten amb caràcter general les activitats ramaderes en règim d'estabulació permanent vinculades a l'explotació familiar agrària.
Les activitats ramaderes en règim d'estabulació permanent de caràcter intensiu (granges) només s'admeten en el cas d'explotacions ja existents legalment autoritzades en el moment de l'aprovació inicial d'aquest Pla especial. A la zona d'interès agrícola s'admeten noves implantacions d'aquestes activitats a finques de 3 ha o més de superfície, previ atorgament de les autoritzacions sectorials corresponents.
Les granges existents es podran adaptar a les lleis de benestar animal que es dictin a tal efecte.
1.4. Les construccions i instal·lacions ramaderes (cobert, granges, corts, etc.) es regulen d'acord amb les determinacions generals establertes en aquestes Normes.
2. Distàncies:
S'estarà al que s'estableix a l'article 35 de l'Ordenança de la intervenció integral de l'administració municipal en les activitats i instal·lacions, en cas que aquestes hagin estat assumides pel propi municipi. En tot cas, serà d'aplicació el Reial decret 324/2000, de 3 de març, pel que s'estableixen normes bàsiques d'ordenació porcines.
3. Instal·lació de noves explotacions:
3.1. S'admetran noves instal·lacions pecuàries amb una superfície màxima, en funció de la base territorial i segons la capacitat de càrrega del terreny, de 170 kg/ha.
3.2. Caldrà complir el que determini el Reglament comarcal regulador de la gestió de residus ramaders i aplicació de fangs de depuració inclòs dins del Pla integral per a la gestió dels purins porcins de la comarca d'Osona, així com el Pla d'actuació elaborat pel Consell Comarcal d'Osona.
3.3. El 70% de la base territorial justificada s'haurà de situar a l'àmbit funcional. S'entén per àmbit funcional la totalitat de les superfícies dels quatre termes municipals (Vilanova de Sau, Tavèrnoles, Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta).
3.4. No podran ser utilitzades com a base territorial aquelles superfícies sorgides de rompudes realitzades en un període inferior als tres anys des de la data de sol·licitud d'instal·lació.
3.5. Només s'autoritzarà la instal·lació d'explotacions corresponents a l'annex II.1, apartat 11 Activitats agroindustrials i ramaderes de la Llei 3/1998.
3.6. A zones vulnerables només s'autoritzarà la instal·lació d'explotacions de mares, amb la limitació corresponent a l'annex II.1 apartat 11 Activitats agroindustrials i ramaderes de la Llei 3/1998.
4. Ampliacions i capacitat màxima:
4.1. S'admetran ampliacions a les instal·lacions pecuàries amb una superfície màxima, en funció de la base territorial i segons la capacitat de càrrega del terreny, de 170 kg/ha.
4.2. Caldrà complir el que determini el Reglament comarcal regulador de la gestió de residus ramaders i aplicació de fangs de depuració inclòs dins del Pla integral per a la gestió dels purins porcins de la comarca d'Osona, així com el Pla d'actuació elaborat pel Consell Comarcal d'Osona.
4.3. De manera general (tant a zones vulnerables com a zones no vulnerables) les explotacions porcines legalitzades amb data anterior a l'1 de gener de 2002 podran créixer fins al màxim fixat per l'annex II.1 apartat 11 Activitats agroindustrials i ramaderes de la Llei 3/1998.
4.4. El 70% de la superfície de la base territorial justificativa de l'ampliació s'haurà de trobar a l'àmbit funcional.
4.5. Per a aquelles granges legalitzades després del 1 de gener de 2002, caldrà que passin cinc anys abans que es permeti una ampliació de capacitat.
4.6. Es podran tancar cicles sempre que la capacitat total no sobrepassi la capacitat total. En tot cas, el cicle s'adaptarà a les capacitats segons les equivalències d'unitat ramadera (UR).
4.7. Els canvis d'orientació seran segons les equivalències en unitat ramadera i les capacitats màximes, en cas d'implicar una ampliació, d'acord amb l'annex II.1 apartat 11 Activitats agroindustrials i ramaderes de la Llei 3/1998.
Article 61
Activitats extractives
1. No s'admet l'obertura de noves activitats extractives dins de l'àmbit del Pla, entenent com a tals els aprofitaments de recursos minerals i geològics enumerats als apartats A i C de l'article 3.1 de la Llei de mines, de 21 de juliol de 1973, i a l'apartat de l'article 1 de la seva modificació de 5 de novembre de 1980 i normativa concordant.
2. Les activitats extractives legalment establertes existents en el moment de l'aprovació inicial d'aquest Pla especial estan sotmeses a les determinacions següents:
a) Es considera estrictament com a àmbit de l'aprofitament miner el polígon que consti a l'autorització atorgada per l'administració competent. Podran mantenir-se en actiu i ampliar la seva àrea d'afecció en la mesura que els sigui necessari per a la seva continuïtat i d'acord amb els projectes d'explotació i els programes de restauració que hagin estat aprovats.
b) D'acord amb la legislació vigent, les administracions competents i l'òrgan gestor han de vetllar per l'execució correcta del programa de restauració aprovat, així com les mesures preventives i correctores que el mateix preveu per a les diferents fases d'explotació.
c) En qualsevol cas, les activitats extractives existents, s'hauran de sotmetre a les condicions específiques establertes en cada autorització concedida.
3. No s'admet, amb caràcter general, la utilització de runes, material d'enderroc i fangs procedents de la depuració d'aigües residuals per al restabliment i la restauració de les activitats extractives autoritzades, llevat que no es disposi de terres apropiades, i sempre amb l'informe previ favorable de la Direcció General de Boscos i Biodiversitat del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, o bé quan ja estigui previst al programa de restauració aprovat.
Article 62
Regulació de l'ús de la xarxa viària i circulació amb mitjans motoritzats
1. La circulació motoritzada es regeix segons el que estableix la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural i altra normativa aplicable.
2. Amb caràcter general, s'autoritza l'accés i la circulació motoritzada a l'àmbit del Pla exclusivament per la xarxa viària bàsica definida per aquest Pla especial.
3. Constitueixen la xarxa viària territorial i xarxa de camins a l'àmbit del Pla: les carreteres i els camins i pistes rurals d'ús públic grafiats als plànols d'ordenació.
4. A la resta de l'àmbit del Pla, s'admet la circulació motoritzada en els supòsits següents:
a) Desenvolupament de les activitats i usos de caràcter agrícola, forestal o ramader.
b) Accés dels titulars o de persones autoritzades per ells a llurs finques.
c) Gestió de les àrees privades de caça.
d) Quan resulti imprescindible per al desenvolupament d'altres activitats autoritzades a l'espai.
e) Prevenció, extinció d'incendis i altres emergències i, en general, la prestació de serveis de naturalesa pública.
f) Vigilància, manteniment, control, conservació i millora de l'espai realitzades per les administracions competents.
La circulació motoritzada en aquests supòsits s'ha de desenvolupar sempre que sigui possible per la xarxa viària existent.
5. No s'admet a l'àmbit del Pla la realització de proves ni competicions esportives de vehicles motoritzats excepte a les carreteres incloses a l'espai.
La circulació motoritzada en grup organitzada requereix l'autorització que estableix el Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural, així com l'informe preceptiu de l'òrgan gestor.
La circulació motoritzada en grup no organitzada s'admet exclusivament quan sigui desenvolupada per grups de menys de quinze vehicles.
En tot el no regulat per aquestes Normes, és d'aplicació el Decret 166/1998 i la normativa concordant.
6. No s'admet a l'àmbit del Pla l'establiment d'àrees de circulació per al lleure i l'esport, itineraris per a la pràctica de motociclisme de muntanya, circuits permanents no tancats i circuits permanents tancats, tal i com es defineix al Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural.
7. Els camins rurals per les seves característiques podrien ser aptes per a la circulació motoritzada (més de 2 m d'amplada) però que no formen part de la xarxa viària bàsica, han d'estar dotats de senyalització i de mesures que restringeixin l'accés motoritzat d'acord amb el que estableix la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural i aquestes Normes.
8. No s'ha d'admetre cap ús o activitat que interrompi de manera permanent el pas lliure pels camins tradicionals, els senders excursionistes i els camins veïnals.
Article 63
Regulació dels usos i activitats esportives i recreatives
1. Les proves o activitats esportives terrestres que necessitin de concurs d'algun artefacte amb motor es regulen mitjançant l'article 67 (ús de la xarxa viària i circulació amb mitjans motoritzats) d'aquestes Normes.
2. Les proves i competicions esportives que hagin de discórrer total o parcialment per l'àmbit del Pla, i l'establiment de circuits permanents o itineraris senyalitzats eqüestres, de bicicleta de muntanya o d'altres vehicles sense motor, requereixen per al seu desenvolupament l'autorització del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb l'informe preceptiu de l'òrgan gestor.
3. No s'admet a l'àmbit del Pla l'aterratge i enlairament d'aparells de navegació aèria amb motor, tripulats o no, inclosos els ultra-lleugers, llevat dels casos d'emergència.
4. L'organització de pràctiques esportives, d'aventura o de lleure comercialitzades requereix l'autorització del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb l'informe preceptiu de l'òrgan gestor, que pot establir limitacions d'acord amb els objectius de la protecció del Pla i les seves normes.
5. Circulació amb bicicleta, animal de sella o qualsevol altre mitjà de locomoció similar s'ha de desenvolupar pels vials i senders existents.
Article 64
Regulació dels equipaments d'ús públic per a l'ordenació del lleure
1. Els equipaments d'ús públic per a l'ordenació del lleure a l'àmbit d'aquest Pla es classifiquen en les tipologies següents:
a) Tipus A: punts d'informació. Els emplaçaments s'han de situar a la xarxa viària bàsica. En aquests punts s'hi pot instal·lar una petita construcció desmuntable. Han de ser promoguts per l'òrgan gestor.
b) Tipus B: àrees d'acampada regulada. Són les úniques àrees on s'hi pot desenvolupar l'acampada lliure, en les condicions que estableix la legislació vigent. El nombre total d'àrees d'acampada regulada a l'àmbit del Pla no pot ser superior a quatre (a part dels càmpings i cases de colònies). Poden ser de promoció pública o privada.
c) Tipus C: àrees recreatives/menjadors. Els emplaçaments han de complir les condicions establertes per aquestes Normes. Poden ser de promoció pública o privada.
d) Tipus D: miradors panoràmics: Els emplaçaments indicatius proposats pel Pla no esgoten altres possibilitats d'ubicació. Han de ser promoguts per l'òrgan gestor. Exclusivament als miradors situats a la xarxa viària bàsica s'admet l'adequació d'un espai per a aparcament.
2. Per a la implantació dels equipaments d'ús públic referits, quan afectin terrenys de titularitat pública es requerirà l'acord amb el propietari afectat.
3. Les propostes del Pla respecte dels equipaments d'ús públic per a l'ordenació del lleure s'han grafiat als plànols d'ordenació i tenen caràcter d'emplaçaments indicatius i orientadors.
4. Els projectes de creació de noves àrees d'acampada regulada (tipus B), àrees recreatives (tipus C) i hípiques i centres eqüestres han de definir-ne la ubicació, les instal·lacions, els serveis i els acabats, i la seva aprovació requereix l'informe preceptiu de l'òrgan gestor, a més a més de la llicència municipal i les autoritzacions que estableixi la legislació vigent.
Article 65
Regulació de l'ús de lleure i acampada
1. La creació de noves àrees recreatives ha de tenir en compte les directrius següents, que són de compliment obligat:
a) Han de conservar els elements naturals característics de la zona, i preveure els serveis d'evacuació de residus que siguin necessaris.
b) S'han d'ubicar sempre en terrenys amb accés directe des de la xarxa viària bàsica, i preferentment a la perifèria de l'espai.
c) Han de complir les disposicions de l'article 8 del Decret 64/1995 pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals pel que fa a àrees recreatives i d'acampada, així com les altres disposicions del Decret que els siguin aplicables.
d) Els acabats i l'adequació estètica han d'integrar-se a l'entorn on s'ubiquen.
e) No s'admet la instal·lació de rètols i publicitat que malmetin la qualitat paisatgística de l'indret o que impedeixin la visibilitat des del mateix.
f) No s'admet la utilització d'aparells d'amplificació de so llevat de festes tradicionals o altres activitats puntuals degudament autoritzades.
g) S'han d'adequar zones específiques per a l'aparcament de vehicles, les quals han de gaudir de la mateixa qualitat estètica que la resta de l'àrea.
h) En cas que es construeixin barbacoes d'obra, han d'incorporar mata-guspires.
2. Es prohibeix la realització de foc a fora de les àrees condicionades per a aquest ús.
3. A les fonts d'ús públic tradicional s'admet la ubicació i la millora d'elements destinats a l'aprofitament lúdic de l'indret, sens perjudici del compliment dels articles 30.4 i 37.7 d'aquestes Normes.
4. S'admet l'acampada de caràcter temporal quan tingui lloc en funció del que disposa la legislació vigent sobre colònies, campaments, camps de treball i rutes per a infants i joves. Aquest cas requereix l'informe preceptiu de l'òrgan gestor en relació amb l'emplaçament escollit.
Article 66
Regulació de les hípiques i centres eqüestres
1. L'obertura de noves hípiques i centres eqüestres (en endavant, hípiques) a l'àmbit del Pla només pot autoritzar-se en finques de superfície igual o superior a 3 ha, quan estiguin situades exclusivament a la zona agrícola i a la zona agroforestal.
2. D'acord amb la legislació vigent, les hípiques han d'estar inscrites al Registre de nuclis zoològics de Catalunya i, si escau, han de disposar de permís o de llicència ambientals.
3. El condicionament de les hípiques existents o la ubicació d'hípiques noves ha de tenir en compte les directrius següents, que són de compliment obligat:
a) Han d'ocupar una superfície màxima d'1 ha.
b) Han de conservar els elements naturals característics de la zona, i preveure els serveis d'evacuació i tractament de residus que siguin necessaris.
c) Els acabats i l'adequació estètica han d'integrar-se a l'entorn on s'ubiquin.
d) No s'admet la instal·lació de rètols i publicitat que malmetin la qualitat paisatgística de l'indret.
e) No s'admet la utilització d'aparells d'ampliació de so llevat de festes tradicionals o altres activitats puntuals degudament autoritzades.
f) S'han d'adequar zones específiques per a l'aparcament de vehicles, les quals gaudiran de la mateixa qualitat estètica que la resta de l'àrea.
g) No es poden situar en terrenys de pendent natural superior al 20%.
h) Les construccions i instal·lacions s'han de regir pel que estableixen aquestes Normes.
Article 67
Regulació dels aprofitaments d'aigua
1. Principis generals:
Els aprofitaments d'aigua es regulen per la normativa sectorial aplicable, i en especial pel Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya pel que fa als aqüífers de l'àmbit del Pla que hi són inclosos.
2. Noves extraccions:
Les noves extraccions, a més a més de complir tots els tràmits legals pertinents, han de garantir les condicions següents:
a) Que no s'excedeixi la capacitat de càrrega de l'aqüífer de la zona.
b) La permanència dels cabals superficials aigües avall de l'extracció.
c) La permanència dels cabals de les fonts i surgències properes.
d) En cap cas poden efectuar extracció directa d'un curs d'aigua superficial d'origen natural.
e) Les instal·lacions de captació situades a prop de torrents i cursos d'aigua no poden limitar la secció de la llera ni malmetre les comunitats naturals adjacents amb les obres de construcció i manteniment de la captació.
f) Els camins d'accés a la captació han de seguir, sempre que sigui possible, vials ja existents. En cas de construcció de nous vials aquests s'han de regir per l'establert a l'article 16 d'aquestes Normes.
3. Regulació de les basses:
Les basses que hi ha a l'espai natural Guilleries-Savassona es classifiquen en tres grups:
a) Basses de prevenció d'incendis (grup A): són basses destinades exclusivament a l'abastament d'aigua per a extinció d'incendis. Són artificials, de mida gran i permanent, i d'accés fàcil.
b) Basses per a usos ramaders i agrícoles (grup B): generalment són basses aïllades, artificials i de mida petita-gran. La majoria no són permanents ja que es nodreixen de l'aigua de pluja i pràcticament el cabal d'aigua es redueix o desapareix durant l'època d'estiu.
c) Basses de major interès ecològic (grup C): aquest grup inclou basses naturals o naturalitzades (basses artificials que actualment no s'utilitzen per als usos pels que van ser construïdes) i també algunes basses que tot i tenir activitat ramadera constitueixen punts estratègics d'assentaments de poblacions relictuals de fauna. N'hi ha de mida gran i d'altres dimensions força reduïdes però permanents durant tot l'any ja que, generalment, es nodreixen de l'aigua de rieres o torrents.
Capítol tercer
Regulació general de les construccions
Article 68
Regulació de les obres. Tipologies
A efectes de regular les obres de construcció i de reparació es distingeixen tres tipus de construccions:
1. Construccions agrícoles destinades a satisfer necessitats vinculades amb el medi rural.
2. Habitatges rurals.
3. Altres construccions.
Article 69
Construccions agrícoles
Les construccions agrícoles es desenvoluparan normalment en planta baixa, amb una superfície màxima per explotació, per finca o per parcel·la d'1.500,00 m2 en un o més edificis, amb coberta a dues aigües.
Quan l'edificació es desenvolupi en planta baixa i planta pis, l'ocupació màxima en planta pis serà de 100,00 m2.
En cap cas es considerarà construcció agrícola aquella que superi l'alçada de planta baixa+1 planta pis.
Article 70
Habitatges en sòl rural
1. En base als objectius del Pla especial que preveuen el desenvolupament del conjunt inclòs dins del seu àmbit a partir de la pròpia realitat, es preveu el foment de la rehabilitació d'habitatges existents com a procés regulador de la demanda.
2. Es considera rehabilitació tota obra destinada a l'habitabilitat eficaç d'una casa, inclosa la reconstrucció, sempre que aquesta figuri a l'inventari que s'inclou en aquestes Normes del Pla especial.
3. Es diferencien tres modalitats d'actuació en base a les característiques de les obres:
Obres de reparació.
Obres de rehabilitació integral.
Obres d'ampliació.
4. En el cas que s'hagi omès alguna edificació existent al llistat de l'annex III d'aquest Pla especial, caldrà acreditar als efectes d'aquest article, una antiguitat superior a 50 anys.
Article 71
Obres de reparació
1. Les obres de reparació conservaran el caràcter original de l'edifici, justificant aquelles actuacions que modifiquin el seu aspecte en base a condicionaments normatius, tècnics o de coherència.
2. En particular, es consideraran condicionaments normatius, entre d'altres, els que afecten l'accessibilitat i els relacionats amb la normativa agroturística.
Article 72
Obres de rehabilitació integral
1. Són aquelles que es realitzen sota un habitatge que ha perdut la seva habitabilitat, amb l'objecte de recuperar-la.
2. En el cas que per l'estat de l'edifici sigui difícil de precisar la superfície construïda inicial, aquesta no superarà els 250 m2 en l'obra rehabilitada destinada a habitatge.
3. Les obres de rehabilitació conservaran el caràcter original de l'edifici, justificant aquelles actuacions que modifiquin el seu aspecte en base a condicionaments normatius, tècnics o de coherència.
Article 73
Obres d'ampliació
S'autoritzaran les obres d'ampliació d'habitatges rurals existents amb anterioritat a l'aprovació d'aquestes Normes fins assolir un màxim de 300,00 m2 construïts destinats a habitatge, si a més a més es destina també a turisme rural es podrà arribar fins a un total de 450 m2 construïts.
Article 74
Altres construccions
D'acord amb l'article 47 i concordants de la Llei 2/2002 el sòl no urbanitzable podrà ésser objecte d'actuacions específiques per destinar-lo a les activitats o els equipaments d'interès públic que s'hagin d'emplaçar en el medi rural. Es consideraran d'interès públic les actuacions que s'enumeren a l'article esmentat.
Article 75
Edificacions existents en sòl rural. Classificació
Es consideren edificacions existents a l'espai natural de Guilleries-Savassona en el moment d'aprovació d'aquest Pla especial les que hi figuren al llistat de l'annex III a partir de la classificació en quatre grups:
Edificació tradicional: t.
Instal·lacions ramaderes: i.
Edificacions per a dotacions: d.
Elements del patrimoni històric i artístic: p.
Article 76
Adaptació topogràfica
No s'autoritzaran, amb motiu de les construccions, moviments de terra que impliquin desmunts o terraplens de més o menys 2 m en relació amb l'estat natural del terreny.
Article 77
Tanques
1. Es podrà autoritzar la construcció de tanques perimètriques al voltant de l'edificació fins a 2 m d'alçada sempre que estiguin situades a menys de 10 m de l'edificació.
Aquestes tanques requeriran llicència municipal.
2. La resta de tanques, quan tinguin finalitats ramaderes i estiguin formades per filats o tanques cinegètiques, hauran de garantir el pas de la fauna. En aquest supòsit es requerirà la corresponent autorització prèvia municipal.
En el cas de pastor elèctric serà suficient la simple comunicació a l'Ajuntament.
3. La resta de tanques estan prohibides.
Article 78
Composició de façanes i volum de les edificacions
La composició dels edificis respectarà la tipologia tradicional amb domini del ple sobre el buit, i de la verticalitat de les obertures.
L'alçada màxima en tots els casos és de planta baixa +1 planta pis. Si l'edifici preexistent és planta baixa +2 plantes pis, s'admet aquesta alçada.
Capítol quart
Regulació específica de les zones
Article 79
Beneficis
1. Són d'aplicació a les zones incloses al Pla especial d'interès natural i que formin part de l'àmbit d'aquest Pla especial els beneficis derivats del que disposa l'article 10 del Decret 328/1992, de 14 de desembre, i els que determini en cada moment la normativa aplicable.
2. D'acord amb el que estableix la disposició addicional quarta de la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, en les transmissions mortis causa i en les donacions inter vius equiparables de superfícies rústiques de dedicació forestal, s'ha de practicar una reducció del 90% de la base imposable de l'impost corresponent.
3. Així mateix, són d'aplicació les reduccions de drets notarials i d'honoraris registrals establertes pel Reial decret 2484/1996, de 5 de desembre.
4. Sens perjudici de l'aplicació d'altres supòsits, s'ha d'aplicar l'exempció de l'impost sobre béns immobles (IBI) prevista a la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, i a la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, a les àrees d'alzina que s'estableixin per la normativa vigent.
5. Les subvencions i ajuts que atorga periòdicament el Consorci són d'aplicació a les explotacions agràries i forestals i a les edificacions compreses a l'espai.
Article 80
Disposicions específiques per a les zones d'interès agrícola (ZAG)
1. Comprèn aquells sòls que per la seva destinació i funció d'espais de conreu s'han de preservar del procés urbanitzador amb la finalitat d'assegurar el desenvolupament i millora de les explotacions agràries existents tot preservant la funció ambiental de l'espai.
2. Els objectius principals d'aquesta zona són els següents:
a) El desenvolupament de les activitats agràries i aquells altres usos relacionats amb les mateixes d'acord amb els objectius establerts en aquest Pla especial.
b) El manteniment d'espais oberts (sense coberta forestal) per tal de garantir la presència d'hàbitats que incrementen la biodiversitat de l'espai.
c) El manteniment de zones que, en relació amb la preservació i extinció d'incendis forestals, generen una certa discontinuïtat en la massa forestal.
3. No s'admeten els usos i activitats forestals, essent admesos la resta d'usos i activitats regulats amb caràcter general al capítol segon del títol III d'aquest Pla especial.
Article 81
Disposicions específiques per a les zones d'interès forestal (ZFO)
1. Comprèn aquells sòls fonamentalment forestals que formen part del Pla d'espais d'interès natural i que cal preservar del procés urbanitzador amb la finalitat d'assegurar els seus valors, permetent el desenvolupament i millora de les explotacions agràries existents, la conservació, regeneració i millora de les masses forestals, tot preservant la biodiversitat que ofereixen.
2. En aquesta zona es prohibeix l'establiment de granges de nova creació, essent admesos la resta d'usos i activitats regulats amb caràcter general al capítol segon del títol III d'aquest Pla especial.
Article 82
Disposicions específiques per a les zones d'interès agroforestal (ZAF)
1. Comprèn aquells sòls que incorporen sòls forestals i sòls de conreu que per la seva destinació i funció d'espais oberts s'han de preservar del procés urbanitzador amb la finalitat d'assegurar el desenvolupament i millora de les explotacions agràries existents, conservant, regenerant i millorant les masses forestals i preservant la biodiversitat que ofereix un paisatge en mosaic, constituint un agrosistema. Pel que fa als usos admesos són d'aplicació.
2. En aquesta zona es prohibeix l'establiment de granges de nova creació essent admeses les ampliacions de les existents així com les reconversions, de les mateixes, en granges amb especificacions de sanitat controlada. S'admeten, també, la resta d'usos i activitats regulats amb caràcter general al capítol segon del títol III d'aquest Pla especial.
Article 83
Rompudes
Es poden autoritzar rompudes de terrenys forestals quan concorrin les condicions següents:
a) Siguin fetes amb la finalitat de desenvolupar-hi una activitat agrícola o una actuació de prevenció d'incendis forestals contemplada al Pla coordinat de prevenció i extinció d'incendis forestals a que fan referència aquestes Normes.
b) Es localitzin en terrenys de poc pendent o que, a la data d'aprovació inicial d'aquest Pla especial, es trobin afeixats convenientment per minimitzar el risc d'erosió.
Les àrees on s'autoritzin rompudes mantindran a tots els efectes la zonificació que els atorgui aquest Pla especial.
Limitacions:
a) El terreny agrícola obtingut d'una rompuda no serà utilitzat com a base territorial per a dejeccions ramaderes durant un període mínim de tres anys.
b) Només s'autoritzarà fer rompudes a aquells propietaris i/o explotadors directes que ja tinguin un mínim de sòl agrícola en el municipi (o en els municipis que formen part de l'espai) o que puguin acreditar que ja hi venien desenvolupant activitats agrícoles (arrendaments, etc.).
c) Caldrà justificar bones aptituds agronòmiques del sòl i que s'expliciti quins conreus es pensa implantar.
Característiques tècniques de les rompudes:
a) D'acord amb la Llei forestal de Catalunya, als terrenys forestals no catalogats es pot admetre la rompuda de terrenys forestals per a l'establiment d'activitats agro-pecuàries si es tracta de terrenys aptes tècnica i econòmicament per a un aprofitament d'aquesta naturalesa.
b) Localització: la zona de rompuda no haurà d'ocupar espais de sortida natural d'aigua i s'haurà de realitzar preferentment en antics camps de conreu, zones d'accés fàcil i zones que trenquin la continuïtat de la massa forestal per tenir la funció d'àrea de defensa en cas d'incendi forestal.
c) Pendent inicial del terreny forestal: el pendent del terreny serà el factor més limitador per a la implantació de conreus en terreny forestal. No estarà permès fer rompudes sobre un terreny que sobrepassi el 20% de pendent.
d) Fondària del sòl: la fondària mínima d'un sòl in situ per a que sigui apte per al conreu haurà de ser de 40 cm.
e) Caràcter pedregós: no haurà de ser superior al 10% per a pedres inferiors a 25 cm, ni superior al 3% per a pedres majors d'aquest diàmetre.
f) Entollament: cal que es realitzi en zones no propenses a l'entollament. Cal que el sòl tingui un poder retentiu bo.
Mesures correctores:
TAULA OMESA
Estat final de la rompuda:
a) Talussos: caldrà fer una revegetació del talús per tal d'evitar la pèrdua de sòl per arrossegament. Aquesta revegetació es podrà fer bé sembrant la mateixa espècie conreada directament sobre el talús, si el pendent ho permet, o bé mitjançant l'hidrosembra. Si el rendiment del conreu o bé les característiques del terreny ho justifiquen, els talussos es poden protegir amb murs de contenció en el cas de construcció de bancals.
b) Canals de desguàs: generalment podran aprofitar-se els canals de desguàs ja oberts (barrancs, rierols, fons de vall, etc.) els quals s'han d'estar a les noves condicions hidrològiques i s'han de protegir de la seva degradació progressiva. Si es construeixen terrasses o bancals pot ser que la xarxa de drenatge natural ja no sigui suficient o ja no es correspongui a les noves necessitats de drenatge superficial. En aquest cas cal fer desguassos artificials.
Construccions i instal·lacions:
Les construccions i instal·lacions agrícoles (coberts, magatzems, hivernacles i similars) es regulen d'acord amb les determinacions generals establertes en aquestes Normes.
Capítol cinquè
Regulació específica de les àrees del sòl rural
Article 84
Regulació de les àrees de protecció del domini públic (clau A)
1. La legislació sectorial concreta, en cadascun dels supòsits contemplats en aquest capítol, el domini públic del sistema a protegir.
2. Els espais de protecció de sistemes podran ser utilitzats per al pas d'infraestructures i vials sempre i quan no es contradigui amb les condicions de l'espai que protegeix.
3. No es podran autoritzar en aquests espais, edificacions o instal·lacions que no estiguin directament relacionades amb el sistema respectiu al qual es refereix la protecció.
Article 85
Regulació de l'àrea de protecció del domini públic de la xarxa hidrològica (clau APH)
1. A l'àmbit definit per la legislació d'aigües com a domini públic hidràulic i zona de servitud, són d'aplicació les normes següents:
a) S'admeten exclusivament les obres i els moviments de terres destinats a la construcció d'afloraments i altres instal·lacions vinculades a la gestió pública del domini públic hidràulic. També s'admeten aquelles intervencions destinades a la conservació i la restauració dels seus valors naturals, la conservació de les infraestructures i construccions ja existents o la construcció de guals o ponts per a la xarxa viària que travessa aquests àmbits.
b) No s'admeten obres de canalització i regularització dels cursos d'aigua, ni la construcció de suports d'infraestructures de subministrament elèctric, serveis telefònics o similars llevat de les indicades a l'apartat anterior.
2. Les fonts i surgències naturals existents a l'àmbit del Pla no poden ser modificades de tal forma que disminueixi la qualitat i quantitat de les seves aigües, s'alteri el seu aflorament a l'exterior, o, quan siguin d'ús públic, s'impedeixi el seu aprofitament tradicional.
3. Totes les actuacions en la zona de domini públic hidràulic requeriran les autoritzacions precises a la Llei d'aigües i al Reglament del domini públic hidràulic.
Article 86
Regulació de l'àrea de protecció del domini públic de la xarxa viària de comunicacions (clau APV)
1. S'estarà al que disposa aquest Pla especial i la legislació sectorial vigent, segons es tracti de vies estatals, autonòmiques o municipals, és a dir, la Llei 25/1988, de 29 de juliol, de carreteres de l'Estat i el seu reglament, i la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres de Catalunya, pel que fa al règim de protecció referent a zones d'afectació i línia d'edificació. Així mateix, caldrà respectar la legislació sectorial vigent pel que fa als camins rurals segons estiguin subjectes per raó de la seva ubicació en sòl agrícola o forestal.
2. Si escau, dins d'aquestes àrees de protecció del domini públic (APV) s'haurà de preveure el desdoblament de la carretera C-25 a través del projecte que concreti el seu traçat.
Article 87
Regulació de l'àrea de protecció del domini públic de la xarxa d'infraestructures de serveis tècnics (clau APS)
A les infraestructures soterrades que creuen el territori no urbanitzat (canalitzacions de gas, portades d'aigües, etc.) s'estableix una franja de protecció de 2 m a banda i banda de l'eix definit pel traçat soterrat de les mateixes.
Article 88
Regulació de les àrees d'especial interès (clau B)
1. Són àrees d'alt valor ecològic, paisatgístic, patrimonial i cultural per contenir ecosistemes, formacions, comunitats o espècies de gran interès, importants formacions geològiques, paisatge singular i característic, elements del patrimoni històric i cultural. Per l'alt interès i la seva vulnerabilitat l'objectiu principal d'aquestes àrees és salvaguardar i, si fos el cas, reconstruir, aquest patrimoni natural i cultural.
2. En aquestes àrees el Consorci donarà prioritat a les seves actuacions, posarà els mitjans de gestió i establirà les mesures de foment necessàries per dur a terme les funcions ecològiques i culturals d'aquests indrets.
3. El Consorci també elaborarà els informes preceptius per a les llicències d'obres i activitats d'aquestes àrees. Podrà sol·licitar documentació annexa i els estudis complementaris adients o elaborar-los el propi Consorci, i restringir (si cal) els usos i les activitats transitòriament, donant prioritat a la conservació del medi.
4. Circulació i accés:
a) A peu, BTT, i a cavall, podrà quedar restringida ocasionalment en algunes zones dels cingles segons l'època de l'any.
Es restringirà l'accés a les cingleres quan coincideixi amb els períodes de nidificació d'ocells rapinyaires.
b) Motoritzat segons la xarxa viària bàsica definida als plànols O.01 i O.03 a O.08. En general és restringida i limitada a vehicles de servei.
c) No s'admet obrir camins de traçat nou als cingles.
5. Activitats esportives:
Les activitats esportives compliran amb la legislació sectorial d'aplicació.
La pràctica de l'escalada podrà quedar restringida ocasionalment en algunes zones dels cingles segons l'època de l'any, evitant els períodes de nidificació de rapinyaires.
Article 89
Mesures disciplinàries per a la protecció del sòl a les àrees d'especial interès
1. Quan l'estat d'abandonament d'una finca impliqui perill d'incendi, erosió o qualsevol altra alteració que pogués tenir com a conseqüència la pèrdua de la seva capacitat de sustentació, de la vegetació característica de la zona o en particular de la possibilitat d'aprofitament agrícola de la finca, el Consorci o l'Ajuntament implicat haurà de requerir a la propietat per tal que prengui les mesures oportunes.
2. En cas de no complir-se aquest requeriment, i d'acord amb el que estableix la legislació urbanística al respecte, el Consorci o l'Ajuntament podrà redactar projectes de manteniment o estabilització del sòl per tal d'aconseguir les condicions necessàries per a la conservació del medi, hom tindrà present les recomanacions dels diferents organismes públics competents en la matèria.
3. Les despeses del projecte descrit a l'epígraf anterior, que es tramitarà com a Pla especial, així com aquelles que corresponguin a les obres de la seva execució, aniran totalment a càrrec de la propietat del sòl, en tractar-se d'una millora per a la finca.
Article 90
Classificació de les àrees d'especial interès ecològic-paisatgístic (clau AEP)
Aquest Pla especial determina les següents àrees d'especial interès ecològic-paisatgístic:
AEP 1. Cingleres de Tavertet.
És una configuració paisatgística d'interès paisatgístic i geològic, en la que es diferencien tres nivells de sedimentació.
AEP 2. Meandre de Fussimanya.
D'interès paisatgístic, faunístic i també per la seva vegetació de rouredes i pinedes de pi roig.
AEP 3. Sant Feliuet de Savassona.
Punt panoràmic d'interès paisatgístic i patrimoni històric i cultural. Cal destacar els jaciments ibers i l'ermita pre-romànica i romànica.
AEP 4. Pla de Santa Margarida.
Punt panoràmic, constitueix una zona de passeig i lleure.
AEP 5. Cingleres de la riba o Vilanova.
D'interès paisatgístic i geològic. Punt panoràmic. Itineraris (GR2 i PR-C40.1).
AEP 6. Riera major i Riera de Castanyadell.
Especial interès la vegetació del bosc de ribera, la configuració paisatgística i el seu hàbitat.
AEP 7. Els munts.
Vèrtex geodèsic. Itineraris de passeig.
AEP 8. La solella de les valls.
D'interès paisatgístic i geològic, amb parets verticals de diferents estrats calcaris.
AEP 9. Torrent de Tavèrnoles.
D'interès paisatgístic en el conjunt del seu entorn. Meridià verd.
AEP 10. Casol de Puigcastellet.
Jaciments ibers. Interès paisatgístic i cultural.
AEP 11. La font trobada.
Font i el seu entorn.
AEP 12. Torrent de Tramuntana.
Funció de corredor verd.
AEP 13. Sant Llorenç de Munt.
Punt panoràmic. Conjunt de castell i església. Itineraris de passeig.
AEP 14. Gorg de Llitons.
Entorn del torrent. Vegetació de ribera.
Article 91
Àrea d'interès del patrimoni arquitectònic i arqueològic (clau APA)
La constitueixen el conjunt d'edificacions i el seu entorn que formen part del grup de patrimoni històric i arquitectònic de l'annex III d'aquesta Normativa. Són les següents:
Folgueroles:
p.1. Casol de Puigcastellet.
Sant Julià de Vilatorta:
p.2. Ermita de Sant Ponç.
p.3. Puig de l'Agulla, santuari.
p.4. Sant Llorenç de Munt.
Tavèrnoles:
p.5. Bauma de la Baronessa.
p.6. Bauma 81-Savassona.
p.7. El Dau.
p.8. Pedra del sacrifici.
p.9. Pedres gravades de Savassona.
p.10. Puig del Far.
p.11. Reg de la Fíbula.
p.12. Sant Feliuet de Savassona.
p.13. Sant Pere de Savassona.
p.14. Santa Margarida d'Ardola.
p.15. Castell de Savassona.
p.16. Tomba 1958.
p.17. Tombes antropomòrfiques.
Vilanova de Sau:
p.18. Castell sa Sala.
p.19. Cingle vermell.
p.20. Font del Bisbe.
p.21. Grioteres.
p.22. Pont de Malafogassa.
p.23. Roc del migdia.
p.24. Salt de la minyona.
p.25. Sant Andreu de Bancells.
p.26. Sant Pere de Castanyadell.
p.27. Sant Romà de Sau.
p.28. Santa Maria de Vallclara.
Article 92
Protecció del patrimoni històric i arquitectònic
En absència de regulacions específiques, la intervenció en els elements del patrimoni històric i arquitectònic ha de seguir els criteris següents:
a) S'ha de mantenir l'estructura arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l'entorn relacionat amb l'element.
b) La instal·lació de conduccions elèctriques, telefòniques o similars de tipus aeri o adossat, i les antenes de televisió, les pantalles de recepció d'ones o altres dispositius anàlegs s'han de situar a llocs on no perjudiquin la percepció del conjunt.
Article 93
Protecció dels jaciments arqueològics
1. D'acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, de patrimoni cultural català, la realització d'intervencions arqueològiques i paleontològiques requereix l'autorització prèvia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i l'informe preceptiu de l'òrgan gestor. El tràmit administratiu i el tractament de les restes s'haurà de fer d'acord amb el que preveu el Decret 78/2002, de 5 de març, del reglament de protecció del patrimoni arquitectònic i paleontològic.
2. L'informe preceptiu de l'òrgan gestor ha d'indicar les mesures a adoptar per tal que les intervencions arqueològiques i paleontològiques siguin compatibles amb la conservació dels valors naturals de l'espai.
Article 94
Regulació de les àrees de desenvolupament específic (clau C)
Aquestes àrees comprenen aquells sòls on es pretén una concentració major d'usos que dinamitzin el territori.
Article 95
Regulació de l'àrea d'usos associats al lleure (clau AAL)
Aquestes àrees comprenen aquells sòls on es pretén una concentració major d'usos per tal de localitzar les activitats de lleure, vinculades a la dinamització del territori, fent-les compatibles amb la preservació del conjunt de l'àmbit.
Aquesta consideració justifica l'emplaçament de les àrees a llocs amb bona accessibilitat. Hi ha quatre àrees d'usos associats al lleure:
AAL 1. Pantà de Sau:
Pròxima al pantà i amb bon accés (N-141-d) reuneix les característiques adequades per a la implantació d'instal·lacions destinades a usos associats al lleure. Les condicions d'edificabilitat i ordenació d'aquesta àrea vénen regulades a l'article 97.
AAL 2. Càmping la Riba:
L'organització d'aquest espai seguirà l'ordenació i la normativa aprovades al Pla especial Càmping la Riba (1994).
AAL 3. Can Mateu:
L'organització d'aquest espai seguirà l'ordenació i la normativa aprovades al Pla especial d'ordenació de la finca de can Mateu (1996).
AAL 4. Càmping Font de la Malafogassa:
L'organització d'aquest espai seguirà l'ordenació i la normativa aprovades al Pla especial Càmping Font de la Malafogassa (1993).
Article 96
Condicions d'edificació de l'àrea d'usos associats al lleure AAL 1 Pantà de Sau
1. Ateses les condicions específiques d'aquesta zona es defineix el concepte d'àrea d'edificació com aquella on es poden implantar les noves edificacions i que és la resultant d'excloure els terrenys amb pendent major del 20%, calcular les distàncies a camins de 10 m i d'aplicar les normatives sectorials de carreteres (línia d'edificació) i d'aigües (zona de policia).
2. Les àrees d'edificació estan grafiades al plànol d'ordenació O.09 (AAL 1) i constitueixen la superfície computable de tota l'àrea.
Superfície total = 67,4435 ha.
Superfície computable = 11,4995 ha.
Superfícies computables parcials:
1. 5,4189 ha.
2. 2,9315 ha.
3. 3,1491 ha.
3. Les condicions de l'edificació les determinarà el planejament general corresponent. En el seu defecte, es podran fixar mitjançant el desenvolupament d'un Pla especial del conjunt de l'àrea d'edificació, que haurà de ser sotmès a consulta a la Direcció General de Boscos i Biodiversitat del Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya sobre la conveniència de sotmetre'l a avaluació d'impacte ambiental, d'acord amb la normativa actual vigent.
4. S'estableix com a document previ a l'obtenció de la llicència la presentació d'un Pla d'implantació, sobre una base topogràfica. Caldrà justificar l'adaptació topogràfica i la integració dels edificis nous.
Article 97
Condicions d'ús de les àrees d'usos associats al lleure
1. S'admeten els usos col·lectius vinculats a activitats lúdiques, esportives, culturals, d'educació en el lleure i esbarjo associades al pantà d'acord amb l'article 47 i concordants de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme de Catalunya.
2. Les condicions específiques d'ús les determinarà el Pla especial, referit a l'article 96.3, que desenvolupi l'àrea.
3. En cap cas s'autoritzarà la divisió horitzontal dels edificis residencials.
Article 98
Regulació de l'àrea de flexibilitat del perímetre urbà (clau AFP)
Comprèn aquells sòls que permeten una flexibilitat del perímetre urbà del municipi, admeten la seva transformació de sòl rural a sòl urbanitzable.
Article 99
Règim jurídic de l'àrea de flexibilitat del perímetre urbà
1. Aquests sòls tenen la consideració de sòl no urbanitzable. No obstant, si es justifica a la Revisió del planejament urbanístic municipal, previ informe vinculant dels serveis tècnics del Consorci, podrà transformar-se en sòl urbanitzable sense que això impliqui una modificació o revisió d'aquest Pla especial.
2. Aquest sòl, en tant no hagi iniciat la seva transformació de règim jurídic, tindrà els mateixos beneficis i obligacions que la resta de sòl rural o no urbanitzable inclòs en aquest Pla especial.
Article 100
Condicions d'edificació i criteris per al desenvolupament de l'àrea de flexibilitat del perímetre urbà
1. Les condicions de l'edificació i els usos les determinarà el planejament municipal que els desenvolupi.
2. Els criteris de desenvolupament seran en tot cas els següents:
a) La zona de creixement serà contigua al nucli urbà actual.
b) La tipologia edificatòria tendirà a la compacitat urbana.
c) L'ordenació procurarà la concentració edificatòria en les zones edificades existents i distribuirà els espais lliures en les vores, en contacte amb el sòl rural, per tal de facilitar l'articulació dels dos tipus de sòl.
Disposicions addicionals
Primera
L'òrgan gestor ha de promoure la redacció d'un pla coordinat de prevenció i extinció d'incendis forestals per a tot l'àmbit del Pla especial, el qual ha d'incloure, com a mínim, les qüestions següents:
a) Identificació d'àrees de risc en funció de la combustibilitat i la inflamabilitat de les diferents masses, així com la seva proximitat a zones habitades o freqüentades, la seva accessibilitat, etc.
b) Inventari d'infraestructures existents per facilitar la vigilància i l'extinció: punts d'aigua, hidrants, torres de vigilància, situació de vehicles adequats, etc.
c) Inventari de camins forestals segons la seva amplada, característiques i capacitat per al pas de vehicles d'extinció.
d) Actuacions de millora en la xarxa d'infraestructures per a la vigilància i l'extinció.
e) Actuacions de millora en la xarxa viària en relació amb la prevenció i l'extinció.
f) Identificació de les àrees i el tipus de tractament preventiu que calgui aplicar des de la gestió forestal per tal de disminuir el risc d'incendi, d'acord amb les directrius d'aquest Pla especial.
Les determinacions d'aquest Pla coordinat s'han d'estar al que estableixen aquestes Normes, i han de ser aprovades per l'administració competent.
Segona
L'òrgan gestor ha de promoure la redacció del catàleg d'arbres d'especial interès de l'espai natural de les Guilleries-Savassona a que fan referència aquestes Normes, així com els catàlegs d'elements naturals singulars, els quals hauran de ser aprovats per l'administració competent.
Tercera
L'òrgan gestor ha de promoure la redacció del catàleg de protecció del patrimoni cultural de l'espai natural de les Guilleries-Savassona a que fan referència aquestes Normes, el qual ha de ser aprovat per l'administració competent.
Disposicions transitòries
Primera
D'acord amb el que disposa l'article 5.4 de la Llei 12/1985, en el termini de dos anys des de la data d'aprovació definitiva d'aquest Pla especial s'ha de procedir a adequar el planejament urbanístic dels municipis afectats per aquest Pla. Igualment, les seves normes han d'establir que a l'àmbit delimitat són d'aplicació les normes del Pla especial.
Segona
Els usos i les activitats disconformes amb l'ordenació establerta per aquest Pla especial es poden continuar desenvolupant en les seves condicions actuals, sens perjudici de l'aplicació d'aquestes Normes quan escaigui per tal de garantir el compliment dels objectius del Pla especial.
Tercera
A les edificacions, construccions i instal·lacions disconformes amb l'ordenació establerta per aquest Pla especial, només s'admeten obres de manteniment estricte, i aquelles obres de reforma destinades al seu desmantellament o la disminució del seu impacte paisatgístic, ecològic o ambiental. Aquestes obres de reforma no poden significar en cap cas augment de volum edificat.
Quarta
Els terrenys compresos a l'àmbit d'aquest Pla especial en els quals existeixin, a la seva entrada en vigor, parcel·lacions, edificacions, instal·lacions o processos urbanitzadors il·legals, contraris al planejament anterior o que no hagin estat objecte de legalització, i que no siguin legalitzables d'acord amb l'ordenació establerta pel Pla especial, podran ser objecte d'expropiació, declarant-se a tal efecte la seva utilitat pública i interès social, entenent-se produïda la declaració de necessitat d'ocupació.
Per procedir a l'expropiació s'ha d'elaborar un projecte d'expropiació que ha de contenir la delimitació de l'àrea afectada, la relació dels béns i drets afectats, la relació de propietaris i l'estudi econòmic i financer sobre el cost de l'expropiació.
Es pot acceptar la cessió gratuïta d'aquests terrenys i reconèixer al qui cedeix un dret de superfície, integrat per l'edificació existent, per un termini que no excedeixi els vint-i-cinc anys. La cessió i el reconeixement del dret de superfície s'han de formalitzar en escriptura pública que s'ha d'inscriure al Registre de la propietat.
Cinquena
Els plans tècnics de gestió i millora forestal aprovats abans de la data d'executivitat d'aquest Pla especial (publicació de l'acord d'aprovació definitiva) ajustaran la seva gestió als criteris definits en aquest document. Els PTGMF en tràmit o posteriors a la data d'executivitat del Pla especial hauran d'adaptar-se als nous criteris definits en aquest document.
Sisena
En el termini màxim de tres anys des de l'entrada en vigor d'aquest Pla, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha de revisar la zonificació vigent a efectes cinegètics (límits de les àrees privades de caça, límits de les zones de seguretat, etc.) per tal de procedir a la seva adaptació a la legislació de caça vigent i normes concordants.
Setena
Les zones de refugi a què fan referència aquestes Normes han de ser definides i incloses als plans d'aprofitament cinegètic en el termini màxim de tres anys des de l'aprovació definitiva d'aquest Pla especial, a iniciativa dels responsables de cada àrea privada de caça. Si passat aquest termini no s'hi ha incorporat, l'administració competent definirà i incorporarà les zones de refugi als plans d'aprofitament cinegètic d'ofici en el termini màxim d'un any.
Disposicions finals
Primera
L'òrgan gestor al qual es fa referència en aquest Pla especial s'entén referit al Consorci de l'espai natural de les Guilleries-Savassona.
Segona
Els ajuntaments en el seu àmbit territorial, i l'òrgan gestor prèvia delegació de competències, són les administracions competents per dur a terme:
a) La promoció i l'execució del que preveuen aquestes Normes.
b) La promoció i l'execució del que preveu la disposició transitòria quarta d'aquestes Normes.
Tercera
A tots aquells aspectes no regulats per aquest Pla especial és d'aplicació el que disposa el Decret 328/1992, així com les legislacions urbanística, forestal i d'espais naturals, les disposicions del planejament urbanístic vigent i totes aquelles altres disposicions que per raó de la matèria siguin d'aplicació.