Mis Leyes

Ficha de esta disposición

Título :
DECRETO 195/2010, de 26 de noviembre, del Consell, por el que se declara paraje natural municipal el enclave denominado Pereroles, en el término municipal de Morella
Nº de Disposición :
195/2010
Boletín Oficial :
DOGV 6409
Fecha Disposición :
26/11/2010
Fecha Publicación :
01/12/2010
Órgano Emisor :
CONSELLERIA DE MEDIO AMBIENTE, AGUA, URBANISMO Y VIVIENDA
PREÁMBULO

El ámbito territorial del Paraje Natural Municipal Pereroles pertenece al Sistema Ibérico Noroccidental (rama aragonesa), concretamente a la zona tabular del Maestrat, que se distingue por una estructura con amplias ondulaciones por plegamientos de gran radio que originan, como relieve característico, la presencia de muelas dispuestas horizontalmente. Más concretamente, el paraje se sitúa sobre las laderas de la Serra de Sant Marc entre los 970 y 1.250 metros de altitud, localizándose las cotas superiores a 1.200 metros en el extremo sur y el extremo noreste del paraje.

El espacio propuesto para su protección a través de la figura de Paraje Natural Municipal, de 360,67 hectáreas de extensión, alberga una serie de valores ecológicos, paisajísticos, hidrológicos y de esparcimiento que justifican su declaración como espacio protegido.

En la actualidad el monte Pereroles está incluido en la Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA) La Tinença de Benifassà-Turmell y en el Lugar de Importancia Comunitaria (LIC) denominando Tinença de Benifassà, Turmell i Vallivana, coincidentes en el espacio. Por tanto, según establece la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad, este espacio forma parte de la Red Natura 2000.

Por lo que respecta a la vegetación, la formación dominante en el paraje es el pinar maduro de pino laricio (Pinus nigra), acompañado de un estrato arbustivo bastante abierto con especies destacables como el acebo (Ilex aquifolium), el guillomo (Amelanchier ovalis) y el mostajo (Sorbus aria), y una cobertura herbácea cercana al 100% en meses favorables. Por debajo del dosel que crea el pinar, hay gran cantidad de quejigos (Quercus faginea) que prosperan desde que el monte no se destina al aprovechamiento intensivo de madera. Otras formaciones de interés, pero menos comunes en este espacio, son las que se crean en el fondo de los barrancos, donde hay una mayor diversidad de especies esciófilas, y las dominadas por la carrasca (Quercus ilex), que aparece de forma adehesada en la parte sureste del paraje o formando pequeños bosquetes en zonas más desfavorables donde las pendientes son elevadas y hay falta de suelo.

La estructura de las formaciones vegetales, a su vez, influye en la distribución de la fauna, siendo ésta relativamente abundante en los pinares de Pinus nigra. En cuanto a las especies de vertebrados, el paraje cuenta con especies de mamíferos poco comunes como el gato montés (Felis sylvestris), la garduña (Martes foina), el tejón (Meles meles) o la comadreja (Mustela nivalis). En cuanto a las aves, destaca la presencia de numerosas rapaces, como el águila calzada (Hieraaetus pennatus), azor (Accipiter gentilis), gavilán (Accipiter nisus) o el águila culebrera (Circaetus gallicus). Son también frecuentes las aves ligadas a bosques de coníferas tales como el trepador azul (Sitta europaea), el agateador común (Certhia brachydactyla), el pico picapinos (Dendrocopos major), el herrerillo capuchino (Parus cristatus) y el carbonero garrapinos (Parus ater).

Además de los valores naturales citados, el paraje de Pereroles constituye un espacio natural muy utilizado como lugar de esparcimiento y de uso público, en gran parte por las numerosas infraestructuras con las que cuenta. Por un lado, contiene una red de senderos que lo conecta con las cercanas poblaciones de Herbés, Herbeset, La Pobleta y Xiva y aparte, para la estancia y pernoctaciónen el paraje, dispone de un refugio, la Casa Forestal y un par de cabañas, además de zonas de acampada con capacidad para 100 personas.

Por todo lo expuesto, y a iniciativa del Ayuntamiento de Morella, la Generalitat, en virtud de lo establecido en el artículo 49.1.10ª del Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, que establece, entre otras materias, la competencia exclusiva de la Generalitat sobre espacios naturales protegidos, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 149.1.23 de la Constitución Española, considera necesaria la declaración de un régimen especial de protección de los valores naturales de este espacio.

Así, la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana, establece la figura de protección denominada Paraje Natural Municipal, que se regula posteriormente por el Decreto 161/2004, de 3 de septiembre, del Consell, de Regulación de los Parajes Naturales Municipales, que se adapta a las características de este enclave y permite la vía jurídica idónea para la consecución de los objetivos previstos.

Por ello, vistos los valores naturales e importancia del mismo, del interés del Ayuntamiento de Morella, y habiéndose cumplido en el procedimiento los trámites necesarios para la declaración del paraje natural municipal, previstos específicamente en la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, y en el Decreto 161/2004, de 3 de septiembre, del Consell, a propuesta del conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, conforme con el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, y previa deliberación del Consell, en la reunión del día 26 de noviembre de 2010,

DECRETO

Artículo 1. Objeto

1. Se declara paraje natural municipal el espacio denominado Pereroles, en el término municipal de Morella, estableciéndose para el mismo un régimen jurídico de protección, de acuerdo con las normas contenidas en la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana.

2. En razón del interés botánico, ecológico, geomorfológico, paisajístico y sociocultural del paraje natural municipal, y de acuerdo con lo dispuesto en la citada Ley 11/1994 y en el Decreto 161/2004, de 3 de septiembre, del Consell, de Regulación de los Parajes Naturales Municipales, dicho régimen jurídico está orientado a proteger la integridad de los ecosistemas naturales, no admitiéndose uso o actividad que ponga en peligro la conservación de los valores que motivan su declaración.

Artículo 2. Ámbito territorial

1. El Paraje Natural Municipal Pereroles, con una superficie de 360,67 hectáreas, se localiza en el término municipal de Morella, en la provincia de Castellón, figurando su delimitación descriptiva y gráfica en los anexos I y II del presente decreto, respectivamente.

2. En caso de eventual discrepancia entre la delimitación descriptiva y la delimitación gráfica, prevalecerá la primera de ellas.

Artículo 3. Administración, gestión y asesoramiento

1. La administración y gestión del paraje natural municipal corresponde al Ayuntamiento de Morella.

2. La Dirección General competente en la materia de espacios naturales protegidos designará un técnico de los servicios territoriales en Castellón de la conselleria que ostente las competencias en materia medioambiental, el cual prestará asistencia técnica y asesoramiento en la gestión del paraje natural municipal.

Artículo 4. Régimen de protección

Con carácter general, en el ámbito del paraje natural municipal podrán continuar desarrollándose las actividades tradicionales compatibles con las finalidades que motivan esta declaración que no impliquen deterioro o regresión de los hábitats naturales y los suelos, excluyéndose la utilización urbanística de sus terrenos, de acuerdo con sus regulaciones específicas y lo establecido por el presente Decreto y el correspondiente Plan Especial de Protección del Paraje Natural Municipal Pereroles, cuyo documento normativo se adjunta en el anexo III del presente decreto.

En el ámbito del Paraje Natural Municipal las competencias de las Administraciones Públicas se ejercerán de modo que queden preservados todos los valores geomorfológicos, botánicos, ecológicos, paisajísticos y culturales del mismo, evaluando con especial atención los posibles impactos ambientales producidos como repercusión de actividades realizadas en las proximidades del ámbito protegido.

Artículo 5. Plan Especial de Protección

1. En virtud de lo dispuesto en el artículo 7 del Decreto 161/2004, de 3 de septiembre, del Consell, de Regulación de los Parajes Naturales Municipales, se aprueba el Plan Especial de Protección del Paraje Natural Municipal Pereroles, en el término municipal de Morella.

2. En el anexo III de este decreto se incluye la parte dispositiva del citado Plan Especial de Protección del Paraje Natural Municipal Pereroles.

Artículo 6. Consejo de Participación del Paraje Natural Municipal

1. Se crea el Consejo de Participación del Paraje Natural Municipal Pereroles, como órgano colegiado de carácter consultivo, con la finalidad de colaborar en la gestión y canalizar la participación de los propietarios e intereses sociales y económicos afectados.

2. El Consejo de Participación estará compuesto por:

a) Dos representantes elegidos por el Ayuntamiento de Morella, mediante acuerdo del Pleno, uno de los cuales actuará como secretario del Consejo de Participación.

b) Un representante de la Confederación Hidrográfica del Ebro.

c) Un representante de los servicios territoriales en Castellón de la conselleria competente en la materia de espacios naturales protegidos.

d) Un representante de los propietarios de terrenos incluidos en el ámbito del paraje natural municipal, distintos del Ayuntamiento y de la Confederación Hidrográfica, con carácter rotatorio bianual, elegido por los mismos por régimen de mayoría. En caso de no existir o renunciar a participar en dicho órgano, se sumará este puesto a la representación del grupo e).

e) Dos representantes de los intereses sociales, institucionales o económicos, afectados o que colaboren en la conservación de los valores naturales a través de la actividad científica, la acción social, la aportación de recursos de cualquier clase o cuyos objetivos coincidan con la finalidad del espacio natural protegido, con carácter rotatorio bianual, elegido por las entidades, asociaciones o colectivos por régimen de mayoría.

f) Un representante de los servicios territoriales en Castellón de la conselleria competente en la materia forestal.

El ayuntamiento podrá proponer la modificación de la composición del Consejo de Participación para dar cabida a otros representantes de colectivos con intereses en el paraje natural municipal. La modificación de la composición del Consejo de Participación deberá ser aprobada por decreto del Consell.

3. El Consejo de Participación del Paraje Natural Municipal Pereroles se constituirá en el plazo de seis meses desde la declaración del Paraje. El Ayuntamiento de Morella deberá notificar al órgano competente en materia de espacios naturales protegidos la constitución del órgano de participación.

4. Serán funciones de dicho órgano colegiado de carácter consultivo las previstas en el artículo 50 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana.

5. El presidente del Consejo de Participación será nombrado por el Ayuntamiento de Morella, mediante acuerdo del Pleno, de entre los miembros del Consejo.

6. Con objeto de establecer un funcionamiento adecuado en la actuación del Consejo de Participación, éste podrá aprobar unas normas internas de funcionamiento, sin perjuicio de lo dispuesto con en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.

Artículo 7. Medios económicos

1. La financiación del paraje natural municipal correrá por cuenta del Ayuntamiento de Morella.

2. El Ayuntamiento de Morella habilitará en sus presupuestos los créditos necesarios para la correcta gestión del paraje natural municipal.

3. La conselleria competente en materia de medio ambiente podrá participar en la financiación del paraje natural municipal de acuerdo con el artículo 10 del Decreto 161/2004, de 3 de septiembre, del Consell, de Regulación de los Parajes Naturales Municipales, sin perjuicio de los medios económicos que pueden aportar otras entidades públicas o privadas que puedan tener interés en coadyuvar al mantenimiento del paraje natural municipal.

Artículo 8. Régimen de infracciones y sanciones

1. La inobservancia o infracción de la normativa aplicable al paraje natural municipal será sancionada de conformidad con la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana, y con la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad, sin perjuicio de lo exigible en vía penal, civil o de cualquier otro orden en que se pudiera incurrir.

2. Los infractores estarán obligados, en todo caso, a reparar los daños causados y restituir los lugares y elementos alterados a su situación inicial.

DISPOSICIONES FINALES

Primera. Ejecución y desarrollo

Se autoriza al conseller competente en la materia de espacios naturales protegidos para que, en el marco de sus competencias, dicte lo necesario para la ejecución y desarrollo del presente decreto.

Segunda. Entrada en vigor y revisión

1. El presente decreto entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

2. Cualquier modificación de lo establecido en el presente decreto deberá ser aprobada, a su vez, por decreto del Consell, previa audiencia del Ayuntamiento de Morella, que, en su momento, fue el que presentó la iniciativa para la declaración de Pereroles como paraje natural municipal, debiendo seguirse en tal caso el mismo procedimiento de tramitación, con la correspondiente participación de la conselleria competente en materia de espacios naturales protegidos.

Valencia, 26 de noviembre de 2010

El president de la Generalitat,

FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, JUAN GABRIEL COTINO FERRER

ANEXO I

DELIMITACIÓN DEL PARAJE NATURAL MUNICIPAL PEREROLES

1. El ámbito territorial del Paraje se corresponde con el monte de utilidad pública Pereroles (CS-31), cuyo límite queda perfectamente definido por el amojonamiento.

2. Delimitación geográfica: el Paraje Natural Municipal Pereroles queda delimitado por el polígono cuyos vértices con sus correspondientes coordenadas, que consideran el sistema de referencia European Datum 1950 (ED 50) y el sistema cartográfico UTM (huso 30 N), se incluyen en un archivo en formato digital que se halla a disposición de quien desee consultarlo en las dependencias de la Dirección General competente en materia de espacios naturales protegidos.

3. La superficie total del Paraje Natural Municipal Pereroles es de 360,67 hectáreas.

Ver Anexo

ANEXO III

PARTE DISPOSITIVA DEL PLAN ESPECIAL DE PROTECCIÓN DEL PARAJE NATURAL MUNICIPAL PEREROLES, EN EL TÉRMINO MUNICIPAL DE MORELLA

TÍTULO I 
DISPOSICIONES GENERALES


Artículo 1. Naturaleza del plan

El presente Plan Especial (PE) se redacta al amparo de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana. Constituye uno de los Planes Especiales previstos en los artículos 177 y siguientes del Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística, aprobado mediante el Decreto 67/2006, de 19 de mayo, del Consell.

Artículo 2. Finalidad

El objetivo genérico por el cual se redacta este PE es el establecimiento de las medidas necesarias para garantizar la protección del Paraje Natural Municipal Pereroles, en razón de la conservación y mejora de la fauna y flora, así como de las singularidades geológicas, paisajísticas y culturales que presenta. El PE constituye, por tanto, el marco que regulará el régimen del espacio natural, los usos y actividades y el uso público del mismo.

Artículo 3. Ámbito

1. El Paraje se sitúa al norte del término municipal de Morella, municipio perteneciente a la comarca de Els Ports, situada en el sector noroeste de la provincia de Castellón. Su contorno es coincidente con el monte de utilidad pública Pereroles (CS-31), perfectamente delimitado por el amojonamiento.

2. El Paraje limita:

a) Al norte: la delimitación del Paraje coincide aproximadamente con el límite del término municipal de Herbés.

b) Al este: el límite discurre por una pista forestal de dirección N-S a la que se puede acceder desde las edificaciones de Torre Miró.

c) Al sur: terrenos montuosos del Mas d'Allepús y el Mas de Molins, de propiedad particular.

d) Al oeste: el límite coincide con la Rambla de Pereroles.

3. El Paraje tiene una superficie de 360,67 hectáreas.

Artículo 4. Efectos

1. De conformidad con lo dispuesto en el artículo 42 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana, el PE se ajustará a lo previsto en la legislación urbanística.

2. Las determinaciones de este PE serán de aplicación directa y prevalecerán sobre el planeamiento urbanístico municipal.

3. El planeamiento urbanístico municipal que se apruebe con posterioridad a la entrada en vigor de este PE deberá ajustarse a las determinaciones protectoras contenidas en el mismo, asignando las clasificaciones y calificaciones del suelo con arreglo a las normas y criterios aquí establecidos, y de forma que se respeten las limitaciones de uso impuestas por el PE.

4. Las determinaciones de este Plan se entenderán sin perjuicio de las contenidas en las legislaciones sectoriales y, en particular, de las normas, reglamentos o planes que se aprueben para el desarrollo y cumplimiento de la finalidad protectora de este Plan, así como las de aquellos destinados a la mejora de la calidad de vida de los ciudadanos y el desarrollo sostenible.

En el caso de que la normativa contenida en este Plan resultara más detallada o protectora, se aplicará ésta con preferencia sobre la contenida en la legislación sectorial, siempre que no esté en contradicción con la finalidad de la misma. En todo caso, el aprovechamiento urbanístico de los terrenos se realizará de acuerdo con las previsiones de este PE.

Artículo 5. Tramitación, vigencia y revisión

1. El PE se tramitará según la legislación vigente.

2. Las determinaciones del PE entrarán en vigor a partir del día siguiente al de su publicación en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana y seguirán vigentes hasta tanto no se revise el Plan, por haber cambiado suficientemente las circunstancias o los criterios que han determinado su aprobación.

3. La revisión o modificación de las determinaciones del Plan podrán realizarse en cualquier momento siguiendo los mismos trámites que se hayan seguido para su aprobación y por tanto estará sometida al procedimiento de evaluación de impacto ambiental.

4. Cuando se confeccionen y aprueben las normas de gestión del Lugar de Importancia Comunitaria Tinença de Benifassà, Turmell i Vallivana o de la Zona de Especial Protección para las Aves La Tinença de Benifassà-Turmell, la presente normativa deberá ser objeto de adaptación, en su caso, en aquellos ámbitos en los que se establezca en las mismas.

Artículo 6. Contenido

El contenido de la documentación del PE se corresponde con lo dispuesto en el artículo 183 del Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística, aprobado mediante el Decreto 67/2006, de 19 de mayo, del Consell. En concreto, incluye los siguientes apartados:

1. Memoria informativa y justificativa.

Incluye los aspectos descriptivos y justificativos, así como los estudios complementarios necesarios para el desarrollo de la ordenación, de acuerdo con los objetivos que justifican su elaboración.

2. Normativa.

La normativa del presente Plan se divide en dos grandes apartados. El primero se halla dedicado al establecimiento de normas generales para la protección de recursos naturales y para la regulación de determinadas actividades que inciden en el medio natural. El segundo se dedica al establecimiento de normas específicas para la protección de espacios determinados en función de sus características, los valores que encierran y los usos principales que tienen asignados.

3. Planos.

El Plan Especial incluye los siguientes planos:

a) Planos de información.

b) Planos de ordenación.

4. Normas para la gestión.

5. Mecanismos de financiación.

6. Régimen sancionador.

Artículo 7. Interpretación

1. En la interpretación de este PE deberá atenderse a lo que resulte de su consideración como un todo unitario, utilizando siempre la memoria informativa y justificativa como documento que contiene los criterios y principios que han orientado la redacción del Plan.

2. En caso de conflicto entre las normas de protección y los documentos gráficos del Plan, prevalecerán las primeras, salvo cuando la interpretación derivada de los planos venga apoyada también por la memoria de tal modo que se haga patente la existencia de algún error material en las normas.

3. En la aplicación de este PE prevalecerá aquella interpretación que lleve aparejado un mayor grado de protección de los valores naturales del ámbito del Plan.

4. En cualquier supuesto no contemplado en el presente Plan será preceptivo el informe favorable del Ayuntamiento de Morella y del órgano competente en materia de Red Natura 2000, sin perjuicio de las competencias sectoriales que puedan existir.

Artículo 8. Régimen de evaluación de impactos ambientales

1. Los proyectos, planes, obras y actuaciones que se realicen o implanten en el ámbito territorial del Paraje se someterán al régimen de evaluación ambiental establecido en la legislación autonómica valenciana y estatal sobre evaluación del impacto ambiental vigente en ese momento.

2. En cualquier caso, cualquier plan, programa o proyecto que, sin tener relación directa con la gestión del lugar o sin ser necesario para la misma, pueda afectar de forma apreciable al paraje natural municipal, ya sea individual o en combinación con otros planes o proyectos, se someterá a una adecuada evaluación de sus repercusiones.

Artículo 9. Autorizaciones e informes previos

1. La presente normativa, en sus normas generales, especifica las actuaciones, planes y proyectos cuya ejecución requiere la autorización especial del Ayuntamiento de Morella, y aquellos que requieren el informe vinculante de la conselleria competente en materia de medio ambiente.

2. Las autorizaciones anteriores se otorgarán sin perjuicio de la obligación de obtener las licencias o autorizaciones que sean aplicables con carácter sectorial a determinadas actividades, así como en concordancia con lo establecido en la presente normativa.

TÍTULO II 
NORMAS GENERALES DE REGULACIÓN DE USOS Y


ACTIVIDADES

CAPÍTULO I 
NORMAS SOBRE PROTECCIÓN DE RECURSOS


DE DOMINIO PÚBLICO

SECCIÓN PRIMERA

PROTECCIÓN DE RECURSOS HIDROLÓGICOS

Artículo 10. Marco general para la protección de los recursos hídricos y del dominio público hidráulico

1. La protección de los recursos hídricos en el ámbito del PE se regirá, con carácter general, por la normativa sectorial en materia de aguas, y, de manera especial, por el Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de julio, por el que se aprobó el Texto Refundido de la Ley de Aguas, y disposiciones que lo desarrollan.

2. En la aplicación del presente PE se tendrá en cuenta el principio rector del Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de julio, de forma que éste sea compatible con la gestión pública del agua, la ordenación del territorio, la conservación y protección del medio ambiente y la restauración de la naturaleza, a los efectos que el mismo regula, y fundamentalmente en lo relativo al dominio público hidráulico.

3. En relación con el dominio público hidráulico y en el marco de las competencias que son atribuidas por la Constitución, el Estado ejercerá las funciones que le son asignadas por la legislación sectorial vigente.

4. No se podrá ocupar el dominio público hidráulico ni su zona de servidumbre por instalaciones o construcciones de cualquier tipo, permanentes o temporales, salvo las promovidas o debidamente autorizadas por el organismo de cuenca.

Artículo 11. Calidad del agua

1. Con carácter general, quedan prohibidos aquellos usos y actividades que contribuyan a deteriorar la calidad de las aguas, así como aquellas actuaciones, obras e infraestructuras que puedan dificultar el flujo hídrico.

2. Con el fin de proteger la calidad de las aguas, se habrá de velar por el estricto cumplimiento de la legislación vigente en materia de extracción de aguas, vertidos y depuración.

Artículo 12. Cauces, riberas y márgenes de los cursos de agua

1. Se mantendrán las condiciones naturales de los cauces, quedando prohibidas las obras y construcciones, con carácter provisional o permanente, que puedan alterar o dificultar el curso de las aguas, excepto en aquellos casos necesarios para obras autorizadas de acondicionamiento o limpieza de cauces.

2. Se consideran compatibles con la protección del paraje las actuaciones de mantenimiento de cauces y gestión de recursos hídricos a realizar por la Confederación Hidrográfica del Ebro en el ámbito de sus competencias.

3. En la zona de dominio público hidráulico, así como en los márgenes incluidos en las zonas de servidumbre y de policía definidas en la Ley de Aguas, se conservará la vegetación de ribera, no permitiéndose la transformación a cultivo de los terrenos actualmente baldíos o destinados a usos forestales. Se permitirán labores de limpieza y desbroce selectivos cuando exista riesgo para la seguridad de las personas o los bienes en caso de avenida o cuando exista riesgo de incendios.

4. Se prohíbe la ocupación del dominio público hidráulico y de la zona de servidumbre por instalaciones o construcciones de cualquier tipo, permanentes o temporales; así como la extracción de áridos, salvo en aquellos casos necesarios para obras autorizadas de acondicionamiento o limpieza de los cauces.

Artículo 13. Protección de aguas subterráneas

1. Queda prohibido el establecimiento de pozos, zanjas, galerías o cualquier dispositivo destinado a facilitar la absorción por el terreno de aguas residuales que puedan producir, por su toxicidad o por su composición química y bacteriológica, la contaminación de las aguas superficiales o profundas.

2. La instalación del sistema de depuración de oxidación total para el saneamiento del agua procedente de las edificaciones o de las zonas de uso público sólo podrá ser autorizada cuando se den suficientes garantías de que no supone riesgo alguno para la calidad de las aguas superficiales o subterráneas.

Artículo 14. Vertidos

1. En aplicación del artículo 100 del Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de julio, por el que se aprobó el Texto Refundido de la Ley de Aguas, se prohíbe, con carácter general, el vertido directo o indirecto de aguas y de productos residuales susceptibles de contaminar las aguas continentales o cualquier otro elemento del dominio público hidráulico, salvo que se cuente con la previa autorización administrativa.

2. Se prohíbe el vertido sin depurar, directo o indirecto, de aguas residuales, así como el vertido o depósito permanente o temporal de todo tipo de residuos sólidos, escombros o sustancias, cualquiera que sea su naturaleza, que constituyan o puedan constituir un peligro de contaminación de las aguas o degradación de su entorno, salvo en los casos de limpieza de acuerdo con lo previsto en el artículo 49 del Reglamento del Dominio Público Hidráulico.

3. Para la concesión de licencia urbanística relacionada con cualquier actividad que pueda generar vertidos de cualquier naturaleza, se exigirá la justificación del tratamiento que haya de darse a los mismos para evitar la contaminación de las aguas superficiales y subterráneas. El tratamiento de aguas residuales deberá ser tal que se ajuste a las condiciones de calidad exigidas para los usos a que vaya a ser destinada; en cualquier caso, las aguas resultantes no podrán superar los límites establecidos en la legislación sectorial.

4. La efectividad de la licencia quedará condicionada, en todo caso, a la obtención y validez posterior de la autorización de vertido.

Artículo 15. Captaciones de agua

Queda prohibida la apertura de pozos o captaciones de agua dentro del ámbito del PE, salvo aquellas a realizar por la Confederación Hidrográfica del Ebro en el ámbito de sus competencias.

Artículo 16. Fuentes y surgencias

1. Los posibles aprovechamientos de las aguas de las fuentes y surgencias de agua, así como las obras de cualquier tipo que se pudieran realizar en su entorno, tendrán que garantizar el mantenimiento de la calidad de las aguas y de un caudal de salida mínimo para el uso de las personas y de la fauna salvaje.

2. La Conselleria competente en materia de medio ambiente deberá autorizar obras, plantaciones y otras actuaciones destinadas a mejorar y adecuar las áreas contiguas a las fuentes para potenciar el uso público.

SECCIÓN SEGUNDA

PROTECCIÓN DE SUELOS

Artículo 17. Movimiento de tierras y extracción de recursos minerales

1. De forma general, se prohíbe la extracción de recursos minerales en todo el ámbito del paraje.

2. Los movimientos de tierra que se realicen como consecuencia de la ejecución de actuaciones u obras permitidas en la presente normativa estarán sujetos a la obtención previa de licencia urbanística.

3. Cuando se trate de movimientos de tierra para la corrección de taludes con peligro de erosión, se permitirán siempre que se limite a la mínima área de actuación posible, cumplan las condiciones establecidas en la autorización administrativa correspondiente y licencia urbanística necesaria, y no supongan la destrucción o deterioro de especies vegetales protegidas o de gran valor medioambiental. Artículo 18. Conservación de la cubierta vegetal

1. Se consideran prioritarias, en el ámbito del plan, todas aquellas actuaciones que tiendan a conservar o recuperar la cubierta vegetal como medio para evitar los procesos erosivos.

2. Aquellas actuaciones que puedan alterar o perjudicar de modo significativo las condiciones del espacio natural, o de las especies de flora silvestre existentes, requerirán la redacción de una memoria o proyecto, que será aprobado por el ayuntamiento con la autorización previa de la conselleria competente en materia de medio ambiente.

3. Los trabajos de restauración de la cubierta vegetal irán dirigidos a la conservación y recuperación de las formaciones vegetales autóctonas.

Artículo 19. Prácticas de conservación de suelos

1. Se prohíbe la destrucción de bancales y márgenes de éstos, así como las transformaciones agrícolas y labores que pongan en peligro su estabilidad o supongan su eliminación.

2. De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 28 de la Ley 3/1993, de 9 de diciembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, la administración cuidará de la estabilización y regeneración de los terrenos situados en vertientes, con terrazas o bancales que hayan dejado de ser conservados o se abandonen como suelos agrícolas.

3. Se prohíbe, con carácter general, la roturación de terrenos con vegetación silvestre para el establecimiento de nuevas áreas de cultivo.

4. Se prohíben los aterrazamientos de suelos, salvo en proyectos de corrección de taludes.

5. Siempre que la realización de una obra vaya acompañada de la generación de taludes por desmonte o terraplén, será obligatoria la fijación de éstos mediante repoblación vegetal con especies propias de la zona o elementos naturales. Excepcionalmente, cuando no existan otras soluciones, se podrán permitir las actuaciones de obra civil siempre que sean tratadas mediante técnicas de integración paisajística.

SECCIÓN TERCERA

PROTECCIÓN DE LA VEGETACIÓN SILVESTRE

Artículo 20. Formaciones vegetales y hábitats

1. Se consideran formaciones vegetales sujetas a las determinaciones del presente plan todas aquellas no cultivadas o resultantes de la actividad agrícola. Esta determinación no incluye la vegetación adventicia que acompaña a los cultivos, ni las formaciones ruderales y nitrófilas que colonizan las calles, viales, paredes, cunetas, vertederos, escombreras, baldíos y otras áreas muy antropizadas.

2. Se consideran hábitats naturales de interés en el ámbito territorial del Paraje los hábitats que a continuación se relacionan, identificados por los códigos establecidos en el anexo I de la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad:

9530(*): Pinares (sud-)mediterráneosde pinos negros endémicos.

9340: Encinares de Quercus ilex y Quercus rotundifolia.

9240: Robledales ibéricos de Quercus faginea.

5110: Formaciones estables xerotermófilas de Buxus sempervirens en pendientes rocosas (Berberidion p.p.).

6210: Prados secos seminaturales y facies de matorral sobre sustratos calcáreos (Festuco-Brometalia). Parajes con notables orquídeas.

5330: Matorrales termomediterráneos y preestéticos.

El símbolo * hace referencia a los tipos de hábitats prioritarios.

Artículo 21. Tala y recolección

1. Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 18 de estas normas, se prohíbe la recolección total o parcial de taxones vegetales para fines comerciales.

2. Según lo dispuesto en el Decreto 70/2009, de 22 de mayo, del Consell, por el que se creó y regula el Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas y se regulan medidas adicionales de conservación, para taxones protegidos, catalogados y no catalogados y vigilados, se prohíbe recogerlos, cortarlos, mutilarlos, arrancarlos o destruirlos en la naturaleza. También se prohíbe poseer, naturalizar, transportar, vender, comerciar o intercambiar, ofertar con fines de venta o intercambio, importar o exportar ejemplares vivos o muertos, así como sus propágulos o restos, salvo los casos que reglamentariamente se determine. Estas prohibiciones se aplicarán a todas las fases del ciclo biológico de estos taxones.

3. Las prohibiciones genéricas para estos taxones del punto 2 solo podrán levantarse según lo dispuesto en el artículo 14 del citado decreto.

4. La extracción de madera o leña se podrá realizar acogiéndose a lo dispuesto en el Decreto 98/1995, de 16 de mayo, del Consell, por el que se aprobó el Reglamento de la Ley 3/1993, de 9 de diciembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, o a la legislación vigente en materia de aprovechamiento forestal. En particular, se permite, previa autorización de la administración forestal, la extracción de las barras (pinos más altos y rectos) para formar la estructura de la conocida barraca de Sant Antoni, actividad considerada tradicional. Para el resto de casos, la tala de árboles requerirá la autorización de la administración forestal, con un informe previo favorable del órgano competente en espacios naturales. Por su parte, la tala de otras especies, tales como carrascas, quejigos, arces, tejos, serbales y acebos, sólo podrá autorizarse por razones fitosanitarias o de mejora de las formaciones arboladas, sin perjuicio de lo dispuesto en Decreto 70/2009, de 22 de mayo, del Consell, por el que se creó y regula el Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas y se regulan medidas adicionales de conservación.

5. Sin perjuicio de lo dispuesto en el punto 2 de este artículo, se permite la recolección consuetudinaria de frutos, semillas, plantas silvestres de consumo tradicional, tales como setas, espárragos, moras, etc., siempre que exista consentimiento tácito del propietario y sin perjuicio de las limitaciones específicas que la conselleria competente en materia de medio ambiente pueda establecer cuando resulte perjudicial, por su intensidad u otras causas, para la flora o la fauna. En el caso de recolección de plantas silvestres o setas, queda prohibido el arranque de las mismas, debiendo recolectarse mediante corta, no permitiéndose la utilización de instrumentos tales como azadas o rastrillos.

La recogida de hongos en los terrenos forestales queda regulada por la Orden de 16 de septiembre de 1996, de la Conselleria de Agricultura y Medio Ambiente, por la que se regula la recolección de setas y otros hongos en el territorio de la Comunitat Valenciana. Complementariamente, en estos terrenos será de aplicación la Orden de 19 de noviembre de 2008, de la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, por la que se regula la recolección de setas y otros hongos en el ámbito del Lugar de Interés Comunitario Tinença de Benifassà, Turmell i Vallivana.

6. Sin perjuicio de la necesidad de obtención de la correspondiente autorización de la administración forestal con el informe previo favorable del órgano competente en espacios naturales, y de lo recogido en el Decreto 98/1995, de 16 de mayo, del Consell, por el que se aprobó el Reglamento de la Ley Forestal de la Comunitat Valenciana, se podrá realizar la extracción de madera o leña si responde a alguno de los siguientes criterios:

a) Como resultado de labores de prevención de incendios.

b) Como resultado de medidas fitosanitarias.

c) Como resultado de tratamientos de mejora de las formaciones arboladas.

d) Por erradicación de especies alóctonas invasoras.

e) Con motivo de la realización de estudios científicos.

7. De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 72 del Decreto 98/1995, de 16 de mayo, del Consell, por el que se aprobó el Reglamento de la Ley Forestal de la Comunitat Valenciana, se permite la recolección de leñas de coníferas previa comunicación del propietario.

Artículo 22. Regeneración y plantaciones

1. Los trabajos de regeneración y recuperación de la cubierta vegetal tendrán por objetivo la formación y potenciación de las comunidades vegetales naturales características del ámbito del plan, en sus distintos estadios de desarrollo.

2. La gestión de los recursos forestales dirigirá sus actuaciones a la conservación, mejora y protección de los terrenos forestales según las determinaciones de la Ley Forestal de la Comunitat Valenciana y a su Reglamento ejecutivo aprobado por el Decreto 98/1995, de 16 de mayo, del Consell.

3. Quedan prohibidas la introducción y repoblación con especies exóticas, entendiéndose éstas por toda especie, subespecie o variedad que no pertenezca, o haya pertenecido históricamente, a la vegetación silvestre del ámbito del plan.

4. Queda prohibida, en el ámbito del paraje, la introducción de especies susceptibles de constituir plagas o de generar enfermedades.

5. Es obligatoria la autorización de la conselleria competente en materia de medio ambiente para realizar cualquier modificación sustancial de la estructura natural de una finca forestal, siendo necesaria la presentación de un proyecto en el que se especifiquen las acciones que se pretenden llevar a cabo y al que deberán ajustarse los trabajos a realizar.

SECCIÓN CUARTA

PROTECCIÓN DE LA FAUNA

Artículo 23. Protección de la fauna silvestre

1. Se deberá respetar, en todo caso, la normativa sectorial aplicable en materia de protección de la fauna.

2. Sin perjuicio de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, se consideran protegidas todas las poblaciones de especies animales silvestres del Paraje, con las siguientes excepciones:

a) Especies cinegéticas, reguladas específicamente por sus normativas sectoriales.

b) Especies cuyo control de poblaciones pueda ser autorizado o promovido por la Conselleria competente en materia de medio ambiente de conformidad con las determinaciones de la normativa sectorial sobre fauna.

3. Las intervenciones que se realicen en el paraje sobre la cubierta vegetal, los suelos, el medio hídrico y, en general, los distintos hábitats faunísticos deberán garantizar el mantenimiento de condiciones adecuadas para la pervivencia y, en su caso, la reproducción de las poblaciones animales afectadas. En cualquier caso, cualquier plan, programa o proyecto que, sin tener relación directa con la gestión del lugar o sin ser necesario para la misma, pueda afectar de una forma apreciable al paraje natural municipal, ya sea individual o en combinación con otros planes o proyectos, se someterá a una adecuada evaluación de sus repercusiones.

4. Con carácter general, y sin perjuicio de lo establecido en la legislación sectorial sobre fauna, no se permiten en el ámbito del paraje las actividades que puedan provocar, directa o indirectamente, la destrucción o deterioro de poblaciones de especies animales silvestres o de sus hábitats. La prohibición se extiende especialmente a los hábitats y enclaves necesarios para los ciclos vitales de la fauna, tales como nidos, madrigueras y dormideros, así como en las épocas de mayor sensibilidad.

En particular, se prohíbe:

a) La destrucción, muerte, deterioro, recolección, comercio, captura en vivo, posesión o exposición de animales vivos o sus restos que se hallen protegidos por la legislación sectorial vigente y por las presentes normas.

b) La recolección, posesión o comercio de huevos o crías.

c) La producción de sonidos innecesarios que alteren la tranquilidad habitual de la fauna.

d) La emisión de luces que incidan negativamente sobre los hábitats y enclaves de especial interés para la fauna.

Artículo 24. Repoblación o suelta de animales

1. Se prohíbe la repoblación y suelta de cualquier especie animal exótica, entendiéndose por tal toda especie, subespecie o variedad que no pertenezca, o haya pertenecido históricamente, a la fauna del ámbito del plan, salvo la utilización de especies para control biológico de plagas que realice la administración o autorice ésta.

2. Toda reintroducción de especies faunísticas autóctonas actualmente desaparecidas en el paraje, así como los eventuales reforzamientos poblacionales de especies existentes y el modo de realizarlos, deberá ser autorizada o promovida por la conselleria competente en materia de medio ambiente.

Artículo 25. Cercas y vallados

El levantamiento de cercas y vallados en el ámbito del plan especial cumplirá con lo dispuesto en el Decreto 178/2005, de 18 de noviembre, del Consell, por el que se establecen las condiciones de los vallados en el medio natural y de los cerramientos cinegéticos, requiriendo la previa autorización de la conselleria competente en materia de medio ambiente. Todo ello sin perjuicio de la obtención de la correspondiente licencia urbanística en los términos previstos por la ley.

SECCIÓN QUINTA

RED NATURA 2000

Artículo 26. Red Natura 2000

1. La Red Natura 2000 es una red ecológica coherente compuesta por los Lugares de Importancia Comunitaria (LIC), hasta su transformación en Zonas Especiales de Conservación. La gestión de dichas Zonas Especiales de Conservación (ZEC) y las Zonas de Especial Protección para las Aves (ZEPA) tendrá en cuenta las exigencias económicas, sociales y culturales, así como las particularidades regionales y locales.

2. El ámbito del PE forma parte de la Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA) La Tinença de Benifassà-Turmell y del Lugar de Importancia Comunitaria (LIC) denominando Tinença de Benifassà, Turmell i Vallivana.

Artículo 27. Aplicación de la presente normativa en tanto que es un espacio incluido en la Red Natura 2000

1. Entre tanto no se elabore y apruebe la norma de gestión del LICZEPA Tinença de Benifassà, Turmell i Vallivana, y en base a lo establecido en los artículos 6.3 y 6.4 de la Directiva 92/43/CEE, el presente Paraje Natural Municipal queda sujeto al régimen general de conservación especificado en la presente normativa. Dicho régimen prevé los mecanismos adecuados para garantizar la conservación de los hábitats y especies incluidos en su ámbito, tal y como se establece en la mencionada Directiva 92/43/CEE, incluyendo la evaluación de los efectos de los planes y proyectos que afecten al mismo.

2. La norma de gestión del mencionado LIC-ZEPA establecerá, en su caso, aquellos ámbitos de la presente normativa que deban ser objeto de adaptación.

SECCIÓN SEXTA

PROTECCIÓN DEL PAISAJE

Artículo 28. Impacto paisajístico

1. Se considerarán los valores paisajísticos del paraje como un criterio determinante para la ubicación de los distintos usos. En consecuencia, la implantación de usos o actividades que por sus características puedan generar un importante impacto paisajístico deberá realizarse de manera que se minimice su efecto negativo sobre el paisaje.

2. En cualquier caso, las instalaciones y edificaciones en el medio rural deberán incorporar las medidas de enmascaramiento y mimetización necesarias para su integración en el paisaje.

3. El ayuntamiento tendrá en cuenta, al autorizar o informar los proyectos referentes al paraje, los efectos de su realización sobre los valores paisajísticos de éste.

4. Las actuaciones de cualquier tipo que sean autorizadas se realizarán atendiendo a su máxima integración en el paisaje y su mínimo impacto ambiental.

5. Se protegerá el paisaje en torno a aquellos hitos y elementos singulares de carácter natural como roquedos, árboles ejemplares, etc., para lo que se establecerán perímetros de protección sobre la base de cuencas visuales que garanticen su prominencia en el entorno.

Artículo 29. Publicidad estática

1. Se prohíbe, con carácter general, la colocación de carteles informativos de propaganda, inscripciones o artefactos de cualquier naturaleza con fines publicitarios, incluyendo la publicidad apoyada directamente o construida tanto sobre elementos naturales del territorio, como sobre las edificaciones.

2. En el paraje se admitirán, únicamente, los indicadores de actividades, establecimientos y lugares que por su tamaño, diseño y colocación estén adecuados a la estructura ambiental donde se instalen, así como todos los de carácter institucional relacionados con el uso público y la gestión del ámbito territorial objeto del plan. Artículo 30. Integración paisajística

1. El equipamiento público (bancos, mesas, papeleras, talanqueras, pasamanos, etc.), las edificaciones, infraestructuras verticales de transporte de energía eléctrica u otros elementos introducidos por el hombre en el medio natural emplearán materiales o acabados cuyas características de color, brillo y textura presenten un aspecto neutro desde el punto de vista paisajístico y no resulten especialmente llamativos, visibles o inusuales.

2. En general, se procurará el empleo de materiales naturales tales como la madera y la piedra. No obstante, si se requiere otro tipo de materiales, se procurará la integración cromática de los mismos con su entorno evitando el empleo de acabados con tonalidades saturadas o muy luminosas, evitando materiales cuyos acabados causen brillos o reflectancias, propias de los acabados metálicos. En general, el oscurecimiento de las superficies y los acabados mates.

3. Los cerramientos serán sencillos y visualmente permeables, especialmente en los puntos desde los que es posible contemplar vistas panorámicas.

SECCIÓN SÉPTIMA

PROTECCIÓN DEL PATRIMONIO CULTURAL

Artículo 31. Patrimonio cultural

1. La Ley 5/2007, de 9 de febrero, de la Generalitat, de modificación de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano, establece que el patrimonio cultural valenciano está constituido por los bienes muebles e inmuebles de valor histórico, artístico, arquitectónico, arqueológico, paleontológico, etnológico, documental, bibliográfico, científico, técnico, o de cualquier otra naturaleza cultural. También forman parte del patrimonio cultural valenciano, como bienes inmateriales del patrimonio etnológico, las creaciones, conocimientos, técnicas, prácticas y usos más representativos y valiosos de las formas de vida y de la cultura tradicional valenciana. Asimismo, forman parte de dicho patrimonio como bienes inmateriales las expresiones de las tradiciones del pueblo valenciano en sus manifestaciones musicales, artísticas, gastronómicas o de ocio, y en especial aquellas que han sido objeto de transmisión oral y las que mantienen y potencian el uso del valenciano. Los bienes inmateriales de naturaleza tecnológica que constituyan manifestaciones relevantes o hitos de evolución tecnológica de la Comunitat Valenciana son, así mismo, elementos integrantes del patrimonio cultural valenciano.

2. Los elementos y conjuntos considerados recursos arqueológicos e histórico-artísticos podrán acoger usos turístico-recreativos, siempre que éstos no impliquen la pérdida de sus valores científicos y culturales y previa obtención del informe favorable de la Conselleria competente en materia de patrimonio cultural.

3. Si con motivo de la realización de reformas, demoliciones, transformaciones o excavaciones en inmuebles no comprendidos en zonas arqueológicas o paleontológicas o en espacios de protección o áreas de vigilancia arqueológica o paleontológica aparecieran restos de esta naturaleza o indicios de su existencia, el promotor, el constructor y el técnico director de las obras estarán obligados a suspender de inmediato los trabajos y comunicar el hallazgo en los términos preceptuados en el artículo 65 de la Ley del Patrimonio Cultural Valenciano, cuyo régimen se aplicará íntegramente. Tratándose de bienes muebles, la Conselleria competente en materia de patrimonio cultural, en el plazo de diez días desde que tuviera conocimiento del hallazgo, podrá acordar la continuación de las obras, con la intervención y vigilancia de los servicios competentes, estableciendo el plan de trabajo. O bien, cuando lo considere necesario para la protección del patrimonio arqueológico o paleontológico y, en todo caso, cuando el hallazgo se refiera a restos arqueológicos de construcciones históricas o artísticas o a restos y vestigios fósiles de vertebrados, prorrogará la suspensión de las obras y determinará las actuaciones arqueológicas o paleontológicas que hubieran de realizarse. En cualquier caso dará cuenta de su resolución al ayuntamiento correspondiente. La suspensión no podrá durar más del tiempo imprescindible para la realización de las mencionadas actuaciones. Serán de aplicación las normas generales sobre responsabilidad de las administraciones públicas para la indemnización, en su caso, de los perjuicios que la prórroga de la suspensión pudiera ocasionar.

SECCIÓN OCTAVA

PROTECCIÓN DE CUEVAS Y ELEMENTOS

DE INTERÉS GEOLÓGICO

Artículo 32. Protección de cuevas y elementos de interés geológico

1. Se consideran de especial protección todos aquellos elementos de singular interés geológico y geomorfológico, así como las cuevas y simas presentes dentro del ámbito del paraje.

2. En general, este plan estará sujeto a lo que disponga la legislación sectorial que sea de aplicación a cada uno de los elementos considerados dentro de este artículo.

3. Para las cuevas y simas presentes en el ámbito del paraje se atenderá a lo dispuesto en el Decreto 65/2006, de 12 de mayo, del Consell, por el que se desarrolla el régimen de protección de las cuevas y se aprobó el Catálogo de Cuevas de la Comunitat Valenciana. En especial, se respetarán los perímetros de protección mencionado en el artículo 9 del mencionado decreto.

CAPÍTULO II 
NORMAS SOBRE REGULACIÓN DE ACTIVIDADES E


INFRAESTRUCTURAS

SECCIÓN PRIMERA

ACTIVIDADES EXTRACTIVAS Y MINERAS

Artículo 33. Actividades extractivas y mineras

Se prohíbe la realización de actividades extractivas y mineras en el ámbito del PE.

SECCIÓN SEGUNDA

ACTIVIDADES AGRARIAS

Artículo 34. Concepto

A los efectos de este plan, se consideran agrarias las actividades relacionadas directamente con la explotación económica de los recursos vegetales cultivados, mediante el empleo de medios técnicos e instalaciones que no supongan, ni tengan como consecuencia, la transformación de su estado o características esenciales.

Artículo 35. Tipos de cultivos e incompatibilidades

1. Se considera compatibles, en el ámbito del plan, el mantenimiento de las actividades agrarias que se registren en el momento de la aprobación de éste, siempre y cuando fueran compatibles con el planeamiento en vigor en ese momento y hubieran obtenido todas las autorizaciones sectoriales correspondientes y evaluación ambiental, si es el caso.

2. Se prohíbe la ampliación de la superficie de las áreas actualmente existentes dedicadas a la actividad agrícola. El cultivo de especies forestales de carácter intensivo únicamente podrá efectuarse sobre dichas áreas.

3. A los efectos previstos en el apartado anterior, no se consideran sometidos a la actividad agrícola los terrenos cuyo cultivo haya sido abandonado por un plazo superior a diez años o que hayan adquirido signos inequívocos de su vocación forestal.

4. Se prohíben, con carácter general, las prácticas agrícolas bajo la modalidad de invernadero o túnel.

Artículo 36. Construcciones e instalaciones relacionadas con las actividades agrarias

Se prohíbe, con carácter general, todo tipo de edificación de nueva planta, así como construcciones e instalaciones vinculadas a la explotación agraria (almacenes de productos y maquinarias, cuadras, establos, etc.), o a la primera transformación de productos (secaderos, aserraderos, etc.).

Artículo 37. Productos fitosanitarios

El uso de productos fitosanitarios deberá ajustarse a las normas y planes sectoriales que sean de aplicación, con arreglo a los períodos, limitaciones y condiciones establecidos por los organismos competentes. En todo caso, se prohíbe la utilización de herbicidas volátiles de cualquier tipo.

SECCIÓN TERCERA

ACTIVIDADES GANADERAS

Artículo 38. Concepto y régimen general de ordenación

1. Con carácter general, se considera autorizado el pastoreo extensivo dentro del ámbito del PE. El ejercicio de esta actividad se someterá a las normas y planes sectoriales que sean de aplicación.

2. La ordenación de la ganadería extensiva sobre terrenos forestales deberá realizarse, al menos, teniendo en cuenta las siguientes condiciones:

a) Delimitación de áreas acotadas.

b) Definición de la carga ganadera aplicable a las distintas zonas.

c) Diseño de un sistema de rotación para evitar el sobrepastoreo.

d) En todo caso, las actividades ganaderas deberán ser compatibles con los usos didácticos y recreativos del paraje.

3. Según se establece en el artículo 4 del Decreto 6/2004, de 23 de enero, del Consell, por el que se establecen normas generales de protección en terrenos forestales incendiados, los terrenos forestales que hayan sufrido los efectos de un incendio no podrán ser destinados al pastoreo, al menos, durante los cinco años posteriores a éste.

Artículo 39. Construcciones e instalaciones relacionadas con las actividades ganaderas

1. Quedan prohibidas las construcciones e instalaciones ganaderas de nueva planta en el ámbito del paraje. Esta prohibición se extiende tanto a la ganadería intensiva estabulada como a las construcciones ligadas a las explotaciones extensivas o semiextensivas, tales como apriscos, corrales y dormideros.

2. En la prohibición anterior no se consideran incluidos los vallados o pastores eléctricos empleados para acotar las zonas de pastos, regulados específicamente en el artículo 25.

Artículo 40. Apicultura

1. Los aprovechamientos apícolas se consideran autorizables en todo el ámbito del paraje, siempre que se cumpla con las disposiciones del Real Decreto 209/2002, de 22 de febrero, por el que se establecen normas de ordenación de las explotaciones apícolas.

2. En caso de que las colmenas provocasen molestias significativas o riesgos para el uso público, la conselleria competente en materia de medio ambiente podrá disponer su traslado a otro emplazamiento que no presente dichos inconvenientes, o bien su retirada definitiva del paraje.

SECCIÓN CUARTA

ACTIVIDAD FORESTAL

Artículo 41. Gestión del terreno forestal

1. A los efectos del presente plan, se consideran montes o terrenos forestales los así definidos en el artículo 2 de la Ley 3/1993, de 9 de diciembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.

2. En el ámbito del PE el régimen de gestión de los terrenos forestales es el referido, con carácter general, por la Ley 43/2003, de 21 de noviembre, de Montes. De lo establecido en su capítulo II, Competencias de las Administraciones Públicas, se deduce que puesto que el monte Pereroles es un monte de utilidad pública, la competencia de la gestión forestal recae sobre la administración autonómica, aunque se trate de un monte propiedad del ayuntamiento.

3. Se promoverá la firma de convenios, consorcios o cualquier otra figura prevista por la legislación, entre la administración Forestal y el Ayuntamiento, para la realización de labores de reforestación y regeneración, trabajos y tratamientos de prevención y extinción de plagas y enfermedades y de prevención de incendios.

Artículo 42. Repoblación forestal

Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 22 de estas normas, la repoblación de terrenos forestales deberá ajustarse a las normas y planes sectoriales que sean de aplicación.

Artículo 43. Aprovechamientos forestales

1. Se consideran, a los efectos de este plan, como aprovechamientos forestales las maderas, productos de entresaca, leñas, cortezas, pastos, frutos, semillas, plantas aromáticas, medicinales y condimentarias, setas y demás productos que se generen en los terrenos forestales. Dichos aprovechamientos requerirán la autorización de la conselleria competente en materia de medio ambiente, sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 22 de estas normas.

2. Los aprovechamientos forestales en el ámbito del paraje deberán ajustarse a lo dispuesto en las normas y planes sectoriales que sean de aplicación.

3. La recogida de hongos en los terrenos forestales está regulada por la Orden de 16 de septiembre de 1996, de la Conselleria de Agricultura y Medio Ambiente, por la que se regula la recolección de setas y otros hongos en el territorio de la Comunitat Valenciana, así como por la Orden de 11 de septiembre de 1998, de la Conselleria de Medio Ambiente, por la que se regula la recolección de la trufa en el territorio de la Comunitat Valenciana. Dicha Administración, asimismo, velará porque el ejercicio de esta actividad por personas ajenas a los titulares de los terrenos forestales afectados se realice sin perjuicio para los suelos, la vegetación, los bienes construidos existentes en dichos terrenos o para otros aprovechamientos autorizados en la zona.

4. Se prohíbe, con carácter general, la transformación a usos agrícolas de los terrenos forestales.

5. El aprovechamiento de pastos y recursos cinegéticos podrá limitarse cuando se pueda derivar un riesgo para la conservación de los suelos o existan árboles jóvenes, especialmente en zonas repobladas o en proceso de regeneración.

6. De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 82 del Reglamento de la Ley Forestal de la Comunitat Valenciana, la extracción de productos forestales se realizará exclusivamente a través de vías previamente autorizadas por la administración forestal.

Artículo 44. Selvicultura

1. En el ámbito del paraje se deberán aplicar técnicas selvícolas lo menos agresivas posible para mejorar la biodiversidad y multifuncionalidad del ecosistema forestal, evitando, con carácter general, las acumulaciones innecesarias de combustible en el monte.

2. En la planificación de las intervenciones se tenderá a la formación de masas que protejan el suelo adecuadamente y a la vez tengan una estructura con discontinuidad horizontal y vertical de combustible para reducir el riesgo de incendios.

Artículo 45. Productos fitosanitarios forestales

1. En relación con la utilización de productos fitosanitarios se estará a lo dispuesto por la normativa vigente en la materia. Será necesaria la autorización de la conselleria competente sobre medio ambiente para la utilización de medios aéreos en la aplicación de dichos productos.

2. En cualquier caso, se prohíbe la utilización de productos de amplio espectro y alta persistencia, y de aquellos de toxicidad manifiesta contra los valores ecológicos de la zona.

Artículo 46. Incendios forestales

1. En general y en materia de incendios forestales, este plan está sujeto a lo determinado por la legislación sectorial específica en la materia.

2. En particular, se establecerán las medidas necesarias para la prevención y extinción de incendios en el ámbito del PE.

3. Sin perjuicio de lo dispuesto en la Ley 10/2004, de 9 de diciembre, de la Generalitat, del Suelo No Urbanizable, el Decreto 6/2004, de 23 de enero, del Consell, por el que se establecen normas generales de protección en terrenos forestales incendiados, establece en su artículo 4 que los terrenos forestales que hayan sufrido los efectos de un incendio no se podrán destinar al pastoreo en los cinco años siguientes.

4. Se prohíbe el uso del fuego, con cualquier finalidad, en todo el ámbito del paraje, así como arrojar fósforos, colillas y el uso de cartuchos de caza provistos de tacos de papel.

5. Tanto en el Plan Local de Prevención de Incendios Forestales, preceptivo según el artículo 138 del Reglamento de la Ley Forestal de la Comunitat Valenciana, como en el Plan de Actuación Municipal Frente al Riesgo de Incendios, regulado en el Decreto 163/1998, de 6 de octubre, del Consell, que se redacten a nivel municipal, deberá considerarse al Paraje Natural Municipal como un área de especial protección y prioridad de defensa, figura a la que se hace referencia en el artículo 140 del Reglamento de la Ley Forestal de la Comunitat Valenciana.

SECCIÓN QUINTA

ACTIVIDAD CINEGÉTICA

Artículo 47. Normas generales

1. La actividad cinegética se considera compatible en el ámbito del PE, quedando sujeta a los periodos y condiciones establecidos en la legislación sectorial específica y artículos siguientes.

2. En particular, la caza está permitida en aquellos terrenos que actualmente cumplen las condiciones legales establecidas para dicha actividad.

Artículo 48. Ordenación cinegética

1. En general y en materia de ordenación cinegética, este plan está sujeto a lo dispuesto en la legislación sectorial que sea de aplicación. En concreto, el coto de caza del que forma parte el ámbito del plan especial se regulará y gestionará conforme a su correspondiente plan técnico de aprovechamiento cinegético. Este plan, atendiendo a los criterios establecidos por la legislación vigente sobre caza, deberá garantizar el aprovechamiento sostenible de los recursos cinegéticos, a partir de tasas de aprovechamientos adecuadas a las existencias censales de las poblaciones cinegéticas.

2. Se fomentará el establecimiento de las zonas de reserva cinegética del acotado del que forman parte los terrenos incluidos en el paraje, dentro del ámbito del mismo.

3. Sin perjuicio de lo dispuesto en la regulación sectorial sobre períodos de veda y especies cinegéticas en la Comunitat Valenciana, la conselleria competente en materia de medio ambiente podrá determinar en el ámbito del plan, si así lo requiere el estado de los recursos cinegéticos, limitaciones específicas en las especies abatibles y períodos hábiles.

4. El uso cinegético del paraje deberá ser compatible con los usos didácticos y recreativos del mismo.

SECCIÓN SEXTA

ACTIVIDAD INDUSTRIAL

Artículo 49. Actividad industrial

Por considerarse incompatible con los objetos de protección de este plan, queda prohibida la actividad industrial de cualquier tipo en el ámbito del PE, incluyendo las instalaciones de almacenaje o primera transformación de productos primarios.

SECCIÓN SÉPTIMA

USO PÚBLICO DEL PARAJE NATURAL MUNICIPAL

SUBSECCIÓN PRIMERA

PLAN DE USO PÚBLICO DEL PARAJE NATURAL

MUNICIPAL

Artículo 50. Plan de Uso Público del Paraje Natural Municipal

1. Se fomentará la elaboración del Plan de Uso Público del Paraje, que contendrá las determinaciones necesarias para la ordenación y la gestión de las actividades ligadas al disfrute ordenado y a la enseñanza de los valores ambientales y culturales del Paraje, efectuadas tanto por iniciativa pública como privada o mixta.

2. El uso público del Paraje deberá ser acorde con los usos permitidos en suelo no urbanizable protegido según la Ley 10/2004, de 9 de diciembre, de la Generalitat, del Suelo No Urbanizable, en especial en relación con las actividades recreativas y deportivas que puedan llevarse a cabo en el ámbito del PE.

3. La elaboración del Plan de Uso Público conllevará la realización de los correspondientes estudios en los que se evalúe la incidencia que el desarrollo de este tipo de actividades puede tener sobre los valores naturales que motivaron la declaración del paraje natural municipal, con objeto de evitar impactos negativos sobre los mismos.

4. El citado Plan de Uso Público deberá contener necesariamente la regulación de la práctica de actividades de montaña tales como senderismo, acampada, etc. en el ámbito del paraje. A tal efecto, establecerá los lugares y periodos en los que se podrán desarrollar estas actividades sin perjuicio para los valores naturales del paraje. Se ajustará, en todo, caso a lo dispuesto en el Decreto 179/2004, de 24 de septiembre, del Consell, de regulación del senderismo y deportes de montaña de forma compatible con la conservación del medio natural, o a la legislación vigente en materia de senderismo y deportes de montaña.

5. En el plan se determinarán, para su posterior señalización, las vías de acceso al paraje, las zonas de aparcamiento, los caminos no transitables con vehículos, y los senderos.

6. El Plan de Uso Público establecerá una ordenación y zonificación pormenorizada al objeto de regular las actividades de recreo concentrado y las actividades deportivas.

7. El Plan de Uso Público del Paraje se complementará con actuaciones de promoción y concienciación social sobre los aspectos ambientales del mismo.

8. El Plan de Uso Público del Paraje lo aprobará el Ayuntamiento con el informe vinculante de la conselleria competente en materia de medio ambiente. Previamente a su aprobación se recabarán los informes que sean necesarios con el fin de garantizar la seguridad e integridad de las personas ante riesgos tales como avenidas e incendios, y se adoptarán las medidas que los órganos competentes establezcan.

SUBSECCIÓN SEGUNDA

ALOJAMIENTO TURÍSTICO Y OTRAS ACTIVIDADES

HOSTELERAS Y RECREATIVAS VINCULADAS

A CONSTRUCCIONES

Artículo 51. Campamentos de turismo o campings

Se prohíben los campings y campamentos públicos y privados en todo el ámbito del paraje natural municipal.

Artículo 52. Actividades recreativas y de esparcimiento vinculadas a construcciones

1. Se prohíbe la construcción de edificaciones turísticas y recreativas en el ámbito del plan especial.

2. Se prohíbe la construcción de edificaciones deportivas en el ámbito del plan especial.

3. En terrenos forestales se prohíbe la instalación de nuevos paelleros o cualquier otro tipo de estructura condicionada para encender fuego.

4. La estancia en las cabañas y refugios forestales está regulada genéricamente en el Decreto 233/1994, de 8 de noviembre, del Consell, por el que se regulan las acampadas y el uso de instalaciones recreativas en los montes de la Comunitat Valenciana. En base a este decreto, la Conselleria competente en materia de medio ambiente ostenta la facultad de gestionar dichas instalaciones. Actualmente, a través de un Convenio suscrito por la Generalitat y el Ayuntamiento de Morella, la gestión se ha cedido al consistorio por el periodo comprendido entre los años 2005 y 2010, siendo este periodo prorrogable. Así, mientras permanezca vigente el citado Convenio, el Ayuntamiento de Morella se encargará de la gestión y la concesión de autorizaciones de ocupación de acuerdo con la normativa existente.

5. Las instalaciones de la zona de uso público deberán disponer de los sistemas necesarios para el tratamiento de aguas residuales y la recogida selectiva de residuos.

SUBSECCIÓN TERCERA

ACTIVIDADES RECREATIVAS NO VINCULADAS

A CONSTRUCCIONES

Artículo 53. Normas básicas de comportamiento de los usuarios

1. Está prohibido hacer fuego o barbacoas fuera del refugio.

2. Se deben cerrar correctamente las puertas de los vallados para el ganado tras su utilización.

3. No se pueden dejar residuos abandonados por el monte, hay que utilizar los contenedores de recogida selectiva de residuos que están junto al refugio. No se pueden realizar vertidos de aceites en el suelo, se debe emplear el contenedor específico para su recogida o, en su defecto, almacenarlos en algún recipiente para trasladarlos a un lugar adecuado.

Artículo 54. Circulación motorizada en el paraje

1. Con carácter general, a este respecto, se estará a lo dispuesto en el Decreto 8/2008, de 25 de enero, del Consell, por el que se regula la circulación de vehículos por los terrenos forestales de la Comunitat Valenciana.

2. En particular, se prohíbe la circulación motorizada fuera de las carreteras y los caminos agrícolas y forestales del paraje, salvo en los siguientes casos:

a) Vehículos autorizados por el ayuntamiento.

b) Vehículos con fines de aprovechamiento agrario y aquellos destinados a la realización de trabajos de conservación y regeneración de la vegetación, y mantenimiento de cauces y gestión de los recursos hídricos.

c) Vehículos de las administraciones públicas que circulen como consecuencia de necesidades del servicio o de la realización de actividades de mantenimiento de las infraestructuras, servicios públicos, etc.

d) Vehículos que realicen servicios de rescate, emergencia o cualquier otro de naturaleza pública.

e) Vehículos de las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado.

3. El ayuntamiento podrá limitar el acceso al público a determinadas áreas en razón de su fragilidad, para evitar molestias a la fauna, o por razones referidas a la conservación de valores y recursos naturales o culturales que se motiven justificadamente.

Artículo 55. Acampada libre

Se prohíbe la acampada libre en todo el ámbito del paraje.

Artículo 56. Actividades deportivas organizadas

1. Con carácter general, estas actividades se desarrollarán siempre que no produzcan merma en los valores naturales y paisajísticos existentes en la zona.

2. Se permite la realización de deportes por los particulares que no requieran la utilización de elementos ruidosos o puedan causar daños a la fauna y flora presente en la zona.

3. Cualquier actividad deportiva organizada por entidades públicas o privadas fuera de los espacios habilitados para tal fin en el ámbito del Paraje requerirá la autorización previa del ayuntamiento.

4. Se prohíbe, con carácter general, la práctica de actividades motorizadas con fines deportivos o lúdicos, tales como motocrós, trial, quads y similares.

SECCIÓN OCTAVA

ACTIVIDADES DE URBANIZACIÓN Y EDIFICACIÓN

Artículo 57. Urbanismo

1. El presente plan especial, a los efectos urbanísticos, califica la totalidad del paraje natural municipal como suelo no urbanizable protegido paraje natural municipal.

2. Para la correcta aplicación de la presente normativa, el Plan General de Ordenación Urbana de Morella deberá remitir a la presente normativa para cualquier proyecto o actuación que esté dentro del ámbito del paraje natural municipal.

Artículo 58. Edificación

1. Sin perjuicio de lo establecido en la Ley 10/2004, de 9 de diciembre, de la Generalitat, del Suelo No Urbanizable, se prohíbe la construcción de edificaciones de nueva planta.

2. Con carácter general, se permite en todo el ámbito del paraje la rehabilitación o reconstrucción de edificaciones preexistentes, para lo cual se deberá respetar en su diseño y composición el entorno en el que se enclavan. Con el fin de garantizar la debida adaptación paisajística de estas edificaciones a su entorno, podrá exigirse la aportación de los análisis de impacto sobre el medio en que se localicen, incluyendo la utilización de documentos gráficos.

SECCIÓN NOVENA

INFRAESTRUCTURAS

Artículo 59. Normas generales sobre las obras de infraestructuras

1. Se prohíbe, con carácter general, la realización de infraestructuras de cualquier tipo, tales como tendidos eléctricos, de telecomunicaciones o infraestructuras viarias. En su caso, se optará por aquellas soluciones que desde el punto de vista ambiental causen menor impacto sobre el espacio, siendo necesaria la obtención del informe favorable previo de la conselleria competente en materia de espacios naturales protegidos, sin perjuicio de la obligación de obtener las licencias o autorizaciones que sean aplicables con carácter sectorial.

Asimismo, se consideran permitidas las obras de infraestructura a realizar por la Confederación Hidrográfica del Ebro en el ámbito de sus competencias, así como aquellas obras de interés general del Estado.

2. La realización de obras para la instalación, mantenimiento o remodelación de infraestructuras de cualquier tipo deberá atenerse, además de a las disposiciones de las normativas sectoriales aplicables, a los siguientes requisitos genéricos:

a) Los trazados y emplazamientos deberán realizarse teniendo en cuenta las condiciones ecológicas y paisajísticas del territorio, con el fin de evitar la creación de obstáculos a la libre circulación de las aguas o rellenos de las mismas, degradación de la vegetación natural o impactos paisajísticos.

b) Durante la realización de las obras deberán tomarse las precauciones necesarias para evitar la destrucción de la cubierta vegetal, debiéndose proceder, a la terminación de las obras, a la restauración del terreno y la cubierta vegetal. Asimismo, se evitará la realización de obras en aquellos períodos en que puedan comportar alteraciones y riesgos para la fauna.

c) Las autorizaciones y demás requisitos que específicamente se señalen para la realización de infraestructuras deberán obtenerse, en todo caso, con carácter previo al otorgamiento de la licencia urbanística.

Artículo 60. Plan de acción territorial de carácter sectorial, Plan Eólico de la Comunitat Valenciana

A este respecto, se atenderá a lo establecido en el plan de acción territorial de carácter sectorial, Plan Eólico de la Comunitat Valenciana, aprobado mediante Acuerdo de 26 de julio de 2001, del Consell, que califica el ámbito del PE como zona no apta.

SECCIÓN DÉCIMA

ACTIVIDADES DE INVESTIGACIÓN

Artículo 61. Promoción de las actividades de investigación

1. Con independencia del potencial uso público del paraje como recurso utilizable en la investigación básica sobre el medio físico, el territorio y el ambiente socioeconómico y cultural, a disposición en forma ordenada de los investigadores y las entidades y organismos especializados, el ayuntamiento, en colaboración con la conselleria competente en materia de medio ambiente, para una mejor gestión y administración del espacio protegido, promoverá la realización de actividades de investigación aplicada en materia de conocimiento y gestión de los recursos ambientales y culturales.

2. Dichas actividades podrán realizarse, atendiendo a las características de las mismas y a sus requerimientos en medios humanos y materiales, con medios propios de las administraciones públicas competentes o mediante las oportunas colaboraciones con entidades y organismos científicos, técnicos o académicos. A este respecto, se suscribirán, con los oportunos organismos y entidades científicas y académicas, los convenios o acuerdos de colaboración necesarios.

3. Las materias prioritarias de investigación aplicada en el ámbito del paraje son las siguientes, en relación abierta que podrá adaptarse a las necesidades de la gestión del espacio protegido:

a) Investigación básica sobre las especies de flora y fauna autóctona.

b) Desarrollo de programas de conservación, recuperación y gestión de especies de flora y fauna consideradas de interés especial por su carácter endémico, raro o amenazado, así como sobre las condiciones para la recuperación o mejora de sus hábitats.

c) Investigación etnográfica y etnológica sobre el medio humano tradicional del paraje.

d) Investigación sobre métodos de administración y gestión de los recursos naturales desde distintas perspectivas: jurídica, administrativa y económica.

e) Métodos de gestión del uso público del paraje, desde los puntos de vista técnico, sociológico, económico y empresarial.

4. El ayuntamiento facilitará el conocimiento y promoverá la divulgación de los trabajos de investigación realizados en el ámbito del paraje. Artículo 62. Autorizaciones

Sin perjuicio del régimen general de autorizaciones que figura en las disposiciones generales de esta normativa, se establece el siguiente régimen específico para la realización, por personas o entidades ajenas al ayuntamiento o a la conselleria competente en materia de medio ambiente, de actividades o proyectos de investigación que tengan por objeto los recursos ambientales y culturales del paraje:

1. Las actuaciones que afecten directa o indirectamente a la flora, fauna o los hábitats protegidos requerirán la autorización previa de la conselleria competente en materia de medio ambiente. Con esta finalidad, la persona o entidad que vaya a realizar la actividad investigadora acompañará a la solicitud una memoria del proyecto de investigación que se vaya a desarrollar.

2. Las autorizaciones podrán contener condiciones o restricciones para la ejecución del proyecto. Cabe su revocación si las investigaciones se apartan de lo establecido en la memoria del proyecto presentado, o si las labores de investigación se han llevado a cabo vulnerando las directrices establecidas por la autorización.

3. La persona o entidad que vaya a realizar la actividad investigadora informará al ayuntamiento al inicio de los estudios o trabajos y una vez concluidos presentará al ayuntamiento un informe sobre los resultados, así como sobre cualquier otro dato que pueda ser interesante desde el punto de vista científico o de gestión del espacio natural. En el supuesto de que los trabajos de investigación autorizados sean publicados, el director del proyecto deberá aportar un ejemplar de la publicación.

4. Las autorizaciones otorgadas para el anillamiento científico de aves no excluyen la necesidad de obtener por el anillador los permisos correspondientes de los particulares, en su caso.

5. Los promotores de proyectos de investigación sobre los valores naturales y culturales del paraje que, por no afectar directamente a la flora, la fauna o los hábitats protegidos, no requieren autorización previa, deberán no obstante comunicar al ayuntamiento la existencia del proyecto, debiendo facilitar al mismo el acceso a los resultados de las investigaciones con destino al fondo documental del paraje.

TÍTULO III 
NORMAS PARTICULARES


CAPÍTULO I 
CONCEPTO Y ASPECTOS GENERALES


Artículo 63. Concepto

1. A los efectos de particularizar las normas protectoras establecidas mediante este PE, se ha distinguido el ámbito con las siguientes zonas para definir los tratamientos específicos más ajustados a sus necesidades de protección, conservación y mejora:

a) Área Forestal.

b) Área de Uso Público.

2. Las determinaciones inherentes a estas categorías de protección constituyen la referencia normativa básica a la hora de establecer los usos y actividades permitidas y prohibidas por este PE.

Artículo 64. Interpretación

1. En todo lo no regulado en estas normas particulares serán de aplicación las disposiciones contenidas en las normas generales de regulación de usos y actividades.

2. En la interpretación de la normativa prevalecerán las normas particulares sobre las generales.

CAPÍTULO II 
ÁREA FORESTAL


Artículo 65. Caracterización

1. Se trata de una zona de alto valor natural cuyos ecosistemas proporcionan cobijo a un amplio espectro de especies de interés ecológico.

2. Los objetivos planteados para esta categoría de protección se pueden sintetizar en:

a) Preservar la calidad ambiental.

b) Conservación de la vegetación existente, potenciación de la misma y de su regeneración natural.

c) Mantener los procesos ecológicos esenciales y la diversidad biológica del paraje.

d) Conservar y restaurar los hitos paisajísticos existentes.

3. Plantear estos objetivos supone, necesariamente, una limitación de las posibilidades de uso público, permitiéndose únicamente aquellos usos compatibles con los objetivos propuestos, sobre todo los de tipo científico y cultural.

Artículo 66. Localización

Comprende la mayor parte del ámbito del paraje, con 356,47 hectáreas de superficie. Este espacio queda señalado y delimitado en el correspondiente plano de ordenación del presente PE.

Artículo 67. Usos permitidos

1. Se consideran usos permitidos, con carácter general, todos aquellos destinados a favorecer la conservación y potenciación de los valores naturales y el mantenimiento de los procesos ecológicos esenciales y la diversidad biológica.

2. Quedan específicamente permitidos los siguientes usos:

a) Tratamientos de mejora y conservación de la vegetación, tales como cuidados culturales y limpias, eliminación selectiva del matorral y, en especial, medidas para favorecer la regeneración natural.

b) Los usos y actuaciones destinadas a mejorar las condiciones naturales y paisajísticas de este espacio o a facilitar la realización de actividades científicas, didácticas y recreativo-naturalísticas, incluyendo actuaciones y adecuaciones didáctico-naturalísticas de carácter extensivo, tales como marcaje y señalización de itinerarios y enclaves singulares visitables o miradores.

c) Obras y actuaciones de mejora de fuentes y puntos de agua, tanto para uso público como para la fauna.

d) Repoblación forestal, previa autorización de la conselleria competente en materia de medio ambiente.

e) Instalaciones provisionales para la ejecución de obras públicas. Previamente a la obtención de la licencia urbanística, requerirán el informe favorable de la Conselleria competente en materia de medio ambiente.

f) Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo referente a tala y recolección de estas normas, se permite la recolección consuetudinaria de frutos, semillas y plantas silvestres de consumo tradicional, tales como espárragos, moras, etc., sin perjuicio de las limitaciones específicas que la conselleria competente en materia de medio ambiente pueda establecer cuando resulte perjudicial, por su intensidad u otras causas, para la flora o fauna. En cualquier caso, queda prohibido el arranque de la planta, debiendo recolectarse mediante corta.

g) Infraestructuras de defensa contra incendios forestales y, en su caso, las obras de captación de aguas destinadas a la misma. Previamente a la obtención de la licencia urbanística deberán contar con la autorización de la conselleria competente en materia de medio ambiente.

h) Construcción y acondicionamiento de pistas y caminos forestales destinados exclusivamente a la lucha contra incendios forestales, siempre y cuando hayan sido contemplados en el Plan de Prevención de Incendios tal y como prevé el artículo 55 de la Ley Forestal de la Comunitat Valenciana.

i) La actividad cinegética tal y como se contempla en las disposiciones de las normas generales de regulación de usos y actividades del presente PE.

Artículo 68. Usos prohibidos

1. Se consideran usos prohibidos, con carácter general, todos los que comporten la degradación del medio o dificulten el desarrollo de los usos permitidos. En especial, se prohíben todos aquellos usos y actuaciones que no se hallen directamente vinculados a la mejora y conservación de la riqueza biológica de la zona o al desarrollo de actividades científicas y naturalísticas.

2. Quedan específicamente prohibidos en estos espacios:

a) Actuaciones o actividades relacionadas con la extracción de áridos y tierras para la explotación de los recursos mineros.

b) Construcciones e instalaciones industriales y residenciales de cualquier tipo, salvo lo contemplado en el artículo 58 de la presente normativa.

c) Actuaciones e instalaciones de carácter turístico-recreativo, excepto las adecuaciones didáctico-naturalísticas previstas en el artículo anterior.

d) Soportes de publicidad exterior de cualquier tipo, así como cualquier forma de publicidad, salvo indicadores de carácter institucional destinados a proporcionar información sobre la zona, sin que supongan deterioro del paisaje.

e) Obras o almacenes e instalaciones relacionadas con la explotación agrícola o ganadera. Incluyen invernaderos, e infraestructuras de servicio a los mismos, así como instalaciones de almacenamiento o primera transformación de productos forestales.

f) Infraestructuras de cualquier tipo, salvo las directamente vinculadas a la prevención y control de incendios forestales o destinadas al servicio de edificaciones o instalaciones permitidas, las contempladas en las normativas sectoriales, así como aquellas destinadas al interés general.

g) Instalaciones deportivas de cualquier tipo, así como actividades deportivas que puedan comportar degradación del medio natural, particularmente las que impliquen la utilización de vehículos a motor.

h) El vertido de residuos sólidos o líquidos de cualquier tipo que puedan contribuir a deteriorar la calidad de las aguas, el suelo o paisaje.

i) Se prohíbe el uso del fuego con cualquier finalidad en todo el ámbito del Área Forestal, así como arrojar fósforos, colillas y el uso de cartuchos de caza provistos de tacos de papel.

CAPÍTULO III 
ÁREA DE USO PÚBLICO


Artículo 69. Caracterización

1. Comprende el refugio de Pereroles, la casa forestal, un par de cabañas, zonas recreativas al aire libre, acondicionadas con bancos y mesas, dos estructuras techadas empleadas como comedores, tres zonas de acampada autorizada y el entorno de estas instalaciones. Coincide con el área delimitada en el Convenio entre la Generalitat y el Ayuntamiento de Morella para la cesión de la gestión de estas instalaciones, que cuenta con una superficie de 4,20 hectáreas.

2. Se trata una zona que, por su uso actual, su particular ubicación y por sus características, cumple alguna de las siguientes funciones:

a) Una función social como lugar de esparcimiento. Se trata de una zona que se ha habilitado y presenta unas condiciones óptimas para el desarrollo de actividades recreativas.

b) Una función didáctico-naturalística. Por sus características ecológico-ambientales y de uso público basado en los recursos naturales, que fomentan el respeto hacia el medio en que se basan.

3. Dicha área se ha preparado para acoger cierto grado de ocupación y utilización, estando vinculada al espacio de valor paisajístico que le rodea y que se pretende proteger.

Artículo 70. Localización

Este espacio se sitúa en el límite oeste del paraje, al norte Barranc d'Allepús. Su ámbito está delimitado en el plano de ordenación O-1.

Artículo 71. Usos permitidos

1. Los usos recreativos ligados al disfrute de la naturaleza, siempre que se ajusten a las normas generales y particulares de este PE, así como a las normativas sectoriales aplicables.

2. Con carácter general, las actividades ocio-recreativas que definen el uso específico del área, las edificaciones existentes, las dotaciones, infraestructuras y servicios para el control y mantenimiento del medio.

3. Áreas de picnic.

4. En relación con las edificaciones, se permiten las obras de ampliación de las construcciones existentes, excepto en la casa forestal, siempre que se realicen con fines educativos y científicos, previa autorización del Ayuntamiento y de la conselleria competente en materia de espacios protegidos.

5. Instalaciones de educación e interpretación ambiental.

6. Instalaciones vinculadas a la administración y gestión de los recursos ambientales del paraje.

7. Obras y actuaciones de mejora de fuentes y puntos de agua, tantos para uso público como para la fauna.

8. Elementos de mobiliario tales como bancos, mesas y papeleras de carácter rústico, así como indicadores de carácter institucional relacionados con el uso público del Paraje y la gestión del ámbito territorial objeto del PE.

9. Actuaciones para la mejora del abastecimiento y saneamiento del agua en las instalaciones de uso público.

10. Acciones contempladas en el Convenio entre la Generalitat y el Ayuntamiento de Morella para la cesión de la gestión del refugio forestal de Pereroles y sus instalaciones anexas, entre las que se encuentra la gestión de las zonas de acampada que, aunque suelen funcionar de forma conjunta con el refugio, también pueden ser empleadas independientemente con las preceptivas autorizaciones del Ayuntamiento de Morella.

Artículo 72. Usos prohibidos

1. En general, cuantos comporten una degradación ambiental o paisajística de estos espacios o dificulten la realización de los usos preferentes.

2. Quedan especialmente prohibidos:

a) La construcción o instalación de obras relacionadas con la explotación de recursos vivos.

b) Usos y actividades que comporten un notable impacto paisajístico o ecológico.

c) La instalación de soportes de publicidad u otros elementos análogos, excepto aquellos indicadores de actividades, establecimientos y lugares que se consideren necesarios para la correcta gestión del Paraje. En todo caso, se atenderá a las normas que se establezcan de diseño e instalación.

d) La construcción de edificaciones de nueva planta.

e) La utilización del fuego con cualquier finalidad, así como arrojar fósforos y colillas.

Se exceptúa de esta prohibición el uso del fuego dentro de las edificaciones que estén completamente cerradas y acondicionadas con cocina o chimenea. Así pues, en las estructuras techadas, pero abiertas, existentes junto al Barranc d'Allepús también se prohíbe el uso del fuego.

f) La actividad cinegética.

Artículo 73. Regulación para elementos de patrimonio inventariados

1. La casa forestal, incluida en el inventario de bienes de patrimonio del Plan General de Ordenación Urbana de Morella, mantendrá su grado de protección general.

2. Tal y como establece la normativa del Plan General de Ordenación Urbana de Morella, para este tipo de elementos se conservará su estructura tipológica, así como su configuración morfológica básica. En cuanto a los niveles de protección que recaen sobre la misma, se podrán autorizar obras de conservación, restauración y rehabilitación, así como obras de restructuración sobre partes o elementos de la edificación, cuando fueran imprescindibles para lograr las condiciones higiénico-sanitarias o de adecuación de los usos permitidos, todo ello sin alterar su configuración exterior. Para llevar a cabo estas actuaciones se deberá contar con la previa autorización y licencia municipal y con el informe favorable de la Conselleria de Cultura y Deporte.

3. No se permitirán obras de ampliación de la casa forestal.

Artículo 74. Recreo concentrado

1. El recreo concentrado se define como aquel que se desarrolla en un espacio habilitado para actividades recreativas, dotado con equipamientos de escasa entidad como mesas, bancos y papeleras.

2. Éste se producirá exclusivamente en las zonas habilitadas al efecto, siempre que no produzca merma en los valores naturales y paisajísticos existentes en la zona.

Artículo 75. Acampada autorizada

1. Tal y como establece el Decreto 233/1994, de 8 de noviembre, del Consell, por el que se regulan las acampadas y el uso de instalaciones recreativas en los montes de la Comunitat Valenciana, se entiende por zona de acampada autorizada aquellos espacios de terreno forestal público, debidamente delimitados y acondicionados, que cuenten con las autorizaciones oficiales pertinentes, destinados para su ocupación temporal con tiendas de campaña, que puedan ser utilizados por el público en general.

2. Por medio del convenio entre la conselleria competente en materia de medio ambiente y el Ayuntamiento de Morella, durante la vigencia del mismo, el consistorio será el organismo encargado de la gestión y la concesión de las autorizaciones para la ocupación de las zonas de acampada autorizadas de acuerdo con la normativa existente.

3. El Ayuntamiento podrá establecer un cupo máximo de usuarios en las zonas de acampada, restricciones temporales u otro tipo de limitaciones al objeto de conservar los valores del paraje.

TÍTULO IV 
NORMAS PARA LA GESTIÓN DEL PARAJE NATURAL


Artículo 76. Régimen general

1. La administración y gestión del Paraje Natural Municipal Pereroles corresponde al Ayuntamiento de Morella, sin perjuicio de la legislación sectorial vigente.

2. La conselleria competente en materia de medio ambiente podrá prestar al ayuntamiento la asistencia técnica necesaria y el asesoramiento para la gestión del paraje natural municipal.

3. El régimen de gestión del paraje atenderá al marco establecido con carácter genérico para los parajes naturales municipales por la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana, así como a las determinaciones específicas que establece en la materia el Decreto 161/2004, de 3 de septiembre, del Consell, de Regulación de los Parajes Naturales Municipales.

4. La gestión del paraje, en lo relativo al funcionamiento de instalaciones, equipamientos y servicios, podrá delegarse de acuerdo con lo previsto en la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana. Esta gestión también podrá encomendarse a otras entidades de derecho público o concertarse con instituciones o entidades de naturaleza privada.

5. El ayuntamiento podrá promover, para asegurar la participación efectiva en la gestión del Paraje de los agentes sociales y económicos implicados y de otras administraciones públicas, la constitución de una entidad mixta con participación de las Administraciones autonómicas y locales y del sector privado, tal como una fundación, un consorcio u otro tipo de figura contemplada en la legislación vigente.

Artículo 77. Normas para la gestión del uso público

1. El ayuntamiento deberá difundir entre los usuarios del paraje unas normas de comportamiento básicas que aseguren el mantenimiento del espacio en su estado actual. Para ello, por un lado, dichas normas de comportamiento se incluirán en la hoja informativa que se proporciona a los usuarios de las instalaciones del paraje. Por otro lado, el material que se publique para la promoción del Paraje, como folletos informativos, anuncios en páginas web, etc., incluirá las normas básicas de comportamiento en este espacio protegido.

2. Para grupos organizados de usuarios que permanezcan en las instalaciones del paraje más de tres días, el Ayuntamiento de Morella requerirá de aquellos el programa de actividades previsto, que será supervisado para comprobar que es acorde con la normativa del paraje. Este trámite será previo al otorgamiento de la autorización.

Artículo 78. Consejo de Participación del Paraje Natural Municipal

Como órgano colegiado de carácter consultivo, con la finalidad de colaborar en la gestión y canalizar la participación de los propietarios e intereses sociales y económicos afectados, se crea el Consejo de Participación del Paraje Natural Municipal Pereroles, según se establece en el artículo 6 de la parte dispositiva del decreto de declaración del paraje, ateniéndose de esta manera a lo contemplado en el artículo 7.3 del Decreto 161/2004, de 3 de septiembre, del Consell, de Regulación de los Parajes Naturales Municipales.

TÍTULO V 
MECANISMO DE FINANCIACIÓN


Artículo 79. Régimen general

1. La financiación del paraje natural municipal correrá por cuenta del Ayuntamiento de Morella.

2. El Ayuntamiento de Morella habilitará en sus presupuestos los créditos necesarios para la correcta gestión del paraje natural municipal.

3. La conselleria competente en materia de espacios protegidos podrá participar en la financiación del paraje natural municipal, de acuerdo con el artículo 10 del Decreto 161/2004, de 3 de septiembre, del Consell, de Regulación de los Parajes Naturales Municipales, sin perjuicio de los medios económicos que pueden aportar otras entidades públicas o privadas que puedan tener interés en coadyuvar al mantenimiento del paraje natural municipal.

TÍTULO VI 
RÉGIMEN SANCIONADOR


Artículo 80. Régimen sancionador

1. La inobservancia o infracción de la normativa aplicable al paraje natural municipal será sancionada de conformidad con la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana, y con la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad, sin perjuicio de lo exigible en vía penal, civil o de cualquier otro orden en que se pudiera incurrir.

2. Los infractores estarán obligados, en todo caso, a reparar los daños causados y restituir los lugares y elementos alterados a su situación inicial.

VERSION EN VALENCIANO

PREÀMBUL

L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal de Pereroles pertany al Sistema Ibèric Nord-occidental (branca aragonesa), concretament a la zona tabular del Maestrat, que es distingeix per una estructura amb àmplies ondulacions per plegaments de gran radi que originen, com a relleu característic, la presència de moles disposades horitzontalment. Més concretament, el paratge se situa sobre les vessants de la serra de Sant Marc, entre els 970 i 1250 metres d'altitud, i les cotes superiors es localitzen a 1200 metres en l'extrem sud i l'extrem nord-est del paratge.

L'espai proposat per a la protecció mitjançant la figura de Paratge Natural Municipal, de 360,67 hectàrees d'extensió, alberga una sèrie de valors ecològics, paisatgístics, hidrològics i d'esplai que en justifiquen la declaració com a espai protegit.

En l'actualitat la forest Pereroles està inclosa en la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la Tinença de Benifassà el Turmell i en el Lloc d'Importància Comunitària (LIC) denominat Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana, coincidents en l'espai. Per tant, segons estableix la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, aquest espai forma part de la Xarxa Natura 2000.

Pel que fa a la vegetació, la formació dominant al paratge és la pineda madura de pinassa (Pinus nigra), acompanyada d'un estrat arbustiu bastant obert amb espècies destacables com el grèvol (Ilex aquifolium), el corner (Amelanchier ovalis) i la moixera (Sorbus aria), i una cobertura herbàcia pròxima al 100% en mesos favorables. Per davall del dosser que crea la pineda, hi ha gran quantitat de roures valencians (Quercus faginea) que prosperen des que la forest no es destina a l'aprofitament intensiu de fusta. Altres formacions d'interés, però menys comunes en aquest espai, són les que es creen al fons dels barrancs, on hi ha una major diversitat d'espècies esciòfiles, i les dominades per la carrasca (Quercus ilex), que apareix de forma adevesada a la part sud-est del paratge o formant xicotets bosquets a zones més desfavorables on els pendents són elevats i hi ha falta de sòl.

L'estructura de les formacions vegetals, al seu torn, influeix en la distribució de la fauna, sent aquesta relativament abundant a les pinedes de Pinus nigra. Quant a les espècies de vertebrats, el paratge presenta espècies de mamífers poc comuns com el gat salvatge (Felis sylvestris), la fagina (Martes foina), el teixó (Meles meles) o la mostela (Mustela nivalis). Quant a les aus, destaca la presència de nombroses rapaces, com l'àguila calçada (Hieraaetus pennatus), l'astor (Accipiter gentilis), l'esparver (Accipiter nisus) o l'àguila serpera (Circaetus gallicus). Són també freqüents les aus lligades a boscos de coníferes com ara el picasoques blau (Sitta europaea), el raspinell comú (Certhia brachydactyla), el picot garser gros (Dendrocopos major), el capellanet (Parus cristatus) i la mallerenga petita (Parus ater).

A més dels valors naturals esmentats, el paratge de Pereroles constitueix un espai natural molt utilitzat com a lloc d'esplai i d'ús públic, en gran part per les nombroses infraestructures de què disposa. D'una banda, conté una xarxa de sendes que el connecta amb les pròximes poblacions d'Herbés, Herbeset, la Pobleta i Xiva i, a banda, per a l'estada i pernoctació al paratge, disposa d'un refugi, la Casa Forestal, i un parell de cabanyes, a més de zones d'acampada amb capacitat per a 100 persones.

Per tot el que s'ha exposat, i a iniciativa de l'Ajuntament de Morella, la Generalitat, per raó del que estableix l'article 49.1.10a de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana, que estableix, entre altres matèries, la competència exclusiva de la Generalitat sobre espais naturals protegits, d'acord amb el que disposa l'article 149.1.23 de la Constitució espanyola, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció dels valors naturals d'aquest espai.

Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la figura de protecció denominada Paratge Natural Municipal, que es regula posteriorment mitjançant el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, que s'adapta a les característiques d'aquest enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.

Per això, vist els valors naturals i de la importància d'aquest, de l'interés de l'Ajuntament de Morella, i havent complit en el procediment els tràmits necessaris per a la declaració del paratge natural municipal previstos específicament en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, i en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 26 de novembre de 2010,

DECRETE

Article 1. Objecte

1. Es declara paratge natural municipal l'espai denominat Pereroles, al terme municipal de Morella, i s'hi estableix un règim jurídic de protecció, d'acord amb les normes contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.

2. En raó de l'interés botànic, ecològic, geomorfològic, paisatgístic i sociocultural del paratge natural municipal, i d'acord amb el que disposen l'esmentada Llei 11/1994 i el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, aquest règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no s'hi admet cap ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que motiven la seua declaració.

Article 2. Àmbit territorial

1. El Paratge Natural Municipal de Pereroles, amb una superfície de 360,67 hectàrees, es localitza al terme municipal de Morella, a la província de Castelló, i la delimitació descriptiva i gràfica figuren en els annexos I i II d'aquest decret, respectivament.

2. En cas d'eventual discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica, prevaldrà la primera d'aquestes.

Article 3. Administració, gestió i assessorament

1. L'administració i la gestió del paratge natural municipal correspon a l'Ajuntament de Morella.

2. La direcció general competent en la matèria d'espais naturals protegits ha de designar un tècnic dels serveis territorials a Castelló de la conselleria que tinga les competències en matèria ambiental, perquè preste assistència tècnica i assessorament en la gestió del paratge natural municipal.

Article 4. Règim de protecció

Amb caràcter general, en l'àmbit del paratge natural municipal poden continuar efectuant-se les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració que no impliquen deteriorament o regressió dels hàbitats naturals i els sòls, excloent la utilització urbanística dels terrenys, d'acord amb les regulacions específiques i allò que estableix aquest decret i el corresponent Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Pereroles, el document normatiu se adjunta del qual en l'annex III del present decret.

En l'àmbit del paratge natural municipal les competències de les administracions públiques s'han d'exercir de manera que queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i culturals d'aquest, avaluant amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts com a repercussió d'activitats realitzades als voltants de l'àmbit protegit.

Article 5. Pla Especial de Protecció

1. Per raó del que disposa l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, s'aprova el Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal de Pereroles, al terme municipal de Morella.

2. En l'annex III d'aquest decret s'inclou la part dispositiva del Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal de Pereroles esmentat.

Article 6. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal

1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal de Pereroles, com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i els interessos socials i econòmics afectats.

2. El Consell de Participació està compost per:

a) Dos representants escollits per l'Ajuntament de Morella, mitjançant un acord del Ple, un dels quals ha d'actuar com a secretari del Consell de Participació.

b) Un representant de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.

c) Un representant dels serveis territorials a Castelló de la conselleria competent en la matèria d'espais naturals protegits.

d) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit del paratge natural municipal, distints de l'Ajuntament i de la Confederació Hidrogràfica, amb caràcter rotatori bianual, escollit per aquests per règim de majoria. En el cas que no n'hi haja o que renuncien a participar en aquest òrgan, se sumarà aquest lloc a la representació del grup e).

e) Dos representants dels interessos socials, institucionals o econòmics, afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals mitjançant l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o els objectius de la qual coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit, amb caràcter rotatori bianual, escollit per les entitats, associacions o col·lectius per règim de majoria.

f) Un representant dels serveis territorials a Castelló de la conselleria competent en matèria forestal.

L'ajuntament pot proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres representants de collectius amb interessos en el paratge natural municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació ha de ser aprovada per decret del Consell.

3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal de Pereroles s'ha de constituir en el termini de sis mesos des de la declaració del paratge. L'Ajuntament de Morella ha de notificar a l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits la constitució de l'òrgan de participació.

4. Són funcions d'aquest òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.

5. El president del Consell de Participació ha se ser nomenat per l'Ajuntament de Morella, mitjançant un acord del Ple, entre els membres del Consell.

6. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació, aquest pot aprovar unes normes internes de funcionament, sense perjudici del que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Article 7. Mitjans econòmics

1. El finançament del paratge natural municipal va per compte de l'Ajuntament de Morella.

2. L'Ajuntament de Morella ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.

3. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot participar en el finançament del paratge natural municipal d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.

Article 8. Règim d'infraccions i sancions

1. La inobservança o infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal se sancionarà de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer

2. Els infractors estan obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Execució i desenvolupament

S'autoritza el conseller competent en la matèria d'espais naturals protegits perquè, en el marc de les seues competències, dicte el que calga per a l'execució i el desenvolupament d'aquest decret.

Segona. Entrada en vigor i revisió

1. Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

2. Qualsevol modificació del que estableix aquest decret ha de ser aprovada, al seu torn, mitjançant un decret del Consell, amb audiència prèvia de l'Ajuntament de Morella, que, en el seu moment, va ser el que va presentar la iniciativa per a la declaració de Pereroles com a paratge natural municipal, i en aquest cas caldrà seguir el mateix procediment de tramitació, amb la corresponent participació de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.

València, 26 de novembre de 2010

El president de la Generalitat,

FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, JUAN GABRIEL COTINO FERRER

ANNEX I

DELIMITACIÓ DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL DE PEREROLES

1. L'àmbit territorial del paratge es correspon amb la forest d'utilitat pública de Pereroles (CS-31), el límit de la qual queda perfectament definit per l'amollonament.

2. Delimitació geogràfica: el Paratge Natural Municipal de Pereroles queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual, amb les corresponents coordenades, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen en un arxiu en format digital que es troba a disposició de qui desitge consultar-lo en les dependències de la direcció general competent en matèria d'espais naturals protegits.

3. La superfície total del Paratge Natural Municipal de Pereroles és de 360,67 hectàrees.

Ver Anexo

ANNEX III

PART DISPOSITIVA DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL DE PEREROLES, AL TERME MUNICIPAL DE MORELLA

TÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Naturalesa del pla

Aquest pla especial (PE) es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Constitueix un dels plans especials previstos en els articles 177 i següents del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.

Article 2. Finalitat

L'objectiu genèric pel qual es redacta aquest PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del Paratge Natural Municipal de Pereroles, quant a la conservació i la millora de la fauna i flora, com també de les singularitats geològiques, paisatgístiques i culturals que presenta. El PE constitueix, per tant, el marc que ha de regular el règim de l'espai natural, els usos i activitats i l'ús públic d'aquest.

Article 3. Àmbit

1. El paratge se situa al nord del terme municipal de Morella, municipi pertanyent a la comarca dels Ports, situada al sector nord-oest de la província de Castelló. El seu contorn és coincident amb la forest d'utilitat pública de Pereroles (CS-31), perfectament delimitada per la fitació.

2. El paratge limita:

a) Al nord: la delimitació del paratge coincideix aproximadament amb el límit del terme municipal d'Herbés.

b) A l'est: el límit discorre per una pista forestal de direcció N-S a la qual es pot accedir des de les edificacions de Torre Miró.

c) Al sud: terrenys muntanyosos del mas d'Allepús i el mas de Molins, de propietat particular.

d) A l'oest: el límit coincideix amb la rambla de Pereroles.

3. El paratge té una superfície de 360,67 hectàrees.

Article 4. Efecte

1. De conformitat amb el que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el PE s'ha d'ajustar al que preveu la legislació urbanística.

2. Les determinacions d'aquest PE són d'aplicació directa i prevalen sobre el planejament urbanístic municipal.

3. El planejament urbanístic municipal que s'aprove després de l'entrada en vigor d'aquest PE haurà d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes aquest, i assignar les classificacions i qualificacions del sòl d'acord amb les normes i els criteris ací establits, i de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.

4. Les determinacions d'aquest pla s'han d'entendre sense perjudici de les contingudes en les legislacions sectorials i, en particular, de les normes, reglaments o plans que s'aproven per al desenvolupament i el compliment de la finalitat protectora d'aquest pla, com també les d'aquells destinats a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament sostenible.

En el cas que la normativa continguda en aquest pla resulte més detallada o protectora, s'ha d'aplicar aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat d'aquesta. En tot cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys s'ha de realitzar d'acord amb les previsions d'aquest PE.

Article 5. Tramitació, vigència i revisió

1. El PE s'ha de tramitar segons la legislació vigent.

2. Les determinacions del PE entraran en vigor a partir de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i seguiran vigents fins que no es revise el pla, per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació.

3. La revisió o modificació de les determinacions del pla podran realitzar-se en qualsevol moment, seguint els mateixos tràmits que s'hagen seguit per a l'aprovació, i per tant estan sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.

4. Quan s'elaboren i aproven les normes de gestió del Lloc d'Importància Comunitària de la Tinença del Benifassà, el Turmell i Vallibona o la Zona d'Especial Protecció per a les Aus de la Tinença de Benifassà el Turmell, aquesta normativa ha de ser objecte d'adaptació, si és el cas, en aquells àmbits que aquestes establisquen.

Article 6. Contingut

El contingut de la documentació del PE es correspon amb el que disposa l'article 183 del Reglament d'ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell. En concret, inclou els apartats següents:

1. Memòria informativa i justificativa.

Inclou els aspectes descriptius i justificatius, com també els estudis complementaris necessaris per al desenvolupament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que en justifiquen l'elaboració.

2. Normativa.

La normativa d'aquest pla es divideix en dos grans apartats. El primer es troba dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats en funció de les característiques que els són pròpies, els valors que presenten i els usos principals que tenen assignats.

3. Plànols.

El pla especial inclou els plànols següents:

a) Plànols d'informació.

b) Plànols d'ordenació.

4. Normes per a la gestió.

5. Mecanismes de finançament.

6. Règim sancionador.

Article 7. Interpretació

1. En la interpretació d'aquest PE cal atendre al que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document que conté els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.

2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla, prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plans coincidisca també amb la memòria, de tal manera que es faça palesa l'existència d'alguna errada material en les normes.

3. En l'aplicació d'aquest PE ha de prevaldre aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del pla.

4. En qualsevol supòsit no previst en aquest pla serà preceptiu l'informe favorable de l'Ajuntament de Morella i de l'òrgan competent en matèria de la Xarxa Natura 2000, sense perjudici de les competències sectorials que puga haver-hi.

Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals

1. Els projectes, plans, obres i actuacions que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del paratge s'han de sotmetre al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació autonòmica valenciana i estatal sobre avaluació de l'impacte ambiental vigent en aquell moment.

2. En tot cas, qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense que calga per a la gestió del lloc, puga afectar de forma apreciable el paratge natural municipal, ja siga individual o en combinació amb altres plans o projectes, s'ha de sotmetre a una adequada avaluació de les repercussions que tindrà.

Article 9. Autoritzacions i informes previs

1. Aquesta normativa, en les normes generals, especifica les actuacions, els plans i els projectes l'execució dels quals requereix l'autorització especial de l'Ajuntament de Morella, i aquells que requereixen l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.

2. Les autoritzacions anteriors s'han d'atorgar sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, com també en concordança amb el que estableix aquesta normativa.

TÍTOL II

NORMES GENERALS DE REGULACIÓ D'USOS I

ACTIVITATS

CAPÍTOL I

NORMES SOBRE PROTECCIÓ DE RECURSOS

DE DOMINI PÚBLIC

SECCIÓ PRIMERA

PROTECCIÓ DE RECURSOS HIDROLÒGICS

Article 10. Àmbit general per a la protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic

1. La protecció dels recursos hídrics en l'àmbit del PE s'ha de regir, amb caràcter general, per la normativa sectorial en matèria d'aigües, i, de manera especial, pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual es va aprovar el Text Refós de la Llei d'Aigües, i disposicions que el despleguen.

2. En l'aplicació d'aquest PE cal tenir en compte el principi rector del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, de manera que aquest siga compatible amb la gestió pública de l'aigua, l'ordenació del territori, la conservació i protecció del medi ambient i la restauració de la natura, a l'efecte que aquest regula, i fonamentalment quant al domini públic hidràulic.

3. En relació amb el domini públic hidràulic, i en el marc de les competències que li són atribuïdes per la Constitució, l'Estat ha d'exercir les funcions que li són assignades per la legislació sectorial vigent.

4. No pot ocupar-se el domini públic hidràulic ni la zona de servitud d'aquest amb instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, excepte les promogudes o degudament autoritzades per l'organisme de conca.

Article 11. Qualitat de l'aigua

1. Amb caràcter general, queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, com també aquelles actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric.

2. A fi de protegir la qualitat de les aigües, s'ha de vetlar per l'estricte compliment de la legislació vigent en matèria d'extracció d'aigües, abocaments i depuració.

Article 12. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua

1. Cal mantenir les condicions naturals dels llits, i queden prohibides les obres i construccions, amb caràcter provisional o permanent, que puguen alterar o dificultar el curs de les aigües, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja de llits.

2. Es consideren compatibles amb la protecció del paratge les actuacions de manteniment de llits i gestió de recursos hídrics que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre en l'àmbit de les seues competències.

3. A la zona de domini públic hidràulic, com també als marges inclosos a les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'Aigües, cal conservar la vegetació de ribera, i no s'hi permet la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. S'hi permeten labors de neteja i desbrossament selectius quan hi haja risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda o quan hi haja risc d'incendis.

4. Es prohibeix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, com també l'extracció d'àrids, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.

Article 13. Protecció d'aigües subterrànies

1. Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la toxicitat o per la composició química i bacteriològica que presenten, la contaminació de les aigües superficials o profundes.

2. La instal·lació del sistema de depuració d'oxidació total per al sanejament de l'aigua procedent de les edificacions o de les zones d'ús públic només pot ser autoritzada quan es donen suficients garanties que no comporten cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies.

Article 14. Abocaments

1. En aplicació de l'article 100 del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual es va aprovar el Text Refós de la Llei d'Aigües, es prohibeix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte d'aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, llevat que es dispose d'autorització administrativa prèvia.

2. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals, com també l'abocament o el depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que en siga la natura, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o la degradació de l'entorn, excepte en els casos de neteja d'acord amb el que preveu l'article 49 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.

3. Per a la concessió d'una llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol natura, s'exigirà la justificació del tractament que haja de donar-se a aquests per a evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. El tractament d'aigües residuals haurà de ser tal que s'ajuste a les condicions de qualitat exigides per als usos a què haguen de ser destinades; en tot cas, les aigües resultants no podran superar els límits establits en la legislació sectorial.

4. L'efectivitat de la llicència quedarà condicionada, en tot cas, a l'obtenció i la validesa posterior de l'autorització d'abocament.

Article 15. Captacions d'aigua

Queda prohibida l'obertura de pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PE, excepte aquelles que efectue la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre en l'àmbit de les seues competències.

Article 16. Fonts i surgències

1. Els possibles aprofitaments de les aigües de les fonts i surgències d'aigua, com també les obres de qualsevol tipus que puguen realitzar-se en l'entorn, han de garantir el manteniment de la qualitat de les aigües i d'un cabal d'eixida mínim per a l'ús de les persones i de la fauna salvatge.

2. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'autoritzar obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar i adequar les àrees contigües a les fonts per a potenciar l'ús públic.

SECCIÓ SEGONA

PROTECCIÓ DE SÒLS

Article 17. Moviment de terres i extracció de recursos minerals

1. De forma general, es prohibeix l'extracció de recursos minerals a tot l'àmbit del paratge.

2. Els moviments de terra que es realitzen com a conseqüència de l'execució d'actuacions o obres permeses en aquesta normativa estan subjectes a l'obtenció prèvia de llicència urbanística.

3. Quan es tracte de moviments de terra per a la correcció de talussos amb perill d'erosió, es permetran sempre que es limite a la mínima àrea d'actuació possible, complisquen les condicions establides en l'autorització administrativa corresponent i llicència urbanística necessària, i no comporten la destrucció o el deteriorament d'espècies vegetals protegides o de gran valor ambiental. Article 18. Conservació de la coberta vegetal

1. Es consideren prioritàries, en l'àmbit del pla, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar o recuperar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.

2. Aquelles actuacions que puguen alterar o perjudicar de manera significativa les condicions de l'espai natural, o de les espècies de flora silvestre existents, requereixen la redacció d'una memòria o projecte, que ha de ser aprovat per l'ajuntament amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.

3. Els treballs de restauració de la coberta vegetal han d'anar adreçats a la conservació i la recuperació de les formacions vegetals autòctones.

Article 19. Pràctiques de conservació de sòls

1. S'hi prohibeix la destrucció de bancals i marges d'aquests, com també les transformacions agrícoles i els treballs que posen en perill la seua estabilitat o en comporten l'eliminació.

2. D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració ha de cuidar l'estabilització i la regeneració dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles.

3. S'hi prohibeix, amb caràcter general, la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment de noves àrees de cultiu.

4. S'hi prohibeixen els aterrassaments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos.

5. Sempre que la realització d'una obra vaja acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, és obligatòria la fixació d'aquests mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no hi haja altres solucions, es poden permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística.

SECCIÓ TERCERA

PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ SILVESTRE

Article 20. Formacions vegetals i hàbitats

1. Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest pla totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrícola. Aquesta determinació no inclou la vegetació adventícia que acompanya els cultius, ni les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els carrers, vials, parets, cunetes, abocadors, enderrocs, erms i altres àrees molt antropitzades.

2. Es consideren hàbitats naturals d'interés en l'àmbit territorial del paratge els hàbitats que a continuació s'allisten, identificats pels codis establits en l'annex I de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat:

9530(*): Pinedes (sud-)mediterràniesde pins negres endèmics.

9340: Alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia.

9240: Rouredes ibèriques de Quercus faginea.

5110: Formacions estables xerotermòfiles de Buxus sempervirens en pendents rocosos (Berberidion p.p.).

6210: Prats secs seminaturals i fàcies de matoll sobre substrats calcaris (Festuco-Brometalia). Paratges amb notables orquídies.

5330: Matolls termomediterranis i preestèpics.

El símbol * fa referència als tipus d'hàbitats prioritaris.

Article 21. Tala i recol·lecció

1. Sense perjudici del que disposa l'article 18 d'aquestes normes, es prohibeix la recol·lecció total o parcial de tàxons vegetals per a fins comercials.

2. Segons el que disposa el Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es va crear i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació, per a tàxons protegits, catalogats i no catalogats i vigilats, es prohibeix collir-los, tallar-los, mutilar-los, arrancar-los o destruir-los a la natura. També es prohibeix posseir, naturalitzar, transportar, vendre, comerciar o intercanviar, oferir amb fins de venda o intercanvi, importar o exportar exemplars vius o morts, com també els propàguls o restes d'aquests, excepte els casos que reglamentàriament es determinen. Aquestes prohibicions s'han d'aplicar a totes les fases del cicle biològic d'aquests tàxons.

3. Les prohibicions genèriques per a aquests tàxons del punt 2 només poden alçar-se segons el que disposa l'article 14 d'aquest decret.

4. L'extracció de fusta o llenya es pot realitzar acollint-se al que disposa el Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, o a la legislació vigent en matèria d'aprofitament forestal. En particular, es permet, amb l'autorització prèvia de l'administració forestal, l'extracció de les barres (pins més alts i rectes) per a formar l'estructura de la coneguda barraca de Sant Antoni, activitat considerada tradicional. Per a la resta de casos, la tala d'arbres requereix l'autorització de l'administració forestal, amb un informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals. Per la seua banda, la tala d'altres espècies, com ara carrasques, roures valencians, aurons, teixos, servers i grèvols, només pot autoritzar-se per raons fitosanitàries o de millora de les formacions arbrades, sense perjudici del que disposa el Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es va crear i regular el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació.

5. Sense perjudici del que disposa el punt 2 d'aquest article, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors, plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, espàrrecs, mores, etc., sempre que hi haja consentiment tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial, per la seua intensitat o altres causes, per a la flora o la fauna. En el cas de recol·lecció de plantes silvestres o bolets, en queda prohibida l'arrancada; s'han de recol·lectar mitjançant tallada, i no es permet la utilització d'instruments com ara aixades o rastells.

La recollida de fongs als terrenys forestals queda regulada per l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs al territori de la Comunitat Valenciana. Complementàriament, en aquests terrenys és aplicable l'Ordre de 19 de novembre de 2008, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs en l'àmbit del Lloc d'Interés Comunitari de la Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana.

6. Sense perjudici de la necessitat d'obtenció de la corresponent autorització de l'administració forestal amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals, i del que recull el Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, es pot realitzar l'extracció de fusta o llenya si respon a algun dels criteris següents:

a) Com a resultat de labors de prevenció d'incendis.

b) Com a resultat de mesures fitosanitàries.

c) Com a resultat de tractaments de millora de les formacions arbrades.

d) Per eradicació d'espècies al·lòctones invasores.

e) Amb motiu de la realització estudis científics.

7. D'acord amb el que disposa l'article 72 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, es permet la recol·lecció de llenyes de coníferes després de la comunicació prèvia del propietari.

Article 22. Regeneració i plantacions

1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal han de tenir per objectiu la formació i la potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del pla, en els distints estadis de desenvolupament.

2. La gestió dels recursos forestals ha de dirigir les seues actuacions a la conservació, millora i protecció dels terrenys forestals segons les determinacions de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana i al reglament executiu d'aquesta aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.

3. Queden prohibides la introducció i la repoblació amb espècies exòtiques, entenent aquestes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga, o haja pertangut històricament, a la vegetació silvestre de l'àmbit del pla.

4. Queda prohibida, en l'àmbit del paratge, la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.

5. És obligatòria l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a realitzar qualsevol modificació substancial de l'estructura natural d'una finca forestal; cal presentar d'un projecte en què s'especifiquen les accions que es pretén dur a terme, al qual han d'ajustar-se els treballs que s'hi facen.

SECCIÓ QUARTA

PROTECCIÓ DE LA FAUNA

Article 23. Protecció de la fauna silvestre

1. S'ha de respectar, en tot cas, la normativa sectorial aplicable en matèria de protecció de la fauna.

2. Sense perjudici de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del paratge, amb les excepcions següents:

a) Espècies cinegètiques, regulades específicament per les normatives sectorials.

b) Espècies el control de poblacions de les quals puga ser autoritzat o promogut per la conselleria competent en matèria de medi ambient de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.

3. Les intervencions que es realitzen al paratge sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics han de garantir el manteniment de les condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades. En tot cas, qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense que siga necessari per a la aquesta, puga afectar de forma apreciable el paratge natural municipal, ja siga individual o en combinació amb altres plans o projectes, s'ha de sotmetre a una adequada avaluació de les repercussions que puga tenir.

4. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix la legislació sectorial sobre fauna, en l'àmbit del paratge no es permeten les activitats que poden provocar, directament o indirectament, la destrucció o el deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels hàbitats d'aquests. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna, com ara nius, caus i dormidors, com també en les èpoques de major sensibilitat.

En particular, s'hi prohibeix:

a) La destrucció, la mort, el deteriorament, la recol·lecció, el comerç, la captura en viu, la possessió o l'exposició d'animals vius o les restes d'aquests que es troben protegits per la legislació sectorial vigent i per aquestes normes.

b) La recol·lecció, la possessió o el comerç d'ous o cries.

c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.

d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre els hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna.

Article 24. Repoblació o solta d'animals

1. S'hi prohibeix la repoblació i la solta de qualsevol espècie animal exòtica, entenent per tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga, o haja pertangut històricament, a la fauna de l'àmbit del pla, excepte la utilització d'espècies per a control biològic de plagues que realitze l'administració o autoritze.

2. Tota reintroducció d'espècies faunístiques autòctones actualment desaparegudes al paratge, com també els eventuals reforçaments poblacionals d'espècies existents i el mode de realitzar-los, han de ser autoritzats o promoguts per la conselleria competent en matèria de medi ambient.

Article 25. Tanques i tancaments

L'alçament de tanques i tancaments en l'àmbit del pla especial ha de complir el que disposa el Decret 178/2005, de 18 de novembre, del Consell, pel qual s'estableixen les condicions de les tanques en el medi natural i dels tancaments cinegètics, i requereix l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Tot això sense perjudici de l'obtenció de la corresponent llicència urbanística en els termes previstos per la llei.

SECCIÓ CINQUENA

XARXA NATURA 2000

Article 26. Xarxa Natura 2000

1. La Xarxa Natura 2000 és una xarxa ecològica coherent composta pels Llocs d'Importància Comunitària (LIC), fins que es transformen en Zones Especials de Conservació. La gestió d'aquestes Zones Especials de Conservació (ZEC) i les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) ha de tenir en compte les existències econòmiques, socials i culturals, com també les particularitats regionals i locals.

2. L'àmbit del PE forma part de la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) La Tinença de Benifassà el Turmell i del Lloc d'Importància Comunitària (LIC) denominat Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana.

Article 27. Aplicació d'aquesta normativa en tant que és un espai inclòs en la Xarxa Natura 2000

1. Mentre no s'elabore i aprove la norma de gestió del LIC-ZEPA de la Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana, i basant-se en el que estableixen els articles 6.3 i 6.4 de la Directiva 92/43/CEE, aquest paratge natural municipal queda subjecte al règim general de conservació especificat en aquesta normativa. Aquest règim preveu els mecanismes adequats per a garantir la conservació dels hàbitats i les espècies inclosos en el seu àmbit, tal com estableix la Directiva 92/43/CEE, incloenthi l'avaluació de l'efecte dels plans i projectes que l'afecten.

2. La norma de gestió del LIC-ZEPA esmentat ha d'establir, si és el cas, aquells àmbits d'aquesta normativa que hagen de ser objecte d'adaptació.

SECCIÓ SISENA

PROTECCIÓ DEL PAISATGE

Article 28. Impacte paisatgístic

1. Els valors paisatgístics del paratge es consideren un criteri determinant per a la ubicació dels distints usos. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un important impacte paisatgístic han de realitzar-se de manera que se'n minimitze l'efecte negatiu sobre el paisatge.

2. En tot cas, les instal·lacions i edificacions al medi rural han d'incorporar les mesures de camuflament i mimetització necessàries per a la integració en el paisatge.

3. L'ajuntament ha de tenir en compte, en autoritzar els projectes referents al paratge, o emetre'n informe, l'efecte que el fet de realitzarlos pot tenir sobre els valors paisatgístics d'aquest.

4. Les actuacions de qualsevol tipus que siguen autoritzades s'han de realitzar atenent a la màxima integració en el paisatge i el mínim impacte ambiental.

5. Cal protegir el paisatge al voltant d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com ara penyals, arbres exemplars, etc., per a la qual cosa s'han d'establir perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que en garantisquen la prominència en l'entorn.

Article 29. Publicitat estàtica

1. S'hi prohibeix, amb caràcter general, la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent-hi la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori, com sobre les edificacions.

2. Al paratge s'hi poden admetre únicament els indicadors d'activitats, establiments i llocs que per les dimensions, disseny i col·locació estiguen adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len, com també tots els de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i la gestió de l'àmbit territorial objecte del pla. Article 30. Integració paisatgística

1. L'equipament públic (bancs, taules, papereres, palissades, passamans, etc.), les edificacions, infraestructures verticals de transport d'energia elèctrica o altres elements introduïts per l'home al medi natural han d'emprar materials o acabats les característiques de color, lluentor i textura dels quals presenten un aspecte neutre des del punt de vista paisatgístic i que no resulten especialment cridaners, visibles o inusuals.

2. En general, s'ha de procurar l'ús de materials naturals com ara la fusta i la pedra. No obstant això, si es requereix cap altre tipus de materials, s'ha de procurar la integració cromàtica d'aquests amb l'entorn; evitar l'ús d'acabats amb tonalitats saturades o molt lluminoses, i evitar materials els acabats dels quals causen lluentors o reflectàncies pròpies dels acabats metàl·lics. En general, convé optar per l'enfosquiment de les superfícies i els acabats mats.

3. Els tancaments han de ser senzills i visualment permeables, especialment als punts des dels quals és possible contemplar vistes panoràmiques.

SECCIÓ SETENA

PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL

Article 31. Patrimoni cultural

1. La Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, estableix que el patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic, o de qualsevol altra natura cultural. També formen part del patrimoni cultural valencià, com béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, els coneixements, les tècniques, pràctiques i els usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana. Així mateix, formen part d'aquest patrimoni com a béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià. Els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites d'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana són, així mateix, elements integrants del patrimoni cultural valencià.

2. Els elements i conjunts considerats recursos arqueològics i historicoartístics poden acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals i després de l'obtenció prèvia de l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.

3. Si amb motiu de la realització de reformes, demolicions, transformacions o excavacions en immobles no compresos a zones arqueològiques o paleontològiques o en espais de protecció o àrees de vigilància arqueològica o paleontològica apareixen restes d'aquesta natura o indicis de l'existència d'aquestes restes, el promotor, el constructor i el tècnic director de les obres estan obligats a suspendre immediatament els treballs i comunicar la troballa en els termes preceptuats en l'article 65 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, el règim del qual s'ha d'aplicar íntegrament. Tractant-se de béns mobles, la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, en el termini de deu dies des que tinga coneixement de la troballa, pot acordar la continuació de les obres, amb la intervenció i la vigilància dels serveis competents, establint el pla de treball. O bé, quan ho considere necessari per a la protecció del patrimoni arqueològic o paleontològic i, en tot cas, quan la troballa es referisca a restes arqueològiques de construccions històriques o artístiques o a restes i vestigis fòssils de vertebrats, ha de prorrogar la suspensió de les obres i determinar les actuacions arqueològiques o paleontològiques que hagen de realitzar-se. En qualsevol cas, ha de donar compte de la resolució a l'ajuntament corresponent. La suspensió no pot durar més del temps imprescindible per a la realització de les actuacions esmentades. Hi seran d'aplicació les normes generals sobre responsabilitat de les administracions públiques per a la indemnització, si és el cas, dels perjudicis que la pròrroga de la suspensió puga ocasionar.

SECCIÓ VUITENA

PROTECCIÓ DE COVES I ELEMENTS

D'INTERÉS GEOLÒGIC

Article 32. Protecció de coves i elements d'interés geològic

1. Es consideren d'especial protecció tots aquells elements de singular interés geològic i geomorfològic, com també les coves i avencs presents dins de l'àmbit del paratge.

2. En general, aquest pla està subjecte al que dispose la legislació sectorial que siga d'aplicació a cadascun dels elements considerats dins d'aquest article.

3. Per a les coves i avencs presents en l'àmbit del paratge cal ajustar-se al que disposa el Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i es va aprovar el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana. En especial, cal respectar els perímetres de protecció mencionats en l'article 9 del decret.

CAPÍTOL II

NORMES SOBRE REGULACIÓ D'ACTIVITATS I

INFRAESTRUCTURES

SECCIÓ PRIMERA

ACTIVITATS EXTRACTIVES I MINERES

Article 33. Activitats extractives i mineres

Es prohibeix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del PE.

SECCIÓ SEGONA

ACTIVITATS AGRÀRIES

Article 34. Concepte

A l'efecte d'aquest pla, es consideren agràries les activitats relacionades directament amb l'explotació econòmica dels recursos vegetals cultivats, mitjançant l'ús de mitjans tècnics i instal·lacions que no impliquen, ni tinguen com a conseqüència, la transformació del seu estat o característiques essencials.

Article 35. Tipus de cultius i incompatibilitats

1. Es considera compatible, en l'àmbit del pla, el manteniment de les activitats agràries que s'hi registren en el moment de l'aprovació d'aquest, sempre que siguen compatibles amb el planejament en vigor en aquell moment i hagen obtingut totes les autoritzacions sectorials corresponents i l'avaluació ambiental, si és el cas.

2. Es prohibeix l'ampliació de la superfície de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrícola. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu únicament pot efectuar-se sobre aquestes àrees.

3. A l'efecte previst en l'apartat anterior, no es consideren sotmesos a l'activitat agrícola els terrenys el cultiu dels quals s'haja abandonat per un termini superior a deu anys o que hagen adquirit signes inequívocs de la seua vocació forestal.

4. S'hi prohibeixen, amb caràcter general, les pràctiques agrícoles sota la modalitat d'hivernacle o túnel.

Article 36. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agràries

S'hi prohibeix, amb caràcter general, tot tipus d'edificació de nova planta, com també construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària (magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, etc.), o a la primera transformació de productes (assecadors, serradores, etc.).

Article 37. Productes fitosanitaris

L'ús de productes fitosanitaris ha d'ajustar-se a les normes i els plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, les limitacions i les condicions establits pels organismes competents. En tot cas, s'hi prohibeix la utilització d'herbicides volàtils de qualsevol tipus.

SECCIÓ TERCERA

ACTIVITATS RAMADERES

Article 38. Concepte i règim general d'ordenació

1. Amb caràcter general, es considera autoritzat el pasturatge extensiu dins de l'àmbit del PE. L'exercici d'aquesta activitat s'ha de sotmetre a les normes i els plans sectorials que els siguen d'aplicació.

2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals ha de realitzar-se, almenys, tenint en compte les condicions següents:

a) Delimitació de les àrees fitades.

b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.

c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.

d) En tot cas, les activitats ramaderes han de ser compatibles amb els usos didàctics i recreatius del paratge.

3. Segons s'estableix en l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció a terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi no poden ser destinats al pasturatge, almenys, durant els cinc anys posteriors a aquest.

Article 39. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes

1. Queden prohibides les construccions i instal·lacions ramaderes de nova planta en l'àmbit del paratge. Aquesta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara pletes, corrals i dormidors.

2. En la prohibició anterior no es consideren incloses les tanques, o pastors elèctrics, emprades per a fitar les zones de pastos, regulades específicament en l'article 25.

Article 40. Apicultura

1. Els aprofitaments apícoles es consideren autoritzables a tot l'àmbit del paratge, sempre que complisquen les disposicions del Reial Decret 209/2002, de 22 de febrer, pel qual s'estableixen normes d'ordenació de les explotacions apícoles.

2. En el cas que els ruscos provoquen molèsties significatives o riscos per a l'ús públic, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot disposar traslladar-los a un altre emplaçament que no presente aquests inconvenients, o bé retirar-los definitivament del paratge.

SECCIÓ QUARTA

ACTIVITAT FORESTAL

Article 41. Gestió del terreny forestal

1. A l'efecte d'aquest pla, es consideren forests o terrenys forestals els així definits en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.

2. En l'àmbit del PE el règim de gestió dels terrenys forestals és el referit, amb caràcter general, per la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests. Del que estableix el capítol II, Competències de les Administracions Públiques, es dedueix que atés que la forest Pereroles és una forest d'utilitat pública, la competència de la gestió forestal recau sobre l'administració autonòmica, encara que es tracte d'una forest propietat de l'ajuntament.

3. Cal promoure la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació, entre l'administració forestal i l'ajuntament, per a la realització de tasques de reforestació i regeneració, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties i de prevenció d'incendis.

Article 42. Repoblació forestal

Sense perjudici del que disposa l'article 22 d'aquestes normes, la repoblació de terrenys forestals ha d'ajustar-se a les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació.

Article 43. Aprofitaments forestals

1. Es consideren, a l'efecte d'aquest pla, com a aprofitaments forestals les fustes, productes de selecció, llenyes, corfes, pastos, fruits, llavors, plantes aromàtiques, medicinals i condimentaries, bolets i la resta de productes que es generen als terrenys forestals. Aquests aprofitaments requereixen de l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici del que disposa l'article 22 d'aquestes normes.

2. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del paratge han d'ajustar-se al que disposen les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació.

3. La recollida de fongs als terrenys forestals està regulada per l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs al territori de la Comunitat Valenciana, com també per l'Ordre d'11 de setembre de 1998, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de la trufa al territori de la Comunitat Valenciana. Aquesta administració, així mateix, ha de vetlar perquè l'exercici d'aquesta activitat per persones alienes als titulars dels terrenys forestals afectats es realitze sense perjudici per als sòls, la vegetació, els béns construïts existents als terrenys o per a altres aprofitaments autoritzats a la zona.

4. Es prohibeix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.

5. L'aprofitament de pastos i recursos cinegètics pot limitar-se quan se'n puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o hi haja arbres joves, especialment a zones repoblades o en procés de regeneració.

6. D'acord amb el que disposa l'article 82 del Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, l'extracció de productes forestals s'ha de realitzar exclusivament mitjançant les vies prèviament autoritzades per l'administració forestal.

Article 44. Silvicultura

1. En l'àmbit del paratge han d'aplicar-se tècniques silvícoles tan poc agressives com siga possible per a millorar la biodiversitat i la multifuncionalitat de l'ecosistema forestal, i evitar, amb caràcter general, les acumulacions innecessàries de combustible a la forest.

2. En la planificació de les intervencions s'ha de tendir a la formació de masses que protegisquen el sòl adequadament i al mateix temps tinguen una estructura amb discontinuïtat horitzontal i vertical de combustible per a reduir el risc d'incendis.

Article 45. Productes fitosanitaris forestals

1. En relació amb la utilització de productes fitosanitaris, cal ajustar-se al que disposat la normativa vigent en la matèria. Es requereix l'autorització de la conselleria competent en medi ambient per a la utilització de mitjans aeris en l'aplicació d'aquests productes.

2. En tot cas, es prohibeix la utilització de productes d'ampli espectre i alta persistència, i d'aquells de toxicitat manifesta contra els valors ecològics de la zona.

Article 46. Incendis forestals

1. En general, i en matèria d'incendis forestals, aquest pla està subjecte al que determina la legislació sectorial específica en la matèria.

2. En particular, cal establir les mesures necessàries per a la prevenció i extinció d'incendis en l'àmbit del PE.

3. Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, el Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, estableix en l'article 4 que els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi no es poden destinar al pasturatge en els cinc anys següents.

4. Es prohibeix l'ús del foc, amb qualsevol finalitat, a tot l'àmbit del paratge, com també tirar fòsfors, puntes de cigarret i l'ús de cartutxos de caça proveïts de tacs de paper.

5. Tant en el Pla Local de Prevenció d'Incendis Forestals, preceptiu segons l'article 138 del Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, com en el Pla d'Actuació Municipal Davant del Risc d'Incendis, regulat en el Decret 163/1998, de 6 d'octubre, del Consell, que es redacten a nivell municipal, ha de considerar-se el paratge natural municipal com una àrea d'especial protecció i prioritat de defensa, figura a la qual fa referència l'article 140 del Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana.

SECCIÓ CINQUENA

ACTIVITAT CINEGÈTICA

Article 47. Normes generals

1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del PE, i queda subjecta als períodes i les condicions establits en la legislació sectorial específica i als articles següents.

2. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que actualment compleixen les condicions legals establides per a aquesta activitat.

Article 48. Ordenació cinegètica

1. En general, i en matèria d'ordenació cinegètica, aquest pla està subjecte al que disposa la legislació sectorial que siga d'aplicació. En concret, el vedat de caça de què forma part l'àmbit del pla especial s'ha de regular i gestionar d'acord amb el corresponent pla tècnic d'aprofitament cinegètic. Aquest pla, atenent als criteris establits per la legislació vigent sobre caça, ha de garantir l'aprofitament sostenible dels recursos cinegètics a partir de taxes d'aprofitaments adequades a les existències censals de les poblacions cinegètiques.

2. Cal fomentar l'establiment de les zones de reserva cinegètica del vedat del qual formen part els terrenys inclosos al paratge, dins de l'àmbit d'aquest.

3. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot determinar, en l'àmbit del pla, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i els períodes hàbils.

4. L'ús cinegètic del paratge ha de ser compatible amb els usos didàctics i recreatius d'aquest.

SECCIÓ SISENA

ACTIVITAT INDUSTRIAL

Article 49. Activitat industrial

Pel fet de considerar-la incompatible amb l'objecte de protecció d'aquest pla, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus en l'àmbit del PE, incloent-hi les instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes primaris.

SECCIÓ SETENA

ÚS PÚBLIC DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL

SUBSECCIÓ PRIMERA

PLA D'ÚS PÚBLIC DEL PARATGE NATURAL

MUNICIPAL

Article 50. Pla d'Ús Públic del Paratge Natural Municipal

1. Cal fomentar l'elaboració del Pla d'Ús Públic del Paratge, el qual ha de contenir les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyament dels valors ambientals i culturals del paratge, efectuades tant per iniciativa pública com privada o mixta.

2. L'ús públic del paratge ha de ser concorde amb els usos permesos en sòl no urbanitzable protegit segons la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, en especial en relació amb les activitats recreatives i esportives que poden dur-se a terme en l'àmbit del PE.

3. L'elaboració del Pla d'Ús Públic comporta la realització dels estudis corresponents en què s'avalue la incidència que el desenvolupament d'aquest tipus d'activitats pot tenir sobre els valors naturals que van motivar la declaració del paratge natural municipal, a fi d'evitar impactes negatius sobre aquests.

4. Aquest Pla d'Ús Públic ha de contenir necessàriament la regulació de la pràctica d'activitats de muntanya com ara senderisme, acampada, etc. en l'àmbit del paratge. Amb aquest fi, ha d'establir els llocs i els períodes en què es poden efectuar aquestes activitats sense perjudici per als valors naturals del paratge. S'ha d'ajustar, en tot cas, al que disposa el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural, o a la legislació vigent en matèria de senderisme i esports de muntanya.

5. En el pla s'han de determinar, per a la posterior senyalització, les vies d'accés al paratge, les zones d'aparcament, els camins no transitables amb vehicles, i les sendes.

6. El Pla d'Ús Públic ha d'establir una ordenació i zonificació detallada a fi de regular les activitats de gaudi concentrat i les activitats esportives.

7. El Pla d'Ús Públic del Paratge s'ha de complementar amb actuacions de promoció i conscienciació social sobre els aspectes ambientals d'aquest.

8. El Pla d'Ús Públic del Paratge l'ha d'aprovar l'Ajuntament amb l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Prèviament a l'aprovació s'han de demanar els informes que calguen a fi de garantir la seguretat i la integritat de les persones davant de riscos com ara avingudes i incendis, i s'han d'adoptar les mesures que els òrgans competents establisquen.

SUBSECCIÓ SEGONA

ALLOTJAMENT TURÍSTIC I ALTRES ACTIVITATS

HOSTALERES I RECREATIVES VINCULADES

A CONSTRUCCIONS

Article 51. Campaments de turisme o càmpings

Es prohibeixen els càmpings i campaments públics i privats en tot l'àmbit del paratge natural municipal.

Article 52. Activitats recreatives i d'esplai vinculades a construccions

1. Es prohibeix la construcció d'edificacions turístiques i recreatives en l'àmbit del pla especial.

2. Es prohibeix la construcció d'edificacions esportives en l'àmbit del pla especial.

3. Als terrenys forestals es prohibeix la instal·lació de nous paellers o qualsevol altre tipus d'estructura condicionada per a encendre foc.

4. L'estada a les cabanyes i refugis forestals està regulada genèricament en el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell, pel qual es regulen les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives a les forests de la Comunitat Valenciana. Basant-se en aquest decret, la conselleria competent en matèria de medi ambient té la facultat de gestionar aquestes instal·lacions. Actualment, mitjançant un conveni subscrit per la Generalitat i l'Ajuntament de Morella, la gestió s'ha cedit al consistori pel període comprés entre els anys 2005 i 2010, sent aquest període prorrogable. Així, mentre romanga vigent el conveni esmentat, l'Ajuntament de Morella s'encarregarà de la gestió i la concessió d'autoritzacions d'ocupació d'acord amb la normativa existent.

5. Les instal·lacions de la zona d'ús públic han de disposar dels sistemes necessaris per al tractament d'aigües residuals i la recollida selectiva de residus.

SUBSECCIÓ TERCERA

ACTIVITATS RECREATIVES NO VINCULADES

A CONSTRUCCIONS

Article 53. Normes bàsiques de comportament dels usuaris

1. Està prohibit fer foc o barbacoes fora del refugi.

2. Cal tancar correctament les portes de les tanques per al bestiar després d'usar-les.

3. No s'han de deixar residus abandonats per la forest; cal utilitzar els contenidors de recollida selectiva de residus que hi ha al costat del refugi. No es poden realitzar abocaments d'olis al sòl; amb aquest fi cal emprar el contenidor específic o, si no n'hi ha, emmagatzemar-los en algun recipient per a traslladar-los a un lloc adequat.

Article 54. Circulació motoritzada al paratge

1. Amb caràcter general, a aquest respecte cal ajustar-se al que disposa el Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana.

2. En particular, es prohibeix la circulació motoritzada fora de les carreteres i els camins agrícoles i forestals del paratge, excepte en els casos següents:

a) Vehicles autoritzats per l'ajuntament.

b) Vehicles amb fins d'aprofitament agrari i aquells destinats a la realització de treballs de conservació i regeneració de la vegetació, i manteniment de llits i gestió dels recursos hídrics.

c) Vehicles de les administracions públiques que circulen com a conseqüència de necessitats del servei o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, serveis públics, etc.

d) Vehicles que realitzen serveis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.

e) Vehicles de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.

3. L'ajuntament pot limitar l'accés al públic a determinades àrees per raó de la fragilitat d'aquestes, per a evitar molèsties a la fauna o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals o culturals que es motiven justificadament.

Article 55. Acampada lliure

Es prohibeix l'acampada lliure a tot l'àmbit del paratge.

Article 56. Activitats esportives organitzades

1. Amb caràcter general, aquestes activitats s'hi poden exercir sempre que no produïsquen minva en els valors naturals i paisatgístics existents a la zona.

2. Es permet la realització d'esports pels particulars que no requerisquen la utilització d'elements sorollosos o puguen causar danys a la fauna i flora presents a la zona.

3. Qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades fora dels espais habilitats per a aquest fi a l'àmbit del paratge requereix l'autorització prèvia de l'ajuntament.

4. Es prohibeix, amb caràcter general, la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quads i semblants.

SECCIÓ VUITENA

ACTIVITATS D'URBANITZACIÓ I EDIFICACIÓ

Article 57. Urbanisme

1. Aquest pla especial, a l'efecte urbanístic, qualifica la totalitat del paratge natural municipal com a sòl no urbanitzable protegit paratge natural municipal.

2. Per a la correcta aplicació d'aquesta normativa, el Pla General d'Ordenació Urbana de Morella ha de remetre a aquesta normativa per a qualsevol projecte o actuació que estiga dins de l'àmbit del paratge natural municipal.

Article 58. Edificació

1. Sense perjudici del que estableix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, s'hi prohibeix la construcció d'edificacions de nova planta.

2. Amb caràcter general, es permet a tot l'àmbit del paratge la rehabilitació o reconstrucció d'edificacions preexistents, per a la qual cosa en el disseny i la composició s'ha de respectar l'entorn en què s'enclaven. A fi de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions al seu entorn, pot exigir-se l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent-hi la utilització de documents gràfics.

SECCIÓ NOVENA

INFRAESTRUCTURES

Article 59. Normes generals sobre les obres d'infraestructures

1. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització d'infraestructures de qualsevol tipus com línies elèctriques, de telecomunicacions o infraestructures viàries. Si cal, s'ha d'optar per aquelles solucions que des del punt de vista ambiental causen menor impacte sobre l'espai, i és necessària l'obtenció de l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial.

Així mateix es consideren permeses les obres d'infraestructura que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre en l'àmbit de les seues competències, com també aquelles obres d'interés general de l'Estat.

2. La realització d'obres per a la instal·lació, el manteniment o la remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus ha d'atenir-se, a més de les disposicions de les normatives sectorials aplicables, als requisits genèrics següents:

a) Els traçats i emplaçaments han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües o el rebliment d'aquestes, la degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.

b) Durant la realització de les obres han de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i a la terminació de les obres cal restaurar el terreny i la coberta vegetal. Així mateix, s'ha d'evitar la realització d'obres en aquells períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.

c) Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures han d'obtenir-se, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de la llicència urbanística.

Article 60. Pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana

A aquest respecte, cal ajustar-se al que estableix el pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant l'Acord de 26 de juliol de 2001, del Consell, que qualifica l'àmbit del PE com a zona no apta.

SECCIÓ DEU

ACTIVITATS D'INVESTIGACIÓ

Article 61. Promoció de les activitats d'investigació

1. Amb independència del potencial ús públic del paratge com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, l'ajuntament, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de medi ambient, per a una millor gestió i administració de l'espai protegit, ha de promoure la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.

2. Aquestes activitats poden realitzar-se, atenent a les característiques d'aquestes i als seus requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o mitjançant les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. A aquest respecte, se signaran amb els organismes oportuns i les entitats científiques i acadèmiques, els convenis o acords de col·laboració necessaris.

3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del paratge són les següents, en llista oberta que pot adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:

a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.

b) Desenvolupament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de flora i fauna considerades d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, com també sobre les condicions per a la recuperació o millora dels hàbitats.

c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional del paratge.

d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa i econòmica.

e) Mètodes de gestió de l'ús públic del paratge, des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.

4. L'ajuntament ha de facilitar el coneixement i ha de promoure la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del paratge. Article 62. Autoritzacions

Sense perjudici del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'aquesta normativa, s'estableix el règim específic següent per a la realització, per persones o entitats alienes a l'ajuntament o a la conselleria competent en matèria de medi ambient, d'activitats o projectes d'investigació que tinguen com a objecte els recursos ambientals i culturals del paratge:

1. Les actuacions que afecten directament o indirectament la flora, la fauna o els hàbitats protegits requereixen l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Amb aquesta finalitat, la persona o entitat que haja d'efectuar l'activitat investigadora ha d'adjuntar a la sol·licitud una memòria del projecte d'investigació que s'haja d'efectuar.

2. Les autoritzacions poden contenir condicions o restriccions per a l'execució del projecte. Cap revocar-les si les investigacions s'aparten del que estableix la memòria del projecte presentat, o si les tasques d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.

3. La persona o entitat que haja de realitzar l'activitat investigadora ha d'informar-ne l'ajuntament a l'inici dels estudis o treballs, i una vegada conclosos ha de presentar a l'ajuntament un informe sobre els resultats, com també sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. En el cas que els treballs d'investigació autoritzats es publiquen, el director del projecte ha d'aportar un exemplar de la publicació.

4. Les autoritzacions atorgades per a l'anellament científic d'aus no exclouen la necessitat que l'anellador obtinga els permisos corresponents dels particulars, si és el cas.

5. Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del paratge que, pel fet de no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, no requereixen autorització prèvia, no obstant això han de comunicar a l'ajuntament l'existència del projecte, i han de facilitar-li l'accés als resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del paratge.

TÍTOL III

NORMES PARTICULARS

CAPÍTOL I

CONCEPTE I ASPECTES GENERALS

Article 63. Concepte

1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides mitjançant aquest PE, s'ha distingit l'àmbit amb les zones següents per a definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats de protecció, conservació i millora:

a) Àrea Forestal.

b) Àrea d'Ús Públic.

2. Les determinacions inherents a aquestes categories de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i activitats permeses i prohibides per aquest PE.

Article 64. Interpretació

1. En tot allò no regulat en aquestes normes particulars són aplicables les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.

2. En la interpretació de la normativa prevalen les normes particulars sobre les generals.

CAPÍTOL II

ÀREA FORESTAL

Article 65. Caracterització

1. Es tracta d'una zona d'alt valor natural els ecosistemes del qual proporcionen recer a un ampli espectre d'espècies d'interés ecològic.

2. Els objectius plantejats per a aquesta categoria de protecció es poden sintetitzar en:

a) Preservar la qualitat ambiental.

b) Conservació de la vegetació existent, potenciació d'aquesta i de la seua regeneració natural.

c) Mantenir els processos ecològics essencials i la diversitat biològica del paratge.

d) Conservar i restaurar les fites paisatgístiques existents.

3. Plantejar aquests objectius comporta, necessàriament, una limitació de les possibilitats d'ús públic, i s'hi permeten únicament aquells usos compatibles amb els objectius proposats, sobretot els de tipus científic i cultural.

Article 66. Localització

Comprén la major part de l'àmbit del paratge, amb 356,47 hectàrees de superfície. Aquest espai queda assenyalat i delimitat en el corresponent pla d'ordenació d'aquest PE.

Article 67. Usos permesos

1. S'hi consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a afavorir la conservació i potenciació dels valors naturals i al manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica.

2. Queden específicament permesos els usos següents:

a) Tractaments de millora i conservació de la vegetació, com ara cures culturals i neteges, eliminació selectiva del matoll i, en especial, mesures per a afavorir la regeneració natural.

b) Els usos i les actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquest espai o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreativonaturalístiques. Incloent-hi actuacions i adequacions didacticonaturalístiques de caràcter extensiu, com ara el marcatge i la senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables, o miradors.

c) Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.

d) Repoblació forestal, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.

e) Instal·lacions provisionals per a l'execució d'obres públiques. Prèviament a l'obtenció de la llicència urbanística, requeriran l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.

f) Sense perjudici del que disposa l'article referent a la tala i recollecció d'aquestes normes, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara espàrrecs, mores, etc., sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial, per la seua intensitat o altres causes, per a la flora o fauna. En qualsevol cas, queda prohibida l'arrancada de la planta, que s'ha de recol·lectar mitjançant tallada.

g) Infraestructures de defensa contra incendis forestals i, si és el cas, les obres de captació d'aigües destinades a aquesta. Prèviament a l'obtenció de la llicència urbanística s'ha de tenir l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient.

h) Construcció i condicionament de pistes i camins forestals destinats exclusivament a la lluita contra incendis forestals, sempre que hagen sigut previstos en el Pla de Prevenció d'Incendis tal com preveu l'article 55 de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana.

i) L'activitat cinegètica tal com es preveu en les disposicions de les normes generals de regulació d'usos i activitats d'aquest PE.

Article 68. Usos prohibits

1. S'hi consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten la degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es prohibeixen tots aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a la millora i la conservació de la riquesa biològica de la zona o a l'exercici d'activitats científiques i naturalístiques.

2. Queden específicament prohibits en aquests espais:

a) Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres per a l'explotació dels recursos miners.

b) Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus, excepte el que preveu l'article 58 d'aquesta normativa.

c) Actuacions i instal·lacions de caràcter turisticorecreatiu, excepte les adequacions didacticonaturalístiques previstes en l'article anterior.

d) Suports de publicitat exterior de qualsevol tipus, com també qualsevol forma de publicitat, excepte indicadors de caràcter institucional destinats a proporcionar informació sobre la zona, sense que comporten deteriorament del paisatge.

e) Obres o magatzems i instal·lacions relacionades amb l'explotació agrícola o ramadera. Inclouen hivernacles, i infraestructures de servei a aquestes, com també instal·lacions d'emmagatzemament o primera transformació de productes forestals.

f) Infraestructures de qualsevol tipus, excepte les directament vinculades a la prevenció i el control d'incendis forestals o destinades al servei d'edificacions o instal·lacions permeses, les previstes en les normatives sectorials, com també aquelles destinades a l'interés general.

g) Instal·lacions esportives de qualsevol tipus, com també activitats esportives que puguen comportar degradació del medi natural, particularment les que impliquen la utilització de vehicles de motor.

h) L'abocament de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus que puguen contribuir a deteriorar la qualitat de les aigües, el sòl o el paisatge.

i) Es prohibeix l'ús del foc amb qualsevol finalitat en tot l'àmbit de l'Àrea Forestal, com també tirar fòsfors, puntes de cigarret i l'ús de cartutxos de caça proveïts de tacs de paper.

CAPÍTOL III

ÀREA D'ÚS PÚBLIC

Article 69. Caracterització

1. Comprén el refugi de Pereroles, la casa forestal, un parell de cabanyes, zones recreatives a l'aire lliure, preparades amb bancs i taules, dues estructures ensostrades emprades com a menjadors, tres zones d'acampada autoritzada i l'entorn d'aquestes instal·lacions. Coincideix amb l'àrea delimitada en el Conveni entre la Generalitat i l'Ajuntament de Morella per a la cessió de la gestió d'aquestes instal·lacions, que té una superfície de 4,20 hectàrees.

2. Es tracta una zona que, per l'ús actual, la particular ubicació i per les característiques, que presenta compleix alguna de les funcions següents:

a) Una funció social com a lloc d'esplai. Es tracta d'una zona que s'ha habilitat i presenta unes condicions òptimes per a l'exercici d'activitats recreatives.

b) Una funció didacticonaturalística. Per les seues característiques ecologicoambientals i d'ús públic basat en els recursos naturals, que fomenten el respecte cap al medi en què es basen.

3. Aquesta àrea s'ha preparat per a acollir un cert grau d'ocupació i utilització, i està vinculada a l'espai de valor paisatgístic que l'envolta i que es pretén protegir.

Article 70. Localització

Aquest espai se situa al límit oest del paratge, al nord del barranc d'Allepús. El seu àmbit està delimitat en el plànol d'ordenació O-1.

Article 71. Usos permesos

1. Els usos recreatius lligats al gaudi de la natura, sempre que s'ajusten a les normes generals i particulars d'aquest PE, com també a les normatives sectorials aplicables.

2. Amb caràcter general, les activitats d'oci i recreatives que defineixen l'ús específic de l'àrea, les edificacions existents, les dotacions, infraestructures i serveis per al control i manteniment del medi.

3. Àrees de pícnic.

4. En relació amb les edificacions, es permeten les obres d'ampliació de les construccions existents, excepte a la casa forestal, sempre que es realitzen amb fins educatius i científics, amb l'autorització prèvia de l'Ajuntament i de la conselleria competent en matèria d'espais protegits.

5. Instal·lacions d'educació i interpretació ambiental.

6. Instal·lacions vinculades a l'administració i la gestió dels recursos ambientals del paratge.

7. Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.

8. Elements de mobiliari com ara bancs, taules i papereres de caràcter rústic, com també indicadors de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic del paratge i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE.

9. Actuacions per a la millora de l'abastiment i sanejament de l'aigua a les instal·lacions d'ús públic.

10. Accions previstes en el Conveni entre la Generalitat i l'Ajuntament de Morella per a la cessió de la gestió del refugi forestal de Pereroles i les instal·lacions annexes, entre les quals es troba la gestió de les zones d'acampada que, encara que solen funcionar de forma conjunta amb el refugi, també poden ser emprades independentment amb les preceptives autoritzacions de l'Ajuntament de Morella.

Article 72. Usos prohibits

1. En general, quants comporten una degradació ambiental o paisatgística d'aquests espais o dificulten la realització dels usos preferents.

2. Queden especialment prohibits:

a) La construcció o la instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació de recursos vius.

b) Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic.

c) La instal·lació de suports de publicitat o altres elements anàlegs, excepte aquells indicadors d'activitats, establiments i llocs que es consideren necessaris per a la correcta gestió del paratge. En tot cas, cal ajustar-se a les normes que s'establisquen de disseny i instal·lació.

d) La construcció d'edificacions de nova planta.

e) La utilització del foc amb qualsevol finalitat, com també tirar fòsfors i puntes de cigarret. S'exceptua d'aquesta prohibició l'ús del foc dins de les edificacions que estiguen completament tancades i preparades amb cuina o ximenera. Així doncs, a les estructures ensostrades però obertes existents al costat del barranc d'Allepús també s'hi prohibeix l'ús del foc.

f) L'activitat cinegètica.

Article 73. Regulació per a elements de patrimoni inventariats

1. La casa forestal, inclosa en l'inventari de béns de patrimoni del Pla General d'Ordenació Urbana de Morella, manté el seu grau de protecció general.

2. Tal com estableix la normativa del Pla General d'Ordenació Urbana de Morella, per a aquest tipus d'elements, cal conservar la seua estructura tipològica, com també la seua configuració morfològica bàsica. Quant als nivells de protecció que recauen sobre aquesta, es poden autoritzar obres de conservació, restauració i rehabilitació, com també obres de reestructuració sobre parts o elements de l'edificació, quan siguen imprescindibles per a aconseguir les condicions higienicosanitàries o d'adequació dels usos permesos, tot això sense alterar la configuració exterior. Per a dur a terme aquestes actuacions s'ha de tenir autorització prèvia i llicència municipal, i informe favorable de la Conselleria de Cultura i Esport.

3. No es permeten obres d'ampliació de la casa forestal.

Article 74. Gaudi concentrat

1. El gaudi concentrat es defineix com aquell que s'efectua a un espai habilitat per a activitats recreatives, dotat amb equipaments d'escassa entitat com taules, bancs i papereres.

2. Aquest s'ha de produir exclusivament a les zones habilitades a aquest efecte, sempre que no produïsca cap minva en els valors naturals i paisatgístics existents a la zona.

Article 75. Acampada autoritzada

1. Tal com estableix el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell, pel qual es regulen les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives en les forests de la Comunitat Valenciana, s'entén per zona d'acampada autoritzada aquells espais de terreny forestal públic, degudament delimitats i preparats, que tinguen les autoritzacions oficials pertinents, destinats per a la ocupació temporal amb tendes de campanya, que puguen ser utilitzats pel públic en general.

2. Per mitjà del conveni entre la conselleria competent en matèria de medi ambient i l'Ajuntament de Morella, durant la vigència d'aquest, el consistori és l'organisme encarregat de la gestió i la concessió de les autoritzacions per a l'ocupació de les zones d'acampada autoritzades d'acord amb la normativa existent.

3. L'ajuntament pot establir una quota màxima d'usuaris a les zones d'acampada, restriccions temporals o un altre tipus de limitacions a fi de conservar els valors del paratge.

TÍTOL IV

NORMES PER A LA GESTIÓ DEL PARATGE NATURAL

Article 76. Règim general

1. L'administració i la gestió del Paratge Natural Municipal de Pereroles correspon a l'Ajuntament de Morella, sense perjudici de la legislació sectorial vigent.

2. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot prestar a l'ajuntament l'assistència tècnica necessària i l'assessorament per a la gestió del paratge natural municipal.

3. El règim de gestió del paratge ha d'atendre al marc establit amb caràcter genèric per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, com també a les determinacions específiques que estableix en la matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals.

4. La gestió del paratge, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, pot delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta gestió també pot encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.

5. L'ajuntament pot promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del paratge dels agents socials i econòmics implicats i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmiques i locals i del sector privat, tal com una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.

Article 77. Normes per a la gestió de l'ús públic

1. L'ajuntament ha de difondre entre els usuaris del paratge unes normes de comportament bàsiques que asseguren el manteniment de l'espai en l'estat actual. Amb aquest fi, d'una banda aquestes normes de comportament s'han d'incloure en el full informatiu que es proporciona als usuaris de les instal·lacions del paratge. D'una altra banda, el material que es publique per a la promoció del paratge, com ara fullets informatius, anuncis en pàgines web, etc., ha d'incloure les normes bàsiques de comportament en aquest espai protegit.

2. Per a grups organitzats d'usuaris que romanguen a les installacions del paratge més de tres dies, l'Ajuntament de Morella els ha de requerir el programa d'activitats previst, que ha de ser supervisat per a comprovar que està d'acord amb la normativa del paratge. Aquest tràmit ha de ser previ a l'atorgament de l'autorització.

Article 78. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal

Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i els interessos socials i econòmics afectats, es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal de Pereroles, segons s'estableix en l'article 6 de la part dispositiva del decret de declaració del paratge, atenint-se d'aquesta manera al que preveu l'article 7.3 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals.

TÍTOL V

MECANISME DE FINANÇAMENT

Article 79. Règim general

1. El finançament del paratge natural municipal va per compte de l'Ajuntament de Morella.

2. L'Ajuntament de Morella ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.

3. La conselleria competent en matèria d'espais protegits pot participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.

TÍTOL VI

RÈGIM SANCIONADOR

Article 80. Règim sancionador

1. La inobservança o la infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què es puga incórrer.

2. Els infractors estan obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial.